31 L'art que he anat veient

Anticipats des de la lectura del llibre del te a l’adolescència, admirats en llibres i vistos a Kyoto el 2005. [ esborrany a treballar ] de https://ca.wikipedia.org/wiki/Budisme_Zen El jardí zen, en japonès karesansui és un estil de jardí japonès sec, que consisteix en un camp de sorra poc profunda i que conté sorra, grava, roques …

Continue reading “Jardins Zen”

  Pintura sobre fons blanc per a la cel·la d’un solitari

Leipzig

Vist al Bilbao el 2014: Un dels alicients de venir a Bilbao i al Gugen era l’exposició de Rajnar Kjartansson, The Visitors de la qual n’havia llegit la ressenya al New Yorker. Ha superat les meves expectatives, 9 pantalles, vuit músics separats en les habitacions d’una mansió, connectats pe auriculars. Un pianista fumant un puro, …

Continue reading “Ragnar Kjartansson, The Visitors”

El desembre de 2018, després de pujar els gairebé tres kilòmetres de jardí que uneix el palau amb el turó on hi ha una cascada, entro al jardí anglès. Primer visito un amfiteatre que havia de ser  una bassa, es va fer servir com a rusc i ara és com un teatre. Vaig baixant pel …

Continue reading “Cryptoporticus, giardino inglese, Reggia di Caserta”

Napoli. Museo Archeologico Nazionale The work portrays two nude young athletes on an irregular base in a similar and specular posture, completely similar in the facial features. The statue shows the athlete with the left leg bent forward and the sole of the foot resting on the ground, while the right leg is set back …

Continue reading “Els atletes corredors de la Villa dei Papyri”

Vista a l’exposició sobre els artistes de Vitebsk, on Chagall fundà una escola de que que fou director fins 1922 que deixà Rússia, perdent aquesta obra que havia fet el 1917 i tornà a fer el 1924. L’enamorament per Bella, la seva dona, inspira aquesta obra. I segurament també La promenade: (A vegades he somiat …

Continue reading “Chagall. Au dessus de la ville”

Mar Arza Can Framis

Fundació Sorigué.  Oscar Muñoz Imatges que efímeres que es desfan, com l’aigua que s’escola entre els dits, o se’n va pel desaigüe. Filma com prova a fer un retrat amb aigua sobre formigó al sol. Recordo que jo havia practicat de fer cercles zen al terra de la terrassa.  

Raoul Hausman. Dada Centre Pompidou. Paris

The body is less a thing than a place. Al location where things happen. Thought, feeling, memory and anticipation filter through it sometimes sticking but mostly passing on, like us in his Great Cathedral with its centuries of building, adaptation, extension and all the thoughts, feelings and prayers that people have had and transmitted here. …

Continue reading “Transport. Antony Gormley”

De fora semblava una capsa blanca sense més però en baixar sota el turó, un corredor travessa el mur i de sobte em vaig trobar en un espai blanc, buit, amb un banc de marbre lleugerament inclinat per mirar una obertura al sostre que definia un quadrat de cel. No hi havia ningú més i …

Continue reading “James Turrell. Space that Sees”

Una cabana que seria la botiga d’un antiquari, plena de llibres, globus terraquis i altres objectes. Mark Dion

Komorov s’envola després d’una discussió amb la dona, al cel hi troba altra gent volant, alguns sols, altres que es fan petits fins a ser confosos amb ocells. A mi m’il·lustra el somni de sortir volant. Forma part de la sèrie 10 caràcters. Àlbum The ten albums tell ten fables: they suggest ten positions from …

Continue reading “The flying Komorov. Ilya Kabakov”

  Israel Museum. Jerusalem