El meu món. Contemplació. Vida. Llocs i experiències
MontserratHi vaig anar de petit amb els pares, “la nostra casa de Montserrat”. Suposo que hi vaig anar d’excursió amb l’escola, més endavant amb el centre excursionista de Castellar i amb la Nathalie. Però ho retrobo sobretot el 2009 en fer-hi una estada a les cel·les. Faig les excursions principals recorrent tot el massís. Hi …
El bosc
Caminar per un bosc, en general per la natura, observar els arbres, els arbusts, les flors, la molsa als rierols, ens mostra la vida, individus que neixen individus que moren. En un bosc l’experiència és particularment evident, amb les fulles a dalt i les arrels a baix. En el cas de les fagedes, que de …
El camí, la carretera
El camí, la carretera, el viatge com a manera d’estar en el món, en moviment cap a una destinació coneguda o desconeguda. Es van succeïnt les escenes al nostre costat; els camps, els arbres van passant, el cel va canviant de tonalitat, núvols vénen i se’n van. El camí ens fa copsar la vida en …
Continue reading “El camí, la carretera”
Esglésies
Cada cop que passo per una església m’agrada entrar-hi, estar uns instants en silenci i dir per dins un pare nostre. No crec en un Déu que hagi creat el món com si fos un pessebre i l’hagi poblat de figuretes de fang, ni en un Déu rellotger que hagi posat en marxa les estrelles …
Perdre’m per un barri desconegut
Perdre’m per un barri perifèric, anar a l’atzar almenys una estona, i estar atent a les possibles meravelles, curiositats o les vides que passen. És un acte de fe en que l’interessant i meravellós pot estar a tot arreu i no només on diuen les guies oficials.
Caminades a les Gavarres, Solius
Als 13 o 14 anys, a Solius, i coincidint amb l’època que començava a especular amb preguntes sobre la llibertat, o la unitat i necessitat de tot el que s’esdevé, vaig començar a fer caminades des de casa. De fet no és que anés gaire lluny suposo, però no duia mapa ni em sabia els …
Continue reading “Caminades a les Gavarres, Solius”
El vel d’Irati
El 2014, caminant pel bosc d’Irati, com tantes altres vegades, la ment saltava d’observar els arbres i els colors de les fulles a somiar despert, imaginant futurs possibles, reproduïnt escenes. Segons com el “soroll” del segon impedia que m’arribés la “cançó” del primer. En un moment donat vaig com escapar del soroll mental i gairebé …
Continue reading “El vel d’Irati”
Saludant la naturalesa
En la travessa al Pirineu seguint el GR11 en un moment donat saludava la naturalesa, si sentia uns ocells deia un “hola” fluixet, un rierol que travessava, unes floretes roses minúscules enmig d’una tofa de molsa.
Suspendre el temps
De tant en tant, i per uns segons, m’aturo i no faig res, gairebé m’aguanto la respiració. És una sensació com si aturés el temps, com a vegades en alguna película hi ha una escena on tothom s’ha quedat quiet i el protagonista els observa el que hi ha el voltant. També a la inversa, …
Continue reading “Suspendre el temps”
Mirar els núvols
No sé ben bé quan va començar. Potser és l’estar assegut a la meva taula a Poblenou que tinc una vista ampla del cel. Gairebé cada dia cirrus, cumulus, stratus, presenten escenes magnífiques que em fan aixecar i retratar-les. Al Picasa tinc etiquetades com a núvols 247 fotos. N’he volgut fer un vídeo contemplatiu. Els …
Continue reading “Mirar els núvols”
Entrar al llit
Cap a l’any 1995, la Pilar començava a treballar, la Teresa i la Maria eren petites i jo me n’havia de cuidar. No em quedava temps lliure a les tardes i alguna vegada pujava a Solius el cap de setmana per estudiar l’inventari. Feia fred. M’instal·lava a la taula del pare. Sopava davant la llar …
Continue reading “Entrar al llit”