422 Poetes i poesies
Poetes
Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc, (Regne de València,[1] 1400 – València, 3 de març del 1459)[2] va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d’una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d’Or valencià. La seva poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió …
Continue reading “Ausiàs March”
Hölderlin
Poesia 1770 Neix a Lauffen am Neckar. El seu pare mor quan tenia dos anys. El 1774 La família es trasllada a Nürtingen on la seva mare es tornarà a casar. Estudia a monestirs encaminat a esdevenir un pastor luterà. 1788 Entra a l’Stift de Tübingen, on coincideix amb Hegel i Schelling. Planten l’arbre de …
Wordsworth
William Wordsworth (7 April 1770 – 23 April 1850) was a major English Romantic poet who, with Samuel Taylor Coleridge, helped to launch the Romantic Age in English literature with their joint publication Lyrical Ballads (1798). Wordsworth’s magnum opus is generally considered to be The Prelude, a semi-autobiographical poem of his early years that he …
Maragall
1860 – 1911 Poesia
Rilke, Rainer Maria. 1875-1926
Obres 1875. Neix el 4 de desembre a Praga. 1885. Separació dels pares. 1886-1891. Militär-Oberrealschule a St Pölten. Hi estarà fins a 1891. 1894. Publica Leben und Lieder (Vida i cançons). UNIVERSITAT 1895. Universitat de Praga: història de l’art, filosofia i literatura. 1896. Universitat de Múnich: història de l’art. Aquí coneix Lou Andreas-Salomé, filla d’un …
Continue reading “Rilke, Rainer Maria. 1875-1926”
Stevens, Wallace. 1879-1955
[esborrany] Poesia Wallace Stevens (October 2, 1879 – August 2, 1955) was an American modernist poet. He was born in Reading, Pennsylvania, educated at Harvard and then New York Law School, and spent most of his life working as an executive for an insurance company in Hartford, Connecticut. He won the Pulitzer Prize for Poetry …
Continue reading “Stevens, Wallace. 1879-1955”
Joan Oliver 1899 – 1986
Sabadell, 1899 – Barcelona, 1986 Pere IV Poesia
Josep Palau i Fabre
Viquipedia Josep Palau i Fabre (Barcelona, 21 d’abril de 1917 – 23 de febrer de 2008)[1] fou un polifacètic autor que conreà diferents disciplines artístiques com ara la poesia, el teatre, l’assaig i la narrativa i, a més, fou un dels màxims especialistes en l’obra del pintor Pablo Picasso. Notes introducció: De família culta però …
Continue reading “Josep Palau i Fabre”
Poesies
CàtulNulli se dicit mulier mea nubere malle quam mihi, non si se Iuppiter ipse petat. dicit: sed mulier cupido quod dicit amanti, in vento et rapida scribere oportet aqua. Diu la meva amant que amb ningú no voldria ajuntar-se més que amb mi, ni si fos Júpiter qui li ho pregués. Diu. Però el que …
La bona pluja. Du Fu
La bona pluja sap quan és bonic que vingui. Ve a l’abril per la llavor amagada; la fosca tria i un ventet amic, i en silenci la terra deixa tota amarada. Són negres sobre el camp els núvols en repòs. L’única llum al riu, en una barca, brilla. Demà veurem que tot, roig i humit, …
Continue reading “La bona pluja. Du Fu”
Balada del llaüt. Bai Juyi
(el poeta explica que, trobant-se amb un amic al vespre en un vaixell va sentir algú que tocava el llaüt en una embarcació. Era una prostituta de la capital, ara ja gran, que havia après a tocar amb els mestres Mu i Cao. Després d’una joventut admirada per tothom, en fer-se gran i decaure la …
Continue reading “Balada del llaüt. Bai Juyi”
Ode to a Nightingale. Keats
My heart aches, and a drowsy numbness pains My sense, as though of hemlock I had drunk, Or emptied some dull opiate to the drains One minute past, and Lethe-wards had sunk: ‘Tis not through envy of thy happy lot, 5 But being too happy in thine happiness, That thou, light-winged Dryad of the trees, …
Continue reading “Ode to a Nightingale. Keats”
Kavafis. Viatge a Ítaca
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences. Els Lestrígons i els Cíclops, l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis: són coses que en el teu camí no trobaràs, no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una emoció escollida et toca …
Continue reading “Kavafis. Viatge a Ítaca”
Afterwards. Thomas Hardy
When the Present has latched its postern behind my tremulous stay And the May month flaps its glad green leaves like wings, Delicate-filmed as new-spun silk, will the neighbours say, ‘He was a man who used to notice such things’? If it be in the dusk when, like an eyelid’s silent blink, The dewfall-hawk comes …
Continue reading “Afterwards. Thomas Hardy”
Todesfuge. Paul Celan
Schwarze Milch der Frühe wir trinken sie abends wir trinken sie mittags und morgens wir trinken sie nachts wir trinken und trinken wir schaufeln ein Grab in den Lüften da liegt man nicht eng Ein Mann wohnt im Haus der spielt mit den Schlangen der schreibt der schreibt wenn es dunkelt nach Deutschland dein goldenes …
Continue reading “Todesfuge. Paul Celan”
Un fill ens ha estat donat. Jordi Cots i Moner
Eres tan sols un poblet llunyà, i m’acompanyaves. Jo t’esperava, amb l’aire, i avui ja em parles venint amb tanta resurrecció! I Ell et posarà el Vent a les llavors de la veu, i serem germans. Què puc deixar-te? El color i els rius de les meves paraules. I trobaràs els camins que m’esquinçaven els …
Continue reading “Un fill ens ha estat donat. Jordi Cots i Moner”
No volveré a ser joven. Jaime Gil de Biedma. 1968
Que la vida iba en serio uno lo empieza a comprender más tarde como todos los jóvenes, yo vine a llevarme la vida por delante. Dejar huella quería y marcharme entre aplausos envejecer, morir, eran tan sólo las dimensiones del teatro. Pero ha pasado el tiempo y la verdad desagradable asoma: envejecer, morir, …
Continue reading “No volveré a ser joven. Jaime Gil de Biedma. 1968”
I got out of bed. Pharaoh. Jane Kenyon
I got out of bed on two strong legs. It might have been otherwise. I ate cereal, sweet milk, ripe, flawless peach. It might have been otherwise. But one day, I know, it may be otherwise. (Va fer canviar el “may” per “will” a l’últim vers) Pharaoh “The future ain’t what it used to be,” …
Continue reading “I got out of bed. Pharaoh. Jane Kenyon”
I Have a Time Machine. Brenda Shaughnessy
But unfortunately it can only travel into the future at a rate of one second per second, which seems slow to the physicists and to the grant committees and even to me. But I manage to get there, time after time, to the next moment and to the next. Thing is, I can’t turn it …
Continue reading “I Have a Time Machine. Brenda Shaughnessy”
El coixí
Què li dic al coixí cada matí quan faig al llit? “Fins després, ens retrobem a la siesta”
Esbossos poesia
Tos (18/12/2019) Cada cop que tusso és una bomba que explota a dins. El pit és un camp de batalla destrossat per les explosions. El bombardeig no para i no hi ha descans per a aquesta terra castigada.