422a Ausiàs March
Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc, (Regne de València,[1] 1400 – València, 3 de març del 1459)[2] va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d’una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d’Or valencià. La seva poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió …
Continue reading “Ausiàs March”
CV Cant Espiritual. Ausiàs March
Puix que sens tu algú a tu no abasta, dóna’m la mà o pels cabells me lleva; si no estenc la mia envers la tua, quasi forçat a tu mateix me tira. Jo vull anar envers tu a l’encontre; no sé per què no faç lo que volria, puix jo són cert haver voluntat franca …
Continue reading “CV Cant Espiritual. Ausiàs March”
XI ¿Quins tan segurs consells vas encerquant…?. Ausiàs March
¿Quins tan segurs consells vas encerquant, cor malastruch, enfastijat de viure? Amich de plor e desamich de riure, com soferràs los mals qui·t són davant? Acuyta’t, donchs, a la mort qui t’espera, e per tos mals te allongues los jorns; aytant és luny ton delitós sojorns com vols fugir a la mort falaguera. Braços uberts …
Continue reading “XI ¿Quins tan segurs consells vas encerquant…?. Ausiàs March”
XLVI Veles e vents. Ausiàs March
Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i Ponents contra d’ells veig armar; Xaloc, Llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo Grec e lo Migjorn fent humils precs al vent Tramuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn. Bullirà el …
Continue reading “XLVI Veles e vents. Ausiàs March”
LXVIII No em pren així com al petit vailet. Ausiàs March
No em pren així com al petit vailet qui va cercant senyor qui festa el faça, tenint-lo cald en lo temps de la glaça e fresc, d’estiu, com la calor se met; preant molt poc la valor del senyor e concebent desalt de sa manera, veent molt clar que té mala carrera de canviar son …
Continue reading “LXVIII No em pren així com al petit vailet. Ausiàs March”
LXXIX O vós, mesquins, qui sots terra jaheu. Ausiàs March
O vós, mesquins, qui sots terra jaheu del colp d’Amor ab lo cors sangonent, e tots aquells qui ab cor molt ardent han bé amat, prech-vos no us oblideu. Veniu plorant, ab cabells escampats, ubers los pits per mostrar vostre cor com fon plagat ab la sageta d’or ab que Amor plaga·ls enamorats. Los colps …
Continue reading “LXXIX O vós, mesquins, qui sots terra jaheu. Ausiàs March”
XCIV Puys me trob sol en amor, a mi sembla. Ausiàs March
Puys me trob sol en amor, a mi sembla qu·en mi tot ço sia costuma stranya: Amor se pert entre gents per absença, e per la mort la mi·amor no fina, ans molt més am a vós en mort qu·en vida, e yo perdon si algú no·m vol creure: pochs són aquells qui altres cosses …
Continue reading “XCIV Puys me trob sol en amor, a mi sembla. Ausiàs March”