425 Cartografia

[Per on havien viatjat?] El Mediterrà, Egipte, la Índia Però tot això s’havia d’inscriure en una esfera com la concebuda per Eratóstenes. Queda desconeguda l’Àfrica subsahariana, Rússia, l’Àsia més enllà de la Índia, Amèrica i Austràlia. Mapa de Posidoni (150BC)  

La Tabula Peutingeriana és un mapa de 1265, probablement una còpia d’un mapa original romà del s.I mostrant la xarxa de carreteres de l’imperi romà, el  cursus publicus. Hi surt Europa (sense la peninsula Ibèrica ni les Illes britàniques), el nord d’Àfrica, l’orient mitjà, Pèrsia i la índia. Enllaç al rotlle en alta resolució (46380×2363)

El mapa Ebstorf, mesurava 3.6 metres de diàmetre, atribuït a Gervasi de Tilbury. Es van fer servir 30 pells de cabra. El mapa segueix l’esquema T-O d’Isidoro de Sevilla, amb l’est a dalt [i Àsia], Jerusalem al centre, Europa a baix a l’esquerra i Àfrica a la dreta.  

La carta portolana és un tipus de mapa nàutic, típic de la cartografia portolana, que servia essencialment per a localitzar els ports de mar i conèixer els perills que s’hi podien trobar, com ara els corrents o la poca fondària. Les cartes portolanes no eren gaire detallades, perquè només hi interessava el que afectava la …

Continue reading “Carta Portolana. 1300”

L’Atles català (1375) és el mapa cartogràfic català més important de l’edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham. No està signat ni datat, i se sap que la data aproximada de producció és el 1375 pel registre que figura en el calendari que l’acompanya. Té sis fulls: 1. Cosmografia: 30 dies d’un mes lunar, …

Continue reading “Atles Català. Cresques. 1375”

El mapamundi de Fra Mauro, “considerat el millor memorial de la cartografia medieval” segons Roberto Almagià, fou dibuixat entre 1457 i 1459 pel monjo venecià fra Mauro. És un planisferi circular dibuixat sobre pergamí, muntat sobre un bastidor de fusta i té uns dos metres de diàmetre. Incorpora detalls de Xina i Corea, probablement obtinguts …

Continue reading “El mapa de Fra Mauro. 1457”

El 1492 Colom arriba a Amèrica buscant una ruta a la Índia cap`a l’Oest. Juan de la Cosa farà el primer mapa del nou continent.   El 1529 Diego Ribero, treballant per al Padrón Real a Sevilla, a Portuguese cartographer working for Spain, made what is considered the first scientific world map: the 1527 Padrón …

Continue reading “Descobriment d’Amèrica. Mapes 1492”

Gemma Frisius ho proposà el 1533 i Jacob van Deventer començà a fer-ne un ús sistemàtic. d = ℓ   sin ⁡ α sin ⁡ β / sin ⁡ ( α + β ) Amba una xarxa de triangles Willebrord Snell, el 1615 va estimar la distància entre  Alkmaar i Breda en 116 km fent …

Continue reading “Triangulació. 1533”

Mercator introdueix una projecció cilíndrica que manté els angles i proporcions entre regions petites a costa de distorsionar als pols. Els meridians que haurien de convergir es dibuixen paral·lels:

Abraham Ortelius imprimeix el primer atles pròpiament dit, 53 fulls enquadernats. Comença l’edat d’or de la cartografia holandesa. Els holandesos viatjaran explorant el món i publicaran els mapes, en lloc de reservar-se’ls. The Dutch were the first (non-natives) to undisputedly discover, explore and map many unknown isolated areas of the world such as Svalbard, Australia, …

Continue reading “Abraham Ortelius. Theatrum Orbis Terrarum. 1570”

Un rotlle odòmetre que mesurà un viatge d’unes 15 milles saxones (uns 100 km). Un dibuix d’una brújola indica els canvis de direcció. S’il·lustren les poblacions i els rius. Mathematischer Physicalischer Salon. Dresden [ deu ser el primer log de viatge]

Exploració del món  |   Cartografia 1672 Jean Richer troba que un rellotge de pèndol a la Guaiana francesa endarerreix 2’30” cada dia respecte de Paris, un indici que la gravetat no és igual a tot arreu. En realitat la terra és un el·lipsoide més allargat als pols, on la gravetat és un 0.5% més …

Continue reading “Geodèsia”