Un laboratori
El món que tenim al voltant
El món que tenim al voltant sembla una gran superfície plana, amb muntanyes, boscos i camps, rius. Insectes, ocells al cel. Pobles i ciutats, carreteres. Granges amb animals.
El dia i la nit, el sol que s’allarga o escurça al llarg de l’any, la lluna, que creix i minva cada 28 dies. Les estacions, la pluja, el vent.
Comptem coses. Comparem longituds, superfícies i volums, pesos.
Respirem, tenim fred o calor, suem, mengem, orinem, defequem, tenim 5 sentits, ens batega el cor i circula la sang, caminem, ens cansem, descansem, dormim.
Sabem fer foc (amb mistos, o amb pedra foguera i fregant pals), serrar, clavar [en el món especialitzat d’avui, no sabem fer gaires coses, tot ho comprem al Servei Estació] [en el món antic tindríem eines de pedra, tecnologia bàsica de la metal·lúrgia, coure fang, teixir fibres][fores animistes o, partitn de la situació actual, imitar els altres en les modes]
Explorar i entendre (0-1500)
[La terra és rodona. Coneixem i tenim mapes dels països al voltant del mediterrà que hem navegat. Sabem on trobar els tels, el sol la lluna i els planetes amb el model geocèntric de Ptolomeu. Matemàtica fins a equacions de segon grau. Anotem les espècies, Aristòtil i Plini el Vell. Pràctiques de medecina. Força de sang, metal·lúrgia, roda, palanca, politja.] [Déu grecs en un univers immutable. Un món històric amb la fi dels temps a l’horitzó, un món creat i ordenat per Déu que també és intel·ligible, partim de la Bíblia i mirem d’adaptar-hi la raó]
Especulacions dels grecs sobre la naturalesa de les coses, combinacions dels quatre elements, aigua, terra, aire, foc, idees platòniques, Aristòtil, matèria i forma, acte i potència, causa eficient i final.
Cosmologia
El món. Aristòtil va notar que si en viatjar al sud veiem estrelles que abans estaven a l’horitzó, la terra deu ser rodona. Eratostenes va fer una estimació de la mida de la terra, mesurant la inclilnació del sol al solstici d’estiu a Alexandria i Cirena. Aristarc calcula la distància a la lluna i el sol i les seves mides. (la distància a la lluna mesurant el temps que tarda en travessar l’ombra de la terra durant un eclipsi, i de l’angle amb el sol quan la lluna està a la meitat, la distància al sol) [Durant força temps la idea del món era bàsicament, les costes del mediterrà amb un oceà desconegut al voltant. A partir del 1500 es completa l’exploració del món. Mapes antics.
El cel. Es van catalogant estrelles. Ptolomeu llista 1022 estrelles visibles des d’Alexandria ). En el model geocèntric ), els 5 planetes (Mercuri, Venus, Mart, Júpiter, Saturn), es desplacen al llarg de les deferents al voltant de la terra i, sobre les deferents, giren pels epicicles (així expliquem que a vegades vagin més endavant o enrera). [no sé si estimaven el sol molt més lluny que les estrelles, però durant molts anys, l’estimació de la distància al sol era de mitja ua, una ua 149.5 milions km, i l’antiguetat ?]
Biologia i medecina.
Alquímia
Matemàtica
Operant amb números. Els naturals parells, senars, primers (criba d’Eratòstenes), teorema de Pitàgores, càlcul de pi per polígons inscrits (Arquímedes) els enters, raons, números irracionals, problemes de primer i segon grau en àlgebra. Seccions còniques. El pèndol.
Tecnologia
Agricultura i ramaderia. Rec. Filats, teixits i tenyits. Ceràmica. Metal·lúrgia (Coure (https://en.wikipedia.org/wiki/Copper_extraction calcopirita, estany (casiterita), bronze de coure i estany, Ferro (limonita) 1200 quan els ferrers Hitites es desperdiguen. Eines de palanca: tisores, politja. Construcció, arcs, aquaductes, nau romànica, la cúpula. Molins, rodes hidràuliques, força de sang. Navegació. Pòlvora (salitre nitrat de postasi, sofre i carbó). La impremta.
La ciència matemàtica i experimental (1500-1700)
[Comencem a entendre la naturalesa en termes de lleis matemàtiques. Ja no hi ha autoritats sinó evidències. Univers heliocèntric, terra explorada. Naturalesa = Física? home màquina? Dissecció i observació. Classificació sistemàtica d’animals i plantes ][“l’extensió del món” és més o menys la mateixa però comencem a entendre’l d’una altra manera. Hi comptem més estrelles i més espècies. Encara la força de sang ]
El cel. Copèrnic, que és estrany que les estrelles girin tan de pressa, potser és la terra que gira al voltant del sol. Tycho Brahe té per deixeble Kepler que establirà les òrbites elíptiques. Galileu fabrica telescopis.
Física. Galileu. Pèndol, caiguda dels cossos a la torre de pisa. Gilbert. De Magnete (Pedra iman, la brújula). Hooke i la molla. Experiments amb el buit, hemisferis de Magdeburg. Torricelli i la columna de mercuri.
NEWTON i la gravetat que atrapa la lluna per que no s’escapi amb la força centrífuga. f=ma, acció i reacció, gravetat. L‘experiment de Cavendish permet cacular la constant de gravetat, i a partir d’aquí, la masa de la terra. Llum, hipòtesi ondulatòria, lents, refracció i reflexió.
Química. Boyle i Gay-Lussac, experiments amb gasos.
Zoologia i botànica. Fuchs De Historia Stirpium. El microscopi de Leeuwenhoek. Linneus proposa un sistema de classificació de les espècies, a les espècies plantarum es llistaven les 6000 espècies de plantes conegudes a EUropa (s’estima que n’hi ha 400.000).
Medecina: Paracelsus. Anatomia Carpi amb il·lusreacions basades en diseccions. Vesalio, de Humani Corporis Fabrica.
Matemàtica
Napier, taules de logaritmes.[els algoritmes són poc clars, es pot fer aproximat arrels quadrades, 2>10^1/4, i mercator va trobar la sèrie ln(1+x)=1-x^2/2+x^3/3] Regla de càlcul. Fermat i Descartes uneixen àlgebra i geometria amb les coordenades.
Tecnologia:
La revolució industrial (1700-1890)
[Els fenòmens del món natural, óptica, elñectricitat, comencen a incorporar-se a la Física. Màquines de vapor, calor i termodinàmica. La geologia ens comença a dir que la terra és més antiga del que pensàvem. Mesurem la distància a una estrella, i de sobte l’univers és 206mil vegades més gran, i molt més antic. La matèria és feta d’àtoms. Concebim que les espècies han anat evolucionat en lloc que Déu les hagi posat al començament tal qual. Comencem a entendre la mecànica química dels processos de la vida].
L’univers. El 1801 Lalande té catalogades 47.390 estrelles. Laplace, mecànica celeste. El 1831 Bessel mesura la primera distància a una estrella, 1 parsec = 3.26 light years = 206264.8 AU = 3.086 x 1013 km ].
La terra. James Hutton i la teoria que les roques vénen de les erupcions dels volcans. El registre fòssil, el 1880 ja estaven identificats la majoria dels estrats i períodes. Charles Lyell estimava l’edat de la terra en milions d’anys. [les estimacions segons la Bíblia eren de 6.000 anys, Kelvin, seguint la hipòtesi de com s’havia refredat va pensar en 40 milions d’anys. Com es forma el relleu per erosió Agassiz i les glaceres. Moviments atomosfèrics. estructura de l’atmosfera i els oceans. Els grans cicles del carboni i dels nitrogen.
Física. Coulomb i experiment electricitat estàtica. Volta, pila, Ohm i les lleis dels circuits. Electromagnetisme, lleis de Maxwell. El motor elèctric. Faraday, Inducció. Kelvin, Clausius i la termodinàmica.
Química. Dalton i la hipòtesi atòmica, llei de les proporcions múltiples [com pesaven els gasos? com sabien quan tenien una substància pura i quan una composta?]. La taula atòmica de Mendeleiev. Arrhenius, tipusd e reaccions químiques, síntesi, descomposició, Le Chatelier, àcids i bases.
Biologia. Estudi de com el polen fecunda les plantes, dues generacions en les falgueres i molses (espores, masculins i femenins), el paper de l’aigua i el CO2 en el creixement de les plantes). en les molses. Schwann: la cèl·lula. La conducta animal.
DARWIN: teoria de l’evolució (influència de Malthus). Mendel lleis de l’herència.
Matemàtica. Fermat. Probabilitat ie stadística.
Medecina. prova de la vacuna. La digestió. Galvani i el sistema nerviós. EL cervell, els músculs. Control d’epidèmies, Pasteur. La regulació hormonal del cos.
Tecnologia. 1712 Màquina de vapor. [el tren i les fàbriques]. Rellotges per a la medició precisa del temps [amb el sextant,havien de permetre la navegació]. Generació d’electricitat. Diesel i el motor de combustió interna. Comunicacions, el telègraf i el telèfon. La Fotografia. La bombilla, el fonògraf i l’enregistrament sonor. La ràdio.
L’àtom (1890 – 2000)
[Descobrim galàxies exteriors a la via làctea, i estimem l’edat de l’univers. Descomposem l’àtom. L’univers és molt més gran i molt més antic, i les seves peces molt més petites. La mecància quàntica no s’entén però amb la mecànica estadística donem raó de tota la física macroscòpica. Al mateix temps s’obren noves incògnites. La vida s’electrifica , palstifica i s’informatitza. La biologia s’entén en etrmes de química. L’home es comença a pensar com a robot]
L’univers
La terra. el 1955 Clair Patterson aplica la datació radiomètrica a un meteorit i estima l’edat de la terra en 4.550 milions d’anys. El correment al roig, Hoyle, Hubble, teoria del Big bang. La fusió nuclear a les estrelles. Que hi ha altres galàxies. Vera Rubin, forats negres, la matèria fosca.
La Terra. Estructura dela terra, plaques tectòniques.
Física. La Matèria.
Thomson i Rutherford desintegren l’àtom. Raigs X, radioactivitat Becquerel. Einstein i la relativitat, [la mesura de sistemes en moviment, la mesura de sistemes amb massa relativitat general]. Planck i la quantificació. Bohr. Heisenberg. Schrödinger. Feynman i l’electrodinàmica quàntica. Partícules subatòmiques.
Biologia. Divisió de les cèl·lules Weisman. Morgan cromosomes. Ecosistemes. 1953 Watson i Crick, etsructura del DNA. Enginyeria genètica, tècniques CRISP.
Medecina. Fleming i la penicilina [l’aigua potable]
Tecnologia.
Transport. L’aviació. L’automòbil. Materials. Els plàstics. El làser. La microelectrònica. Satèlits artificials, exploració de l’espai, la lluna. 1990 INTERNET. Intel·ligència artificial i robots. Nanotecnologia.
la història de la tecnologia:
https://www.atlasobscura.com/articles/hidden-wonder-international-standards-organization-iso estàndards ISO