Filosofia. Selecció
FedrePlató, Phaedrus 370 BCE [Què volem pel noi que estimem? que satisfaci el nostre plaer? el seu bé? Ens hauríem de regir pel seny i l’interès, o per l’impuls de l’amor?] ens movem per dues coses, El desig i el seny . El desig, la bogeria de l’amor, és bona o dolenta? És un regal …
De rerum natura. Lucretius
El poeta Lucreci (99 BCE – 55 BCE) , de qui no se sap gaire, compon un poema de 7400 versos per divulgar la filosofia d’Epicur. Les edicions modernes (Lachman i Munro) es basen en códexs del s. IX conservats a Leiden. L’editio princeps de 1473 i següents sembla que han alterat bastant el contingut. …
Continue reading “De rerum natura. Lucretius”
Epictet
Enquiridió 17 Recorda que ets actor d’un drama que és tal com vol l’autor: si vol que sigui curt, és curt, si vol que sigui llarg, és llarg. Si vol que facis el paper d’un captaire, recorda que has de fer-lo també encertadament, igual com si es tracta de fer el paper d’un coix, d’un …
Marc Aureli. Reflexions
Reflexions II. 17 17 El temps de la vida humana no és res més que un punt. La seva substància és quelcom que s’escola. La percepció sensorial és tèrbola. La composició de tot el cos es corromp fàcilment. La seva ànima és un terbolí. La fortuna és quelcom d’incalculable. La fama és incerta. Per tal …
Continue reading “Marc Aureli. Reflexions”
El cel estrellat i la llei moral. Kant
Dues coses omplen sempre l’ànim d’una admiració i una veneració creixents i sempre noves com més sovinti més seguit hi reflexionem: el cel estrellat al damunt meu i la llei moral a dintre meu. No em cal envoltar-les de foscor, ni donar-les per pressuposades, ni sortir a buscar-les en una transcendència més enllà del meu …
Continue reading “El cel estrellat i la llei moral. Kant”
Fenomenologia de l’esperit. Hegel.
[esborrany] Hegel Dialèctica del senyor i el serf. La Consciència dissortada. Dialèctica del senyor i el serf [master slave] Com de bell antuvi són desiguals i oposats, alhora que llur reflexió en la unitat encara no s’ha produït, tots dos moments són com dues figures oposades de la consciència. L’una és la consciència suficient per …
Continue reading “Fenomenologia de l’esperit. Hegel.”
Hegel. La raó en la història
Hegel [La història real com a desplegament raonable de la raó] Segon esbós (1830). La història filosòfica del món A. [CONCEPTE GENERAL DE LA FILOSOFIA DE LA HISTORIA] [LA IDEA DE LA RAÓ] Sobre el concepte provisional de la filosofia de la història del món, vull observar, primer de tot, que, com be dit, a …
Continue reading “Hegel. La raó en la història”
El fi i els mitjans
Els que diuen que el fi justifica els mitjans, sovint tenen uns fins injustificables. (atribuït a Chesterton?)
Rars i breus. Scheler
SCHELER, MAX, Quina coincidència afortunada, quan en aquest món el qui té bona voluntat obté algun èxit i més encara si assoleix el que anomenem “grandesa històrica”, és a dir, efectivitat i vigència en la història! Rars i breus són els períodes on la cultura floreix en la història de la humanitat. Rar i breu …
Continue reading “Rars i breus. Scheler”
Camus. Le mythe de Sisyphe
Il n’y a qu’un problème philosophique vraiment sérieux : c’est le suicide. Juger que la vie vaut ou ne vaut pas la peine d’être vécue, c’est répondre à la question fondamentale de la philosophie. Le reste, si le monde a trois dimensions, si l’esprit a neuf ou douze catégories, vient ensuite. Ce sont des jeux ; il …
Continue reading “Camus. Le mythe de Sisyphe”
La Estupidez. Adolfo Bioy Casares
“El mundo atribuye sus infortunios a las conspiraciones y maquinaciones de grandes malvados. Entiendo que se subestima la estupidez.” Fuente: Breve diccionario del argentino exquisito, 1978.
La història de l’univers, una exposició de 137 km, 1000 anys/ 1 cm
Vaig concebre una història de l’univers a escala, fent servir l’autopista des de la Jonquera per representar l’univers i l’origen del sistema solar, la ronda de dalt i el museu de la ciència, a una escala de 1000 anys / 1 cm. M’atreia molt la idea de veure que la vida humana era petita però …
Continue reading “La història de l’univers, una exposició de 137 km, 1000 anys/ 1 cm”
Antropologia determinista. Complement
1990-1997 antropologia determinista L’experiència de llibertat La paradoxa del determinisme que pressuposa la llibertat L’emergència de la consciència 2021 Llibertat, determinisme, algoritmes 2023 Tralfamadore 2023 Bilioteca Akaixà 2023 Writing myself in history L’experiència de llibertat “La pregunta és si la determinació externa de la identitat implica que l’home està tan determinat com la pedra i …
Continue reading “Antropologia determinista. Complement”
El vaixell de Teseu
Qüestions d’ontologia prèvies | la paradoxa del vaixell de Teseu | la identitat personal , cos i narració | discussió | Gormley i Mallarmé Qüestions d’ontologia prèvies Ontologia, la ciència de l’ésser, què hi ha de permanent i de variable. Parménides deia l’ésser, Heràclit que tot canvia. Plató es va fixar en la immutabilitat dels …
Continue reading “El vaixell de Teseu”