428 Meditació

Meditació Què és? Què pretén?  |   Contemplació a la natura  | [La mirada endins]   |    pràctiques a diferents religions , hinduisme, budisme, zen, judaisme, cristianisme, islam   | Els espais de l’ànima  |   Música contemplativa  |   Art del silenci   |   Lectures i materials  |   Discussió   |  Personal

Itineraris

La mirada enfora. La contemplació a la natura : la muntanya, el desert, el mar, el bosc. (la contemplació de l’art)

[La mirada endins]. La nostra vida, el passat i el futur. El nostre present, el cos, les emocions.

Les tradicions espirituals: el ioga hindú, monjos tibetans, meditació zen, litúrgia de les hores i hesicasme al cristianisme, la dansa mística dels dervitxos sufís, meditació jueva. [ autoajuda]

Espais de l’ànima: ermites, cel·les, oratoris, la cambra del te   |    Música contemplativa: Gregorià, cants ortodoxes, música jueva, Sufí, Índia, Japó, contemporani   |   Art del silenci  |   Lectures i materials

QUÈ ÉS?

[Una pràctica que, per diferents mitjans, ens ajuda a arribar a un estat de pau interior.] [Pot ser la contemplació a la natura, considerar les nostres accions, concentrar-nos en la nostra respiració, treballar una postura, considerar les accions personatges sants, profetes, Buda, Jesús o altres sants i divinitats, repetir oracions o síl·labes. A vegades són ajudats per objectes com la roda de pregària o el rosari.]

[Hi ha diferents pràctiques però podem trobar uns elements comuns:

• [identifiquem l’estat d’ansietat del jo que persegueix desigs]
• un procediment per controlar el nostre entorn exterior, separant-lo de les activitats quotidianes. Traslladar-nos a un lloc de la natura, o a un espai tranquil, sense gent, buscar el silenci.
• un procediment per controlar el nostre estat físic: la postura en seure, la respiració; i també el nostre estat mental, saber dirigir en què pensem, concentrar-nos en una imatge, repetir unes paraules.
• [ens alliberem del sofriment en canviar la manera de veure les coses, en realitzar la unió amb Déu].

Primer canviem l’espai exterior, traslladant-nos a un nou entorn. Després canviem l’espai interior, el contingut de la nostra ment, com si després d’una mudança, ens desfessim del que no necessitem i ens impedeix  viure amb més llibertat. Amb diferents tècniques, fem endreça de la nostra ment.]

Com es defineix?

Britannica : private devotion or mental exercise encompassing various techniques of concentration, contemplation, and abstraction, regarded as conducive to heightened self-awareness, spiritual enlightenment, and physical and mental health.

Wikipedia: a practice where an individual uses a technique – such as mindfulness, or focusing the mind on a particular object, thought, or activity – to train attention and awareness, and achieve a mentally clear and emotionally calm and stable state.

Coromines: Meditar ve de meditari (reflexionar, estudiar), que ve de mederi (cuidar, guarir). Quan es van conèixer les pràctiques hinduistes i budistes de  dhyāna es va traduir així.

Qüestions:

• Què pretén?
• Qui ho proposa? Es cobra? es busca una submissió? un control?
• A qui està dirigit? A tothom? un grup selecte?
• Com sabem si funciona?

La pau interior

[Tot i que “meditar” té un sentit proper a “reflexionar”, cal diferenciar-ho de pensar o estudiar un tema. L’objectiu no és “solucionar” un problema. Aquest objectiu acabaria amb la publicació del resultat a una revista. L’objectiu és arribar a un estat de pau interior.]
[Com descriuríem la pau interior? Per les religions dàrmiques, hinduisme i budisme, el sofriment es deu sobretot a l’angoixa per la finitud de la vida i l’ansietat del desig i la set de viure. La meditació mira d’anular aquesta ansietat de viure de manera que visquem en pau. En algun cas, arribem al nirvana o la il·luminació, Satori. Per les religions abràmiques, la causa del sofriment és semblant, però la solució proposada és una vida eterna més enllà de la mort. La meditació estaria orientada, primàriament, a assegurar el passi a la vida eterna evitant la condemnació. El sofriment i el sacrifici es poden veure com una manera de d’arribar-hi. A vegades els místics semblen suggerir que, després de seguir una sèrie d’estadis arribem a la unió amb Déu.]
[ Una visió panteista que ens fa veure com a formant part de tot, assimilaria budisme i cristianisme, la meditació ens faria adonar, o millor, viure, que som part del tot, i això equivaldria a la unió amb Déu com a tot, i al nirvana com a i·luminació que ens fa adonar que el nostre jo és efímer – jo no diria una il·lusió]

[Karen Armstrong quan parla de la contemplació a l’Orient apunta que el cristianisme oriental vol arribar a Déu per un estat psicosomàtic, per tal com ens sentim com a cos, un plantejament molt similar al de les religions Brahmàniques. A occident en canvi, hi voldríem arribar estudiant conceptes i doctrines.]

Qui ho proposa?

[En les religions dàrmiques, els aspirants busquen un mestre, de manera similar a un atleta que busca un entrenador. En el judaisme i l’islam i versions protestants del cristianisme també és més aviat així. En el catolicisme la figura és més la d’un jutge que, anticipant el judici final, fa un veredicte temporal. Els gurus i coach de  mindfulness moderns tenen un perfil semblant al d’un entrenedor. En general tots cobren en forma d’alguna almoina].

A qui està dirigit

[La majoria de les religions, si bé ho poden recomanar en petites dosis a tothom, la pràctica a temps complet queda restringida a mestres, monjos, sants que s’hi dediquen a temps complet. A l’hinduisme pot derivar en una mena de competició a veure qui fa les postures més difícils; en el cristianisme, a veure qui es castiga més] [ Als darrers 50 anys, desque els Beatles ho van fer popular a occident es poden trobar centres de ioga, alternativa als gimnasos, i centres de meditació, alternativa a la pregària i confessió. Els atletes i músics ho fan servir per concentrar-se abans d’una competició o concert. A les escoles s’ha mirat d’introduir per que els nens comencin les classes amb més atenció.

Discussió: Què pretén, guarir-nos a assegurar-nos la salvació? És un creixement que amplia la nostra perspectiva, o una fugida que ens tanca? Ens separem del món per sentir-nos més units? Hauria de ser permanent i igual per a tothom? o bé alternada i a mida?

La meva contemplació: la curiositat i l’inventari del món, el llibre del te, les vespres a Solius, aquest museu, aturar el temps.