La contemplació del cel
El cel blau(La contemplació del cel) A banda dels núvols, i el cel estelat a la nit, hi ha el cel blau. [pendent de fer un timelapse d’un dia sencer amb el cel sense núvols] Moments en què l’he vist especialment, en el viatge a la Mancha, en el paisatge pla. I recentment, també en bicicleta, al …
Continue reading “El cel blau”
Virgili. Geòrgiques
Virgili Llibre I Les constel·lacions Llibre I del conreu Les constel·lacions i els temps de l’any Quan la Balança haurà fet iguals les hores del dia i del son, i ja parteix el món per la meitat entre la llum 210 i les ombres, poseu al treball, llauradors, els toros, sembreu els ordis dins les …
Continue reading “Virgili. Geòrgiques”
Mirar els núvols
(la contemplació del cel) No sé ben bé quan va començar. Potser és l’estar assegut a la meva taula a Poblenou que tinc una vista ampla del cel. Gairebé cada dia cirrus, cumulus, stratus, presenten escenes magnífiques que em fan aixecar i retratar-les. Al Picasa tinc etiquetades com a núvols 247 fotos. Un vídeo amb …
Continue reading “Mirar els núvols”
La contemplació del cel
[Esborrany] Plató i que el que contempla es faci semblant al contemplat Zohar: Actuando como guardianes de este mundo están todas las estrellas del firmamento y cada objeto individual del mundo tiene a una estrella especialmente designada para que lo cuide. La hierba y los árboles, el pasto y las plantas silvestres, para florecer y …
Continue reading “La contemplació del cel”
El cel
El cel d’hivern Al balcó, que mira al SW, a l’hivern hi trobo la constel·lació d’Orió, amb Betelgeuse i Rigel. Formant com una W, Procyon a Canis Minor, Sirius al Ca major a sota, a dalt a l’esquerra, I a l’esquerra, formant una mena de quadrat, el brillant Sirius de Canis major a sota, Betelgeuse …
El cel estrellat i la llei moral. Kant
Dues coses omplen sempre l’ànim d’una admiració i una veneració creixents i sempre noves com més sovinti més seguit hi reflexionem: el cel estrellat al damunt meu i la llei moral a dintre meu. No em cal envoltar-les de foscor, ni donar-les per pressuposades, ni sortir a buscar-les en una transcendència més enllà del meu …
Continue reading “El cel estrellat i la llei moral. Kant”