Els estadis juvenils, denominats nimfes, són totalment aquàtics, habitant especialment els cursos d’aigua, però també llacs, llacunes, basses tant d’aigua dolça com salobre. El desenvolupament nimfal és molt més llarg que la vida de l’adult. Sol durar un any, encara que en algun cas (Ephemera danica) dura dos anys, i en uns altres (en zones tropicals) es tenen dues generacions en un any, registrant-se en algun cas 27 mudes.
La vida dels adults és molt curta; moltes espècies viuen menys d’un dia: emergeixen al capvespre i al matí han mort; la seva única missió és l’aparellament i la posta dels ous; unes altres viuen fins a una setmana. L’aparellament té lloc a l’aire; els mascles realitzen vol nupcial formant eixams que es desplacen verticalment a dalt i a baix, i horitzontalment al llarg del riu; les femelles s’apropen a l’eixam i aconsegueixen que un o diversos mascles l’abandonin per a seguir-la i aparellar-se. Les femelles dipositen els ous a l’aigua, d’un en un o en tandes; algunes espècies els deixen caure mentre la sobrevolen, i unes altres penetren a l’interior, morint després de la posta. Són voladores mediocres que s’allunyen poc de l’aigua.
Al riu Tisza, a Hongria i Sèrbia, (Kanjiža cap a Horgoš), cada juny al capvespre hi ha l’espectacle de les Palingenia longicauda (fins a 12 cm) que semblen florir de les aigües. L’exemplar que vaig trobar el maig de 2019 deu ser un cosí petit.
The brief lives of mayfly adults have been noted by naturalists and encyclopaedists since Aristotle and Pliny the Elder in classical times.