A733, Aigua, gas, llum, benzina

AIGUA

En un any gasto uns 80 m3, en neteja personal (dutxa i wàter), cuinar i beure, fregar el pis (poc), i el rec de la terrassa i el lavabo.

L’aigua entra a casa per una canonada de 22mm proveïda per Aigües de Barcelona (DNI, b5b). A la seva web informen que l’aigua ve sobretot de la conca del Llobregat, potabilitzada a Abrera i Sant Joan d’Espí, i del Ter, potabilitzada a Cardedeu.

Podem adaptar el magnífic capítol 17 de l’Ulysses de Joyce quan descriu com arriba l’aigua a l’aixeta des de l’embassament de Roundwood.

Es distribueix a 12 punts: rentaplats i rentadora, aixetes de pica de la cuina i safareig, dues dutxes, dos lavabos, dos wàters, un bidet i el rec de la terrassa. Pensant en quan vaig amb la furgo, on tinc un bidó amb aigua que he de racionar i el petit bidó d’aigües grises, i quan acampo al costat d’un riu, com el Freser, disposar d’aigua corrent equival a desviar un riu o rierol fins a casa, cada aixeta amb un petit embassament, fins que l’aigua repren el seu curs i va parar al clavegueram.

Quan dormia a la furgo al costat del Danubi em demanava si les gotes d’aigua que queien arribarien al delta abans que jo. Les gotes d’aigua que han rajat de l’aixeta aquest matí, quan va deixar el núvol on eren? La tardor de l’any passat? (un cabal de 1.8m3/s amb 1m de profunditat i uns 10 d’ample em dóna una estimació de 1 km/h, unes 150 hores des de l’embassament de la Baells, sis dies). En les excursions a la muntanya trobem els començaments dels rius. (Geografia de Catalunya, conca hidrogràfica )

Al llarg dels carrers de Barcelona, la gran canonada que deu sortir de l’estació potabilitzadora, es ramifica com les artèries, fons al nivell de vasos “capilars”, recorrent els diversos carrers. Cada edifici aboca les aigües residuals al clavegueram que també recull les fluvials. Calen dipòsits per poder absorbir les precipitacions de pluges intenses. Abans de ser abocada al mar l’aigua residual és tractada a les depuradores. (web Àrea metropolitana) [ on es tracta la del Poblenou que ja és molt a prop del mar? ].

[Fins al segle XIX, Barcelona rebia aigua del Besós, on ja hi havia hagut un aqueducte en època romana. MUHBA2: La infrastructura es va deteriorar. Al sXI i al XVIII es va fer arribar aigua edl Clot fins a Canaletes. Però la majoria de l’abastiment era des de pous. No hi havia clavegueram i les aigües residuals anaven a parar a pous morts que sovint contaminaven els altres. Al sXIX es construïa l’Eixample. Com que el municipi no feia prou per garantir el subministrament van aparèixer diferents empreses privades que van anar fusionant-se fins a l’actual SGAB. El clavegueram no es va desplegar del tot fins a primers del segle XX. Poc a poc es va anar introduïnt el water closed substituïnt la comuna a les galeries, i els banys. Fins a mitjan de segle encara hi havia parts de la ciutat ] [ els meus avis deurien ser els primers avantpassts meus que van tenir aigua corrent i sanejament. Abans tots havien d’anar a buscar aigua a un pou, rentar a un safareig, pixar i cagar a un orinal que després es buidava a un pou mort].

History of drinking water, dels aquaductes a la depuració.

GAS

El darrer any he gastat 3700 kwh, en cuinar, aigua calenta i calefacció (els mesos d’hivern 2700 kwh) contractats a Naturgy (correu cNTG57)b ) .

Segurament prové del jaciment Hassim R’Mel a Algèria, format al Triàssic (el procurement pot obtenir gas natural o gas natural licuat) i transportats a través d’una canonada de 1400 km i 1.2 m de diàmetre (en altres ocasions es licúa el gas i es transporta en vaixell). Afirmen tenir una reserva de 30 bcm (bilió de metres cubics). Un cop transportat es desa en dipòsits, a vegades antics jaciments buits [ no sé on es desa quan arriba a Espanya] i es distribueix per la xarxa de Nedgia , 54.000 km i 1000 municipis. [ quan jo obro el gas, es manté d’alguna manera la pressió des del dipòsit? Hi ha dipòsits intermitjos?]

Segons el web de Urban gas, el gas natural es va introduir a Espanya el 1969 a través d’una planta de regasificació de Barcelona on arribava licuat en vaixell procedent de Líbia fins el 1974 que va passar a ser d’origen algerià (a centre Europa era d’origen rus). El 1993 es connecta amb França que rebia gas de Noruega i el 1996 amb el gasoducte que venia d’Algèria creuant el Marroc.

[ abans a casa hi havia hagut una cuina de carbó i suposo que abans de la introducció del gas natural hi havia hagut bombones de butà. A Vilafranca 40 havíem tingut estufes de gas]. Hi ha evidències de cendres de focs controlat per humans de fa 1.000.000 d’anys. El carbó es va començar a fer servir a Xina el segle IX i a Anglaterra al segle XVI, però fins al segle XIX no es van transformar les estufes per que servissin de cuina, amb la cuina econòmica i fins a mitjans del segle XX no van aparèixer les cuines de gas (presentada el 182 i elèctriques. [així les primeres cuines eren una evolució de la llar de foc] (tot i que el fogó de gas havia estat inventat el 1802 per Winzler) [Això vol dir que durant segles els meus avantpassats van estar recollint llenya gairebé cada dia, per escalfar-se i per cuinar.] El gas s’havia introduït el segle XIX per a l’enllumenat públic. (In 1821, the first well specifically intended to obtain natural gas was dug in Fredonia, New York by William Hart. After noticing gas bubbles rising to the surface of a creek, Hart dug a 27-foot well to try and obtain a larger flow of gas to the surface. Hart is regarded by many as the ‘father of natural gas’ in America. Expanding on Hart’s work, the Fredonia Gas Light Company was eventually formed, becoming being the first American natural gas company. Naturalgas) Bàsicament és metà CH₄. Es troba en jaciments al costat d’altres combustibles fòssils com el petroli i el carbó. El jaciment d’Algèria és el Triàssic. [ D’alguna manera si els meus avantpassats recollien llenya, quan jo encenc el fogó i arriba gas per la tuberia, m’està arribant el que van ser fulles i troncs fa 250 milions d’anys, la tecnologia em du “llenya” del Triàssic per la canonada ]

ELECTRICITAT

Gasto uns 2000 Kwh l’any, contractats a Som Energia (DNI, bSE57)b). Els mesos normals consumeixo uns 150 kWh, i tinc puntes a l’estiu quan faig servir l’aire acondicionat.

Llum: 62 bombilles + 15 de les plantes del lavabo
Rentadora, rentaplats, nevera, forn
planxa, torradora, bullidor
aire acondicionat
Ordinador, router, módem, servidor synology, projector, càrrega de telèfon
Eines: aspiradora, serres, polidora, batedora

Som Energia produeix 17 GWh l’any de fonts totalment renovables, principalment plantes fotovoltaiques, parcs eòlics i alguna hidràulica.

Tots els productors d’energia la carreguen a la xarxa d’alta tensió de REE després de transformar-la a alt voltatge. La REE té una estimació de la demanda i l’atén ajustant la producció de les tèrmiques i hidràuliques per completar la que aporten les renovables (energia solar i eòliques) que depenen de la meteorologia. Aquí hi ha el consum real i previst, i quina part és generat sense aportació de CO2. Per exemple a les 15h del 28/08/2020, la demanda és de 35487 MW, i l’estimació per tot el dia, 722 GWh dels quals 317 seran renovables i 483 sense emissions de CO2. La xarxa té 40.000 km i 5000 (sub)estacions. A les estacions de transformació més a prop del consum final, es baixa el voltatge i passen a una xarxa d’un operador de mitja i baixa tensió fins a una subestació de distribució (a vegades simplement un cofre suspès en les torres) des d’on van a una indústria o un centre de transformació per a l’ús domèstic. (Mapa ree 2014, Mapa detall bcn ) [ el que veig a la central del Besós d’Endesa seria l’estació transformadora elevadora?]

A Espanya hi ha cinc distribuidores, Endesa (mapa on es poden veure les avaries, Catalunya, Aragó i Andalusia), Unión Fenosa (Madrid i Galícia), Iberdrola (Castella i València), Hidrocantàbrico i Eon.

[ Suposo que el meu consum és mesurat per la distribuidora (Endesa) i passat a la comercialitzadora, que és Som Energia. D’alguna manera REE deu mesurar que Som Energia contribueixi a la xarxa el que consumim els seus abonats] [ Així doncs, quan acciono un interruptor, en algun lloc el vent fa girar unes pales d’un molí, cau l’aigua fent rodar una turbina, o bé el sol escalfa una placa]

[història a BCN L’electricitat es va introduir a finals del segle XIX, primer algunes fàbriques i després a les línies de tramvies, proveïda per la central de les tres xemeneies. A les llars es va anar introduïnt poc a poc, i no es va generalitzar fins després de l’exposició del 1929. Així, cal pensar que el pare ja de petit disposava de llum elèctrica, però els meus avis no. A mitjans del segle XIX s’havien començat a fer servir llums de petroli i abans, durant segles, espelmes i llànties d’oli]

BENZINA: La majoria del cru que arriba a Espanya ve de Nigèria 17%, Mèxic 13% i Arabia Saudí 10% (el Economista) , consumeixo aproximadament 300 l l’any (2020-2022), 1000 km en visites a la residència, algunes excursions, i viatges amb la furgoneta i l’Eos.

Els meus avantpassats s’il·luminaven amb llànties d’oli? espelmes? Cuinaven i s’escalfaven amb carbó i abans amb llenya. Anaven a buscar aigua a un pou, o un riu.

[PENDENT]

https://www.carbonfootprint.com/calculator.aspx