[ esborrany ] el meu dia
Time-Use
L’estudi de com utilitzem el temps (Time-use research) va començar a finals del segle XIX a Anglaterra, França i els Estats Units. L’objectiu era gairebé polític i reformista: s’estudiava la jornada laboral de la classe treballadora per defensar la reducció de les jornades exhaustives i promoure la famosa proclama de les vuit hores (8 hores de treball, 8 hores de lleure, 8 hores de descans).
Durant la Gran Depressió i l’aparició de la sociologia rural als EUA, es van començar a fer diaris de temps formals per saber com organitzaven el dia les dones al camp i les famílies obreres. També a la Unió Soviètica (amb autors com Stanislav Strumilin) es va estudiar el temps de la població per planificar l’economia i l’eficiència industrial.
El gran salt cap a la recerca moderna es va produir el 1965 amb el Multinational Time Budget Research Project, dirigit pel sociòleg hongarès Alexander Szalai. Aquest estudi va unificar la metodologia per comparar, per primera vegada, com feia servir el temps la gent de 12 països diferents (inclosos països capitalistes i comunistes).
Des dels anys 70 els estudis s’han concentrat en mesurar l’anomenada “doble jornada” o “segona meitat”, demostrant matemàticament que, tot i que les dones s’han incorporat al treball remunerat, segueixen dedicant moltes més hores que els homes al treball domèstic i a la cura dels fills (treball no remunerat).
Our World in data Minuts de feina, son i lleure per dia. Temps lliure d’homes i dones (aprox 25% més de càrrega). Com gaudim o no cada tasca (la feina 4.6, lleure 6, en una escala de 1 a 7).
La classe baixa perd una mitjana d’1,5 a 3 hores diàries més en desplaçaments que la classe alta a causa de la gentrificació de les ciutats globals.
A Occident (USA/Europa), el temps és rígid i es mesura al minut. A l’Índia o l’Orient Mitjà, el temps és més fluid (“temps d’esdeveniment”), podent allargar els àpats o les reunions de manera espontània.
En totes les cultures, un nivell socioeconòmic més alt és el predictor principal d’una millor qualitat i quantitat de son.
Què fan cada dia les persones de cada època?
Gràfic de creadors
Instal·lació de Margaret Harrison. Women and work, 1975. Mostra els horaris de dones treballadores, a la fàbrica i a casa, sense a penes gens de temps lliure. (vist a la Tate Modern. 2017).
Una rutina estable
Estudis publicats al Journal of Behavioral Medicine demostren que la consistència és més important que el contingut concret de la rutina, que idealment s’hauria d’adaptar al “cronotip”, si som persones de matí o de vespre.
Les activitats fixes (despertar-se, menjar, treballar i dormir sempre a la mateixa hora) actuen com a indicadors de temps externs. Això sincronitza el nostre ritme circadiari. Les persones amb rutines estables reporten menys dolor físic i menys símptomes de depressió o ansietat, fins i tot si pateixen d’insomni.
La rutina redueix la fatiga de decisió. El cervell busca estalviar energia creant automatismes. Tenir una rutina sòlida elimina la necessitat de decidir constantment “què faig ara?”, reduint dràsticament els nivells de cortisol (l’hormona de l’estrès).
Mason Curry. Daily Rituals
La rutina de Haydn
Estadístiques fictícies, projecte chronome