Hi ha alguna relació entre els que serien els meus referents en estètica? l’esteticisme fregant el decadent de Proust, la mirada exquisida i alhora desdenyosa de Nabokov, la simplicitat segons com artificiosa del teisme, i la idea de l’efecte marc?
Potser és la convicció que la bellesa es troba arreu i cal trobar la manera descobrir-la o posar-la de manifest. Proust sap veure la bellesa en el paisatge d’una taula (À l’ombre des jeunes filles en fleurs), Nabokov, la d’uns llapis de colors. El mestre del Te sap que un camí és més bonic quan, a més d’haver estat escombrat, té unes quantes fulles de tardor.
La idea de l’efecte marc és que la bellesa ja hi és, només cal saber-la mostrar destacant-la del fons. Això és el que saben fer Proust i Nabokov, i el que sap fer el mestre del te.
I potser és que jo intento quan viatjo pel barri del Poblenou o per les habitacions de casa.