42 Cultura


421 Art [els museus galeries d’art] obres i rituals

422 Literatura  [les biblioteques] obres i rituals

423 Música [les sales de concert, els aparells] obres i rituals

424 Teatre Dansa Cinema [places, escenaris] obres i rituals, Danses

425 Tecnologia   [tallers, escoles d’arts i oficis]

426 Ciència 426m matemàtica [museu de la ciència] ciències història

427 Filosofia  [l’acadèmia de Plató]

428 Religió   [Temples]

429 Weltanschauung, estratègies de vida moral

[aquí només hi ha “continguts”, les pràctiques socials són a 43s sistemàtica de societats, un mateix contingut, una peça musical, es pot experimentar a un salçó del segle xviii, a una sala de concerts al segle xx, o en un mp3 o spotify]

[ voldria plantejar cada aportació com a una resposta a una pregunta, una pregunta que va canviant. Una mica com la dialèctica de Hegel]

 

Museus Galeries Biblioteques   |   Museum of Lost Wonder |   El museu de les obres perdudes


Classificació decimal universal   |  Llibres, PDFS, ebooks

Openculture chat.openai.com   Cites


CIVILITZACIONS:

Concepte en Història

Grècia Roma


Per a cada àrea hi haurà una entrada per

  • història: posts obres>art + tag moviment (simbolisme)
  • autors: fets història, tag biografia, taxonomia cultura
  • obres: + tag autor, moviment

puc entrar per història i recórrer els diferents movments, si pot ser en termes de preguntes i repostes

per a cada moviment (ex. simbolisme, podré veure una pàgina amb la descripció i els obres)

 

exemple.

Arnold Böcklin: FET Biografia, tags: Art, Arnold Blöcklin, Simbolisme

Toten Insel: OBRA, Art, tags Arnold Böcklin, Simbolisme

Simbolisme en Arts: Obra, Art tags simbolisme, teoria



42h Història de la cultura

42c Els camins del saber

  , Les narratives

Referències: base de dades d’aquarel·les per il·lustrar el món abans de la fotografia.

Posts història de la cultura d’un país: cat> història de la cultura #país, música, cuina. [ pel meumon un altre amb la selecció i tag meumon] anglaterra, frança, itàlia, alemanya, xina, japó,orient, sudamèrca, USA, nord, rússia / índia [àfrica : Ritual animista, un cercle de persones envoltava una mena de Xaman que feia alguna mena de ritus damunt un home ajupit. Tenia un fragment de corn, com una mena de cua peluda i semblava que aspergís amb aigua d’una llauna. L’are espès, sec, com cremat. Els somriures aquí són els més bonics del món. cuina de carbó, però tv i vídeo i mòbils.  baobab. acàcies. olduvai gorge. ASón autèntics perquè vand escalços però ells voldrien viure com nosaltres? la gent viu a l’aire lliure, només entra a casa pr dormir. el paleolític a etiopia dl sud, pastors guerrers a tanzània. cultura etiopia, cultura egipte [àrab a tunísia]


Forget the zettabyten Internet for a minute. Set aside the glowering glass jars. Instead, imagine that all the world’s knowledge is stored, and organized, in a single vertical Steelcase filing cabinet. Maybe it’s lima-bean green. It’s got four drawers. Each drawer has one of those little paper-card labels, snug in a metal frame, just above the drawer pull. The drawers are labelled, from top to bottom, “Mysteries,” “Facts,” “Numbers,” and “Data.” Mysteries are things only God knows, like what happens when you’re dead. That’s why they’re in the top drawer, closest to Heaven. A long time ago, this drawer used to be crammed full of folders with names like “Why Stars Exist” and “When Life Begins,” but a few centuries ago, during the scientific revolution, a lot of those folders were moved into the next drawer down, “Facts,” which contains files about things humans can prove by way of observation, detection, and experiment. “Numbers,” second from the bottom, holds censuses, polls, tallies, national averages—the measurement of anything that can be counted, ever since the rise of statistics, around the end of the eighteenth century. Near the floor, the drawer marked “Data” holds knowledge that humans can’t know directly but must be extracted by a computer, or even by an artificial intelligence. It used to be empty, but it started filling up about a century ago, and now it’s so jammed full it’s hard to open.

 


Fins a quin punt l’art, la música, depèn del luxe i, indirectament de la injustícia?

els jardins dels cardenals Gambara i d’Este
El comte Esterhazy amnb Haydn i Schubert (potser Bach a l’ajuntament de Leipzig és una excepció)
Depèn la creació de l’art de que hi hagi algú molt ric que se’n pugui permetre el luxe?

Excepcions, els petits formats: en lloc de les grans representacions teatrals o concerts multitudinaris, la música que un fa per un mateix, els madrigals amb partitures pensades els quatre costats d’una taula, els quartets que Haydn componia pels amics, les Schubertíades.En art, els dibuixos i les aquarel·les. Potser les cases endreçades? Els jardins dels particulars anglesos.
Després hi hauria l’obra pública