Els camins de muntanya, les carreteres i els ponts

Quan vaig d’excursió i ressegueixo senders que recorren la muntanya fent zig-zag fins a trobar un coll, penso en les generacions antigues que van anar explorant fins a trobar els passos més adients. En llocs molt remots, quànta saviesa i experiència hi ha acumulada! Quàntes petjades, quants trajectes i viatges s’hi han fet abans de mi!

El mateix amb les carreteres i ponts, que els enginyers van estudiar, els treballadors que amb esforç van transportar pedres i construir els pilars, bastides de fusta per fer un arc a sobre.

El caràcter de les nacions

Una ullada a la història dóna motius per creure que les nacions tenen una manera de fer, una identitat que no canvia, o que costa molt de canviar. Els Tsars a Rússia, l’Emperador a Xina, la cort corrupta i la Inquisició a España, el racisme als Estats Units.


El 2010, a propòsit del viatge amb el transmongolià escrivia:

En teoria les revolucions comunistes havien de canviar l’ordre de coses. El tsar o l’emperador allunyat dels ciutadans, la cort, les classes, havien de quedar suprimits. Però potser hi ha com un codi genètic o memetic de les societats que fa que no puguin canviar. Stalin no es va comportar com una mena d’Ivan el terrible? assassinant els rivals, oprimint els serfs, creant una cort de privilegiats al voltant que li seguien tots els desigs? I Mao, no es va acabar comportant com un emperador, amb un culte a la personalitat gairebé religiós?
Anys més tard, el govern de Putin, eliminant adversaris, en alguns cassos per enverinament, ho confirma. El culte a la personalitat a Xi Kinping, com gairebé una deitat vivent, també.
El 2018, amb la repressió a l’independentisme, observo que l’España del s XXI, és molt semblant a l’España de la Contrareforma amb la Santa Inquisició. Després que la reforma amenacés el control que exercia l’església i la monarquia, es va desencadenar una operació regressiva amb tribunals que s’inventaven els delictes que calgués per tal d’eliminar tota oposició. L’església i la monarquia van conservar el poder a costa d’enfonsar España en la ignorància mentre Europa s’obria cap a una Il·lustració que a España no va existir. La Santa Inquisició avui és Lamela i Llarena, l’Audiència Nacional i el Suprem, que s’inventen delictes de rebelió i violència on no n’hi ha. Així, Junqueras es manté a la presó com a “heretge” a la Constitució. Aquesta renovada Santa Inquisició que és la justícia española, juntament amb el 155, empresona polítics, amenaça els mestres que es van atrevir a comentar l’actuació de la policia el 1-O, vigila i limita la llibertat d’expressió als medis que no els són afins (hem tornat el nihil obstat) .Els donen suport gairebé la meitat de votants de Catalunya (C’s+PSC+PP) i un 80% dels voltants españols (PP+PSOE).  El 2020, amb la fugida del rei emèrit, és clar que España és una cort corrupta, basada en expoliar i reprimir, començant per l’expulsió de jueus i sarraïns, seguint per les amèriques, la Inquisició, la dictadura franquista, la suposada transició i un sistema d’èlits extractives amb el suport d’una justícia tolerant amb els assassinats franquistes i la corrupció, i perseguidora d’adversaris polítics.
I finalment, des de la victòria de Trump el 2016, les accions de la policia blanca contra ciutadans negres, evidencia que, gairebé 150 anys després, havent passat una guerra civil, un Jim Crown i una lluita pels drets civils, el racisme segueix ben viu a gairebé la meitat de la població del USA.