Posted on

Abella fustera

La vida  |   Llista d’espècies

L’abella fustera, abella de la fusta o borinot negre (Xylocopa violacea) comuna als Països Catalans i a gran part d’Europa. El seu nom comú al·ludeix al fet que fa els seus nius en la fusta en descomposició.
Malgrat no alimentar-se de fusta, les seves mandíbules els permeten construir un niu amb diverses galeries paral·leles que desemboquen en una obertura única. En les galeries es desenvolupen les larves. A la primavera ponen vàries dotzenes d’ous i després de l’eclosió, les larves s’alimenten d’una barreja de pol·len i nèctar posat per les femelles. La femella té un fibló però no és gens agressiva. Sembla que aquesta espècie podria estar en augment degut a l’escalfament global.

Visiten l’espígol de la terrassa a l’hivern

Posted on

Marmota

Les marmotes (Marmota) són un gènere de mamífers de la família dels esciúrids. Viuen a l’alta muntanya a l’hemisferi nord. Són rosegadors de mida mitjana, una mica més grans que els gats domèstics, de potes curtes i cos ample que els proporcionen un aspecte força rabassut.

Cabana de l’esparver, 2009

 

Posted on

Fura

Fura. Mustela putorius

Negra, uns 50 cm. Els egipcis les van domesticar.

 

 

 

Olot. Desembre 2022

Al costat del Fluvià, hens poruga i gairebé xafardera, feia dues passes i es girava per observar-me.

Posted on

Eriçó

Erinaceus europaeus, Eriçó comú

N’havíem tingut un a Castellar, que havia recollit al seu jardí un company de feina. Li dèiem “Raspall”, i a vegades li rascàvem la panxa. Un dia se’ns va escapar i vam comprar-ne una parella. Al cap d’uns mesos van agafar una malaltia i es van morir.

És remarcable que almenys dos poetes anglesos fan sortir l’eriçó com a animal vulnerable:

Thomas Hardy, Afterwards

Philip Larkin. The Mower

 

 

Posted on

Mesozoa. Parazoa. Porifera (esponges)

[Dins dels Eucariotes multicel·lulars primitius tenim, colònies de cèl·lules sense organs]]

  • Mesozoa. (A.563) Grup aïllat, 7mm, paràsits
  • Parazoa (A.75,563) 3000e., generalment marines, fins a 2m de diàmetre. Són una associació de cèlules poc cohesionada que consta d’ameboides (fagocitosi i digestió). Es formen a partir d’una associació d’ameboides dèbilment cohesionades, escleroblastos que produeixen l’esquelet amb espícules de diversos tipus i els coanocitos que capturen l’aliment. Estructures Ascon, Sycon i Leucon. Es classifiquen en tres classes segons l’esquelet sigui calcari, silici o d’espongina (Esponja de bany).

Esponges

Calcarea

Keratosa

Posted on

Cnidaria

Llista Espècies

Meduses, pòlips, coralls, simetria radial. 9000 espècies.

Se suposa que apareixen a l’Edicarià (precàmbric), 580Ma tot i que en tenir un cos tou el registre fòssil és pràcticament inexistent. Sovint amb òrgans defensius, agullons verinosos.

Simetria radial, tub (procedent de dos fulls embrionaris) amb endoderma de cèl·lules digestives, glandulars i musculars, ectoderma de cèl·lules, epitelials i nervioses. El tub té un orifici d’entrada i sortida envoltat de tentacles [són una bossa amb un forat]. Les cèl·lules reproductores estan distribuïdes per les dues capes. Sovint hi ha alternança de generacions. Viuen al mar. Sense cavitat general, només una doble paret amb un únic orifici. Sistema nerviós reticulat formant una xarxa homogènia on les parts conserven una independència total (AB 102, Pinillos 24).

 

Hydrozoa: pòlips, hidres i meduses, a vegades amb alternança de generacions.

  • Scyphozoa: meduses i pòlips amb 4 parets gàstriques, algunes molt grans i verinoses. AG. Haeckel p.236
  • Antozoa: Només pòlips, a vegades formant colònies, mà de mort, corall (closca calcària), recifes.  Anèmones. Tomàquet de mar.

Cnetophora [2]: Sense Cnidoblastos, animals pelàgics de vida lliure.

Reproducció: Pot ser asexual, dividint-se per la meitat, o bé amb un cicle que alterna estadis de pòlip i medusa. Una larva es desplaça fins que troba un lloc adequat i forma un pòlip. Arriba un moment que el pòlip absorbeix els seus tentacles i forma uns discos que el final es desprenen i es converteixen en meduses (reproducció sexual). Aquestes meduses faran gàmetes que es fecunden i donen lloc a larves.

Siphonophorae

Medusae

Cnidaria

Posted on

Blauet

 

Alcedo Atthis

El blauet comú (o simplement blauet o blavet al País Valencià), blavenca,[1] arner,[2] dormissó,[1] martinet,[3] terrola[4][5] a les Balears (reiet en solsoní) (Alcedo atthis) és un moixó no passeriforme que és el més acolorit d’entre els ocells aquàtics, presenta una dieta principalment ictiòfaga, nidifica en forats excavats en talussos terrosos vora l’aigua i és força sensible a l’estat dels corrents fluvials i masses d’aigua. És un moixó de l’ordre dels coraciformes i de la família dels alcedínids. La subespècie dita martí pescaire, martí pescador, martinet al País Valencià, reiet (Urgell, País Valencià) o botiguer[6] (Alcedo Atthis Ispida) és molt coneguda.

23/10/2020 al pantà d’Ulldecona, un punt blau brillant volant veloç

Posted on

Efemeròpters

(efemeròpters)

Els estadis juvenils, denominats nimfes, són totalment aquàtics, habitant especialment els cursos d’aigua, però també llacs, llacunes, basses tant d’aigua dolça com salobre. El desenvolupament nimfal és molt més llarg que la vida de l’adult. Sol durar un any, encara que en algun cas (Ephemera danica) dura dos anys, i en uns altres (en zones tropicals) es tenen dues generacions en un any, registrant-se en algun cas 27 mudes.

La vida dels adults és molt curta; moltes espècies viuen menys d’un dia: emergeixen al capvespre i al matí han mort; la seva única missió és l’aparellament i la posta dels ous; unes altres viuen fins a una setmana. L’aparellament té lloc a l’aire; els mascles realitzen vol nupcial formant eixams que es desplacen verticalment a dalt i a baix, i horitzontalment al llarg del riu; les femelles s’apropen a l’eixam i aconsegueixen que un o diversos mascles l’abandonin per a seguir-la i aparellar-se. Les femelles dipositen els ous a l’aigua, d’un en un o en tandes; algunes espècies els deixen caure mentre la sobrevolen, i unes altres penetren a l’interior, morint després de la posta. Són voladores mediocres que s’allunyen poc de l’aigua.

Al riu Tisza, a Hongria i Sèrbia, (Kanjiža cap a Horgoš), cada juny al capvespre hi ha l’espectacle de les Palingenia longicauda (fins a 12 cm) que semblen florir de les aigües. L’exemplar que vaig trobar el maig de 2019 deu ser un cosí petit.

The brief lives of mayfly adults have been noted by naturalists and encyclopaedists since Aristotle and Pliny the Elder in classical times.

Posted on

Pinsà

El pinsà comú, pinsà o pardal d’ala blanca (Fringilla coelebs, del llatí vulgar pincio i aquest de pinc, onomatopeia del crit) és un ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids. És una de les espècies més comunes de Catalunya on es reuneixen estols de centenars d’exemplars, repartits entre conreus, pastures, boscos i arbredes.

Durant anys he sentit el seu cant a les excursions, sense poder-lo identificar. El juliol de 2019 a Núria vaig poder fer-li una foto i en sentir-lo cantar, per fi en vaig poder saber el nom.

Núria, juliol 2019

 

 

Posted on

Colom

Columba livia

Seria un ocell agradable si no s’hagués convertit en una plaga que m’oblida a tenir les basses tapades a la terrassa.

Posted on

Xatrac

Sterna hirundo

El veig sovint en caiac a Barcelona. Més fi que les gavines

Posted on

Orenetes

Hirundo rustica

Cada any les espero, a mitjans d’abril, i m’alegren l’estiu quan les veig volar veloces fent curses al pati de veïns, o quan estic assegut a la terrassa.

Miró. Oiseau dans l’espace 1976. Reina Sofía

Llavors Diotima i jo ens envolàvem; corríem d’ací d’allà com orenetes, d’una primavera del món a l’altra, per l’ample domini del sol i més enllà, cap a les altres illes del firmament, per les ribes daurades de Sírius, per les valls d’Arctur plenes d’esperits… [ Hölderlin, Hiperió, p.76]

Posted on

Merla

Turdus merula

Em saluda els matins i m’acompanya les tardes a la terrassa.

Posted on

Rajada

Rajada, família rajidae

20/06/2019, platja Bogatell

En la nedada després de córrer, i després d’esquivar meduses marrons, he vist una rajada d’uns 40 cm al fons a la sorra.