Blauet

 

Alcedo Atthis

El blauet comú (o simplement blauet o blavet al País Valencià), blavenca,[1] arner,[2] dormissó,[1] martinet,[3] terrola[4][5] a les Balears (reiet en solsoní) (Alcedo atthis) és un moixó no passeriforme que és el més acolorit d’entre els ocells aquàtics, presenta una dieta principalment ictiòfaga, nidifica en forats excavats en talussos terrosos vora l’aigua i és força sensible a l’estat dels corrents fluvials i masses d’aigua. És un moixó de l’ordre dels coraciformes i de la família dels alcedínids. La subespècie dita martí pescaire, martí pescador, martinet al País Valencià, reiet (Urgell, País Valencià) o botiguer[6] (Alcedo Atthis Ispida) és molt coneguda.


23/10/2020 al pantà d’Ulldecona, un punt blau brillant volant veloç

Pinsà

El pinsà comú, pinsà o pardal d’ala blanca (Fringilla coelebs, del llatí vulgar pincio i aquest de pinc, onomatopeia del crit) és un ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids. És una de les espècies més comunes de Catalunya on es reuneixen estols de centenars d’exemplars, repartits entre conreus, pastures, boscos i arbredes.

Durant anys he sentit el seu cant a les excursions, sense poder-lo identificar. El juliol de 2019 a Núria vaig poder fer-li una foto i en sentir-lo cantar, per fi en vaig poder saber el nom.

Núria, juliol 2019

 

 

Colom

Columba livia

Seria un ocell agradable si no s’hagués convertit en una plaga que m’oblida a tenir les basses tapades a la terrassa.

Xatrac

Sterna hirundo

El veig sovint en caiac a Barcelona. Més fi que les gavines

Orenetes

Hirundo rustica

Cada any les espero, a mitjans d’abril, i m’alegren l’estiu quan les veig volar veloces fent curses al pati de veïns, o quan estic assegut a la terrassa.

Miró. Oiseau dans l’espace 1976. Reina Sofía


Llavors Diotima i jo ens envolàvem; corríem d’ací d’allà com orenetes, d’una primavera del món a l’altra, per l’ample domini del sol i més enllà, cap a les altres illes del firmament, per les ribes daurades de Sírius, per les valls d’Arctur plenes d’esperits… [ Hölderlin, Hiperió, p.76]

Merla

Turdus merula

Em saluda els matins i m’acompanya les tardes a la terrassa.