P.Devònic 400Ma. 25.000 espècies Arbre de la vida
He estimat les molses des que feia el pessebre de petit, he admirat els paisatges en miniatura en excursions al Pirineu, les vaig voler incorporar al jardí de bonsais de Castellar, les vaig admirar als jardins del Japó i he intentar que visquin al tangram de la terrassa.
[ La vida vegetal comença a colonitzar la terra. No han desenvolupat un sistema vascular i per això no es poden aixecar gaire de terra ].
Haeckel, Muscinae
Gravat Oosthoek (comprat a Amsterdam)
Molsa a la terrassa, esporòfits diploides al febrer
http://
Micropaisatges al Pirineu
Molses notables del jardí Gingaku-ji a Kyoto
Molsa als boscos de Finlàndia
En sentit ampli, són les plantes terrestres no vasculars:
- Bryophyta les molses pròpiament dites
- Hepàtiques (Marchantiophyta)
- Antocerotòfits (Anthocerotophyta)
Semblen tenir arrels i fulles però en realitat no tenen estructura vascular, raó per la qual són petites i necessiten l’aigua. Reproducció per alternança de generacions.
Gametòfits haploides: El tapís de falses fulles (gametòfits) equival a la generació menuda de les falgueres d’on neixen asexuadament els cossos reproductors esporogonis amb les càpsules d’espores, de fet una altra generació, que viu paràsita damunt l’anterior [Ara es creu que totes les plantes superiors són així] (GC p.6) . Cada espora dóna lloc a una gametòfit masculí o femení, que veiem com a tapís de fulletes. [les plantes vasculars tenen la forma diploide, amb gametòfits que duren menys]. L’esperma baixa per l’aigua humida fins a fecundar l’arquegònia i comença a créixer un esporòfit (que tarda mig any).
Esporòfits diploides. El cos de l’esporòfit consta d’una llarga tija, anomenada seta, i una càpsula anomenada opèrcul. L’opèrcul és protegit per una caliptra haploide, que és el que queda de l’arquegònia. La caliptra, usualment, cau quan la càpsula madura. Dins la càpsula, té lloc la meiosi, que dóna lloc a espores haploides. La boca de la càpsula és vorejada per una sèrie de dents anomenades peristomes.
Entre les més comunes a Catalunya hi ha la “molsa de Nadal”, Pseudoscleropodium purum, i Archidium alternifolium. El Catàleg de les molses de Catalunya [còpia a llibres PDFs] en llista 670.
Hepàtiques: (10.000 esp.) Els talos tenen forma de cinta o estrella (plans, freqüents al fons dels rius [diapositiva Monestir de Pedra])
-
- Jungermanials
- Marcantials
Molses: (16.000 esp.) El talo té un tronc i unes falses fulles (molsa verda, [la verda-grisa és molsa o líquen?]. La GC classifica:
-
- Sfagnals
- Brials (Eubrials i Isobrials)