Marmota

Les marmotes (Marmota) són un gènere de mamífers de la família dels esciúrids. Viuen a l’alta muntanya a l’hemisferi nord. Són rosegadors de mida mitjana, una mica més grans que els gats domèstics, de potes curtes i cos ample que els proporcionen un aspecte força rabassut.

Cabana de l’esparver, 2009

 

Fura

Fura. Mustela putorius

Negra, uns 50 cm. Els egipcis les van domesticar.

 

 

 

Olot. Desembre 2022

Al costat del Fluvià, hens poruga i gairebé xafardera, feia dues passes i es girava per observar-me.

Eriçó

Erinaceus europaeus, Eriçó comú

N’havíem tingut un a Castellar, que havia recollit al seu jardí un company de feina. Li dèiem “Raspall”, i a vegades li rascàvem la panxa. Un dia se’ns va escapar i vam comprar-ne una parella. Al cap d’uns mesos van agafar una malaltia i es van morir.

És remarcable que almenys dos poetes anglesos fan sortir l’eriçó com a animal vulnerable:

Thomas Hardy, Afterwards

Philip Larkin. The Mower

 

 

Blauet

 

Alcedo Atthis

El blauet comú (o simplement blauet o blavet al País Valencià), blavenca,[1] arner,[2] dormissó,[1] martinet,[3] terrola[4][5] a les Balears (reiet en solsoní) (Alcedo atthis) és un moixó no passeriforme que és el més acolorit d’entre els ocells aquàtics, presenta una dieta principalment ictiòfaga, nidifica en forats excavats en talussos terrosos vora l’aigua i és força sensible a l’estat dels corrents fluvials i masses d’aigua. És un moixó de l’ordre dels coraciformes i de la família dels alcedínids. La subespècie dita martí pescaire, martí pescador, martinet al País Valencià, reiet (Urgell, País Valencià) o botiguer[6] (Alcedo Atthis Ispida) és molt coneguda.


23/10/2020 al pantà d’Ulldecona, un punt blau brillant volant veloç

Pinsà

El pinsà comú, pinsà o pardal d’ala blanca (Fringilla coelebs, del llatí vulgar pincio i aquest de pinc, onomatopeia del crit) és un ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids. És una de les espècies més comunes de Catalunya on es reuneixen estols de centenars d’exemplars, repartits entre conreus, pastures, boscos i arbredes.

Durant anys he sentit el seu cant a les excursions, sense poder-lo identificar. El juliol de 2019 a Núria vaig poder fer-li una foto i en sentir-lo cantar, per fi en vaig poder saber el nom.

Núria, juliol 2019

 

 

Colom

Columba livia

Seria un ocell agradable si no s’hagués convertit en una plaga que m’oblida a tenir les basses tapades a la terrassa.

Xatrac

Sterna hirundo

El veig sovint en caiac a Barcelona. Més fi que les gavines

Orenetes

Hirundo rustica

Cada any les espero, a mitjans d’abril, i m’alegren l’estiu quan les veig volar veloces fent curses al pati de veïns, o quan estic assegut a la terrassa.

Miró. Oiseau dans l’espace 1976. Reina Sofía


Llavors Diotima i jo ens envolàvem; corríem d’ací d’allà com orenetes, d’una primavera del món a l’altra, per l’ample domini del sol i més enllà, cap a les altres illes del firmament, per les ribes daurades de Sírius, per les valls d’Arctur plenes d’esperits… [ Hölderlin, Hiperió, p.76]

Merla

Turdus merula

Em saluda els matins i m’acompanya les tardes a la terrassa.

Rajada

Rajada, família rajidae

20/06/2019, platja Bogatell

En la nedada després de córrer, i després d’esquivar meduses marrons, he vist una rajada d’uns 40 cm al fons a la sorra.