Posted on

Protista. -2100 Ma

Arbre de la vida |  Llista espècies   |

Els eucariotes són cèl·lules amb una membrana que envolta el nucli, incorporen  mitocondries amb capacitat de descomposar sucre per obtenir energia, i cloroplastos que poden dur a terme la fotosíntesi. Una de les hipòtesis és que els van adquirir per endosimbiosi. S’originen en el precàmbric (més info).

Eucariotes unicel·lulars: 65.000 espècies.

Algues: Euglenòfits (algues flagel·lades), Cromòfits. Algues grogues o diatomees del fitoplàncton.

[Protozous en les agrupacions tradicionals que no reflecteixen el que sabem de l’evolució]

  • Flagellata, que tenen flagels. Es troben en tots els lllinatges indicant que l’ancestre comú de tots els eucariotes seria un flagelat heteròtrof. (A. 65, 561) Per la mobilitat s’inclouen a vegades flagelats “plantes” (autòtrofs) com els dinoflagelats. Els altres acostumen a ser paràsits intestinals com tripanosomes que viuen de la sang dels vertebrats, el tricomona o el Trichonympha que és un simbiont dels termites, tot vivint al seu estómac i transformant la fusta que s’empassen.
  • Amoebae, (A. 69, 561) sense flagels, es poden deformar per desplaçar-se formant com psudòpods. S’adapten al substrat (sarro de les dents, disenteria). Grups: Amebozoa, Rhizaria, Excavata, Heterokonta, alveolata (dinoflagelats paràsits), Ophistokonta, Heliozoa, micetozoa. Dins dels Rhizaria hi ha els foraminífers (nummulites) i els radiolaria que tenen un esquelet de SiO2. Els foraminífers són marins que van segregant closques calcàries fins a formar moltes capes. Entre ells hi ha els nummulits que van formar gruixudes capes de sediment durant l’era terciària. Els Heliozous suren a l’aigua.
  • Sporozoa. (A. 69, 158, 561) Són paràsits agents de greus epidèmies que es reprodueixen per espores. El Plasmodium és l’agent de la malària, reproduïnt-se a l’estómac del mosquit anòfeles i passant a l’home per picadura.
  • Cnidosporidia, Quistes, espores, paràsits
  • Ciliata. (A. 71, 152, 561) Evolucionaren a partir dels flagelats i tenen una estructura amb dos nuclis, reproducció per conjugació (2 o 3 al dia ->) i cilis que els donen mobilitat i poden conduir aliments fins a la boca. El parameci viu a l’aigua dolça, amida 0.3 mm, té forma de sabatilla i 2500 cilis que pot moure coordinadament (s.nerviós). La capacitat de dur-se aliments a la boca i de moure’s segons estímuls de rebuig, acolliment o l’estat intern de gana, el fan semblant als animals superiors. [Quina diferència tan enorme que hi ha entre aquest unicelular i un virus!]. Dins d’aquests hi hauria els Sessilida als quals pertanyeria la família dels Vorticellidae que vaig observar al microscopi.

Els radiolaria il·ustrats per Haeckel en la seva monografia (llibre Taschen p. 78)

foraminíferes (rhizaria, Haeckel KFN 2) dinoflagelats, diatomees, amebes, nummulits

Classificació moderna:

A partir d’aquí evolucionaran els eucariotes multicel·lulars.

Fongs: Paleozoic (Devònic) [ el metabolisme requereix parasitar o simbiosi amb altres organismes]

Plantes: Algues verdes i vermelles cap el 1600, evolucionaran a plantes terrestres al Paleozoic (Ordovicià),

Metazous: Al Edicarià, al final del Precàmbric apareixen esponges i cnidaris i Nephorozoa