Arbre de la vida | La vida que trobem al voltant
P.Devonià 400Ma 100.000 espècies
Haeckel, Basydiomicetes
Camí de taula amb rovellons, reig, pebràs i rossinyol
Bolets al contenidor del bedoll, a la terrassa d’Ayma.
Bolets a Solius: Rovellons, pebrassos, ous de reig, rossinyols. Acabat de ploure, la percepció que tot el sòl és ple de vida sota terra i que emergeix amb força a la superfície.A la fruita i menjar apareixen unes taques a la pell, floridures. El llevat (la massa mare) que fem servir per fer pujar el pa.
[Diferents d’animals i de plantes, organismes que han desenvolupat la capacitat de processar matèria orgànica no viva, components sobres de processos d’altres organismes, com les arrels dels pins, fermentació] Arbre de la vida
Són coneguts des de l’antiguitat per menjar i propietats al·lucinògenes. Es van començar a estudiar sistemàticament al s17 amb el microscopi. Pier Antonio Micheli Nova plantarum genera (1729). Christiaan Hendrik Persoon (1761–1836) els classificarà.
Fins el 1969 els bolets es classificaven juntament amb les plantes, seguint la bàsica de Linneu que les plantes “creixen i viuen, els animals creixen, viuen i senten. Però els bolet no tenen fulles verdes per dur a terme la fotosíntesi com les plantes. Basant-se en això Robert Harding Whittaker va proposar classificar-los a banda de les plantes, que fabriquen aliments, i dels animals, que mengen aliments ja elaborats, ja sia plantes o altres animals. Els fongs segreguen uns enzims que descomponen matèria orgànica del voltant i ingereixen el resultat [com fer la digestió fora][Per això no podem “plantar” rovellons a un test, és un organisme que viu en simbiosi amb les arrels dels pins o les alzines]. Quan es tracta d’organismes morts parlem de sapròfits. Més endavant l’anàlisi molecular confirmaria que estan més a prop dels animals que no pas de les plantes.
Són heteròtrofs però tenen en comú amb les plantes la paret cel·lular i vacúols. Es reprodueixen per espores, com les falgueres i les molses. Alguns són unicel·lulars. Creixen en forma d’hifes, com uns fils. La seva paret cel·lular té glicans com les plantes i quitina, com a l’exoesquelet dels artròpodes.
Els òrgans de reproducció sexual poden ser molt grans, és la part visible que anomenem bolets. El cicle reproductiu és complex i en una mateixa espècie pot decantar-se per un o altre segons les condicions.
Dos fongs haploides poden unir les hifes dels micelis sense arribar a fusionar cromosomes (dicariota), produint un bolet on es fusionen els nuclis (diploide) que per meiosi fan una espora haploide. Aquesta germinarà i donarà lloc a un miceli haploide. Esquema
Mycobionta. Fongs
La classificació no és definitiva
Les famílies més importants són:
- Ascomycetes. 64.000e. (20.000 quan ho vaig preparar als anys 90). Paràsits de les plantes. Entre ells hi ha les llevadures, d’importància comercial (l.cervesa), que en solució de glucosa i oxígen es multipliquen ràpidament mentre que sense aire pot variar a un procés de fermentació no oxidativa produïnt CO2 i alcohol. Els penicillium que inhibeixen el creixement de bacteris. També les múrgules i les tòfones.
- B5223 Basidiomycetes. 15.000e. Espores, Bolets: ou de reig, sureny (F100), rossinyol, rovelló, pebràs (F ), múrgula (F ), gírgola, peu de rata, Farinera Borda, Llenega, carlet, Fredolic (F131, cama-sec o moixernons, camperol (F135), reig bord (F142).
Abans s’hi afegia un tercer grup, els Phycomicetes, amb les hifes seguides sense que les cèl·lules quedin separades per septums. Englobava els actuals Zygomycetes, Chytridiomycetes, Trichomycetes i els Plasmodiophoromycetes, Hyphochytridiomycetes, Oomycetes que ara no es consideren fongs. Són paràsits o sapròfits.
Hi ha dos tipus d’organismes que havien estat classificats juntament amb els fongs:
- Myxomycota: Floridures. Es consideren més propers a protistes com les amebes.600espècies. (hèrnia de la col)).
- Els líquens o Deuteromycetes. Simbiosi entre alga i fong: Barbes de caputxí. El líquen és com una crosta verda, grisa o groga, simbiosi d’alga i fong: entre els filaments del miceli hi ha una alga que fabrica aliments dels quals se n’aprofita el líquen. Aquest s’amara d’aigua que permet viure a l’alga.
* Guia de Camp: Mixomicetes, Deuteromicetes, Fongs {Ficomicetes, Ascomicetes, Basisiomicetes}, Líquens. Boscs.44-48
The Secret lives of fungi, New Yorker, 2020/05/18