Posted on

Protista. -2100 Ma

Arbre de la vida |  Llista espècies   |

Els eucariotes són cèl·lules amb una membrana que envolta el nucli, incorporen  mitocondries amb capacitat de descomposar sucre per obtenir energia, i cloroplastos que poden dur a terme la fotosíntesi. Una de les hipòtesis és que els van adquirir per endosimbiosi. S’originen en el precàmbric (més info).

Eucariotes unicel·lulars: 65.000 espècies.

Algues: Euglenòfits (algues flagel·lades), Cromòfits. Algues grogues o diatomees del fitoplàncton.

[Protozous en les agrupacions tradicionals que no reflecteixen el que sabem de l’evolució]

  • Flagellata, que tenen flagels. Es troben en tots els lllinatges indicant que l’ancestre comú de tots els eucariotes seria un flagelat heteròtrof. (A. 65, 561) Per la mobilitat s’inclouen a vegades flagelats “plantes” (autòtrofs) com els dinoflagelats. Els altres acostumen a ser paràsits intestinals com tripanosomes que viuen de la sang dels vertebrats, el tricomona o el Trichonympha que és un simbiont dels termites, tot vivint al seu estómac i transformant la fusta que s’empassen.
  • Amoebae, (A. 69, 561) sense flagels, es poden deformar per desplaçar-se formant com psudòpods. S’adapten al substrat (sarro de les dents, disenteria). Grups: Amebozoa, Rhizaria, Excavata, Heterokonta, alveolata (dinoflagelats paràsits), Ophistokonta, Heliozoa, micetozoa. Dins dels Rhizaria hi ha els foraminífers (nummulites) i els radiolaria que tenen un esquelet de SiO2. Els foraminífers són marins que van segregant closques calcàries fins a formar moltes capes. Entre ells hi ha els nummulits que van formar gruixudes capes de sediment durant l’era terciària. Els Heliozous suren a l’aigua.
  • Sporozoa. (A. 69, 158, 561) Són paràsits agents de greus epidèmies que es reprodueixen per espores. El Plasmodium és l’agent de la malària, reproduïnt-se a l’estómac del mosquit anòfeles i passant a l’home per picadura.
  • Cnidosporidia, Quistes, espores, paràsits
  • Ciliata. (A. 71, 152, 561) Evolucionaren a partir dels flagelats i tenen una estructura amb dos nuclis, reproducció per conjugació (2 o 3 al dia ->) i cilis que els donen mobilitat i poden conduir aliments fins a la boca. El parameci viu a l’aigua dolça, amida 0.3 mm, té forma de sabatilla i 2500 cilis que pot moure coordinadament (s.nerviós). La capacitat de dur-se aliments a la boca i de moure’s segons estímuls de rebuig, acolliment o l’estat intern de gana, el fan semblant als animals superiors. [Quina diferència tan enorme que hi ha entre aquest unicelular i un virus!]. Dins d’aquests hi hauria els Sessilida als quals pertanyeria la família dels Vorticellidae que vaig observar al microscopi.

Els radiolaria il·ustrats per Haeckel en la seva monografia (llibre Taschen p. 78)

foraminíferes (rhizaria, Haeckel KFN 2) dinoflagelats, diatomees, amebes, nummulits

Classificació moderna:

A partir d’aquí evolucionaran els eucariotes multicel·lulars.

Fongs: Paleozoic (Devònic) [ el metabolisme requereix parasitar o simbiosi amb altres organismes]

Plantes: Algues verdes i vermelles cap el 1600, evolucionaran a plantes terrestres al Paleozoic (Ordovicià),

Metazous: Al Edicarià, al final del Precàmbric apareixen esponges i cnidaris i Nephorozoa

Posted on

Procariotes

La vida  Llista d’espècies    Arbre de la vida

Els procariotes són cèl·lules simples sense un nucli diferenciat per una membrana. Són les formes més primitives de vida i s’estima que van aparèixer fa 3.500 Ma al Precambrià. 5000 bacteris, 209 arquebacteris.
Cèl·lules més simples que els eucariotes, de 10-12g, unes 1000 vegades menor, sense nucli diferenciat, menys DNA, duplicació més ràpida (20 min.), sense plàstids ni mitocondries).
Ara es distingeix entre bacteris i arquebacteris. Els bacteris tenen parets cel·lulars amb peptidoglycan i mebranes amb àcids grassos, mentre que els arquea no. Això els fa menys vulnerables a antibiòtics. Defireixen també quant als mecanismes de replicació. Els arquea tenen rutes metabòliques que els permet sobreviure en entorns extrems, altes temperatures, nivells de ph o salinitat.

En la classificació de Shipunov tenim 11 phylums (regnum Monera), 1 Arquea i 10 de bacteris.

Superphylum Archebacteria
Phylum 1. Archebacteria [ 6Methanobacterium ] Archea: En general, els arqueobacteris i bacteris són bastant semblants en forma i en mida, tot i que alguns arqueobacteris tenen formes molt inusuals, com ara les cèl·lules planes i quadrades de Haloquadra walsbyi. No tenen nucli. Malgrat aquesta semblança visual amb els bacteris, els arqueobacteris tenen gens i diverses rutes metabòliques que són més properes a les dels eucariotes; notablement, els enzims implicats en la transcripció i la traducció. El 1977 Woese (article scientific american) i Fox els classifiquen separadament dels bacteris. Semblen especialment adaptats a les condicions de la terra primitiva.  209 espècies tot i que és difícil aplicar el concepte ja que es poden barrejar.
Metanobacteris. Redueixen el CO2 a metà, viuen al fons del mar, al fang podrit i a l’intestí. Podrien ser els precursors del procariotes. (L’antibiòtic estreptomicina és ineficaç).
Halobactèris, viuen en aigues molt salades.
Sulfolobus i thermoplasma. Metabolisme sofre.

Superphylum Bacteria [ 6.2Bacillus ] wiki: Els bacteris (Bacteria) són un gran grup de microorganismes unicel·lulars. Tenen una mida de l’ordre de micròmetres i presenten una gran varietat de formes, que van des d’esferes fins a barres i espirals. El seu nom prové de l’ètim grec baktērion (‘bastonet’). Els bacteris són omnipresents a tots els hàbitats de la Terra, on viuen al sòl, en aigües termals àcides, residus radioactius, l’aigua i les profunditats de l’escorça terrestre, a més de la matèria orgànica i els cossos vivents de plantes i animals. Generalment hi ha 40 milions de cèl·lules bacterianes en un gram de sòl i un milió en un mil·lilitre d’aigua dolça; en total, hi ha aproximadament cinc nonilions (5×1030) de bacteris a la Terra, que representen gran part de la biomassa del planeta.

Tenen la capacitat de passar-se material de DNA, plàsmids, modificant els veïns, cosa que explica com desenvolupen resistència als antibiòtics.
(A61) Amiden uns 0.001 mm. Tenen els àcids nucleics en cromosomes, manquen orgànuls i els cromatòfors per a la fotosíntesi així com la funció de respiració es troben localitzats a la membrana. Tenen paret celular. Les bactèries poden sobreviure en condicions molt primàries i temperatures diverses. Es poden dividir cada 30 min [quan temps viuen?] i per això existeixen en gran nombre. En un cc de llet n’hi poden haver 25 106. N’hi ha d’autòtrofes amb fotosíntesi o quimiosíntesi d’àcid sulfhídric en aigües podrides i d’heteròtrofes que s’alimenten de matèria orgànica morta tot transformant-la per que es pugui tornar a aprofitar. D’altres (simbiontes) viuen en matèria viva tot col.laborant-hi com les b.nitrificants de les lleguminoses o la flora b. dels intestins. D’altres són paràsits patògens provocant infeccions com la disenteria, la pesta o el tifus (estan adaptats per atacar específicament una proteïna de l’amfitrió).

Una primera divisió són Eubacteris i cianobacteris.

Del punt de vista del metabolisme, en funció de la font d’energia, qui dóna electrons (oxidant-se) i qui els rep (reduint-se). Els aeròbics tenen oxigen com a receptor i necessiten un medi amb oxigen. Els anaeròbics fixen els electrons en nitrats, sulfats o CO2.

Segons la forma es classifiquen en cocos (esfèrics) com l’streptococo, bacils (bastonets) com el de la peste o la cèlebre Escherichia Coli que es troba a la flora intestinal, vibrios i espirilos. Els bacteris filamentosos són cèl·lules formant filaments. Actomicetes tenen o flagels que surten d’un cos unicel·lular bacilo. (-> Atlas p.549). Classificació de Cohn: bacils, cocos, espirils i vibrios.

Bacils (bastonet). Escheria Coli

Coco (esfera). A parells diplococos, cadenes estreptococos, grups estafilococos.

Espirils (helicoidal)

Vibrions (coma)

Algues Blaves: (Cianofícees) Unicelulars autòtrofes per fotosíntesi sense cloroplastos mitjantçant làmines de pigment blavós o vermell. (A.63) [van canviar l’atmosfera Catàstrofe de l’oxigen].  aspecte similar a les algues.

Classificació de Shipunov (Phylum 1 Arquea)

  • Phylum 2. Firmicutes [ 6Bacillus ]4
  • Phylum 3. Actinobacteria [ 6Actynomyces ]] Presents al sòl, aigua dolça i salada. Tenen un paper important en el cicle del carboni ja que descomponen detritus,
  • Phylum 4. Hadobacteria [ 6Deinococcus ]
  • Phylum 5. Chlorobacteria [ 6Chloroflexus ]7
  • Phylum 6. Cyanobacteria [ 6Nostoc ] Cianobacteris : bacteris blaus que són capaços de dur a terme la fotosíntesi alliberant oxígen. Els seus components es trobaran en les algues i les plantes. Van causar el canvi d’atmosfera de reductora a oxidant. També poden fixar nitrogen.
  • Phylum 7. Bacteroidetes [ 6Bacteroides ]10 Present als sòls, intestins i cavitats orals, també al desert de l’Antàrtica. Tenen un paper important al cicle del carboni descomponent detritus.
  • Phylum 8. Spirochaetes [ 6Spirochaeta ]]
  • Phylum 9. Planctobacteria [ 6Planctomyces ]12
  • Phylum 10. Proteobacteria [ 6Rhodospirillum ]:  Una colla de patògens com  Escherichia, Salmonella, Vibrio, Helicobacter Moltes espècies són esponsables de fixar nitrogen. Algunes es poden moure amb flagels. Els mixobacteris es poden agregar.
  • Phylum 11. Endomicrobia [ 6Endomicrobium ]

Auden: On this day tradition allots to taking stock of our lives, my greetings to all of you, Yeasts, Bacteria, Viruses, Aerobics and Anaerobics: A Very Happy New Year to all for whom my ectoderm is as Middle-Earth to me.

Micropia museu protozous a Amsterdam

 

Posted on

Virus

La vida  Llista d’espècies    Arbre de la vida

Material genètic, seqüències curtes de DNA o proteïnes que només es reprodueixen dins d’un hoste. [Penetren la membrana i alliberen el seu material genètic que es desplaça fins al nucli on es replicarà. Després torna a la membrana on surt fora de la cèl·lula morta]

Origen al precàmbric. [ Com que depenen d’altres cèl·lules per viure suposo que van aparèixer més tard] Podrien haver evolucionat a partir de plàsmids, fragments de DNA que es mouen entre les cèl·lules, o a partir de bacteris.

Se n’han descrit uns 6.000.

Els virus vegetals només contenen RNA, amiden entre 20 i 500 nm, pe. virus del mosaic del tabac, civada, etc.

Virus del tabac sota microscopi electrònic, 160m augments.

La major part dels virus que afecten animals solen ser icosaèdrics, altres espirals.

En la majoria de casos no són perjudicials i conviuen amb l’hoste. Quan salten d’una espècie a l’altra tenen efectes imprevistos. Els antibiòtics no funcionen [perquè pròpiament no són vida ]. El sistema immune els ataca i els símptomes de malaltia sovint són la sobrereacció del sistema immune.

Com que el sistema immune es debilita poden aparèixer infeccions secundàries [ que si són per bactèris aquestes sí que es tracten amb antibiòtics]

D’altres virus RNA són el de la ràbia (transmès per mossegada, 6 setmanes d’incubació i mort), mixovirus (causen grip, xarampió, rubeola=varicela), reovirus, arbovirus (encefalitis), picornavirus (poliomelitis, meningitis, encostipat de nas i coll).

Són virus de DNA els poxvirus (verola), virus de l’herpes, adenovirus (encostipat d’hivern), papovavirus (verrugues), bacteriòfags)

viqui |   wiki |  Vida no cel·lular  |  sobre els virus