Betula pendula
[tinc dos bonsais] són els boscos que vaig veure a la taiga de Finlàndia.
Durant un mes vaig estar polint, vernissant, passant la ma pels taulers de bedoll quan feia la lllibreria.
Gustav Klimt, Buchenwald. Vist el 2014 a Dresden
on situar el que hem viscut, el que podem pensar tot el que hi ha, hi ha hagut, el que voldria recordar o tornar a veure
Betula pendula
[tinc dos bonsais] són els boscos que vaig veure a la taiga de Finlàndia.
Durant un mes vaig estar polint, vernissant, passant la ma pels taulers de bedoll quan feia la lllibreria.
Gustav Klimt, Buchenwald. Vist el 2014 a Dresden
Fulla de Allophylus flexifolia, Green River, Eocè, 40Ma
Arbre de la vida: Plantes , Llista Espècies, Cenozoic
Arbre de la vida La vida al voltant
[plantes amb flor, òrgans masculins, estams, i femenins, pistil carpels, envoltats de pètals i sèpals que els protegeixen. Així hi pot haver reproducció sexual al mateix lloc alhora que en col·laboració amb els insectes s’optimitza la difusió]
A la terrassa, xicoies, malves, espígol, roselles, llimoner, ametller.
Apareixen al Cretàcic, 145Ma. Arbre de la vida
[la classificació va canviant des de la Guia de Camp a la que proposa la wikipedia el 2023] [La Bxxx es refereix a la Flora de Catalunya d’Oriol de Bolós, amb 149 famílies] [ PDF amb poster de tots els ordres i famílies]. Ordres amb característiques.
Terrassa Ayma, flor ametller amb abella
Nimfàcies B19: nenúfars
Angiospermes basals
Terrassa Aymà
(branca primitiva de les plantes amb flor)
Altres famílies: Chloranthales (tropicals sense pètals), Ceratophyllales (aquàtiques)
Magnòlides: Les angiospermes més antigues. (plantes llenyoses tropicals, flors amb carpels lliures): Magnolia, llorer, canyella.
Dicotiledònies: Vascular amb dues fulles o cotiledons a la llavor.
Basals
Clades
Ordres
[Grup obsolet]
B5431.40 Tubiflores Convolvulàcies B106: corretjola Boraginàcies B107: llengua de bou, miosotis Labiades B108: menta, espígol, tarongina Verbenàcies B109: verbena Solanàcies B110: patata, nicotiana Escrofulàcies B111: ++ conillets, didalera Orobancàcies B112: frare Lentiburariàcies B113: viola d’aigua Gesneriàcies B114 Acantàcies B115: Acant Globulariàcies B116
1. Magnolials (llorer), 2. Ranunculals, 3. Piperals (pebrot), 4. Aristoloquials, 5. Papaverals (rosella), 6. Rosals, 7. Leguminosae (pèsol), 8. Mirtals, 9. Hammamelidals, 10. Fagals (faig, roure, alzina), 11. Casuarinals, 12. Urticals (Figuera, Om), 13. Salicals (salze), 14. Juglandals (Noguera), 15. Myricals, 16. Santalals, 17. Balanoforals, 18. Carophylals (clavell, bleda), 19. Cactals, 20. Plumbaginals, 21. Poligonals, 22. Dilenials, 23. Violaceals (violeta), 24. Cucurbitals (carabassa), 25. Capparals (cols), 26. Ericals (bruc), 27. Ebenals, 28. Primulals, 29. Geranials (geranis), 30. Rutals, 31. Sapindals, 32. Euforbials (boix), 33. Malvals, 34. Celastrals (Ebònim), 35. Rhammals (vinya), 36. Umbel.líferals (pastanaga), 37. Oleals, 38. Gencianals (baladre), 39. Dipsacals (cafè), 40. Tubiflores (corretjola), 41. Plantaginals, 42. Campanulals (campaneta, margarida).
Monocotiledònies o Liliòpsides. Vascular amb una fulla a la llavor, herbácees de nervis paralels, sense creixement secundari en gruix). Unes 60.000 espècies, aproximadament la quarta part.
Dürer Das grose rasenstück 1503
B5432.1.DE 13 ordres: 1. Helobials, 2. Liliflores (all, narcís), 3. Juncals (jonc), 4. Ciperals, 5. Bromelials, 6. Commelinals, 7. Graminals (blat), 8. Pandanals, 9. Palmals (palmera), 10. Ciclantals, 11. Arals, 12. Zingiberals, 13. Orquidals (Orquídees).
Febrer 2024
Observo les flors i miro d’identificar els òrgans masculins i femenins. No m’aclareixo amb els papirus. A les lletereses hi ha una agrupació i veig el fruit com una minúscula castanya verda. Al romaní, difícil de veure el pistil. El marfull i l’espígol tenen una agrupació de múltiples flors petites, es veuen els estams però costa el pistil. De prop, la flor del bruc és com una copa blanca finíssima dins de la qual es veuen els pistils.
Arbre de la vida, La vida al voltant
Apareixen al Devonià 400mA i predominen al Carbonífer 330mA. 1000 espècies.
L’arbre que veiem normalment és l’esporofit, diploide (23 parelles de cromosomes), en el qual creixen [ a la mateixa planta, no a terra] els gametofits mascle i femella, haploides que en fusionar-se donaran lloc a un embrió [el pinyó] diploide.
(llavors nues) /B Flors sense pistil, òvuls situats damunt les fulles carpelars (esquames fent pinya), sense periant (flor nua).
En un pi veiem el con del pol·len (gàmeta haploide), groc, i la pinya que protegeix els òvuls (gàmeta haploide). En ser fecundats pels grans de pol·len que transporta el vent es forma un embrió diploide, que sovint està protegit per una closca i té una reserva d’aliment (el pinyó), d’on creixerà un nou esporòfit (arbre). [no tenim doncs organismes mascle i femella adults i independents]
Gnetatae: (restes de fòsils) , Efedràcies B14 (arbust, liana)
Cycatadae: [semblants a palmeres]
Ginkgoatae: (xina, japó) 1e.
Coniferals
Devònic, 400Ma, 13.000 espècies. Arbre de la vida | La vida al voltant
Les primeres plantes vasculars van ser les Licopsides (Silúric), i després les falgueres juntament amb les Cues de cavall . No tenen llavors i es reprodueixen per espores. Van ser importants al Carbonífer quan van assolir alçades entre 20 i 40 metres.
La planta que veiem normalment és un esporofit diploide que fabrica espores haploides [que queden sota les fulles]. De l’espora creix en un gametofit per mitosi, formant un protalus, d’on creixeran gametos (esperma i ous) per mitosi. L’ou fecundat donarà lloc a un nou esporofit.
Licopoliòpsides tenen un origen diferent i anterior a falgueres i equisets.
Pteridophyta
Primari, Ordovicià. Sense llavors, reproducció per espores.
Licopodials. 1000e.(semblants a les molses):
Psilòfits: Psilofitals (fòsils) , Psilotals (tropicals)
Isoetals:
Equisets: Cua de cavall (+ fòsil gran com arbre). Equisetàcies
Filicatae: 9000e. Falgueres.
P.Devònic 400Ma. 25.000 espècies Arbre de la vida
He estimat les molses des que feia el pessebre de petit, he admirat els paisatges en miniatura en excursions al Pirineu, les vaig voler incorporar al jardí de bonsais de Castellar, les vaig admirar als jardins del Japó i he intentar que visquin al tangram de la terrassa.
[ La vida vegetal comença a colonitzar la terra. No han desenvolupat un sistema vascular i per això no es poden aixecar gaire de terra ].
Haeckel, Muscinae
Gravat Oosthoek (comprat a Amsterdam)
Molsa a la terrassa, esporòfits diploides al febrer
http://
Micropaisatges al Pirineu
Molses notables del jardí Gingaku-ji a Kyoto
Molsa als boscos de Finlàndia
En sentit ampli, són les plantes terrestres no vasculars:
Semblen tenir arrels i fulles però en realitat no tenen estructura vascular, raó per la qual són petites i necessiten l’aigua. Reproducció per alternança de generacions.
Gametòfits haploides: El tapís de falses fulles (gametòfits) equival a la generació menuda de les falgueres d’on neixen asexuadament els cossos reproductors esporogonis amb les càpsules d’espores, de fet una altra generació, que viu paràsita damunt l’anterior [Ara es creu que totes les plantes superiors són així] (GC p.6) . Cada espora dóna lloc a una gametòfit masculí o femení, que veiem com a tapís de fulletes. [les plantes vasculars tenen la forma diploide, amb gametòfits que duren menys]. L’esperma baixa per l’aigua humida fins a fecundar l’arquegònia i comença a créixer un esporòfit (que tarda mig any).
Esporòfits diploides. El cos de l’esporòfit consta d’una llarga tija, anomenada seta, i una càpsula anomenada opèrcul. L’opèrcul és protegit per una caliptra haploide, que és el que queda de l’arquegònia. La caliptra, usualment, cau quan la càpsula madura. Dins la càpsula, té lloc la meiosi, que dóna lloc a espores haploides. La boca de la càpsula és vorejada per una sèrie de dents anomenades peristomes.
Entre les més comunes a Catalunya hi ha la “molsa de Nadal”, Pseudoscleropodium purum, i Archidium alternifolium. El Catàleg de les molses de Catalunya [còpia a llibres PDFs] en llista 670.
Hepàtiques: (10.000 esp.) Els talos tenen forma de cinta o estrella (plans, freqüents al fons dels rius [diapositiva Monestir de Pedra])
Molses: (16.000 esp.) El talo té un tronc i unes falses fulles (molsa verda, [la verda-grisa és molsa o líquen?]. La GC classifica:
Arbre de la vida | La vida que trobem al voltant
6000 espècies. 1600 Ma. Precàmbric.
El verdet de la bassa a la terrassa. Les llargues que trobo a les platges més sanes a la costa brava, amb la seva olor. El verdet de les roques a l’aigua. Les de l’estany de Banyoles. Algues seques que faig servir per cuinar .
[ Molt properes als prototozous, amb qui formen els grup dels Protists, són les primeres agrupacions de cèl·lules que poden dur a terme la fotosíntesi]. Els seus antecessors, les cianofícees també anomenades algues blaves, van canviar la composició de l’atmosfera.
Haeckel. algues marrons
Haeckel. Algues vermelles
Haeckel, algues verdes
2014. Algues Laguna Negra Sória
2017. Algues Noruega Atlàntic
Inclou diferents tipus i la classificació va canviant. S’haurien originat a partir de les cianobactèries. A vegades es prefereix el terme arqueaplàstida. Totes les cèl·lules són iguals, sense formar teixits. S’uneixen en un tal·lus. Potser són més pròximes als protozous que a les plantes. (protists)
Apareixen al Precàmbric. Duen a terme la fotosíntesi i es classifiquen segons el pigment.
Reproducció per espores, asexual i sexual alternadament. Els més primitius són els fitoflagelats, cromatòfers (fotosíntesi) amb flagel (mòbils) com l’euglena, les volvovocals i els dinoflagelats. D’ells deriven les algues que no tindran flagel i seran immòbils amb forma esfèrica. Es classifiquen pel pigment de la fotosíntesi? Reproducció asexual per despreniment d’una part (A.145).
Les que s’havien anomenat “algues blaves” o cianofícees, que duen a terme fotosíntesi es classifiquen com a Protists. Elles van canviar la composició de l’atomesfera: -2400 Ma. Catàstrofe de l’oxígen
* La guia de camp (p. 2) parla de 7 grups: cianofícees (algues blaves), clorofícees (algues verdes, volvox, ¯ Clorophyta), conjugades (sense cèl. repro. flagelades, filamentoses, ¯ Clorophyta), Carofícees (talo semblant als cormòfits, complexe ¯ Clorophyta), Diatomees (Unicelulars, closca de sílex, ¯ Cromòfites, la terra de diatomees té importants aplicacions), Feofícees (Cromòfites) i Rodòfites. Ampliació a GC p.6.
Xicoia. O lletsó, s’anomenen “dent de lleó” per la forma dentada de les fulles. Aquesta m’ha crescut al balcó. Passa que les fulles tenen una forma molt particular que no he sabut trobar en els llibres ni a internet.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Tora_blava
La Tora Blava (Aconitum Napellus), ja llueix ben florida al Parc natural del Cadí-Moixeró. Ara bé, no us deixeu enganyar per la seva bellesa, ja que estem parlant de la planta més tòxica d’Europa!
Tota la planta, des de l’arrel fins a les fulles i les flors, conté una substància altament tòxica (només calen 2 mg d’aquesta substància per matar a un ésser humà adult).
Es diu que en el passat es fregaven les puntes de les fletxes amb aquesta planta per fer-les més mortíferes.
Quercus Pyrenaica (tot i que no n’hi ha Pirineu), a Catalunya només al bosc de Poblet a les muntantes de Prades. Es diu reboll perquè rebrota després de tallar-lo.
juny 2019