Bedoll

Vida  |   Llista Espècies


Betula pendula

[tinc dos bonsais] són els boscos que vaig veure a la taiga de Finlàndia.

Durant un mes vaig estar polint, vernissant, passant la ma pels taulers de bedoll quan feia la lllibreria.

Gustav Klimt, Buchenwald. Vist el 2014 a Dresden

 

 

Angiospermes

Arbre de la vida    La vida al voltant

[plantes amb flor, òrgans masculins, estams, i femenins, pistil carpels, envoltats de pètals i sèpals que els protegeixen. Així hi pot haver reproducció sexual al mateix lloc alhora que en col·laboració amb els insectes s’optimitza la difusió]

A la terrassa, xicoies, malves, espígol, roselles, llimoner, ametller.

Apareixen al Cretàcic, 145Ma. Arbre de la vida

  • Angiospermes basals, nenúfars
  • Altres famílies: Clorantacees, Ceratofilàcies
  • Magnòlides
  • Dicotiledònies (Magnoliòpsida) Eudicots
  • Monocotiledònies (Liliòpsides), Monocots lliris,gramínies

[la classificació va canviant des de la Guia de Camp a la que proposa la wikipedia el 2023] [La Bxxx es refereix a la Flora de Catalunya d’Oriol de Bolós, amb 149 famílies] [ PDF amb poster de tots els ordres i famílies]. Ordres amb característiques.

Terrassa Ayma, flor ametller amb abella

Nimfàcies B19: nenúfars


Angiospermes basals

Terrassa Aymà

(branca primitiva de les plantes amb flor)


Altres famílies: Chloranthales (tropicals sense pètals), Ceratophyllales (aquàtiques)


Magnòlides: Les angiospermes més antigues. (plantes llenyoses tropicals, flors amb carpels lliures): Magnolia, llorer, canyella.

  • Lauraceae: 2.000 espècies d’arbres i arbusts aromàtics, procedents de Gondwana. B15 Llorer.
  • Magnoliaceae: 225 espècies, les angiospermes més primitives. Magnòlia.
  • Piperals: pebre (Aristoloquiàcies B21)
  • Canel·lals: arbres aromàtics

Dicotiledònies: Vascular amb dues fulles o cotiledons a la llavor.

Basals

  • Buxales: Buxàcies B80: boix Cal.litricàcies B81
  • Proteales: plataners, plantes d’Àfrica del sud
  • Ranunculales: GC1: part important de la flora d’europa, carpels poc soldats, molts estams. Papaverals roselles . B16: ++ herba fetgera. Berberiscàcies B18: coralet, arbust, Papaveràcies B39: roselles, cascall (depenent de Roedals a la GC)
  • Trochodendrales

Clades

    • Berberidopsidales: ?
    • Santalales: tropicals Santalals paràsits Santalàcies B82 Lorantàcies B83: vesc (bola ). Balanophorals. paràsits. Balanoforàcies B84
    • Caryophyllales Carophylals. Aizoàcies B87. Nictaginàcies B89. Portulacàcies B90: verdolaga. Basel.làcies B91. Cariofil.làcies B92: clavells. Quenopodiàcies B93: bleda. Amarantàcies B94. Cactals Cactàcies B88: figuera de moro. Plumbaginals Plumbaginàcies B99: malvesc. Poligonals  (família obsoleta?) Poligonàcies B85 [?] Fitolacàcies B86
    • Asterids
      • Cornales Hortènsies Corniàcies B68
      • Ericales te, brucs Teàcies: planta del te. Ericals Pirolàcies B95 Ericàcies B96: neret, arboç, bruc Empetràcies B97 Ebenals Ebenàcies B99-100: èban Sapotàcies B99-100: goma. Primulals Primulàcies B98: morró
      •  Euasterids: 80000 espècies
  • Superrosids
    • Saxifragales (Peonàcies B17), Hammamelidàcies Platanàcies B26 -> rosals. Peonàcies,
    • Eurosids
      • Vitàcies: vinya, Heura Vitàcies B67: vinya
      • Rosids
        • Fabids: 80.000espècies.
          • Zygophyllales,
          • Celastrales, Celastrals Aquifoliàcies B64: grèvol Celastràcies B65: Ebònim jap. JARDI
          • Oxalidales,
          • Malpighiales  (Raffesilàcies B22), Salicals Salicàcies B74 Salze, om. Violaceals Cistàcies B23 Tamaricàcies B44: Tamariu Frankeniàcies B45 Elatinàcies B46 Droseràcies B47 Violàcies B48: violeta. Euforbials Euforbiàcies B79: lleteresa
          • Fabales (Leguminosae Mimosàcies B27: mimosa, Papilionàcies o fabàcies B28: Mongetera, pèsols),
          • Rosales Rosaceae, Rosals (GC2 (carpels variables, units o no, molts estams), Crasulàcies B23, Saxifragàcies B24, Rosàcies B25 ++, B 69-90, Prunus : ametller, presseguer, cirerer, albercoquer, prunera.) Ulmàcies B75: Om, lledoner Moràcies B76: Figuera, mora. Cannabàcies B77: llúpol Urticàcies B78: Ortiga Rhammals Ramnàcies B66: ginjoler
          • Cucurbitales, Cucurbitals Cucurbitàcies B122: carabassa
          • Fagales Fagals  GC 13 Betulàcies B71: bedoll Fagàcies B72: Faig, Castany, Roure, Alzina. Casuarinals (Australia ?) Juglandals Juglandàcies B73: Noguera. Myricals mirto a l’Atlàntic Europeu
        • Malvids:
          • Geraniales, Geranials Oxalidàcies B52: Pa de cucut Geraniàcies B53: geranis Linàcies B54: lli Tropeloàcies B54-55 Balsaminàcies B55 Zigofilàcies B56 Cneoràcies B57
          • Myrtales   (Mirtals GC3 Litràcies B29 Mirtàcies B30: murta Punicàcies B31: magraner, Onagràcies B32, Trapàcies B33 (aquàtica), Haloragàcies B34, Hippuridàcies B35, Teligonàcies B36, Timeleàcies B37: Dafne, Eleagnàcies B38),
          • Crossosomatales,
          • Picramniales,
          • Sapindales (Anacardiae festucs). Rutals Rutàcies B58: ruda Aceràcies B59: Auró Hippocastanàcies B59-60 Coriariàcies B60 Poligalàcies B61 Meliàcies: caoba Simarubàcies B62 Anacardiàcies B63  Sapindals : castanyer d’Indies ornamental
          • Huerteales
          • Malvales Malvals Malvàcies B50: malva, cotoner Tiliàcies B51: tell
          • Brassicales Capparals Agrupades amb Papaveràcies B39 a la GC com a Roedals Capparàcies B40 Crucíferes B41: o brasicàcies, cols Resedàcies B42

Ordres

[Grup obsolet]

B5431.40 Tubiflores Convolvulàcies B106: corretjola Boraginàcies B107: llengua de bou, miosotis Labiades B108: menta, espígol, tarongina Verbenàcies B109: verbena Solanàcies B110: patata, nicotiana Escrofulàcies B111: ++ conillets, didalera Orobancàcies B112: frare Lentiburariàcies B113: viola d’aigua Gesneriàcies B114 Acantàcies B115: Acant Globulariàcies B116

1. Magnolials (llorer), 2. Ranunculals, 3. Piperals (pebrot), 4. Aristoloquials, 5. Papaverals (rosella), 6. Rosals, 7. Leguminosae (pèsol), 8. Mirtals, 9. Hammamelidals, 10. Fagals (faig, roure, alzina), 11. Casuarinals, 12. Urticals (Figuera, Om), 13. Salicals (salze), 14. Juglandals (Noguera), 15. Myricals, 16. Santalals, 17. Balanoforals, 18. Carophylals (clavell, bleda), 19. Cactals, 20. Plumbaginals, 21. Poligonals, 22. Dilenials, 23. Violaceals (violeta), 24. Cucurbitals (carabassa), 25. Capparals (cols), 26. Ericals (bruc), 27. Ebenals, 28. Primulals, 29. Geranials (geranis), 30. Rutals, 31. Sapindals, 32. Euforbials (boix), 33. Malvals, 34. Celastrals (Ebònim), 35. Rhammals (vinya),  36. Umbel.líferals (pastanaga), 37. Oleals, 38. Gencianals (baladre), 39. Dipsacals (cafè), 40. Tubiflores (corretjola), 41. Plantaginals, 42. Campanulals (campaneta, margarida).


Monocotiledònies o Liliòpsides. Vascular amb una fulla a la llavor, herbácees de nervis paralels, sense creixement secundari en gruix). Unes 60.000 espècies, aproximadament la quarta part.

Dürer Das grose rasenstück 1503

  • Acorales
  • Alismatales (Helobial aquàtiques, Alismatàcies B125: sagitària, Butomàcies B126, Hidrocaritàcies B127, Juncaginàcies B128: joncs, Potamogetonàcies B129: Espiga d’aigua, Ruppiàcies .
  • B130…B133,Naiadàcies B134: All)
  • Arals Aràcees B146: rapa Lemnàcies B147: llentia d’aigua
  • Asparagales Orquidals, Orquidàcies B144: 20.000 esp
  • Dioscoreales
  • Liliales Liliflores, Liliàcies B135: All, ceba, lliris. Agavàcies B136. Amarilidàcies B137: campaneta, narcís. Iridàcies B138: Iris. (B139-140)
  • Pandanales Esparganàcies B148 Tifàcies B149: boga per fer cistells
  • Petrosaviales
  • Arecales PalmalsArecàcies B145: palmera datilera,
  • Commelinales
  • Poales (JuncalsJuncàcies B141: joncs,  Graminals, Gramínies B143: Blat, ordi. Ciperals,Ciperàcies B142: 1600 esp. Bromelials () plantes ornamentals, pinya
  • Zingiberales

B5432.1.DE 13 ordres: 1. Helobials, 2. Liliflores (all, narcís), 3. Juncals (jonc), 4. Ciperals, 5. Bromelials, 6. Commelinals, 7. Graminals (blat), 8. Pandanals, 9. Palmals (palmera), 10. Ciclantals, 11. Arals, 12. Zingiberals, 13. Orquidals (Orquídees).


Febrer 2024

Observo les flors i miro d’identificar els òrgans masculins i femenins. No m’aclareixo amb els papirus. A les lletereses hi ha una agrupació i veig el fruit com una minúscula castanya verda. Al romaní, difícil de veure el pistil. El marfull i l’espígol tenen una agrupació de múltiples flors petites, es veuen els estams però costa el pistil. De prop, la flor del bruc és com una copa blanca finíssima dins de la qual es veuen els pistils.

Gimnospermes

Arbre de la vida,    La vida al voltant
Apareixen al Devonià 400mA i predominen al Carbonífer 330mA. 1000 espècies.


L’arbre que veiem normalment és l’esporofit, diploide (23 parelles de cromosomes), en el qual creixen [ a la mateixa planta, no a terra] els gametofits mascle i femella, haploides que en fusionar-se donaran lloc a un embrió [el pinyó] diploide.

(llavors nues) /B Flors sense pistil, òvuls situats damunt les fulles carpelars (esquames fent pinya), sense periant (flor nua).

En un pi veiem el con del pol·len (gàmeta haploide), groc, i la pinya que protegeix els òvuls (gàmeta haploide). En ser fecundats pels grans de pol·len que transporta el vent es forma un embrió diploide, que sovint està protegit per una closca i té una reserva d’aliment (el pinyó), d’on creixerà un nou esporòfit (arbre). [no tenim doncs organismes mascle i femella adults i independents]


Gnetatae: (restes de fòsils) , Efedràcies B14 (arbust, liana)

Cycatadae: [semblants a palmeres]

Ginkgoatae: (xina, japó) 1e.

Coniferals

    • Araucaria ()
    • Pinàcies, B12 Fulles esparses o en grups de branques curtes: avet, pícea, pi blanc, pi pinyer, pinastre, pi roig, pi negre, cedre. Taxodium, Sequoia ()
    • Cupressàcies. B13 (fulles oposades o en verticils) Xiprers, ginebró.
    • Taxàcies: B11: (Teix)

wiki

Falgueres. Pteridòfits

Devònic, 400Ma, 13.000 espècies.  Arbre de la vida    |    La vida al voltant


Les primeres plantes vasculars van ser les Licopsides (Silúric), i després les falgueres  juntament amb les Cues de cavall . No tenen llavors i es reprodueixen per espores. Van ser importants al Carbonífer quan van assolir alçades entre 20 i 40 metres.

La planta que veiem normalment és un esporofit diploide que fabrica espores haploides [que queden sota les fulles]. De  l’espora creix en un gametofit per mitosi, formant un protalus, d’on creixeran gametos (esperma i ous) per mitosi. L’ou fecundat donarà lloc a un nou esporofit.


Licopoliòpsides tenen un origen diferent i anterior a falgueres i equisets.

Pteridophyta
Primari, Ordovicià. Sense llavors, reproducció per espores.

Licopodials. 1000e.(semblants a les molses):

    • Licopodiàcies B1
    • Selaginel.làcies B2 GC()
    • Isoetàcies B3 (aquàtiques)

Psilòfits: Psilofitals (fòsils) , Psilotals (tropicals)

Isoetals:

Equisets:  Cua de cavall (+ fòsil gran com arbre). Equisetàcies

Filicatae: 9000e. Falgueres.

    • Eusporangis: Esporangis madurs amb paret pluriestr: Ofioglossàcies B5 llengua de serp, Maratials: falgueres tropicals
    • Falgueres: Himenofilàcies, Polipodiàcies B7: falgueres típiques, Dicksoniaciès, Osmundàcies B6
    • Hidropteridals (f.aquàtiques): Marsileàcies B8, Salviniàcies B9

Molsa

P.Devònic 400Ma. 25.000 espècies Arbre de la vida


He estimat les molses des que feia el pessebre de petit, he admirat els paisatges en miniatura en excursions al Pirineu, les vaig voler incorporar al jardí de bonsais de Castellar, les vaig admirar als jardins del Japó i he intentar que visquin al tangram de la terrassa.
[ La vida vegetal comença a colonitzar la terra. No han desenvolupat un sistema vascular i per això no es poden aixecar gaire de terra ].

Haeckel, Muscinae

Gravat Oosthoek (comprat a Amsterdam)

Molsa a la terrassa, esporòfits diploides al febrer

http://

Micropaisatges al Pirineu

Molses notables del jardí Gingaku-ji a Kyoto

Molsa als boscos de Finlàndia


En sentit ampli, són les plantes terrestres no vasculars:

Semblen tenir arrels i fulles però en realitat no tenen estructura vascular, raó per la qual són petites i necessiten l’aigua. Reproducció per alternança de generacions.
Gametòfits haploides: El tapís de falses fulles (gametòfits) equival a la generació menuda de les falgueres d’on neixen asexuadament els cossos reproductors esporogonis amb les càpsules d’espores, de fet una altra generació, que viu paràsita damunt l’anterior [Ara es creu que totes les plantes superiors són així] (GC p.6) . Cada espora dóna lloc a una gametòfit masculí o femení, que veiem com a tapís de fulletes. [les plantes vasculars tenen la forma diploide, amb gametòfits que duren menys]. L’esperma baixa per l’aigua humida fins a fecundar l’arquegònia i comença a créixer un esporòfit (que tarda mig any).
Esporòfits diploides. El cos de l’esporòfit consta d’una llarga tija, anomenada seta, i una càpsula anomenada opèrcul. L’opèrcul és protegit per una caliptra haploide, que és el que queda de l’arquegònia. La caliptra, usualment, cau quan la càpsula madura. Dins la càpsula, té lloc la meiosi, que dóna lloc a espores haploides. La boca de la càpsula és vorejada per una sèrie de dents anomenades peristomes.

Entre les més comunes a Catalunya hi  ha la “molsa de Nadal”, Pseudoscleropodium purum, i Archidium alternifolium. El Catàleg de les molses de Catalunya [còpia a llibres PDFs] en llista 670.

Hepàtiques: (10.000 esp.) Els talos tenen forma de cinta o estrella (plans, freqüents al fons dels rius [diapositiva Monestir de Pedra])

    • Jungermanials
    • Marcantials

Molses: (16.000 esp.) El talo té un tronc i unes falses fulles (molsa verda, [la verda-grisa és molsa o líquen?]. La  GC classifica:

    • Sfagnals
    • Brials (Eubrials i Isobrials)

Algues

Arbre de la vida | La vida que trobem al voltant


6000 espècies. 1600 Ma. Precàmbric.

El verdet de la bassa a la terrassa. Les llargues que trobo a les platges més sanes a la costa brava, amb la seva olor. El verdet de les roques a l’aigua. Les de l’estany de Banyoles. Algues seques que faig servir per cuinar .
[ Molt properes als prototozous, amb qui formen els grup dels Protists, són les primeres agrupacions de cèl·lules que poden dur a terme la fotosíntesi]. Els seus antecessors, les cianofícees també anomenades algues blaves, van canviar la composició de l’atmosfera.

Haeckel. algues marrons

Haeckel. Algues vermelles

Haeckel, algues verdes

2014. Algues Laguna Negra Sória

2017. Algues Noruega Atlàntic


Inclou diferents tipus i la classificació va canviant. S’haurien originat a partir de les cianobactèries. A vegades es prefereix el terme arqueaplàstida. Totes les cèl·lules són iguals, sense formar teixits. S’uneixen en un tal·lus. Potser són més pròximes als protozous que a les plantes. (protists)
Apareixen al Precàmbric. Duen a terme la fotosíntesi i es classifiquen segons el pigment.
Reproducció per espores, asexual i sexual alternadament. Els més primitius són els fitoflagelats, cromatòfers (fotosíntesi) amb flagel (mòbils) com l’euglena, les volvovocals i els dinoflagelats. D’ells deriven les algues que no tindran flagel i seran immòbils amb forma esfèrica. Es classifiquen pel pigment de la fotosíntesi? Reproducció asexual per despreniment d’una part (A.145).

  • Algues flagel·lades. Euglenophyta. Formen part del fitoplàncton. Apareixen en grans quantitats en aigües dolces, com les euglenes, o al mar, com les dinoflagel·lades. Unicel·lulars.
  • Algues verdes. Chlorophyta  (GC3) 11.000 espècies, aigua dolça. Algunes són unicelulars i d’altres formen colònies. (A. 65, 549). Charophyta/Streptophyta de les quals apareixeran les plantes terrestres.
  • Dinophyta. (GC-) 1000 espècies de dinoflagelats, part important del fitoplancton marí (A. 65, 549)
  • Cromophyta o Cromista. Algues grogues o diatomees. (GC2) 13.000 espècies amb pigments [fotosíntesi emmascarats per xantòfiles] Entre elles hi ha les diatomees, unicel.lulars amb closca de sílex.
  • Algues brunes. Phaeophyceace, les algues pardes són algues marines amb un talo que pot arribar als 70 m. (A. 161, 551).
  • Algues vermelles. Rhodophyta. (GC1) 4000 esp., marines, pigment vermell (algues vermelles). Des dels organismes polienèrgides (varis nuclis) s’arriba a talos pluricelulars filamentosos amb uns substància intercelular.

Les que s’havien anomenat “algues blaves” o cianofícees, que duen a terme fotosíntesi es classifiquen com a Protists. Elles van canviar la composició de l’atomesfera: -2400 Ma. Catàstrofe de l’oxígen

* La guia de camp (p. 2) parla de 7 grups: cianofícees (algues blaves), clorofícees (algues verdes, volvox, ¯ Clorophyta), conjugades (sense cèl. repro. flagelades, filamentoses, ¯ Clorophyta), Carofícees (talo semblant als cormòfits, complexe ¯ Clorophyta), Diatomees (Unicelulars, closca de sílex, ¯ Cromòfites, la terra de diatomees té importants aplicacions), Feofícees (Cromòfites) i Rodòfites. Ampliació a GC p.6.

Xicoia

Xicoia. O lletsó, s’anomenen “dent de lleó” per la forma dentada de les fulles. Aquesta m’ha crescut al balcó. Passa que les fulles tenen una forma molt particular que no he sabut trobar en els llibres ni a internet.

Tora blava

https://ca.wikipedia.org/wiki/Tora_blava

La Tora Blava (Aconitum Napellus), ja llueix ben florida al Parc natural del Cadí-Moixeró. Ara bé, no us deixeu enganyar per la seva bellesa, ja que estem parlant de la planta més tòxica d’Europa!

Tota la planta, des de l’arrel fins a les fulles i les flors, conté una substància altament tòxica (només calen 2 mg d’aquesta substància per matar a un ésser humà adult).

Es diu que en el passat es fregaven les puntes de les fletxes amb aquesta planta per fer-les més mortíferes.

 

Roure reboll

Quercus Pyrenaica (tot i que no n’hi ha Pirineu), a Catalunya només al bosc de Poblet a les muntantes de Prades. Es diu reboll perquè rebrota després de tallar-lo.

juny 2019