La vida Llista d’espècies Arbre de la vida
Els procariotes són cèl·lules simples sense un nucli diferenciat per una membrana. Són les formes més primitives de vida i s’estima que van aparèixer fa 3.500 Ma al Precambrià. 5000 bacteris, 209 arquebacteris.
Cèl·lules més simples que els eucariotes, de 10-12g, unes 1000 vegades menor, sense nucli diferenciat, menys DNA, duplicació més ràpida (20 min.), sense plàstids ni mitocondries).
Ara es distingeix entre bacteris i arquebacteris. Els bacteris tenen parets cel·lulars amb peptidoglycan i mebranes amb àcids grassos, mentre que els arquea no. Això els fa menys vulnerables a antibiòtics. Defireixen també quant als mecanismes de replicació. Els arquea tenen rutes metabòliques que els permet sobreviure en entorns extrems, altes temperatures, nivells de ph o salinitat.
En la classificació de Shipunov tenim 11 phylums (regnum Monera), 1 Arquea i 10 de bacteris.
Superphylum Archebacteria
Phylum 1. Archebacteria [ 6Methanobacterium ] Archea: En general, els arqueobacteris i bacteris són bastant semblants en forma i en mida, tot i que alguns arqueobacteris tenen formes molt inusuals, com ara les cèl·lules planes i quadrades de Haloquadra walsbyi. No tenen nucli. Malgrat aquesta semblança visual amb els bacteris, els arqueobacteris tenen gens i diverses rutes metabòliques que són més properes a les dels eucariotes; notablement, els enzims implicats en la transcripció i la traducció. El 1977 Woese (article scientific american) i Fox els classifiquen separadament dels bacteris. Semblen especialment adaptats a les condicions de la terra primitiva. 209 espècies tot i que és difícil aplicar el concepte ja que es poden barrejar.
Metanobacteris. Redueixen el CO2 a metà, viuen al fons del mar, al fang podrit i a l’intestí. Podrien ser els precursors del procariotes. (L’antibiòtic estreptomicina és ineficaç).
Halobactèris, viuen en aigues molt salades.
Sulfolobus i thermoplasma. Metabolisme sofre.
Superphylum Bacteria [ 6.2Bacillus ] wiki: Els bacteris (Bacteria) són un gran grup de microorganismes unicel·lulars. Tenen una mida de l’ordre de micròmetres i presenten una gran varietat de formes, que van des d’esferes fins a barres i espirals. El seu nom prové de l’ètim grec baktērion (‘bastonet’). Els bacteris són omnipresents a tots els hàbitats de la Terra, on viuen al sòl, en aigües termals àcides, residus radioactius, l’aigua i les profunditats de l’escorça terrestre, a més de la matèria orgànica i els cossos vivents de plantes i animals. Generalment hi ha 40 milions de cèl·lules bacterianes en un gram de sòl i un milió en un mil·lilitre d’aigua dolça; en total, hi ha aproximadament cinc nonilions (5×1030) de bacteris a la Terra, que representen gran part de la biomassa del planeta.
Tenen la capacitat de passar-se material de DNA, plàsmids, modificant els veïns, cosa que explica com desenvolupen resistència als antibiòtics.
(A61) Amiden uns 0.001 mm. Tenen els àcids nucleics en cromosomes, manquen orgànuls i els cromatòfors per a la fotosíntesi així com la funció de respiració es troben localitzats a la membrana. Tenen paret celular. Les bactèries poden sobreviure en condicions molt primàries i temperatures diverses. Es poden dividir cada 30 min [quan temps viuen?] i per això existeixen en gran nombre. En un cc de llet n’hi poden haver 25 106. N’hi ha d’autòtrofes amb fotosíntesi o quimiosíntesi d’àcid sulfhídric en aigües podrides i d’heteròtrofes que s’alimenten de matèria orgànica morta tot transformant-la per que es pugui tornar a aprofitar. D’altres (simbiontes) viuen en matèria viva tot col.laborant-hi com les b.nitrificants de les lleguminoses o la flora b. dels intestins. D’altres són paràsits patògens provocant infeccions com la disenteria, la pesta o el tifus (estan adaptats per atacar específicament una proteïna de l’amfitrió).
Una primera divisió són Eubacteris i cianobacteris.
Del punt de vista del metabolisme, en funció de la font d’energia, qui dóna electrons (oxidant-se) i qui els rep (reduint-se). Els aeròbics tenen oxigen com a receptor i necessiten un medi amb oxigen. Els anaeròbics fixen els electrons en nitrats, sulfats o CO2.
- Phototrophs , que fan servir els fotons de la radiació solar + CO2 per fixar carboni, la majoria per fotosíntesi. ( Cyanobacteria, Green sulfur bacteria, Chloroflexi, or Purple bacteria )
- Lithotrophs, que descomposen compostos inorgànics ( Thermodesulfobacteria, Hydrogenophilaceae, or Nitrospirae )
- Organotrophs, que descomposen compostos orgànics (Bacillus, Clostridium or Enterobacteriaceae ), els anaeròbics ho faran per fermentació.
Segons la forma es classifiquen en cocos (esfèrics) com l’streptococo, bacils (bastonets) com el de la peste o la cèlebre Escherichia Coli que es troba a la flora intestinal, vibrios i espirilos. Els bacteris filamentosos són cèl·lules formant filaments. Actomicetes tenen o flagels que surten d’un cos unicel·lular bacilo. (-> Atlas p.549). Classificació de Cohn: bacils, cocos, espirils i vibrios.
Bacils (bastonet). Escheria Coli
Coco (esfera). A parells diplococos, cadenes estreptococos, grups estafilococos.
Espirils (helicoidal)
Vibrions (coma)
Algues Blaves: (Cianofícees) Unicelulars autòtrofes per fotosíntesi sense cloroplastos mitjantçant làmines de pigment blavós o vermell. (A.63) [van canviar l’atmosfera Catàstrofe de l’oxigen]. aspecte similar a les algues.
Classificació de Shipunov (Phylum 1 Arquea)
- Phylum 2. Firmicutes [ 6Bacillus ]4
- Phylum 3. Actinobacteria [ 6Actynomyces ]] Presents al sòl, aigua dolça i salada. Tenen un paper important en el cicle del carboni ja que descomponen detritus,
- Phylum 4. Hadobacteria [ 6Deinococcus ]
- Phylum 5. Chlorobacteria [ 6Chloroflexus ]7
- Phylum 6. Cyanobacteria [ 6Nostoc ] Cianobacteris : bacteris blaus que són capaços de dur a terme la fotosíntesi alliberant oxígen. Els seus components es trobaran en les algues i les plantes. Van causar el canvi d’atmosfera de reductora a oxidant. També poden fixar nitrogen.
- Phylum 7. Bacteroidetes [ 6Bacteroides ]10 Present als sòls, intestins i cavitats orals, també al desert de l’Antàrtica. Tenen un paper important al cicle del carboni descomponent detritus.
- Phylum 8. Spirochaetes [ 6Spirochaeta ]]
- Phylum 9. Planctobacteria [ 6Planctomyces ]12
- Phylum 10. Proteobacteria [ 6Rhodospirillum ]: Una colla de patògens com Escherichia, Salmonella, Vibrio, Helicobacter Moltes espècies són esponsables de fixar nitrogen. Algunes es poden moure amb flagels. Els mixobacteris es poden agregar.
- Phylum 11. Endomicrobia [ 6Endomicrobium ]
Auden: On this day tradition allots to taking stock of our lives, my greetings to all of you, Yeasts, Bacteria, Viruses, Aerobics and Anaerobics: A Very Happy New Year to all for whom my ectoderm is as Middle-Earth to me.
Micropia museu protozous a Amsterdam