on situar el que hem viscut, el que podem pensar tot el que hi ha, hi ha hagut, el que voldria recordar o tornar a veure
Esborrany
Revisant els àlbums de primària em fa ràbia veure 7, 8, 9 tot en castellà. Als 10 anys, curs 1967-1968 comença a aparèixer tímidament el català.
Hi ha un canvi en la lletra, també. Comença a veure’s una lletra més petita i segons com més desordenada i agitada. Una primera independència? M’ha agradat molt un dibuix de la taula, amb un boligraf i una maqueta d’un barco.
Els primers records
Un dia en una vorera que m’acompanyaven a escola, sesnació que el vent m’axecà de terra i em feu volar uns metres. (4?) El pare portant-me a escola, molt seriós, el dia que l’avi Jaume havia mort. A la platja a Montgat, dutxant-me a la barraca de fusra, la sorra que s’escolava entre les fustes, i menjant una truita a la francesa (<5). Un dia al matí que de sobte hi veia doble, dues tasses però també dues mans. (7). A Banyoles, baixant al soterrani fresc i fullejar comics de superherois que tenien els veïns.
Suposo que deuria tenir uns 8 anys. A la calaixera del rebedor hi havia un gran ram de boix grèvol amb les boles vermelles que m’havien dit que eren verinoses. Recordo que en vaig agafar una i vaig pensar “si me la menjo, em moriré? i s’acabarà tot?”. I no me la vaig menjar, com si pensés “anem a veure què passa”. La curiositat com a motiu per a viure.
Hi vaig anar de petit amb els pares, “la nostra casa de Montserrat”. Suposo que hi vaig anar d’excursió amb l’escola, més endavant amb el centre excursionista de Castellar i amb la Nathalie. Però ho retrobo sobretot el 2009 en fer-hi una estada a les cel·les. Faig les excursions principals recorrent tot el massís. Hi torno amb els pares, la Teresa i la Maria, la Laia. El 2013 faré la volta montserratina de’n Francesc. Hi torno el 2017.
Només sortir del cremallera sembla que hagi viatjat a una terra molt llunyana. Instal·lar-me a la cel·la, amb poques possessions. Començar el dia assistint a Laudes. Ascendir entre les roques, trobar els boixos i les alzines. Tornar al migdia o a la tarda. Assistir a vespres, sabent que els pares ho estaven veient a casa per internet.
Les grans perspectives, les roques verticals, els llocs inaccessibles, el silenci, la bellesa del paisatge, ens fan resituar la nostra posició en el món, una posició més petita, més feble i plena d’admiració pel voltant.
sdf
El carrer Vilafranca 40
[OSM-Plugin-Error]:[OL3_createMarkerList]: No posts/pages with geotag found!
[OSM-Plugin-Error]:CustomField: OSM_geo_data
[OSM-Plugin-Error]:PostType: post
[OSM-Plugin-Error]:Tagged_Filter: gracia
Els llocs de Gràcia a la meva infantesa