1985-2000
esborrany
jardi castellar:
Entrar al llit
Cap a l’any 1995, la Pilar començava a treballar, la Teresa i la Maria eren petites i jo me n’havia de cuidar. No em quedava temps lliure a les tardes i alguna vegada pujava a Solius el cap de setmana per estudiar l’inventari. Feia fred. M’instal·lava a la taula del pare. Sopava davant la llar de foc i a l’hora d’anar a dormir deixava les brases calentes i corria per entrar dins el llit sota l’edredon calentó.
El cap de costat recolzat al coixí, l’edredon fins la barbeta, era una sensació feliç d’ésser acollit, entrar en un món càlid i suau que al cap de poc s’obriria a somnis desconeguts. (imaginari, somnis)
Antropologia determinista. Complement
1990-1997 antropologia determinista
- L’experiència de llibertat
- La paradoxa del determinisme que pressuposa la llibertat
- L’emergència de la consciència
- 2021 Llibertat, determinisme, algoritmes
- 2023 Tralfamadore
- 2023 Bilioteca Akaixà
- 2023 Writing myself in history
L’experiència de llibertat
“La pregunta és si la determinació externa de la identitat implica que l’home està tan determinat com la pedra i que, per tant, la diferència entre comportament automàtic i autònom és només aparent. La diferència no és aparent perquè la pedra està determinada per un observador tipus capsa negra i en canvi l’home només ho està per un dimoni biògraf. En el primer cas només cal tenir en compte el factor extern del moment. En el segon, cal tenir en compte tots els factors externs al llarg de tota la història de l’individu. El que anomenem llibertat humana es basa en què la identitat ja està formada en el moment en que un observador planteja un experiment per esbrinar si l’home està determinat o no. La llibertat és possible perquè hi ha un decalatge temporal entre la formació de la identitat i l’experiència en què aquesta intervé juntament amb els factors externs del moment. Els factors externs que han anat formant la identitat i els que intervenen en l’experiència no són simultanis. Els primers no estan presents per l’observador capsa negra, només ho estan per un dimoni biògraf.”
És a dir que seria a l’inrevés de Kant que deia que érem fenomènicament determinats i noumènicament lliures. Tenim una experiència de llibertat malgrat que del punt de vista d’un observador extern, un dimoni biògraf que hagués resseguit la formació de la identitat de manera que la nostra reacció en qualsevol situació fos completament previsible.
La paradoxa
Notem que el determinisme presenta una paradoxa i és que per experimentar i establir lleis, cal que el subjecte que experimenta estigui fora del sistema. És a dir, tenim una part de l’univers que és el sistema sotmès a experimentació, i l’experimentador, que té lliure albir per poder anar variant les condicions del sistema.
I have noticed even people who claim everything is predestined, and that we can do nothing to change it, look before they cross the road.
Stephen Hawking (Black Holes and Baby Universes and Other Essays )
La consciència
Molt s’ha discutit sobre la irreductibilitat de l’experiència, des del What is like to be a bat de Nagel, i tots els llibres de David Chalmers. Crec que Dennett i els Churchland s’equivoquen del tot quan simplement eliminen el problema. Potser algun dia sabrem quines condicions ha de complir un sistema, ja sia un conjunt de neurones, o un conjunt de xips, per tal que aparegui consciència, l’experiència. Però el que és clar és que no es tracta d’un epifenomen.
2021
Llibertat, Determinisme i algoritmes
Els algoritmes a partir de Big Data prediuen què comprarem, i potser com ens sentim, quines malalties tindrem. En l’article de Wired s’apunta que aixòi equival a tractar les persones com a coses i que es repeteix el problema del fatalisme teològic. [ no comparteixo l’argument. la condició humana i el que entenem per llibretat no s’ha de basar en la seva impredictibilitat. S’ha de basar en que les nostres eleccions siguin complexes i no automàtiques, basades en una identitat canviant]. Sí que és cert que l’aplicació errònia d’aquests algoritmes té conseqüències indesitjables. Per exemple, si prediuen que les persones d’unes determinades característiques de gènere o raça, no seran adequades per a segons quins llocs de treball, la predicció farà que es compleixi, ja que no se’ls donarà una oportunitat.
Quan parlem que la condició humana com a causalitat complexa basada en el recorregut vital podem caure en la simplificació de recórrer a un trauma del passat com a explicació que dóna profunditat a un personatge. Aquest article del New Yorker es planteja si aquest recurs, que tant fan servir escriptors i guionistes, dóna profunditat als personatges o els redueix a un conjunt de símptomes [ des de comèdies com The bodyguard fins a Psicosi, la quantitat de films que es basen en superar una por al pare, o un complex d’Èdip és molt gran]. L’article assenyala, amb raó, que el que ens determina pot ser més divers i que reduir-ho a un únic fet traumàtic és una simplificació empobridora. [ però això no desfà la idea que som completament determinats pel passat; només que els factors poden ser alguna cosa més que un trauma, o una etapa freudiana que en realitat no ha existit]
2023 Tralfamadore
Kurt Vonnegut. Slaughterhouse-Five. El planeta Tralfamadore no viu el temps com un seguit d’instants que se succeeixen on només hi ha el present que segueix un passat que ja no existeix i un futur que no existeix encara. Tots els instants existeixen i un individu, a través de la quarta dimensió, els pot visitar tots [com si es traslladés al llarg d’un corredor a diferents habitacions], tal com fa el protagonista Bill Pilgrim.
Diferents membres del moviment teosòfic, Helena Blavatsky (1831–1891), C. W. Leadbeater’s Clairvoyance (1899) van recollir la noció budista que tot el que succeeix d’alguna manera queda per sempre. Tot el que passa emetria una energia que quedaria enregistrada en un fluid immaterial, semblant a l’èter, que ho impregna tot. Tot el que passa, tot el que cadascun dels humans ha pensat, experimentat, desitjat. Els teosofistes, entre ells Rudolf Steiner, creien amm l’entrenament adequat i en cert estat mental, hi podrien accedir. Alice A. Bailey escrivia al seu llibre Light of the Soul on The Yoga Sutras of Patanjali (1927):
The akashic record is like an immense photographic film, registering all the desires and earth experiences of our planet. Those who perceive it will see pictured thereon: The life experiences of every human being since time began, the reactions to experience of the entire animal kingdom, the aggregation of the thought-forms of a karmic nature (based on desire) of every human unit throughout time.
2023 Adam Lowe. Writing myself in history. I no obstant, a cada instant, en una situació donada, tenim una experiència de llibertat ja que a l’hora de fer uns llista dels factors que hi tenen a veure, hi sortirà el nostre caràcter, les memòries afectives, el nostre marc moral, les nostres expectatives, en definitiva, el que entenem com a jo.
2024. The Book of the Dead (Sir E. A. Wallis Budge). “Thoth, the Author of the he was called the “scribe (or secretary) of the Great Company of the Gods,” and as he kept the celestial register of the words and deeds of men, he was regarded by many generations of Egyptians as the “Recording Angel.”
La història de l’univers, una exposició de 137 km, 1000 anys/ 1 cm
Vaig concebre una història de l’univers a escala, fent servir l’autopista des de la Jonquera per representar l’univers i l’origen del sistema solar, la ronda de dalt i el museu de la ciència, a una escala de 1000 anys / 1 cm. M’atreia molt la idea de veure que la vida humana era petita però no desapareixia del tot. Vaig intentar que es dugués a terme presentant-ho a en Wagensberg, en Massanell i altres. [no trobo el document! tanta feina que em va donar de fer els gràfics amb el ratolí!]
Actualització pel Poblenou:
- Big bang 13700M 137 km (sortida Figueres)
- Origen del sistema solar 4.550 Ma, 45.5km passat Sant Celoni, Precàmbric
- Vida, 3500M 35 km a Cardedeu, bacteris, a l’Edicarià abans de la Trinitat, meduses, esponges i equinoderms, algues
- Paleozoic 541M 5.4 km, trilobites [ Entre sortida 30 i 29]: algues, insectes, mol·luscs / peixos / plantes terrestres, amfibis, tetràpodes
- Mesozoic 252M 2.52 km, rèptils [ passada la sortida 24 a l’alçada del museu blau ] dinosaures i mamífers, al final plantes amb flor
- Cenozoic 66M, 660metres mamífers [ Taulat amb Espronceda], mamífers
- 66 Paleogen
- 23 Neogen 230m [Taulat i Aguaribay] Bilbao evolució primats
- 2.58 Quaternari 20m evolució humana Aymà amb Fernando Poo /
- 200m anys, dos metres al replà, Homo Sàpiens / Holocè i història 11.700 anys 11.7 cm
Una aplicació de realitat augmentada?
La meva vida < 1 mm
[ seguir al corredor amb una cronologia de 1 mm per setmana? 52 mm un any ]
De l’origen de l’univers al Paleozoic, 137km 13.700
Si poso el comptakm parcial a zero després de passar el segon pont, el que hi ha sota d’un túnel, hauria de ser a 5.4 km de casa,
5.41 0 Càmbric
4.85 0.56 Ordovicià
4.43 0.98 Silúric
4.19 1.22 Devonià
3.59 1.82 Carbonífer
2.99 2.42 Permià
2.52 2.89 Triàssic
2.01 3.4 Juràssic
1.45 3.96 Cretàcic
0.66 4.75 Paleogè
0.23 5.18 Neogè
Deep time thinking (BBC)
Esglésies
Cada cop que passo per una església m’agrada entrar-hi, estar uns instants en silenci i dir per dins un pare nostre.
No crec en un Déu que hagi creat el món com si fos un pessebre i l’hagi poblat de figuretes de fang, ni en un Déu rellotger que hagi posat en marxa les estrelles i previst l’evolució. No crec que visquem més enllà de la mort, ni que siguem enviats al cel o a l’infern segons una comptabilitat moral. No crec en el pecat original i morbós pretendre que tothom pateixi amb un sentiment de culpa. Trobo poc sa menystenir la vida amb la falsa promesa d’una recompensa en el més enllà.
Però entenc les emocions i les preguntes que han dut a voler pensar com va començar el món i perquè les coses són com són. Entenc que es vuilgui que hi hagi algú amb prou poder com per preveure un ordre on tothom tingui un destí, i on els justos siguin recompensats i valorats i els que causen dolor, castigats. Entenc que puguem estar decebuts amb nosaltres mateixos i les nostres febleses, i que necessitem una guia per ser millors.
No comparteixo les respostes, però sí les emocions i les preguntes. No m’agrada la “lletra” però sí la música.
El bosc
Caminar per un bosc, en general per la natura, observar els arbres, els arbusts, les flors, la molsa als rierols, ens mostra la vida, individus que neixen individus que moren. En un bosc l’experiència és particularment evident, amb les fulles a dalt i les arrels a baix. En el cas de les fagedes, que de petit vaig conèixer, el fullatge és tan espès que no hi ha gaire sotabosc i la perspectiva és més ampla.
Sempre he tingut present l’observació del professor Lluís a propòsit de Dilthey, en el sentit que les cosmovisions depenien de l’entorn, a la natura, l’home és panteïsta, al desert, teista, i a la ciutat, ateu. [desenvolupar en un altre post].
Cap el 1980 al Japó va començar el moviment del Shinrin-yoku, prendre “un bany de bosc”.
Des del 2008 que cada tardor surto a veure els colors. [completar amb un enllaç al museu de ciència de les diferents comunitats vegetals de bosc, i als boscos que he conegut: mediterrani, pi negre avets alta muntanya, fagedes, els bedolls a europa de l’est, les boscos de finlàndia, la selva de l’amazones, el parc de Chile, els sequoies a Califòrnia.]