Posted on

Any 1985

1982 |  1983  |  1984  |  1985  |  1986  |   1987  |   1988  | 1989  |  1990  |  1991  1992  |  1993  |  1994  |  1995  |  1996  |  1997  |  1998  | 1999  |  2000 – 2015    |  2016 – 2027

Mikhaïl Gorbatxov arriba al poder a la URSS, iniciant les reformes de la “Perestroika” i la “Glasnost”. Una tragèdia global, la fam a Etiòpia, va provocar una onada de solidaritat sense precedents amb el concert Live Aid, transmès a 150 països. Microsoft Windows 1.0.

La vida

28 anys

Hivern
Vam decidir que ja era hora de tenir fills i al cap d’un mes la Pilar quedava embarassada. Ens va fer molta il·lusió. Aquell hivern va caure una gran nevada. Durant una setmana tot tenia un pam de neu. Com que em feia por anar en cotxe i hi havia risc que la Pilar rellisqués pel terra gelat vam quedar-nos a Barcelona a casa els pares.

Primavera
Amb la nova feina tenia més ingressos i més vacances. Viatge confortable a Holanda, Hotel Doelen Crest. Al matí  bufet lliure i després sortíem a passejar per aquesta ciutat fascinant amb els seus canals, les baranes, les bicicletes, les cases esveltes de maó amb portes negres, finestres blanques amb flors. La llum canviava sovint entre el sol i el núvol, reflectint-se en les aigues dels canals i tot creant una atmosfera irreal. Restaurant indonesi i Rijkstaffel. Rijksmuseum, amb els Rembrandt i els flamencs com Vermeer que recullen una llum clara i alhora tangible. Vam anar al Van Gogh amb tranquilitat i al museu d’Art Modern pels Mondrian i la cadira de Gerrit Rietveld. La casa d’Anna Frank. Un dia vam llogar un cotxe per anar a veure el camp. Ens van donar un Fiat Uno nou de trinca. Vam sortir pels camps de tulipes, vorejant dics sota un cel ventós amb núvols majestuosos damunt d’una plana estricta. Vam anar a Vollendam amb cases típiques i construcció artesanal d’esclops, a Harlem venerable i a retratar camps de tulipes.

Estiu
A l’estiu la Pilar ja tenia la panxa molt gran. Com sempre vam estar uns dies a Solius i a mitjans d’Agost érem a Comarruga. No vam voler saber si seria nen o nena. Anàvem seguint l’embaràs amb il·lusió, fent visites al Badia de l’Aliança, anàlisis de sang. Vam comprar un llibre de puericultura perquè estàvem a punt de començar un dels oficis més difícils, el de pares. Sentíem l’emoció de les ecografies, veient moure’s una mongeta. Més endavant jo tocava la panxa de la Pilar i sentia les patades i moviments de la criatura que seria la Teresa.

Tardor
Dimarts 3 al matí es va notar un dolor però no en va fer cas. Jo me’n vaig anar a treballar. Cap a les cinc, mentre muntava cintes, em van trucar de casa. Els dolors eren més intensos i potser ja havíem d’anar a la clínica. Vaig arribar a casa cap a quarts de set. Ja feia dies que teníem la bossa preparada. A quarts de vuit ingressàvem a l’Aliança. Vam omplir els papers, vam pujar al primer pis i van instal·lar la Pilar a la sala de dilatació. La van afaitar i li van fer trencar aigües. Els dolors de dilatació cada vegada eren més forts i jo no hi podia fer res. Quan ja els va semblar que era a punt se la van endur al quiròfan. La Dominga i jo vam quedar-nos a fora. La Pilar va fer uns quants intents d’apretar. Quan al metge li va semblar que ja era a punt, em van cridar, em van posar una bata i vaig entrar al quiròfan. Al cap d’un minut li van tornar a venir dolors i vinga a empènyer, però encara no va sortir. Cansada, va esperar fins a la següent tongada i aleshores sí. Per entre les cames va aparèixer una bola de la mida d’una taronja, xopa de sang. El metge la va estirar, vaig veure que era una nena. La Teresa havia nascut a les 20.40 del tres de Setembre de 1985, pesant 3.250 grams. Plorava amb ràbia, els ulls tancats i agitava els braços amb les mans molt obertes com si, empipada, volgués apartar un destorb. Fou l’experiència més maca de la meva vida. Després de la tensió, cap a les dotze vaig sortir a fer un mos a un bar. Vaig engolir dos frankfurts i una enorme gerra de cervesa. Tot havia anat molt bé.

Estudi i coses que he fet

Estudi
Estudi d’un mètode per establir una recerca filosòfica” EMERF. Es basava en la noció d’inventari previ a la reflexió, la lògica i teoria del coneixement, la mesura com interacció d’una realitat construïda -la lectura de Piaget va ser una revelació- per deducció i deducció. Fou un treball llarg i el mètode de l’inventari es mantindrà. La construcció del pensament i la noció de realitat acabaran en l’antropologia determinista en la que ara treballo. De fet la pàgina 110 acaba amb un projecte de geografia del coneixement que ara estic duent a terme. [i que segueixo 40 anys després amb aquest museu]
3r de filosofia. “Història de la filosofia Moderna” amb en Pere Lluís que vaig admirar per la profunditat i qualitat de les seves explicacions, “Contemporània” amb un difús Gabàs, “Epistemologia” amb en G.Vilar que m’interessà per la lectura de Popper, la condició de falsabilitat com a requisit de la ciència i un treball sobre “Les hipòtesis filosòfiques a la ciència” on apuntava que les categories del real són més d’utilitat que d’altra cosa. A més vaig fer una “Història de la Ciència” merament de tràmit.

Música
A part de la filosofia seguia amb la trompeta que vaig deixar a final de curs. No vaig passar el cinquè, no estudiava gaire i ja teníem més feina a casa.

Art
Vaig comprar-me un joc de plomes de cal.ligrafia.

Feina (impressores)
Salut i esport: —

Lectures, cinema, música

“Los Cazafantasmas” i vaig comprar un doble de l’Stevie Wonder. Evoco un gust d’optimisme i frescor.

Família

Ens vam canviar el cotxe. El 600 corria prou i recordo que agafava les corbes molt bé. L’havíem fet trotar per la muntanya com un 4×4. Alguna vegada ens havia deixat tirats per haver-se trencat el cable de l’embrague però res mes. El que em va fer decidir és que un dia que estava canviant una roda punxada, en comptes de pujar el cotxe el gat anava foradant la planxa. En vam treure 20.000 i vam comprar el R6 dels pares per 170.000. El vam trobar espaiós i comfortable. Vam haver de comprar una rentadora nova. La barata Fagor que havíem comprat en casar-nos va fallar en quatre anys.
L’avi s’havia traslladat a una residència al carrer Balmes prop de plaça Molina d’ençà que en una caiguda se li va trencar el fèmur i tenia molta dificultat per moure’s. Al bateig de la Teresa van venir els pares, els germans, l’avi i els oncles de la Pilar. No vam anar a cap restaurant sinó que vam encarregar crosanets i canapés a Can Villaró i ho vam celebrar al pati de casa tot sortint de la celebració comunitària que va fer mossen Miquel. Van fer de padrins la Dominga i el pare.
La Pilar va tenir una infecció després del part  i ens vam quedar 10 dies a l’Hospital.

Teresa
Era una nena preciosa i fascinant, com tots els nens petits, suposo. Estàvem atents al més petit moviment de les mans o de respiració. Ens admirava com n’arribaven a ser de perfectes els ditets amb les ungles. A penes obria els ulls. El que va fer de seguida és buscar el mugró donant cops de cap amb la boca oberta de bat a bat. De moment però només li donàven biberons petits amb aigua i sucre.  Creixia ben sana. Estava feta una bola com si la inflessin des de dins. I això només amb la llet de la Pilar. No prenia suplement. Només una mica de suc de fruita, raïm, per exemple, a partir del quart mes.

Fotos

Viatges

Amsterdam

52.437331105688465, 4.977959543909494

Posted on

Any 1986

1982 |  1983  |  1984  |  1985  |  1986  |   1987  |   1988  | 1989  |  1990  |  1991  1992  |  1993  |  1994  |  1995  |  1996  |  1997  |  1998  | 1999  |  2000 – 2015    |  2016 – 2027

Accident nuclear de Txernòbil a Ucraïna. El transbordador Space Shuttle Challenger esclata poc després del llançament. Comença la política de reformes coneguda com a perestroika impulsada per Mikhail Gorbatxov a la Unió Soviètica. Espanya entra a la Comunitat Econòmica Europea.

La vida

29 anys

Hivern
Tortosa i Parador de la Zuda (amb Teresa)
Primavera
Viatge a París (Pilar). Tren talgo que perdem a la tornada. Notre-Dame, La Sorbona i rive gauche. Un hipopòtam de roba que en estirar-li la cua sonava “les oques van descalces”. Bld.Richard Lenoir, Plaça dels Vosges, passeig en barco pel Sena.
Estiu
Caminades amb la Teresa a la motxilla. Vacances a Comarruga i Solius.
Tardor
Viatge a Andalusia amb el “Gourmetour”, hotels, restaurants i compres gastronòmiques a monestirs. Sortim de nit amb el R6, la Pilar i la Teresa dormint. Tenia un paper enganxat al tauler amb la ruta i les etapes curosament indicades. També duia una col.lecció de cintes per acompanyar el viatge, en particular una selecció que m’havia gravat en Benjamí Batet. Tormenta a València, esmorzar a la Mancha, orcera, on havia nascut en Fermín. Sierra de Cazorla. Úbeda, Baeza (Machado). Córdoba, les ruines de Medina Azahara, primer contacte amb els jardins àrabs, Mezquita, Palau dels marquesos de Viana amb catorze patis interiors i una biblioteca on hi hauria pogut viure la resta de la meva vida. Els patios amb testos. Montilla. Sevilla i Reales Alcázares. Cadiz. Ronda, a l’hotel Victòria, on havia residit Rilke. Granada, jardines de l’Alhambra. Es trenca la culata i ens quedem 3 dies a Alcalà de Chibert.

Un dia al laberint d’Horta acompanyant l’avi Josep i el pare en el seu passeig domnical. Pel nostre cinquè aniversari de casament ens vam tornar a vestir com els nuvis.

Estudi i coses que he fet

Pensava que com a optatives podia fer servir assignatures de Física però només em van convalidar “Matemàtiques per les ciències humanes” i em mancaven tres assignatures per poder passar a quart. Així que vaig fer un tercer bis força descansat. Vaig tenir en Maristany a metafísica, llegint Plató,  el Cràtil, el Teetet, prenent notes de les cites. Vaig fer un treball que li va agradar i vaig treure una matrícula d’honor. L’Etica amb la Victòria Camps la vaig passar com un tràmit. Vaig completar el currículum amb Psicologia General. Els filòsofs n’hauríem de saber molt de psicologia. Vaig empassar-me el Pinillos. Estava motivat perquè a casa tenia la Teresa com a objecte d’estudi.

Com que tenia temps aquest curs vaig passar molt de temps a la biblioteca. Vaig fer un buidat de tots els temes interessants a les revistes de filosofia, tractant sobretot epistemologia, lògica i llenguatge. Vaig llegir “Methaphors we live by” de Lakoff i Johnson .

Ja tenia interès pels jardins i en el viatge a París vaig buscra llibres sobre paisatge oriental al Centre Pompidou. Vaig comprar tota la “Recherche du temps perdu” (que no llegiria fins el 2000) i gairebé una antologia sencera de literatura francesa.

Feina: impressores

Salut: —
Lectures, música, cinema
Recordo un dia en que sortint del torn de matinada vaig passar pel Baricentre i vaig comprar un disc de la Maria Creusa. Vaig arribar a casa i la Pilar no hi era, potser havia anat a fer gimnàs postpart. Mort de son i amb el sol entrant al menjador amb força, vaig estar escoltant les cançons serenes de Vinicius de Moraes, mig despert, mig adormit i mig somiant. Va ser un d’aquests moments eterns en que hom surt dels petits moviments quotidians i es troba existint enimg de l’univers, petit, però tranquil. No sóc important i moriré al cap d’uns anys, però aquesta estona estic gaudint la vida com si fos eterna.

Família

Per aquesta època vam començar a pensar en trobar una casa més espaiosa tot aprofitant el préstec de la caixa. Així que vam mirar anuncis a la Vanguàrdia, vam fer dissenys per si ens compràvem un terreny, vam visitar torres a Sant Cugat, al Maresme, a Caldes de Montbui i Sant Quirze del Vallès. Vam invertir-hi molt de temps. Al carrer Vilafranca es venia una torre amb llogaters per cinc milions. Ens feia una il·lusió boja però finalment el propietari se’n va desdir. Vam arribar a recórrer tots els carrers de Gràcia buscant cases que semblessin sense habitar.
Tot i que no teníem el pati tan ben arreglat com ara ens agradava menjar a fora posant una fusta damunt de dos cavallets. A vegades giràvem la televisió i la vèiem des de fora.
[res anotat de la Pilar o els pares]
Teresa 1 any
Es va fent gran. Quan ja no cap al cabàs la vam traslladar a l’habitació petita on havia forrat el terra i les parets de suro (amb gran esforç i mig flipat amb la cola d’impacte). Vaig desmuntar el llit i vam deixar el matalàs a terra perquè no pogués fer-se mal en caure. Tenia un edredon molt bonic i es despertava amb un somriure en la seva cara rodona. Ser pares d’una nena petita cansa molt. Ens l’endúiem arreu i tenim unes dispositives de la Teresa enmig d’escultures de Chillida en una exposició a la Fundació Miró.
Quan va fer l’any li vam regalar un joc de fusta on uns cilindres s’introduïen en un banc a cops de martell. La Pilar va preparar conill i pizzes i vam anar a celebrar-ho al l’esplanada del Castell de Castellar. La Teresa duia un vestit mariner de ratlles blaves i blanques. Vam estendre una manta damunt l’herba i vam fer un berenar-sopar. La Teresa començava a correr vacil·lant pel mig del prat.

Viatges

Tortosa (amb la Teresa). Paris en tren (Pilar)

Posted on

Entrar al llit

Cap a l’any 1995, la Pilar començava a treballar, la Teresa i la Maria eren petites i jo me n’havia de cuidar. No em quedava temps lliure a les tardes i alguna vegada pujava a Solius el cap de setmana per estudiar l’inventari. Feia fred. M’instal·lava a la taula del pare. Sopava davant la llar de foc i a l’hora d’anar a dormir deixava les brases calentes i corria per entrar dins el llit sota l’edredon calentó.

El cap de costat recolzat al coixí, l’edredon fins la barbeta, era una sensació feliç d’ésser acollit, entrar en un món càlid i suau que al cap de poc s’obriria a somnis desconeguts. (imaginari, somnis)

Posted on

Antropologia determinista. Complement

1990-1997 antropologia determinista

  • L’experiència de llibertat
  • La paradoxa del determinisme que pressuposa la llibertat
  • L’emergència de la consciència
  • 2021 Llibertat, determinisme, algoritmes
  • 2023 Tralfamadore
  • 2023 Bilioteca Akaixà
  • 2023 Writing myself in history

L’experiència de llibertat

“La pregunta és si la determinació externa de la identitat implica que l’home està tan determinat com la pedra i que, per tant, la diferència entre comportament automàtic i autònom és només aparent. La diferència no és aparent perquè la pedra està determinada per un observador tipus capsa negra i en canvi l’home només ho està per un dimoni biògraf. En el primer cas només cal tenir en compte el factor extern del moment. En el segon, cal tenir en compte tots els factors externs al llarg de tota la història de l’individu. El que anomenem llibertat humana es basa en què la identitat ja està formada en el moment en que un observador planteja un experiment per esbrinar si l’home està determinat o no. La llibertat és possible perquè hi ha un decalatge temporal entre la formació de la identitat i l’experiència en què aquesta intervé juntament amb els factors externs del moment. Els factors externs que han anat formant la identitat i els que intervenen en l’experiència no són simultanis. Els primers no estan presents per l’observador capsa negra, només ho estan per un dimoni biògraf.”

És a dir que seria a l’inrevés de Kant que deia que érem fenomènicament determinats i noumènicament lliures. Tenim una experiència de llibertat malgrat que del punt de vista d’un observador extern, un dimoni biògraf que hagués resseguit la formació de la identitat de manera que la nostra reacció en qualsevol situació fos completament previsible.

La paradoxa

Notem que el determinisme presenta una paradoxa i és que per experimentar i establir lleis, cal que el subjecte que experimenta estigui fora del sistema. És a dir, tenim una part de l’univers que és el sistema sotmès a experimentació, i l’experimentador, que té lliure albir per poder anar variant les condicions del sistema.

I have noticed even people who claim everything is predestined, and that we can do nothing to change it, look before they cross the road.

Stephen Hawking (Black Holes and Baby Universes and Other Essays )

La consciència

Molt s’ha discutit sobre la irreductibilitat de l’experiència, des del What is like to be a bat de Nagel, i tots els llibres de David Chalmers. Crec que Dennett i els Churchland s’equivoquen del tot quan simplement eliminen el problema. Potser algun dia sabrem quines condicions ha de complir un sistema, ja sia un conjunt de neurones, o un conjunt de xips, per tal que aparegui consciència, l’experiència. Però el que és clar és que no es tracta d’un epifenomen.

2021

Llibertat, Determinisme i algoritmes

Els algoritmes a partir de Big Data prediuen què comprarem, i potser com ens sentim, quines malalties tindrem. En l’article de Wired s’apunta que aixòi equival a tractar les persones com a coses i que es repeteix el problema del fatalisme teològic. [ no comparteixo l’argument. la condició humana i el que entenem per llibretat no s’ha de basar en la seva impredictibilitat. S’ha de basar en que les nostres eleccions siguin complexes i no automàtiques,  basades en una identitat canviant]. Sí que és cert que l’aplicació errònia  d’aquests algoritmes té conseqüències indesitjables. Per exemple, si prediuen que les persones d’unes determinades característiques de gènere o raça, no seran adequades per a segons quins llocs de treball, la predicció farà que es compleixi, ja que no se’ls donarà una oportunitat.

Quan parlem que la condició humana com a causalitat complexa basada en el recorregut vital podem caure en la simplificació de recórrer a un trauma del passat com a explicació  que dóna profunditat a un personatge. Aquest article del New Yorker es planteja si aquest recurs, que tant fan servir escriptors i guionistes, dóna profunditat als personatges o els redueix a un conjunt de símptomes [ des de comèdies com The bodyguard fins a Psicosi, la quantitat de films que es basen en superar una por al pare, o un complex d’Èdip és molt gran]. L’article assenyala, amb raó, que el que ens determina pot ser més divers i que reduir-ho a un únic fet traumàtic és una simplificació empobridora. [ però això no desfà la idea que som completament determinats pel passat; només que els factors poden ser alguna cosa més que un trauma, o una etapa freudiana que en realitat no ha existit]

2023 Tralfamadore

Kurt Vonnegut. Slaughterhouse-Five. El planeta Tralfamadore no viu el temps com un seguit d’instants que se succeeixen on només hi ha el present que segueix un passat que ja no existeix i un futur que no existeix encara. Tots els instants existeixen i un individu, a través de la quarta dimensió, els pot visitar tots [com si es traslladés al llarg d’un corredor a diferents habitacions], tal com fa el protagonista Bill Pilgrim.

2023 Cròniques de l’Akaixà

Diferents membres del moviment teosòfic, Helena Blavatsky (1831–1891),  C. W. Leadbeater’s Clairvoyance (1899) van recollir la noció budista que tot el que succeeix d’alguna manera queda per sempre. Tot el que passa emetria una energia que quedaria enregistrada en un fluid immaterial, semblant a l’èter, que ho impregna tot. Tot el que passa, tot el que cadascun dels humans ha pensat, experimentat, desitjat. Els teosofistes, entre ells Rudolf Steiner, creien amm l’entrenament adequat i en cert estat mental, hi podrien accedir. Alice A. Bailey escrivia al seu llibre Light of the Soul on The Yoga Sutras of Patanjali (1927):

The akashic record is like an immense photographic film, registering all the desires and earth experiences of our planet. Those who perceive it will see pictured thereon: The life experiences of every human being since time began, the reactions to experience of the entire animal kingdom, the aggregation of the thought-forms of a karmic nature (based on desire) of every human unit throughout time.

2023 Adam Lowe. Writing myself in history.  I no obstant, a cada instant, en una situació donada, tenim una experiència de llibertat ja que a l’hora de fer uns llista dels factors que hi tenen a veure, hi sortirà el nostre caràcter, les memòries afectives, el nostre marc moral, les nostres expectatives, en definitiva, el que entenem com a jo.

2024. The Book of the Dead (Sir E. A. Wallis Budge). “Thoth, the Author of the he was called the “scribe (or secretary) of the Great Company of the Gods,” and as he kept the celestial register of the words and deeds of men, he was regarded by many generations of Egyptians as the “Recording Angel.”

Posted on

La història de l’univers, una exposició de 137 km, 1000 anys/ 1 cm

Vaig concebre una història de l’univers a escala, fent servir l’autopista des de la Jonquera per representar l’univers i l’origen del sistema solar, la ronda de dalt i el museu de la ciència, a una escala de 1000 anys / 1 cm. M’atreia molt la idea de veure que la vida humana era petita però no desapareixia del tot. Vaig intentar que es dugués a terme presentant-ho a en Wagensberg, en Massanell i altres. [no trobo el document! tanta feina que em va donar de fer els gràfics amb el ratolí!]

Actualització pel Poblenou:

  • Big bang 13700M 137 km (sortida Figueres)
  • Origen del sistema solar 4.550 Ma, 45.5km passat Sant Celoni, Precàmbric
  • Vida, 3500M 35 km a Cardedeu,  bacteris, a l’Edicarià abans de la Trinitat, meduses, esponges i equinoderms, algues
  • Paleozoic 541M 5.4 km, trilobites  [ Entre sortida 30 i 29]: algues, insectes, mol·luscs / peixos / plantes terrestres, amfibis, tetràpodes
  • Mesozoic 252M 2.52 km, rèptils  [ passada la sortida 24 a l’alçada del museu blau ] dinosaures i mamífers, al final plantes amb flor
  • Cenozoic  66M, 660metres mamífers  [ Taulat amb Espronceda], mamífers
    • 66 Paleogen
    • 23 Neogen 230m [Taulat i Aguaribay] Bilbao evolució primats
    • 2.58 Quaternari 20m evolució humana Aymà amb Fernando Poo /
    • 200m anys, dos metres al replà, Homo Sàpiens / Holocè i història 11.700 anys 11.7 cm

Una aplicació de realitat augmentada?

La meva vida < 1 mm

[ seguir al corredor amb una cronologia de 1 mm per setmana? 52 mm un any ]

De l’origen de l’univers al Paleozoic, 137km  13.700

Si poso el comptakm parcial a zero després de passar el segon pont, el que hi ha sota d’un túnel, hauria de ser a 5.4 km de casa,

5.41   0 Càmbric
4.85  0.56 Ordovicià
4.43  0.98 Silúric
4.19   1.22 Devonià
3.59   1.82 Carbonífer
2.99   2.42 Permià
2.52   2.89 Triàssic
2.01   3.4 Juràssic
1.45   3.96 Cretàcic
0.66  4.75 Paleogè
0.23   5.18 Neogè

Deep time thinking (BBC)

Posted on

Esglésies

P1110818

Cada cop que passo per una església m’agrada entrar-hi, estar uns instants en silenci i dir per dins un pare nostre.

No crec en un Déu que hagi creat el món com si fos un pessebre i l’hagi poblat de figuretes de fang, ni en un Déu rellotger que hagi posat en marxa les estrelles i previst l’evolució.  No crec que visquem més enllà de la mort, ni que siguem enviats al cel o a l’infern segons una comptabilitat moral. No crec en el pecat original i morbós pretendre que tothom pateixi amb un sentiment de culpa. Trobo poc sa menystenir la vida amb la falsa promesa d’una recompensa en el més enllà.

Però entenc les emocions i les preguntes que han dut a voler pensar com va començar el món i perquè les coses són com són. Entenc que es vuilgui que hi hagi algú amb prou poder com per preveure un ordre on tothom tingui un destí, i on els justos siguin recompensats i valorats i els que causen dolor, castigats. Entenc que puguem estar decebuts amb nosaltres mateixos i les nostres febleses, i que necessitem una guia per ser millors.

No comparteixo les respostes, però sí les emocions i les preguntes. No m’agrada la “lletra” però sí la música.

 

Posted on

El bosc

Caminar per un bosc, en general per la natura, observar els arbres, els arbusts, les flors, la molsa als rierols, ens mostra la vida, individus que neixen individus que moren. En un bosc l’experiència és particularment evident, amb les fulles a dalt i les arrels a baix. En el cas de les fagedes, que de petit vaig conèixer, el fullatge és tan espès que no hi ha gaire sotabosc i la perspectiva és més ampla.

Sempre he tingut present l’observació del professor Lluís a propòsit de Dilthey, en el sentit que les cosmovisions depenien de l’entorn, a la natura, l’home és panteïsta, al desert, teista, i a la ciutat, ateu. [desenvolupar en un altre post].

Cap el 1980 al Japó va començar el moviment del Shinrin-yoku, prendre “un bany de bosc”.

Des del 2008 que cada tardor surto a veure els colors. [completar amb un enllaç al museu de ciència de les diferents comunitats vegetals de bosc, i als boscos que he conegut: mediterrani, pi negre avets alta muntanya, fagedes, els bedolls a europa de l’est, les boscos de finlàndia, la selva de l’amazones, el parc de Chile, els sequoies a Califòrnia.]