Estrelles. Catàlegs

129 BC Hiparc de Nicea completa un catàleg i s’adona que la longitud d’algunes estrelles havia canviat, senyal que l’eix de rotació de la terra es movia (precessió dels equinoccis).

150 AC Ptolomeu publica l’Almagest, amb 1022 estrelles visibles, basant-se en gran part en el treball d’Hiparc. Agrupa les estrelles en 48 constel·lacions.

Tycho Brahe

1603 Johann Bayer Uranometria, amb el sistema d’identifcar les estrelles amb una lletra grega i el nom de la constel·lació ( Alpha Centauri or Gamma Cygni). 1200 estrelles.

1725 John Flamsteed Historia coelestis Britannica (1725). Fa servir números i el genitiu de la constel·lació: 61 Cygni. 3000 estrelles.

1781 Catàleg de Messier. Identifica objectes que no són estrelles puntuals. Més endavant s’identificaran com diferents tipus de cúmuls d’estrelles, nebuloses, restes de supernovas i galàxies. Messier estava interessat en cometes, i aquests objectes que no eren estrelles, eren inconvenients. Inicialment n’identificà 45 (M1 a M45) i més endavant fins a 103.

1801 Jérôme Lalande , Histoire Céleste Française amplia el catàleg fins a 47,390 estrelles.

1918-1924 El catàleg de Henry Draper mira d’identificar per primer cop els tipus espectrals de les estrelles, 225300. Henry Draper Catalogue

1930 Bright Star Catalog, de Yale, amb totes les estrelles de magnitud superior a 6.5.

1980 Guide Star Catalog, amb 20 milions d’estrelles.

Es calcula que  l’univers observable conté entre 1022 a 1024 estrelles, la majoria d’elles invisiblesa ull nu des de la terra, en particular les que són fora de la nostra galàxia.

L’astrolabi

↑   El firmament


viquipedia

És un instrument que combina un planisferi amb un inclinòmetre per mesurar l’alçada d’un objecte sobre l’horitzó.  El van fer servir els grecs i a l’edat mitjana els àrabs e van perfeccionar.

A In the sky se’n pot decarregar un model per imprimir per la latitud de 40º. A Astrolabeproject un programa per adaptar-lo a qualsevol latitud.

Funcionament (basat en el primer model)

(1) 1a La part de darrera de la “mare” té una alidada per mesurar l’alçada d’una estrella [ coordenades estelars ascensió recta (longitud) o declinació / coordenades de l’horitzó, altitude i azimuth], i situar el sol a la seva constel·lació sobre el cercle més exterior. 1b Les constel·lacions del zodíac al llarg de l’eclíptica, dividides en 30º. 1c el calendari de 1394 quan Chaucer va escriure el tractat sobre astrolabis. 1d el calendari actual, desplaçat 9 dies.  1e Calendari litúrgic amb les dates d’alguns sants (a number of significant Christian saints, 1f Umbra i recta trobar la raó entre l’alçada i la distància a partir de l’angle d’elevació. Indica x/12, és a dir, amb 45º marca 12 (12/12), amb 15º és 3/12.

(2) Frontal 2a el cercle de les hores + és migdia i la M mitja nit, la resta representada per lletres. 2b la rete té una projecció horitzontal de les estrelles, amb la polar al centre, i marcats hi ha el tròpic de càncer (23.5 per sobre), l’equador i el tròpic de capricorni (23.5 per sota l’equador).[coincidint amb això] hi ha l’ascensió recta. la rgela indica la declinació d’una estrella respecte de l’equador [ex, Sírius està a 6.8 ar i -18º de declinació]. If you are already familiar with the constellations, you may notice the surprising fact that the rete depicts all of the constellations back-to-front. Objects that appear to the left of Orion in the sky, appear to the right of it on the rete. Why did I make such a mistake?This is a historically authentic reproduction of the retes on the vast majority of medieval astrolabes, including the one described by Chaucer.  2c To find the position of the Sun on any given day, the scale on the reverse side of the mother is used. For example, on 1st June, the scales on the reverse side tell us that the Sun has moved approximately 10° through the constellation of Gemini. Turning back to the front of the astrolabe, we see on the rete that the point 10° through Gemini is a little to the north of Aldebaran. 2d The climate sits directly behind the rete, and shows a cobweb-like grid of lines that represent the visible portion of the sky. The criss-crossing lines are lines of constant altitude – called almucantars – and lines of constant azimuth – called azimuths – and they are used to determine the approximate alt/az coordinates of stars. The thick line at the outermost edge of the cobweb pattern shows the horizon of the visible sky. Just as on a modern planisphere, the rotation of the sky through the night is reproduced by rotating the star chart – in this case, the rete. As the rete is rotated clockwise, stars are seen to rise in the east and set in the west.As with a planisphere, the star chart must be brought into the correct rotation to represent a particular time and date before it can be used. On a planisphere, this is usually done by matching the desired time on a rotating scale to the desired date on a static scale marked around the edge of the planisphere. On an astrolabe, however, no such scales are provided. Alignment is usually achieved by measuring the altitude of a reference object – either the Sun or a star – using the alidade and then rotating the rete until its projection lies on the appropriate almucantar. [ si conec al meu horitzó, puc tenir una idea prou bona de l’azimuth, i l’altitud és el que m’ha donat la mesura amb l’alidada, així puc girar la rete a la posició correcta i veure on estan les altres estrelles]. 2e les hores desiguals (dividir la nit en 12, el dia en 12 que varia segons som a l’hivern o l’estiu) i les hores iguals.


descarregable

El disc de Nebra, 1600 BCE

El disc de Nebra, o disc celeste de Nebra, és la representació més antiga que es coneix de la volta del cel i dels fenòmens astronòmics. Es tracta d’una peça arqueològica descoberta el 1999 a la muntanya de Mittelberg, prop de Nebra, a l’estat de Saxònia-Anhalt, Alemanya. És una placa de bronze, quasi rodona, de 2 kg de massa i té aproximadament un diàmetre de 32 cm. Pertany a la cultura d’Unetice, de fa 3.600 anys; la cultura Unetice (o Aunjetitz, en alemany) és una cultura prehistòrica que es va desenvolupar durant l’edat del bronze a la zona entre els rius Rin i Dnièster i des de la mar Bàltica fins al Baix Danubi. Els experts diuen que representa el firmament, amb l’ús d’elements abstractes.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Disc_de_Nebra