Posted on

La representació de la figura humana

El cos humà   421 Art L’ideal de bellesa al llarg de la història

Prehistòria  Antiguitat Postclàssica Renaixement, Barroc, s18 segle19 segle20

[Com s’ha representat la figura humana al llarg de la història? Ideal del cos o retrat? Quines edats, emocions, situacions?] [Què considerem important mostrar? la bellesa? les virtuts morals?  l’original que se surt del comú? la vida quotidiana? Si és la bellesa, quina idea en tenim?

ESBORRANY, pendent de fer galeria

Prehistòria

Al paleolític la figura humana és poc freqüent, a les coves d’Altamira i Lascaux hi ha representacions realistes d’animals però poques d’humans. Venus de Willendorf, dona grassa possiblement representant la fertilitat.

Al neolític trobem figures esquemàtiques. Cogul

Antiguitat

Egipte
Figures esveltes, simètriques. Escenes del món dels morts. Escenes de la vida quotidiana. [podem dir esquemàtic a les parets, retrats a les escultures?] Nefertiti, Tutankhamon, estàtua de fusta de l’escriba Ka’aper.

Assíria i Babilònia
[relleus]

Grècia
[Atletes i déus]. Escultures. Kouroi i kores estàtics a l’època arcaica. Ideal d’home, serenitat, proporcions. Decoració de gerros. A l’època hel·lenística s’expressen les emocions.
Roma
Còpies de les escultures  gregues. Retrat.
Escultura clàssica  Galeria   

[índia]
Maurya (s3-s1 BCE). Representacions de Buda. La natura en forma de dona voluptuosa en postura  tribhanga, 3 corbes. Gupta (s4-s8)

[Xina]
Dinastia Qin 221-202 BCE: els guerrers de Xian en terracota, amb trets individualitzats. Dinastia Han 202BCE-220. Figures de terracotta.

 

Postclàssica

Bizanci sV-XIII
[apareixen els sants com a tema] Mosaics bizantins a Ravenna

Romànic sX-XIII
Representació de sants, martiris, els dimonis i representació del l’amenaça del més enllà. [figures simbòliques] Sant Climent de Taüll. Galeria MNAC

Gòtic sXIV-XV
[Comença la cerca de la representació més natural de la figura].  Galeria MNAC, Mare de Déu dels consellers. Sant Jordi. Giotto (Capella Scrovegni Padova, vist 2017).

L’islam
no representa la figura humana]

Índia
s8-s13 Art Hindú. Buda. Figures mítiques i eròtiques. Temple de Khajuraho.

Nataraja, Shiva com a déu de la dansa

Xina
Dinasties Tang i Sui 220-960. Figures de buda. Pintures de dames de la cort.

Dinastia Song. Escenes de la vida quotidiana. Budes

 

Japó. s12 e-maki, Rotlles amb històries, el cavaller Ban Dainagon [tinc la reproducció]. L’estil onna-e, femení, representa escenes de les dames a palau, el otoko-e, masculí, homes en batalles.
Kamakura 1180-1333. s13 Escultura Kei. Monjos, dimonis mítics.
Muromachi 1333-1573. Arriba el budisme procedent de Xina. Rotlles a tinta representant monjos o escenes zen.

Renaixement i Barroc

Renaixement
[S’estudia l’art clàssic. Apareixen els mites grecs com a tema. Retrats de nobles, naturalitat i expressivitat en les escenes religioses. La imaginació de Bosch. escenes populars]
Itàlia. Florència. Escultura Donatello. Fra Angèlico (Convent de Sant Marc). Botticelli, el naixement de Venus. Mantegna. Crist mort. Leonardo da Vinci, Monnalisa, home de Vitrubi, Sant sopar. Miquel Àngel, la capella Sixtina. Raffaello, la madonna sixtina a Dresde, l’escola d’Atenes.  Giorgione, la tempestat. Tiziano.
Manierisme: Tintoretto.
Nord. Països Baixos. Van Eyck, el matrimoni Arnolfini. Roger van der Weyden, descendiment al Prado. Dürer, Melencolia, Adam i Eva. Grünewald. Cranach. Ieronimusch Bosch. Holbein, els retrats de la cort anglesa. Brueghel i les escenes populars.
Espanya. El Greco.

Barroc
[s’accentua l’expressió de les emocions, els clars i foscos]
Itàlia: Carracci. Caravaggio. Temes mítics i religiosos. Escultures de Bernini [
Nord: Rubens. Rembrandt. Mites i religió. Holanda, escenes d’interior. Vermeer.
Espanya: Velázquez, noblesa, el carrer.

s18
[escenes clàssiques i retrats de la noblesa, la imaginació de Goya i Blake]Anglaterra: Hogarth, Reynolds, Gainsborough. Retrats de l’aristocràcia [que no podia encarregar]. William Blake
França. David, l’assassinat de Marat
Espanya. Goya [noblesa, escenes populars, imaginari , les pintures negres

[Japó]
Edo 1600-1868. Planxes de fusta ukiyo-e. Hokusai. Predomina el paisatge i la natura.

[Xina Min i Qing. Igual que en les dinasties anteriors, amb excepcions, el tema de la pintura ha estat el paisatge, més que no pas la figura humana.]

s19

França: Ingres, escenes simbòliques? [esborrany d’un pit]. Delacroix, temes dramàtics. Millet, les espigadores. Courbet, el quotidià. Manet. Monet. Renoir. Degas. Rodin, el pensador. Toulouse-Lautrec. Cézanne. Gauguin, les dones de Taití. Van Gogh, els autoretrats.
Gran Bretanya: els prerafaelites [escenes religioses i literàries per expressar emocions]. Dante Gabriel Rosetti. John Everett Millais, Ofelila (Tate Modern, Manchester).
USA Whistler, la mare de l’artista.

s20

Nord: EdvardMunch, Melankoli, el crit.
França. Matisse. Cubisme. Picasso. Henri Rousseau.
Chagall, la imaginació dels contes.
Dalí [ el cos humà en un món imaginat]
USA. Edward Hopper, la solitud. Norman Rockwell
[Giacometti i Botero] David Hockney. Lucien Freud.

421 Fotografia

Free Gallery: Índex de temes mítics, Índex de Sants

London: National Portrait Gallery

Posted on

Història dels jardins

421 Jardins Jardins en un mapa

Jardins a l’antiguitat

[Babilònia]

Egipte, Tebes

Villa Hadriana a Tivoli. Villa dei misteri, Pompeia

El jardí medieval

El  claustre, el jardí cortesà

El jardí islàmic

Mogols de Sahalamar Bag i Achabal, Taj Mahal, Jaipur

1250 Alhambra

El jardí renaixentista

Villa Lante

“la visió del jardí en alçat, de manera que el problema sorgit de l’emplaçament en fort pendent que presentaven les vil·les al voltant de Florència se soluciona incorporant-la en el disseny del jardí a través del seu tractament arquitectònic”.  (Ribas)

Bomarzo

El jardí barroc

Le Nôtre i la perspectiva

Vaux le Vicomte. Versailles

El jardí anglès

Capability Brown

Blenheim, Stowe

El jardí romàntic

Buttes Chaumont, central park

Jardí contemporani

Qüestions

2024
[Quan parlem d’estils de jardí, sembla com si donat un terreny, poguessim triar-ne un o un altre. A l’hora d’ordenar l’espai, sí que podem optar per fer palesa la geometria subjacent al relleu, o bé dibuixar la naturalesa com si fossim Claude Lorrain. Però en el cas dels jardins a la italiana, ve donat pel pendent del terreny]
El plantejament de Versailles busca la sorpresa de trobar “salons” a la natura.

2024
Els jardins ens resulten atractius per l’espectacle de la natura, les proporcions dels elements de parterres i basses però també per la introducció d’elements mitològics, escultures i temples. A l’Europa dels segles 16, 17 i 18, tot i tenir una religio cristiana, els jardins es poblen d’escultures inspirades en la mitologia grega, fins i tot quan són encàrrecs de cardenals com Gambara a Villa Lante, o la Villa d’Este. En els cassos més ambiciosos, un jardí podria arribar a proposar un recorregut iniciàtic, com els ritus òrfics que desconeixem, o les ciutats imaginades per Ledoux.
Quin jardí podríem proposar avui? No ens valen els símbols cristians, com les creus de terme o les capelles que es troben ran de carretera a Grècia i Polònia. I tampoc ens ressonen els Hèrcules, Apol·los i Venus. Racionero va proposar un claustre a la Seu d’Urgell on als capitells hi havia dictadors en lloc de dimonis.
Quins altres móns simbòlics trobem a altres cultures? A la Xina i sudest asiàtic, les imatges de Buda, les deïtats dels mandales tibetans; a la Índia el divers i voluptuós panteó de divinitats. A la Xina i el Japó els jardins celebren la naturalesa sense imatges de divinitats, una pedra singular, un xiprer, la grava dels jardins zen.
Quina espiritualitat es pot proposar avui? Quina mena d’espais? Un contrast entre perspectives amples i espais íntims i recollits, com la perspectiva de Versailles i els seus bosquets. Contemplar la història de l’univers i la galeria dels avantpassats. Els cicles de la natura. La loteria del destí. La visió de la història com cases amb les parets ensangonades. La fragilitat de la naturalesa, com un cercle amb una meitat sana i l’altra contaminada. La fragilitat de la vida humana, amb els retrats efímers de Oscar Muñoz. El soroll i el silenci: om el dibuix de l’abocador.
Hem d’inventar una religió en el sentit de la ficció Suprema de Wallace Stevens? Aquest museu ?! esbossa una preparació a l’entrada basada en els 5 obstacles del Nadika. Després es contempla l’ara i aquí estenent-se en l’espai -què passa a altres llocs del món- i el temps -què hi havia abans aquí-. Contemplació de l’inventari immediat que podem veure i sentit, exploració a la terra i la vida, la història, univers: el model matemàtic, el dibuix de la ha de l’univers i la terra (ja fet), la història de les visions del món. com va creixent en espai i temps. La meva vida, reconèixer i acceptar els errors, valorar tot el viscut, recuperar instants amb el palau de la memòria. Explorar l’experiència humana i el món de a cultura.

Potser un jardí que sigui una extensió buida i desolada i en un racó, un tangram de molsa o coníferes evocant la terra enmig d’un vast univers. Potser un espai com el Battistero de Parma.