Rena Butler a Fields, de Third Coast Percussion
amb
Ballet, posicions i moviments
La Dansa | Història de la dansa | El ballet, història posicions i moviments | Els musicals | Estudi de la dansa | Danses participatives: el swing, la dansa urbana | Altres
Les cinc posicions bàsiques
Resum sessió
- Pliés: en 1a 2a 4a 5a, flexió i gran flexió.
- Tendues en 5a:estirar la cama recta sense que el peu s’aixequi de terra.
- Degagés en 5a, més enllà del tendu, disparar la cama fregant el terra.
- Developpés i fondus: developpé, doblegar cama i extendre; fondue el mateix amb flexió.
- Rond de jambe à terre, Rond de jambe en l’air.
- Frappés: amb el peu al tou de la cama, disparar i tornar a lloc.
- Estirament de barra.
- Grand battements
Treball al centre: Grand Adagio, desplaçaments, pirouettes, salts, pas de bourrée, grand jeté.
Vocabulari de passos, Royal ballet
Llista de passos en ordre d’aprenentatge segons el llibre Que-sais-je. Entre [[]] els que no fèiem a classe.
- Pliés
-
Tendus: estendre la cama fregant el terra
-
Degagés: com el tendu però al final desenganxant la cama fins a 45º
- [[Emboité: (descrit al llibre com a caminar de 5ª en 5ª fent degagés de la cama que pasa de darrera a davant), a internet, desplaçaments en diagonal girant, [ ho confonc amb el deboulé]]]
- [[Relevé: posar-se de puntetes]]
- [[Battement: aixecar la cama i tornar a lloc]]
-
Fondus flexionar i estirar
-
Developpés [desplegar amb la cama estirada partint d’un passé, tornar amb tendu]
- [[Detiré: estirar la cama del tot tocant el peu amb la mà]]
- [[Attitude: equilibri sobre una cama, l’altra aixecada endavant o enrera]]
- [[Arabesque: semblant, cama enrera]]
- Rond de jambe
- Reverence
- Glissade: desplaçament de costat lliscant
- Chassé: desplaçament de costat lliscant
- Pas de bourrée / creuar per davant 1 quiet, 2 comencem a moure a la dreta, 3 queda l’altre creuat / pes dreta davant (L) 1 punta darrera l, 2 punta davant a punt per fer el pas lateral a la dreta, 3 pes darrera r punt l davant // 1 punta darrera r, 2 punta davant l a punt per pas lateral a l’esquerra, 3 pes darrera punta r davant
- [[Pas de Basque: desplaçament combinant degagé, rond de jambe, glissade]]
- Port de bras: braços a primera, cinquena, segona i allongé
- [[Detourné]]
- [[Temps de cuisse]]
- [[Soubressaut]]
- [[Changement de pied]]
- [[Assemblé]]
- Grand Battement
- (Adagio)
- Salts
Passos
- Pirouette
- Valse
- Balancé
- Pas de bourrée
Rutina
Una sessió, barra:
- Plies: 1st 2nd 4th 5th position: 2 demi plié & 1 grande plié. 1st port de bras are front and back. 2nd port de bras are side to side. 4th plié back leg * weight off front leg!* port de bras are front and back. 5th plié sous-sus and hold releve for 4 slow counts. Finish in 5th position. [flexió i gran flexió]
- Tendues in 5th: Feet: Front, Side, Back, Side: 2 slow and 3 fast. Arms: 3rd 2nd arabesque & 2nd. Then port de bra side to side. To finish, balance in arabesque 45-90 degrees. *lift inside leg and hold for slow 4 counts. [estirar la cama recta sense que el peu s’aixequi de terra]
- Degagés in 5th: Front: 4 and 1 passé that closes to the back. Back: 4 and 1 passé that closes to the front. Side: 4 and 1 passé that rises to releve. Hold releve for a slow 4 counts. Port de bras front and back. [més enllà del tendu, disparar la cama fregant el terra]
- Fondue and Developpés: Part I: movement goes; front, side, back side: fondue front 45 degrees then 90 degrees, holding 2 counts and 1 count close in 5th, moving their working leg do a plie into a sous-sus and end in plié. Next section: do a pirouette after the sous-sus. Last section: Front, side, back, side: Developape, take as high as they can go slowly for 4 counts. To finish, plié sous-sus and balance in attitude to the front. [ developpé, doblegar cama i extendre; fondue el mateix amb flexió]
- Rond de jambe à terre : 2 slow “prepatory” going dehors, 3 faster going dehors, then brush working leg front and back 45 degrees, the 90 or higher close in 5th position. Then do the whole thing dedans. To finish: do grande port bras dehors and en dedans. To finish, plié pirouette and balance in passé.
- Rond de jambe en l’air: 4 slow singles dehors and then dedans. The inside leg then lunges keeping toes pointed and weight off that foot! After you pull up they can then set foot on floor and port de bra back. Then plié sous-sus and balance 4 slow counts. 4 slow singles dehors, then 2 doubles. And then do whole thing dedans. Then the inside leg then lunges keeping toes pointed and weight off that foot! After you pull up they can set foot on floor and port de bras back. Then plié sous-sus and balance 4 slow counts.
- Frappés: version I: 4 plain front, side, back, side. Next, do one set of slow double frappes front, side, back, side. Finish with, port de bras front and back.
- Version II: 4 plain frappes: front, side, back, side. Double frappes front, side, back, side 2 times. 8 counts of petite battements. Then plié sous-sus into a passé then plie su-su into a pirouette. Finish with a balance in passé for 4 counts. [amb el peu al tou de la cama, disparar i tornar a lloc]
- Barre Stretch: Front and side and in arabesque: 2 demi plié, then do a port de bras front and back then slide back and forth along the barre. Etc. Then make them do splits and hold them to the count of a slow 10!
- Grand battements: 4 front, side, back, side. 2 slow 3 fast front, side, back, side. Port de bras front and back. To finish, do a balance in attitude back for 4 slow counts. *Do combination 2 times*
Treball al centre:
- Grande Adagio in 1st position facing front. 1 grande plié. Then, Developpé front taking 4 counts: passé then extend leg out and finish in 5th position. Do that front, side, back, side. Then do; plié su-su moving to 5th position and do passé on right and then left side. Next do pirouette right and then left –from 5th position.
- Version II: do the same beginning, however, start combination in 5th and start facing corner and when you get to arabesque do a promenade and then penchée in arabesque. To finish after the penchée do a tombé pas de bourrée into a 4th position pirouette.
- Moving across the floor: 2 soutenu turns and 2 piquée turns into 3 quick counts of chaîné turns and to finish tombé pas de bourrée and do double pirouettes in 4th position. Do combo at least 2 times across the floor and make them do it 2 at a time.
- Moving across the floor: Balance front and back and side to side, then 2 slow soutenu turns into a tombé pas de bourrée and do pirouettes in 4th position then swivel around and do an dedan pirouette in 4th position. Do combo at least 2 times across the floor and make them do it 2 at a time.
- Moving across the floor: 2 lame ducks into bourrées quickly across floor: 3 counts into an arabesque turn. Do combo at least 2 times across the floor and make them do it 2 at a time.
- Moving across the floor: Do emboité jumps turning (do them slowly-movement goes corner to corner: jump off right foot onto the left and land with right foot in front of the left ankle. This movement is often done while turning and traveling.) Into a tombé pas de bourrée and do pirouettes in 4th. Do combo at least 2 times across the floor and make them do it 2 at a time.
- Back in the Center: petite allegro: 4 jumps- in 1st, 2nd, and 5th. Version II: échappé sauté in 4th position front close in a 5th position, then do échappé sauté in 2nd , to échappé sauté in 4th to the back. 8 jumping passés moving back and then 8 jumping passes moving front. Do combo at least 2 times in 2 large groups.
- Back in the Center: Assemblés .4 total: right leg side close right leg in front 5th position then left leg side close left leg in front 5th position. Then 4 entrechats. Then moving right: 2 glissades and then do 3 pas de chat. Finish with a tombé pas de bourrée into a 4th position and do pirouettes. * Then do combo to the left. * Do combo at least 2 times in 2 large groups.
- Moving across the floor: Do Tour jetés across the floor. Do combo at least 2 times 1 at a time.Moving across the floor: Do tombé pas de bourrée glissade grand jeté across the floor in the “zig-zag” pattern. Do combo at least 2 times, 1 at a time.
- Moving across the floor: 2 sissonnes in arabesque moving forward, 2 jumping passés-right and left *2 times and then moving backwards pique arabesque and do 2 tour jetés in a row. To finish tombé pas de bourrée glissade into a ring leap/calypso.
- Back in the Center: practice pirouettes from 5th position and then practice fouetté en tournant.
424 El ballet a partir de 1975
Dansa | Història de la dansa | Història del ballet
Al llarg del segle XX hi ha hagut experimentació en el ballet, pioners que trencaven amb la tradició com Vaslav Nijinsky, Michel Fokine o Balanchine. Però és sobretot a la segona meitat dels ’70 que elss coreògrafs volen deixar la seva empremta personal. Es barreja el ballat clàssic i la dansa moderna. Es reinterpreten ballets clàssics. Twyla Sharp barreja ballet i jazz. Es busca sorprendre l’audiència [ cosa que no sempre implica un resultat interessant] [Es renuncia al moviment “bonic” per expressar les emocions humanes].
Les companyies proposen ballets nous innovadors i al mateix temps reposen els clàssics.
Coreògrafs: William Forsythe. Kennet Macmillan. Jiri Kylian (Netherland Dans Theater). David Bintley (Birmingham ballet). John Neumeier (Hamburg Ballet). Wayne Mcgregor. Christopher Wheeldon.
Ballarins: Baryshnikov, Sylvie Guillem, Darcey Russell, Carlos Acosta, Tamara Rojo, Vivina Durante
[ després de tants arguments fantàstics, històries apassionades i tràgiques, m’agradaria un ballet més sobre la vida normal, anar a treballar al despatx, comprar al mercat, sopar, dormir] [ també em resulten més atractius els gestos expressius que no les proeses gimnàstiques de flexibilitat i força, la foto de Balanchine ensenyant un moviment que no pas aixecar la cama a 180º]
1976 A Month in the Country, Frederick Ashton, Chopin, London
Sobre una història de Turgenev. En una casa de camp d’una rica família russa, el 1850, Natàlia, la muller avorrida del senyor, té un amant Yslaev, però s’enamora del preceptor del seu fill.
1978 Royal Ballet, Covent Garden
1976 Push Comes to Shove, Twyla Sharp, Joseph Lamb – Haydn
Un ballet que barreja ragtimes de Joseph Lamb amb música de Haydn, pràcticament sense argument. Dues dones una vamp i una ingènua reclamen l’atenció d’un home.
Es va estrenar amb Baryshnikov que alternava moviments de musical amb passos de ballet clàssic virtuosístic.
Push comes to shove M Baryshnikov baixa resolució
* 1978 Café Müller, Pina Bausch, Henry Purcell, Wuppertal
Pina Bausch (1940 – 2009). Els seus pares tenien un restaurant amb habitacions a Solingen i de petita li agradava actuar al menjador davant dels hostes i pujava a ballar a les seves habitacions. Va començar a estudiar a Alemanya i va aconseguir una beca per la Juilliard School a New York.
El 1973 és nomenada director artístic del ballet de l’Òpera de Wuppertal, que s’acabarà anomenant Tanztheater Wuppertal Pina Bausch. Pina Bausch estava interessada en explorar com reaccionaven els ballarins actors davant d’una situació, els impulsos, els objectes de l’escenari, les lesions del cos.
Fa una coreografia moderna sobre l’òpera de Glück Orfeu i Eurídice
Una de les seves creacions més conegudes és Café Müller, on els ballarins van ensopegant amb taules i cadires, a vegades movent-se amb els ulls tancats.
1978 Café Müller (Pina Bausch)
1978 Mayerling, Kenneth Macmillan, Liszt, London
Creada després de deixar al direcció del Royal ballet per poder-se dedicar més a la coreografia. Basada en la història real del príncep Rudolf (1858-1889), hereu de la corona austrohúngara, promès a la princesa Stéphanie de Bèlgica. Insatisfet, visita tavernes disfressat, pren una altra amant, la baronessa Maria Vetsera. Rudolf cada cop està més inestable i fa un pacte de suïcidi amb Maria. Al seu pavelló de caça li dispararà un tret i després es llevarà la vida.
Mayerling , assaig del Royal Ballet
1978 Yvonne Rainer A Trio
A Trio , assaig del Royal Ballet
1979 Live, Hans van Manen
Els ballarins són capturats per una càmera que projecta primers plans a l’escenari.
1981 Forgotten Land, Jiri Kylian, Britten, Stuttgart
Explora els temes de la fragilitat de la vida, inspirat en la Simfonia da Rèquiem de Britten i un quadre de Munch.
Nascut el 1947 a Praga, Jiri Kylian estudia al Royal Ballet amb una beca. Es queda a Stuttgart després que les forces del pacte de Varsòvia envaeixin Txecoslovàquia. El 1975 és nomenat director artistic del Nederlands Dans Theater. Li agrada proposar temes surrealistes i confrontar el clàssic amb el modern.
Forgotten Land , Ballet de Flandes, fragment
1983 Glass Pieces, Jerome Robbins, Philip Glass
1985 Steptext, William Forsythe, Bach, Reggio Emilia
Nascut el 1949, va créixer amb el rocknroll i això es nota en les coreografies que ell descrivia com “ballet amb un toc de funk”. Va entrar al ballet de Stuttgart de John Cranko. Treballa amb música experimental i se centra més en les transicions que no en les posicions.
Steptext és una peça que deconstrueix els passos clàssics mirant de sorprendre l’espectador en trencar el que seria el desenvolupament esperat d’una frase de dansa.
Steptext , a fugue of the mechanic of the theatre ritual
Steptext , una altra versió.
El 2009 va posar en marxa una eina online per anotar coreografies: motionbank
1987 In the middle somewhat elevated, William Forsythe, Thom Willems
És la peça més coneguda de Forsythe, molt exigent tècnicament. Els ballarins no estan sempre de cara al públic, van entrant i sortint en diferents direccions amb una música industrial gairebé hipnòtica.
In the middle somewhat elevated , Sylvie Guillem i Laurent Hilaire
In the middle Somewhat Elevated , Sylvie Laurent
In the middle somewhat elevated , Marta Romagna, Roberto Bolle, Zenaida Yanow
1989 Falling Angels, Jiri Kylian, Steve Reich, Den Haag
Un ballet minimalista on vuit dones, tota l’estona al mig de l’escenari, alternen duets, solos, moviments a l’uníson, expressant diferents emocions com naixement, maternitat, seducció, ambició, mort. Forma part de la sèrie Black and White.
1989 Black White, Jiri Kylian, Den Haag
Falling Angels , Nederlans dans theater
Falling Angels , Compañía Nacional de danza
1991 Petite Mort, Jiri Kylian, Mozart, Salzburg
“Petite mort” normalment fa referència al moment de l’orgasme. Aquí, sis homes i si dones es troben, culminen l’acte sexual que pot donar origen a una nova vida,i ens recorda que la vida és curta i mai queda gaire lluny de la mort. Hi contrastos entre repós i activitat frenètica, sensualitat i espiritualitat.
Petite Mort Sylvie Guillem e Massimo Murru
Petite Mort , Nederlands dans theater
1992 The Judas Tree, Kenneth Macmillan, Brian Elias, London
Una obra polèmica que representa l’últim sopar dels deixebles, 13 homes, i una dona, suposadament Maria Magdalena, que s’insinua sensualment, especialment a Jesús, fins que desencadena la violència i Judas el traex amb el petó .
TheJudas Tree, The Genius of Kenneth MacMillan (The Royal Ballet and Birmingham Royal Ballet)
1994 Jerome Robbins
1995 Bella Figura, Jiri Kylian, Lukas Foos Pergolesi, Den Haag
Bella Figura. Netherlands Dance Theater
1995 Ephemeroptera, Jiri Kylian, un lament grec
1996 The Vertiginous Thrill of Exactitude, William Forsythe, Schubert
Considerada una de les peces més difícils del repertori
The Vertiginous Thrill of Exactitude
2001 Raise the red lantern
Inspirat en el film de Zhang Yimou de 1991. Situat a la Xina dels anys 20, una jove d’una família arruinada és obligada a casar-se amb el ric senyor Chen, que ja té tres concubines. Totes competeixen per la seva atenció cada nit. La que és escollida encén la llanterna vermella.
2002 Tryst, Christopher Wheeldon, James MacMillan, London
Al coreògraf li va venir la idea mentre conduïa per les highlands d’Escòcia escoltant la música de James Macmillan.
2006 Chroma, Wayne McGregor, Talbot White, London
Wayne McGregor venia de projectes experimentals i el ballet posa cinc parelles que exploren el cos humà en situacions extremes, cosa que du a postures turmentades i contorsionades.
Chroma duet, Bolshoi
Chroma , reportatge Royal Ballet
2011 Alice’s Adventures in Wonderland, Christopher Wheeldon, Joby Talbot, London
Després d’una dècada que el Royal Ballet no presentava cap espectacle que expliqués una història, Wheeldon s’inspira en la història de Lewis Carroll. Alícia segueix el conill a Wonderland on troba el Knave of hearts, la duquessa i el gat de Cheshire. Segueix el te del barreter boig, l’eruga i el joc de croquet amb els flamencs. [un retorn a un espectacle més popular? a mig camí del musical?]
Alícia en terra de meravelles: L’adagi de la tarta, El pas de deux del Knave of hearts, The tea party, L’eruga, Royal Ballet
2013 Raven Girl, Wayne McGregor
Com un conte de fades modern, una noia mig corb que volia volar.
Raven Girl explicat per Wayne McGregor, trailer
2013 Capricis, Àngels Margarit, Paganini, Barcelona
Capricis, actuació al MACBA gener 2014 [jo hi era], Trailer 2013, Sismògraf
2013 Angelin Preljocaj
2014 The Winter’s Tale, Christopher Wheeldon, Talbot, London
Seguint la mateixa línia que Alícia en terra de meravelles, Wheeldon adapta l’obra de Shakespeare. Hermione, la dona del rei de Sicília, dóna a llum una nena que el seu marit, Leontes, sospita que és fruit d’una infidelitat amb el seu hoste el rei Polixenes. L’abandona a un bosc on és rescatada per un pastor. Amb 16 anys, s’enamora d’un pastor que en realitat és el fill de Polixenes disfressat. S’ecapen a Sicília on leontes els ajuda i al final tot acaba bé.
The Winter’s Tale Royal Ballet assaig, Trailer, Introducció
424 El ballet internacional 1945 – 1975
Dansa | Història de la dansa | Història del ballet
Les gires dels ballets russos havien popularitzat el ballet. Mentre que a la URSS les companyies russes mantenien el seu elevat nivell, els nous focus de creació que havien aparegut a la primera meitat de segle es consoliden.
Als USA Balanchine i Kernstein funden el NYC ballet el 1948. La seva escola es concentrarà en el pur moviment deixant de banda la pompa del ballet imperial o l’esplendor visual de la posta en escena dels Ballets Russes.
A Londres el Sadler Wells es convertirà en el Royal Ballet el 1956, Frederick Ashton serà el principal coreògraf. Anthony Tudor el 1957 crearà l’American Ballet Theater. Es fundaran companyies a Stuttgart amb el coreògraf Cranko, Canadà, Cuba, Iran o Beijing.
Ja no es busca inspiració en històries fantàstiques sinó que s’explora com expressar les emocions humanes, com Béjart amb el seu “Boléro” al ballet de Lausanne, o temes socials com la denúncia de l’esclavatge per part d’Alvin Ailey.
Jerome Robbins crerà coreografies per ballets i musicals, incorporant moviments que vénen del jazz.
Coreògrafs destacats: George Balanchine, John Cranko, Peter Wright, Kenneth Mcmillan.
Ballarins destacats: Galina Ulanova al bolshoi, Alicia Markova, Margot Fonteyn, Rudolf Nureyev, Mikhail Baryshnikov, Nadia Nerina, Lynn Seymour.
1946 Symphonic Variations, Frederick Ashton, Cesar Franck, London
Projecte d’Ashton de fer un ballet purament moviment sense haver d’explicar una història.
Variacions simfòniques, Cocoraju, Rojo, Wildor (baixa resolució)
Variacions simfòniques, Mcrae Marquez Bonelli (baixa resolució)
1946 The Four Temperaments, Balanchine, Paul Hindemith, New York
Un ballet abstracte que consolidà el nou estil americà de Balanchine. S’inspira en la concepció antiga dels quatre temperaments segons la qual al cos hi ha quatre fluids que són combinació de les quatre propietats fonamentals. Cada fluid correspon a un temperament:
Sang (càlid, humit) → sanguini
Bilis groga (càlid, sec) → colèric
Bilis negra (fred, sec) → melancòlic ( melan = negre, chola = bilis )
Flegma (fred, humit) → flegmàtic
1948 Cinderella, Frederick Ashton, Prokofiev, London
Basat en el conte de la Ventafocs de Perrault. Ashton es va inspirar els ballets de Petipa. Va fer servir homes per als papers de les germanes dolentes.
OpernHaus Munich bona resolució
Bolshoi ballet baixa resolució
Ballet National Opera Paris amb Sylvie Guillem baixa resolució
New York City Ballet i George Balanchine (1904 – 1983)
Georgi Balanchivadze era fill d’un compositor i va tenir una formació musical que el permetia analitzar una partitura i col·laborar amb els compositors. Va estudiar a l’escola imperial de Sant Petersburg i el 1924 durant una gira, desertà a Europa unint-se als Ballets Russes.
Fou cridat als USA pels filàntrops Lincoln Kernstein i Edward Warburg. Volien que fundés una companyia de ballet amb personalitat americana però que estigués al nivell de les millors companyies europees. Balanchine va acceptar però primer va voler crear una escola i després va acabar essent el que en va dir “ballet master”.
Deia que “men were just on stage to lift and carry the women”. I s’explica que quan la mare d’una ballarina li pregintà si la seva filla es podria dedicar professionalment a la dansa, li respongué: “La danse, Madame, c’est une question morale.”
Balanchine fou substituït per Peter Martins que no va estar tant encertat.
El 2019 es reporten cassos d’assetjament sexual
1948 Symphony in C, Balanchine, Bizet, New York
Un altre ballet abstracte, un homenatge al Paris Opéra ballet
(1948 Scènes de ballet, Frederick Ashton, Stravinsky, London)
Frederick Ashton va començar de ballarí amb Léonide Massine i després amb Marie Rambert, que li feia classe sense cobrar perquè no tenia ballarins mascles. Va començar a coreografiar per a ella i també per Ninette de Valois.
Royal ballet assajant obres de Frederick Ashton
1948 The Red Shoes
Film de Michael Powell i Emeric Pressburger, sobre una ballarina que entra a una important companyia de ballet i triomfa en un nou espectacle anomenat les sabatilles vermelles. Es basa en un conte de Hans Christian Andersen en que una dona es posa unes sabatilles vermelles que en realitat estan encantades per un dimoni. La faran ballar sense parar fins a morir. Els principals ballarins van ser Moira Shearer, Anton Walbrook, and Marius Goring.
1949 Jerome Robbins (1918 – 1988) entra al NYCB com a ballarí i coreògraf.
Havia estudiat ballet clàssic, dansa moderna, dansa espanyola i asiàtica. Va ballar i coreografiar tant ballet clàssic com musicals. El ballet Fancy free (1944), amb música de Leonard Bernstein es va acabar convertint en el musical On the Town (1949).
1953 Afternoon of a Faun, Debussy
1956 The Concert, Chopin
Entre els musicals més coneguts: On the Town, Billion Dollar Baby, High Button Shoes, West Side Story, The King and I, Gypsy, Peter Pan, Miss Liberty, Call Me Madam,i Fiddler on the Roof.
1955 Frederick Ashton. Romeo & Juliet
1956 Spartacus, Yakobson, Khachaturyan, Leningrad
Ballet soviètic que va rebre el premi Lenin, Spartacus es capturat per Crassus i forçat a lluitar com a gladiador mentre la seva dona Frígia ha de servir d’esclava. Spartacus es revolta amb altres glaidiadors, lluita i venç Crassus però refusa matar-lo. Aquest reuneix un exèrcit que ataca Spartacus i el mata. Amb salts i elevacions espectaculars, va ser un gran èxit tant a la URSS com a la resta del món.
1957 Agon, Balanchine, Stravinsky, New York
Balanchine es va inspirar en un manual de dansa francès del s XVII. Va treballar en estreta col·laboració amb Stravinsky per crear dotze danses sense cap argument especial, amb l’escenari nu i els ballarins vestits com quan assagen. Mostra la interacció entre cossos en moviment, tensió, tendresa. És un dels ballets més importants que va crear.
1993, NYCB homenatge a Balanchine. Western Symphony, Agon, Who cares, Stars and Stripes
1960 Liebeslieder Walzer, Balanchine, Brahms, New York
Els ballarins comparteixen escenari amb dos pianistes i quatre cantants, i ballen 33 els 33 valsos que Brahms va escriure. Balanchine deia que durant el primer acte ballen les persones reals, i en el segon, les seves ànimes.
1960 Revelations, Alvin Ailey, Howard Roberts, New York
Alvin Ailey (1931-1989) va tenir una infantesa dura, abandonat pel seu pare, vivint a l’època de la depressió en el sud racista. El 1949 entra a l’escola Hornton a Los Angeles, una de les poques que permetien negres. Ballarà per a diferents companyies i musicals.
El 1958 Ailey funda el Alvin Ailey American Dance Theater per honorar la cultura afroamericana a través de la dansa.
El 1960 crea la seva obra més famosa, Revelations, amb música gospel i blues, inspirada en els records de la seva infantesa a Texas.
1960 (1786) Recuperació de La fille mal gardée, Ashton, cançons franceses
Basat en una història del segle XVIII a França. La vídua Simone (normalment inetrpretada per un home), vol casar la seva filla Lise amb Alain, un ximplet fill d’un ric propietari de vinyes. Però ella està enamorada del jove pagès Colas. Asthon el va recuperar posant-hi molt d’humor, escenes de la collita a Suffolk i inserint-hi algunes danses populars angleses com la famosa dansa dels esclops.
2012, La fille mal Gardée Royal Ballet
1961 Boléro, Maurice Béjart, Ravel, Bruxelles
El 1928 Bronislava Nijinska n’havia fet una primera versió, representant una dona ballant sobre la taula en una taverna espanyola. Béjart ho canvia per per una coreografia que passa de la vulnerabilitat del solista al centre al poder que exerceix sobre els qui l’envolten a mesura que el patró repetitiu de la música creix fins el clímax.
Béjart neix a Marsella el 1927, fill del filòsof Gaston Berger i comença a ballar per consell mèdica. Balla per a diverses companyies i el 1960 funda el Ballet du XXe Siècle a Brusel·les. El 1987 trasllada la seva companyia a Lausanne, on es dirà Béjart Ballet Lausanne. Mor el 2007. Llista d’obres.
1988 Boléro, Jorge Donn solista, introducció de Maurice Béjart
2015 última actuació de Sylvie Guillem
Reportatge sobre Maurice Béjart, 1994 Trois semaines et 1/2 au Chaillot
Reportatge sobre Maurice Béjart
Béjart ballant Duke Ellington: 22’57”
1962 A Midsummer Night’s Dream, Balanchine, Mendelsohn, New York
Un dels pocs ballets de Balanchine amb argument. Seguint la comèdia de Shakespeare. Al bosc, la reina de les fades, Titània, víctima d’un encanteri del rei Oberon que la vol castigar, s’enamora de Bottom que porta un cap de ruc. Quan arriben altres atenesos al bosc, nous enamoraments resulten de l’ús de les gotes màgiques.
El somni d’una nit d’estiu, Pacific Northwest Ballet, 1999
1963 Marguerite et Armand, Ashton, Liszt, London
Inspirat en la història de la Dama de les camèlies, una cortesana a punt de morir, recorda el seu amor per Armand, a qui rebutjà per protegir la seva reputació, a instàncies del seu pare que desaprovava la relació. Quan el pare ho confessa a Armand, aquest corre a retrobar-la. Ella mor als seus braços.
Ashton va crear el ballet per a Margot Fonteyn, que amb 43 anys estava pensant en retirar-se. La seva carrera es va revifar. Va tenir un gran èxit en aquest paper juntament amb Rudolf Nureyev i mentre van ser vius no el va ballar ningú més.
2012 Marguerite et Armand, Sergey Polunin / Christine Shapran
1964 The Red detachment of women, Li Chengxiang, Jiang Zuhui and Wang Xixian, music by Du Mingxin, Wu Zuqiang, Wang Yanqiao, Shi Wanchun and Dai Hongcheng, Beijing
El ballet a la Xina comunista començava el 1954 amb la fundació de la Beijing Dance Academy. Els primers anys tenien Rússia com a model però aviat van desenvolupar un estil propi.
“The red detachment of women” es crea a partir d’un film de propaganda de 1961. Explica la història d’una jove pagesa que s’apunta a un grup comunista per lluitar contra un tirà local.
El despreniment vermell de les dones
1964 The_red_detachment_of_women_ballet
1964 The Dream, Ashton, Mendelsohn, London
Igual que Balanchine, Ashton basa el seu ballet en Shakespeare i la música de Mendelsohn.
The Dream, American Ballet Theater, 2004
1965 Song of the Earth, Kenneth MacMillan, Mahler, Stuttgart
Kenneth MacMillan (1929-1992) va descobrir el ballet durant la segona guerra mundial, i als 15 anys va falsificar una carta del seu pare per ser admès a l’escola Sadler Wells de Ninette de Valois. Voldrà explorar les motivacions psicològiques dels personatges. Va començar a fer coreografies pel Royal Ballet però no li deixaven fer projectes com el del “Cant a la terra” i el va fer per l’Stuttgart Ballet i les relacions se’n van ressentir i se’n va anar al Deutsche Oper Ballet a Berlin. Tornarà a Londres el 1970. El llegat de Kenneth MacMillan.
Kenneth MacMillan va treballar diversos anys per crear aquest ballet basat en les cançons simfòniques de Mahler sobre traduccions a l’alemany de poesia xinesa de la dinastia Tang.
Das Trinklied vom Jammer der Erde (Cançó de taverna de la misèria terrenal): un home balla alegre amb els amics, però sap que la mort és propera.
El vi ja titil·la en la copa daurada,
però no beveu encara, primer us cantaré una cançó!
La cançó de l’aflicció us ha de ressonar amb rialles
dins l’ànima. Quan la pena s’acosta,
s’assequen els jardins de l’esperit,
es marceixen l’alegria i el cant.
Llòbrega és la vida, obscura és la mort.
Der Einsame im Herbst (el solitari a la tardor):
Boires tardorenques onegen, blavoses, damunt el llac;
tota l’herba és coberta de gebre;
semblaria com si un artista hagués escampat pols de jade
damunt les delicades flors.
La dolça flaire de les flors s’ha volatilitzat;
un vent fred en vincla les tiges.
Aviat, les marcides i daurades fulles
de les flors de lotus, suraran damunt l’aigua.
El meu cor és cansat. La meva petita llàntia
s’apaga crepitant;
[em constreny al somni]
Vaig cap a tu, entranyable lloc de repòs!
Sí, dóna’m l’assossec, necessito tant l’ablaniment!
Jo ploro força en les meves solituds.
La tardor perdura massa temps en el meu cor.
Sol de l’amor, ja no vols brillar més
per eixugar, amb tendresa, les meves amargues llàgrimes?
El cant a la terra (fragment)
Reportatge sobre el cant a la terra de K Macmillan
Ballet sencer filmat des de bastidors Milton Keynes 2017
1965 Monotones, Frederick Ashton, Satie, London
Inicialment era un ballet de tot just tres minuts, amb música de Satie, un pas de trois evocant com seria moure’s a la lluna, mig flotant, dos homes i una dona vestits de blanc. Després el va extendre amb un altres pas de trois, dues dones i un home vestits de verd, representant el moviment sobre la terra, més pesant.
Monotones II, Royal ballet
Monotones II, versió extesa
1965 Onegin, Cranko, Txaikovsky, Stuttgart
Seguint la novel·la de Puixkin aquest ballet és l’obra més important de Cranko. Tatiana s’enamora de l’aristòcrata Eugene Onegin quan el promès de la seva germana, Lensky, els presenta. Li escriu una carta d’amor. Onegin, en la festa d’aniversari de Tatiana, estripa la seva carta i discuteix amb Lensky. Es baten en duel i el mata. Anys després Onegin s’adona que va desdenyar l’única dona que realment el va estimar. Però ara ja és massa tard.
Onegin part 1, part 2, part 3, 1984 Ballet Nacional Canadà
1967 Jewels, Balanchine, Fauré-Stravinsky-Txaikovsky, New York
Balanchine es va inspirar en l’aparador d’una joieria de la 5a avinguda que veia cada dia en passar. Emeralds s’inspira en el Paris dels 20 que ell havia conegut amb els Ballets Russes. Rubies té a veure amb el jazz que es va trobar en arribar a Amèrica els ’30. I els Diamonds tornen al ballet clàssic imperial rus.
És l’obra que representa l’essència de Balanchine.
El 6/2/2004 es va representar a New York i entre el distingit públic hi havia la Teresa i Maria Cots.
NYCB: Emeralds, Rubies, Diamonds
1967 Anastasia, Macmillan, Bohuslav Martinu, Berlin
Un dona és rescatada després de caure en un canal a Berlín, diu anomenar-se Anna Anderson i pretén ser la gran duquessa Anastàsia, única supervivent de la matança dels Romanov en la revolució russa. Se li dignostica esquizofrènia. La música fou composta quan Martinu s’estava recuperant d’una ferida al cap i és d’avantguarda. El ballet mostra les al·lucinacions i records d’Anastàsia.
1970 In the Night, Jerome Robbins, Chopin
Ballet & Orchestra of the Opéra national de Paris, 2008
1974 Manon, Henneth Macmillan,Massenet, London.
La sòrdida història escrita per l’Abbé Prévost de 1731 narra com Manon, una noia que anava a entrar a un convent, és subhastada pel seu germà Lescaut i venuda a GM. Ella s’enamora de Des Grieux i miren d’escapart però GM la troba, mata Lescaut i ella és deportada a New Orleans. Escapa amb Des Grieux i mor als seus braços.
El tema no va ser ben rebut, però la coreografia, sí.
1974 Manon – The Royal Ballet – 1982
1974 Elite Syncopations, Kenneth Macmillan, Scott Joplin, London
Elite syncopations (fragment)
Assaig d’Elite syncopations Royal Ballet
1975 Ivan the terrible, Grigorovich, Prokofiev, Moscow
La banda sonora del film de Sergei Eisenstein sobre Ivan el terrible (1944) és la base del ballet de Grigorovich, estrenat a la URSS . Ivan es proclama Tsar de totes les rússies amb l’oposició de l’antiga noblesa, els boiards. Es promet amb Anastàsia i marxa a lluitar contra invasors estrangers. Els boiards preparen un beuratge enverinat per assassinar-lo però se’l beu Anastàsia que mor. Ivan persegueix tots els boiards i acaba embogit. Demana una gran força al seu protagonista.
424 El ballet modern 1905 – 1945
Dansa | Història de la dansa | Història del ballet
Mentre que a Europa el ballet havia anat perdent el favor del públic, a Rússia seguia amb força però la nova generació de ballarins i coreògrafs tenia ganes de sortir de l’estricta tradició imperial. Així apareixen els Ballets Russes de l’emprenedor Serge Diaghilev amb Michel Fokine de coreògraf, Vaslav Nijinsky, Anna Pavlova i Tamara Karsavina de ballarins. Fan gires per tot el món i renovaran l’interès pel ballet a Occident. Serà molt innovador en coreografia, amb Fokine, Nijinsky i Balanchine de coreògrafs, amb la música de Stravinsky, Satie i Prokofiev i amb posades en escena d’artistes com Léon Bakst, Picasso Matisse o Alexandre Bénois. Amb la mort de Diaghilev el 1929 es desfarà la companyia. De 1932 a 1936 seguiran com als Ballets Russes de Montecarlo sota Wassily de Basil.
El 1913 s’estrena la Consagració de la primavera i tant la música com la coreografia escandalitzen el públic.
El 1917 la revolució russa interromp la tradició de moment ja que els soviets el veien com una art decadent, però més tard el recuperaran com a eina de propaganda. Entretant molts dels seus talents deserten a Europa, fet que seguirà passant durant les dècades de la guerra freda amb Nureyev, Baryshnikov i Makarova.
Un segon focus d’innovació vindrà d’Amèrica amb Isadora Duncan i Marta Graham, que fundaria la seva companyia el 1926.
L’interès que han despertat els Ballets Russes germinarà en nous centres de creació. Marie Rambert, d’origen polonès, fundarà un Ballet Club a Londres el 1928, i descobrirà els talents de Frederick Ashton i Anthony Tudor com a coreògrafs. Ninette de Valois havia ballat amb els Ballet Russes però ho va haver de deixar per dolor a la columna. El 1931 crea el Vic-Wells Ballet a Londres que més endavant serà el Royal Ballet. Donarà oportunitats a coreògrafs com Frederick Ashton, John Cranko i Kenneth Macmillan. Tindrà com a ballarins estrella a Rudolf Nureyev i Margot Fonteyn.
Balanchine estableix la School of American Ballet el 1934.
Veiem així que el ballet va néixer a França, des d’on es traslladarà a Rússia fins que al segle XX els russos tornen a París amb Diaguilev i es propaga a Londres i New York.
1902 – 1927 Isadora Duncan (1877-1927)
Nascuda als USA, impulsada a ballar des de petita, el 1899 es trasllada a Londres. S’inspira en els clàssics grecs al museu britànic i en les teories de Desarte que afirmava que cada moviment i gest correspon i expressa una emoció interna. Classicisme, llibertat i espontaneïtat. Va tenir un gran èxit per tot Europa. Va ser un exemple de dona independent. No va voler mai ésser filmada. Inspirà Fokine i Frederick Ashton. EL 1927, quan anava en un descapotable al costat del seu amant, el mocador que duia es va enganxar a una de les rodes i li va trencar el coll.
Tamara Rojo ballant els valsos de Brahms en l’estil d’Isadora Duncan
1968 Film de Karel Reisz sobre la vida d’Isadora Duncan
1909 Les Sylphides, Michel Fokine, Chopin, Paris
Primer ballet “abstracte”, que no pretén explicar una història. Fokine intentava evocar l’atmosfera el ballet romàntic amb Marie Taglioni a partir d’un recull de peces de Chopin.
Les Sylphides – Chopin – The Maryinsky Ballet – Kirov Ballet
1910 Sherezade, Michel Fokine, Rimsky Korsakov
Inspirada en les “1001 nits”, amb decorats i vestuari que evocaven l’orient exòtic i de llegenda.
1910 Firebird, Michel Fokine, Stravinsky, Paris
Ballet escrit expressament per als Ballets Russes, basat en un conte rus. El príncep Ivan s’esmuny a un jardí per robar l’ocell de foc. Aquest li demanà que el deixi en llibertat i a canvi li dóna una ploma amb la promesa que el protegirà quan estigui en perill. Hi ha un grup de princeses encantades pel bruixot immortal Kotschei i Ivan s’enamora d’una d’elles, Tsarevna. Però cada cop que algú les ha intentat rescatar, es torna de pedra. Arriben uns monstres i Kotschei però Ivan crida l’ocell de foc que farà ballar les criatures fins que s’adormen. Ivan troba com fer morir Kotschei trencant un ou que conté la seva ànima. Ivan i Tsarevna es casen.
L’ocell de foc. Royal ballet. 2002
L’ocell de foc i la consagració de la primavera. Ballet of the Mariynsky Theatre, 2009
1911 Le Spectre de la rose, Michel Fokine, Carl Maria von Weber, Montecarlo
Un ballet curt, gairebé improvisat. Una noia torna a casa portant una rosa i s’adorm. Arriba l’esperit de la rosa i balla amb la noia com en somnis fins que desapareix saltant per la finestra. Aquest salt que executà Nijinsky va fer famós el ballet.
L’espectre de la rosa. Kirov. Igor Kolb i Zhanna Ayupova 2002
1911 Petroushka, Michel Fokine, Stravinsky, Paris
Inspirat en un personatge popular rus, tres titelles, Petrushka, una ballarina i un moro. Petrushka pretén la ballarina però aquesta prefereix el moro. Quan ell els assetja el moro l’empaita i el mata.
1912 L’Après-midi d’un faune, Nijinsky, Debussy, Paris
Possiblement aquesta és la primera coreografia moderna. Nijinsky ja era cèlebre com a ballarí, sobretot pels seus salts espectaculars. Diaguilev el va animar a experimentar amb coreografies. Eren amants però el 1913 es casa amb una aristòcrata hongaresa. Diaguilev l’acomiadarà. Intentarà fundar una companyia pròpia però no se’n sortirà. Cada cop estarà més inestable mentalment fins que el 1919 se li diagnostica una esquizofrènia i és internat a un asil a Suïssa on passarà els 30 anys que li queden de vida sense tornar a ballar.
Petrushka, Le Spectre de la Rose, Le Tricome, L’après midi d’un Faune
1913 Le Sacré du Printemps, Nijinsky, Stravinsky, Paris
Tercer ballet de Stravinsky coreografiat per Nijinsky. Evoca rituals pagans amb una dansa d’adoració de la terra i després el sacrifici d’una verge que balla fins a morir. La sorpresa per la música i la coreografia, allunyades del que es considerava bonic, juntament amb certa hostilitat prèvia del públic, van fer que l’estrena acabaés amb tot el públic cridant i protestant. El ballet s’ha revisat moltes vegades.
(Veure més amunt la versió del Mariinsky després de l’ocell de foc)
La consagració de la primavera
1917 Parade, Léonide Massine, Satie, Paris
Representa actors de music hall que surten al carrer per atraure públic. Amb una partitura de Satie que incorporava sons quotidians com una màquina d’escriure, una coreografia amb moviments quotidians, decoració de Picasso, vestuari cubista.
1923 Les noces, Bronislava Nijinska, Stravinsky, Paris
Un espectacle dur, amb música i coreografia (la germana de Nijinsky) representant unes noces a pagès, unes noces amargues en el context marxista en que l’individu se sotmet a l’estat.
Les Noces – Royal Ballet – 2001
[1924 Les Biches, Bronislava Nijinska, Francis Poulenc, Montecarlo]
Evoca una festa. Té un aire molt més lleuger que les precedents Noces
1926 Martha Graham (1894-1991) funda la seva companyia
Filla d’un metge que feia servir el moviment físic per tractar malalties nervioses, el 1920 entra a la companyia Denishawn a Los Angeles. El 1926 funda la seva companyia i comença a desenvolupar un llenguatge propi que explota el contrast entre contraure el cos i deixar-lo anar. També explora les caigudes a terra.
Martha Graham, reportatge (youtube)
Martha Graham, Frontiers (youtube)
Martha Graham, Lamentation (youtube)
1928 Apollo, Balanchine, Stravinsky, Paris
Amb 24 anys Balanchine creà un ballet que evoca el pas a l’edat adulta d’Apol·ló, que rebrà l’ajuda de tres muses, la poesia amb Calíope, el teatre amb Polyhymnia i la dansa amb Terpsicore. Les posicions en algun moment volen ser com les escultures gregues. Es considera el primer ballet “neoclàssic”.
1960 Damboise Adams Jiliana Rusell Apollo
1929 The Prodigal son, Balanchine, Prokofiev
Últim ballet amb els Ballets russes abans que es desintegressin, inspirat en la paràbola de la bíbia, dramàtic i ple d’acrobàcies, va ser un èxit. El fill pròdig se’n va de casa, arriba a una ciutat on és temptat per una sirena i gent que va de festa fins que li prenen tot el que duia. Torna a casa penedit i és acollit pel seu pare.
2001 Jeremie Belingard, Agnes Letestu
1931 The Bolt, Lopukhov, Shostakovich, Leningrad
Un ballet soviètic: Lenka, un treballador gandul acomiadat, convenç el jove Goshka que llenci un cargol al torn de la fàbrica espatllant-lo, i carregant les culpes a un altre. Tot s’acaba descobrint, el torn és reparat i els treballadors tornen a la feina.
Tot i l’argument “políticament correcte”, música, vestuari i coreografia eren una paròdia satírica i va ser prohibida poc després de l’estrena.
1934 Serenade, Balanchine, Txaikovsky, New York
Primera peça de Balanchine als USA. No té cap narrativa, simplement “the only story is the music’s story, a serenade, a dance, if you like, in the light of the moon”.
1936 Jardin aux Lilas, Antony Tudor, Ernest Chauson, London
Creat per la companyia de Rambert, exposa les convencions de la societat amb la història d’una dona que renuncia a l’home que estima per casar-se amb un altre que té millor posició.
1937 Checkmate, Ninette de Valois, Arthur Bliss, Paris
La reina negra, que representa la mort, lluita amb l’alfil vermell, que no gosa matar-la. Ella l’apunyala per l’esquena i fa escac mat al rei vermell.
1940 Romeo and Juliet, Lavrovsky, Prokofiev, Mariinsky Sant Petersburg
Un encàrrec a Prokofiev, amb la idea de fer-lo tornar a Rússia, es va estrenar amb gran èxit tot i que la partitura va ser considerada massa moderna i van demanar l’autor que la revisés.
Romeo And Juliet – Nureyev – Ballet Nacional De La Opera De Paris
2007 Romeo And Juliet – Tamara Rojo – Acosta- Royal Ballet (revisió Kenneth Macmillan de 1965)
1944 Danses Concertantes, Balanchine, Stravinsky, New York
Una peça suggerida al compositor pr Balanchine que després altres coreògrafs es farien seva.
424 El ballet clàssic 1860 – 1905
Dansa | Història de la dansa | Història del ballet
A França és l’època del segon imperi, i viu un procés de modernització. El 1871 perd la guerra amb Prússia. El ballet perd força i apareixen espectacles més lleugers com el vaudeville. En canvi a les corts russes, que amb Alexandre II el 1855 havia iniciat una etapa de reformes, el ballet és apreciat. Els tsars faran venir els millors mestres i ballarins. A Sant Petersburg hi havia el teatre Mariinsky on Jules Perrot s’establí com a mestre de dansa el 1851. Ara quan viatja, la companyia fa servir el nom de Kirov.
Marius Petipa havia estat ballarí a Nantes i Bordeaux i després a Espanya, on va absorbir dansa espanyola i va aprendre a tocar les castanyoles. El 1847 arriba a Rússia com a ballarí i el 1869 esdevenia el coreògraf principal.(https://petipasociety.com/)
Rússia aportarà també el talent ballarins, coreògrafs i compositors com Txaikovsky. És aquí on es crearan peces claus del repertori com La Bella dorment, el trencanous o el Llac dels Cignes. Torna el protagonisme del ballarí masculí que exhibeix força i musculatura, menys present al ballet romàntic. Marius Petita consolida el Grand pas de deux com a final dramàtic on es mostrarà la tècnica dels solistes. És també ara que es formaran ballarins com Anna Pavlova i Vaslav Nijinsky que proparan el ballet per tot el món a les primeries del segle XX.
Alguns ballets intercalen números amb “danses de caràctere” que s’inspiren en danses folklòriques, russes, espanyoles, orientals.
1869 Don Quixote, Marius Petita, Ludwig Minkus, Bolshoi Moscow
Don Quixote – Novikova – Sarafanov – Mariinsky Ballet – 2006
1870 Coppélia, Arthur Saint León, Leo Délibes, Paris
El Dr. Coppelius construeix una nina a la qual vol dotar d’ànima humana i la posa a la finestra. Franz s’hi sent atret pensant que és de debó i la seva promesa, Swanilda, gelosa entra al taller del doctor. Aquest vol robar l’ànima de Franz per traslladar-la a la nina. Però Swanilda es posa els vestits de la nina i farà veure que cobra vida.
Coppelia – Royal Ballet Covent Garden Carlos Acosta
El 1875 s’inaugura a París l’esplèndid Palais Garnier
1876 Sylvia, Louis Mérante, Léo Delibes, Paris
Història d’un pastor Aminta, enamorat de Sílvia, una nimfa caçadora que el rebutja però Eros la ferirà amb una de les seves fletxes. És raptada per Orion però escapa amb l’ajuda d’Eros. Va ser tornat a coreografiar per Frederick Ashton el 1952.
Sylvia – Royal Ballet 2005 – Darcey Bussell Roberto Bolle
1876 La dansa de les hores, ?, Ponchielli
Integrat en l’òpera la Gioconda
1876 – dance_of_the_hours_letizia_giuliani_e_angel_corella
1877 La Bayadère, Marius Petipa, Ludwig Minkus, Mariinsky, Sant Petersburg
Situat a la Índia clàssica, el guerrer Solor s’enamora de Nikiya, una “bayadere” o ballarina del temple. Però és promès a Gamzati, la filla del Rajah, que enverinarà Nikiya. En una de les escenes més cèlebres del ballet, un somni induït per l’opi fa que Solor visualitzi Nikiya en el regne de les ombres i s’hi vulgui retrobar. Les deitats destrueixen el temple on s’havien de casar Solor i Gamzati. Solor i Nikiya es retroben al cel.
La Bayadere – Svetlana Zakharova, Roberto Bolle – Teatro Alla Scala 2005
1877 Swan Lake, Julius Reisinger, Txaikovsky, Bolshoi Moscow
El príncep Siegfried surt a caçar al vespre, i veu com un dels cignes es transforma en una noia, Odette, la reina dels cignes i se n’enamora. A l’alba apareix el malvat Rothbar i es tornen a convertir en cignes. En una festa a palau Rothbar du la seva filla Odile disfressada d’Odette. Enganyat, Siegfried li jurà amor. Odette se sent traïda. Rothbar li voldrà fer complir la promesa. Sigfried i Odette decideixen morir junts i es llencen al llac. En algun final alternatiu, aconsegueixen vèncer Rothbar.
El llac dels cignes – Ballet de l’Opera de Paris 2005
El llac dels cignes. Ballet i orquestra del teatre Maryinsky V Gergiev 2006
1890 The Sleeping Beauty, Marius Petipa, Txaikovsky, Mariinsky Sant Petersburg
Segons el conte de Charles Perrault en què la princesa Aurora és maleïda per la fada dolenta a dormir eternament si es punxa el dit amb un fus. Malgrat prohibir totes els filoses, el rei no podrà evitar que un dia es punxi i tant ella com tota la cort cauen en un son profund fins que cent anys després, un príncep veu Aurora en una visió enviada per la fada bona, la troba, li fa un petó, i tots es desperten.
La Bella dorment – Kirov Ballet – Leningrad Theatre – 1983
1892 The Nutcracker, Lev Ivanov, Txaikovsky, Mariinsky Sant Petersburg
Seguint el conte de E.T.A. Hoffmann, Drosselmeyer un mag que fa joguines mecàniques, regala a Clara, en la festa del seu aniversari, un trencanous que representa un soldat. Quan Clara baixa al soterrani s’espanta en veure una rata de la mida d’una persona. Però Drosselmeyer farà que el trencanous es converteixi en un príncep que, amb els seus soldats, combat les rates. Clara i el Príncep viatjaran per un bosc nevat (número del vals dels flocs de neu) i llocs encantats on hi ha danses espanyoles, àrabs, xineses i russes.
El Trencanous, Covent Garden, The Royal Ballet & The Royal Opera House Orchestra [2009]
1898 Raymonda, Marius Petipa, Alexander Glazunov, Mariinsky Sant Petersburg
A l’època de les croades Raimonda espera el retorn del seu promés Jean de Brienne. El senyor sarraí Abderraman també la pretén i, en ser rebutjat, intentarà raptar-la però Jean arribarà a temps per salvar-la.
Raymonda – Bolshoi Ballet – 1989
1905 The Dying Swan, Michel Fokine, Camille Saint Saens
Anna Pavlova demanà Fokine de coreografiar la música de Saint-Saens inspirada en el poema de Tennyson la mort del cigne. Es va estrenar el 1905 en una gala benèfica a Sant Petersb urg i el 1907 a Moscú.La néta de Fokine diu que avui no es balla tal com la va concebre Fokine, i sembla una mica l’Odette del llac dels cignes davant la mort. No demana una tècnica extraordinària però sí un gran sentit artístic. Ha d’expressar algú ferit davant la mort propera, no una ballarina que es converteix en ocell.
La llegenda diu que les últimes paraules d’Anna Pavlova abans de morir van ser “prepareu-me el vestit de cigne”.
La mort del cigne. Anna Pavlova
La mort del cigne. Uliana Lopatkina
424 El Ballet romàntic. 1830 – 1860
Dansa | Història de la dansa | Història del ballet
Hi ha hagut la revolució francesa, comença la industrialització i alhora hi ha una reacció contra la societat ordenada en classes socials i una vida alienada a les fàbriques. Es valora l’individu i les seves emocions, l’edat mitjana més que no l’època clàssica, la naturalesa salvatge contraposat al paisatge domesticat, l’espiritual i el sobrenatural contraposat al racional.
El centre creatiu serà sobretot París. França entra en un període de lluita entre els intents de tornar a l’Ancien régime, a la qual es resistirà la revolució de 1848 amb la que comença la segona república fins que Napoleó III s’erigeix en emperador i comença el segon imperi fins 1871.
El ballet evoluciona i dóna protagonisme a les ballarines com Marie Taglioni (1804-1884), Carlota Grisi (1819-1899). Apareix el ballet blanc, on les ballarines van de blanc amb tutus. El 1832 s’estrena la Sylphide on per primer cop es faran servir les puntes, que realcen l’elegància i la lleugeresa de les ballarines. Els librettos presenten temes sobrenaturals com a Giselle. Els principals coreògrafs seran Jules Perrot, i Bournonville que fundarà el ballet danès. La il·luminació a gas permetrà una posta en escena més brillant.
1832 La Sylphide c Taglioni-Bournonville, Schneitzhöffer, Paris. Hi va haver una primera versió de Filippo Taglioni amb la seva filla de protagonista. Bournonville en va fer una segona versió amb música de Lovenskiold que és la més coneguda. L’acció passa a Escòcia on James és atret per un sílfide, un esperit de fada dansarina.
La Sylphide. The Danish Ballet
1841 Giselle, Coralli Perrot, Adolphe Adam, Paris
Giselle s’enamora de Loys que en realitat és el duc Albrecht disfressat i que està promès a una altra. Quan descobreix l’engany, Giselle balla fins a morir. Al cementiri és rebuda pels esperits nimfes del bosc que atrauen els homes i els fan ballar fins a morir. Elles voldran atrapar Albrecht però Giselle el protegirà.
Giselle -Svetlana Zakharova & Roberto Bolle – La Scala (2005)
Giselle – Natalia Osipova, Carlos Acosta (Adolphe Adam) – Royal Opera House 2014
1842 Napoli, Bournonville, Paulli, Gade Lumbye, Copenhaguen
Teresina cau al mar durant una tempesta i és rescatada per les nàiades.
Napoli Royal Danish Ballet 1986
1846 Paquita, Mazilier, Deldevez, Paris
Un oficial francès s’enamora d’una gitana que al final resultarà ser la filla del comte d’Urbilly raptada. Famós pel seu grand pas classique.
1845 Pas de quatre, Perrot, Pugni, London
Coreografia pe Jules Perrot per mostrar les excel·lències de les ballarines del moment, Marie Taglioni, Carlotta Grisi, Fanny Cerrito i Lucile Grahn.
Alicia Alonso, Carla Fracci, Ghislaine Thesmar, Eva Evdok
1849 Le Conservatoire, Bournonville, Holger Pauli, Copenhaguen
L’acció passa a una escola de ballet a Paris on Bournonville evoca quan estudiava amb Auguste Vestris.
Vaganova Academy 2017, teatre Mariinsky
Reportatge sobre l’estil d’August Bournonville
1856 Le Corsaire, Mazilier-Perrot, Adolphe Adam, Paris
Inicialment coreografiat per Mazillier amb una història inspirada en un poema de Byron, serà refet més endavant per Perrot a Sant Petersburg, ajudat per Marius Petipa. És famós per un espectacular pas de deux que va ser afegit pel ballarí Chabukiani del Kirov sirigit per Vaganova. El pirata Conrad s’enamora de l’esclava Medora i els seus corsaris la raptaran, alliberant també la resta d’esclaves destinades al Paixà.
424 Els inicis del ballet. 1550 – 1830
Dansa | Història de la dansa | Història del ballet
SEGLE XVI
A les corts italianes, les celebracions amb música i dansa havien arribat a certa sofisticació. Quan Caterina de Médicis es casa el 1553 amb el rei Henri II de França portarà a la cort francesa artistes i músics. Era un època en que la monarquia encara era relativament fràgil i això hauria de consolidar el seu prestigi. Fa venir d’Itàlia el músic Baltasar Beaujoyeux. El 1581 la nora de la reina, Marguerite de Vaudémont li encarrega el Ballet comique de la Reine, une spectacle de cinc hores i mitja que combina coreografia i narrativa.
SEGLE XVII
Els ballets de cour seguirien essent populars i arriben al màxim esplendor al sXVII amb Louis XIV, le roi soleil, que regnà de 1643 a 1715. Amb catorze anys ja havia paregut a l’espectacle Le ballet de la nuit com al déu Apollo.
fragment de Le roi danse (youtube)
Le roi danse, film de Gerard Corbieau sobre Louis XIV, 2000
El 1661 es funda l’Académie Royale de la danse, amb músics i ballarins, que serà la base de l’Opèra. Beauchamp defineix les 5 posicions dels peus dels peus que encara es fan servir ara. El ballet, que fins ara era cosa de nobles aficionats (ballet de cour), es professionalitza i passarà de la sala de ball a l’escenari [com l’esport al segle xx].
Hi haurà les comédies-ballets de Molière i Lully, com el bourgeois gentilhomme i les opéras-ballets de Campra i Rameau.
1660 Le Bourgeois Gentilhomme, Beauchamp, Lully, Chambord
1697 L’Europe Galante, Pécour, Campra, Paris
SEGLE XVIII
El 1708 apareix el ballet d’action on es representa l’acciò sense paraules, només amb el moviment i el gest. Un dels pincipals coreògrafs fou Jean-Georges Noverre. Els ballarins eren principalment mascles que arribaven a fer els papers femenins, com Gaétan Vestris i Louis Dupré. Entre les dones, Marie Camargo.Ballarins cèlebres: Gaétan Vestris
Apareixen altres centres a Copenhaguen, Sant Petersburg, Moscú i Milà però Paris serà el centre d’innovació del ballet fins a la segona meitat del segle XIX.
1776 es funda el ballet Bolshoi
1778 es funda la Scala (Lombardia, Itàlia encara no s’ha reunificat)
1735 Les Indes galantes, Blondy, Rameau, Paris
1763 Médée et Jason, Noverre, Rodolphe, Stuttgart
Reportage Renaud et Armide, Medée et Jason. Noverre, Rodolphe
10 ballets clàssics
Els 10 ballets clàssics: Rússia 1865 – 1917 Marius Pettipa, Europa 193x Nijinski,
MATT SCHIESL FEBRUARY 16, 2011
10 Cinderella
Choreography by Rostislav Zakharov, Music by Sergei Prokofiev
Many different versions of this ballet exist, but the original was performed in 1945, in Moscow, Russia. Prokofiev is one of my favorite composers, with fantastic composing skills, and his Cinderella is no exception. Based on the fairy tale, the ballet is noted for its fantastic score and very humorous tone. The very beginning of the ballet, I think, is one of the most beautiful pieces of music and it’s virtually unknown.9
https://youtu.be/Ww68J0Pi_-o
9 Don Quixote
Choreography By: Marius Petipa, Music By: Ludwig Minkus
Originally Performed in 1869, in Moscow, Russia, this beautiful ballet is based on the book “Don Quixote de la Mancha” by Miguel de Cervantes. The story follows Don Quixote on his quest of chivalry and the slaying of mythical beasts. Originally staged in 4 acts and 8 scenes, it is an immensely charming and fun ballet, with some great music. 8
https://youtu.be/VMOPF4WYYLE
8 The Sleeping Beauty
Choreography by Marius Petipa, Music by: Pyotr Tchaikovsky
No, not the Disney movie, but this beautiful ballet has some of the most beautiful music of all time. Originally performed in 1890, in St Petersburg, Russia, and based on Charles Perraults “La Belle au bois Dormant”, The story tells of Princess Aurora who is cursed to prick her finger on a spinning wheel and sleep for 100 years. This, indeed, comes to pass until she is awoken by a Princes’ kiss. They are married at the end of the ballet. With soaring, beautiful musical numbers, this one jumps onto the list7
7 A Midsummer Nights Dream
Choreographed by Fredrick Ashton, Music By Felix Mendelssohn
The most recent ballet on the list, originally performed in 1962, most of the credit to this ballet actually goes to Balanchine, who put the whole thing together. Mendelssohn didn’t write the music to the ballet knowingly, it was mostly background music to the play version that was reworked into ballet music. The story is obviously based on the play of the same name, by the late great William Shakespeare, and has quickly become one of the most popular American Ballets of all time. 6
https://youtu.be/hzyyvw3YV_I
6 Le Sacre du Printemps (The Rite of Spring)
Choreography by Vaslav Nijinski, Music By Igor Stravinsky
I admit, it took every fiber of my being to not put this one higher (closer to number 1). It is my personal favorite ballet, but I kept it low due to the fact that it is only about 30 minutes in length, but the importance, beauty, and emotion behind this ballet is enormous. It Premiered in Paris, in 1913, and it started a riot. When they went to see the performance, they were not prepared for the…ungrace of it? Being used to soaring melodies of Russian Ballet, audience members were shocked to find gritty harmonies, and less than graceful, and jarring movements. It is much better received by todays audiences. The story is that of a sacrifice of a young girl to the god of spring. She is killing herself through dance.
https://youtu.be/bjX3oAwv_Fs
5 La Bayader (The Temple Dancer)
Choreography by Marius Petipa, Music by Ludwig Minkus
Originally performed in 1877, in St. Petersberg, Russia, this ballet in four acts is considered to be Petipa’s greatest work, by some. The story tells of Nikiya and Solor, who have sworn to be faithful to each other. In his jealousy, the High Brahmin wishes to have Solor the warrior killed, but his plan does not come to pass. Instead, Nikiya is killed by a snake set forth by a man named Rajah, who believes Solor should be with his daughter rather than Nikiya. Solor is about to marry Rajah’s daughter, but the gods, in their anger, kill everybody in the temple. Yes, that was a VERY short version of a rather deep plot line, but nonetheless, it has some of the most celebrated movements (such as the Kingdom of Shades scene) of any ballet.4
https://youtu.be/g-3uM_8Wsjg
4 The Nutcracker
Choreograpy by: Petipa and Ivanov, Music by Pyotr Tchaikovski
This piece was almost universally panned when it premiered, in 1892, in St. Petersberg, but has since grown to be one of the most popular ballets of today, due to its ties with Christmas. Based on E.T.A. Hoffmann’s “The Nutcracker and the Mouse King”, the story tells of a young girl, Clara, who gets shrunk to the size of a mouse, and her beloved nutcracker who goes to war, with other toys, against the evil Mouse King. He is later transformed into a beautiful prince and they go to the kingdom of the Sugar Plum Fairy (Confiturembourg) to rule forever after. With cherished music and wonderful dance, it has become the staple of poplar ballets in the 20th century.3
3 Giselle
Choreography by Coralli and Perot, Music by Adolphe Adam, 1841
One of the most sought after roles of all time for a ballet dancer is the title character in this classic. Based on the poem of Heinrich Heine, it is about a young peasant girl named Giselle, who meets a nobleman dressed as a commoner and falls in love with him, not knowing that he is of noble birth. When another man who loves Giselle, named Hilarion, outs the nobleman, Giselle realises that she cannot be with him, upon which she goes mad and dies of a weak heart. In the second act, when Hilarion goes to grieve at Giselles’ grave, he is greeted by spirits of dead women called Wilis, who throw him into a river and kill him. When the nobleman comes, the Wilis sentence him to death as well, but the spirit of Giselle saves his life, and she then departs at peace to the afterlife. A Ballet filled with emotion and beautiful dance, it is considered a classic among all forms of entertainment.2
2 Romeo and Juliet
Choreography by Leonid Lavrovsky Music by Sergei Prokofiev
Another Ballet based on the works of William Shakespeare, the story is well know. Originally performed in 1938, in Czechoslovakia, it was significantly reworked and revised, and opened anew in 1940, in Leningrad, Russia. This Ballet is considered to be a the epitome of music and movement, and the masterpiece ballet of Prokofiev. This is a ballet that is truly too beautiful to be talked about, but must be seen and heard to be fully understood and loved. The movement, and the music, and the colors, I weep just thinking of it now.1
https://youtu.be/ZB3sd2BAxys
1 Swan Lake
Choreography by Julius Reisinger, Music By Pyotr Tchaikovsky
Premiering in 1877, in Moscow, it was originally titled “The Lake of the Swans” but was shortened to just “Swan Lake” after it was drastically reworked by Marius Petipa and Riccardo Driggo in 1895, and this is how it is known to audiences today. When it first went up it was viewed with harsh criticism, it was believed to be too difficult and unmemorable. However, it has grown to be Tchaikovsky’s masterpiece work, and was also his first ballet. The story is that of Odette, a princess who is cursed by Von Rothbart to become a swan by day, but is human by night. A prince, named Siegfried, sees the swan form of Odette transform into a beautiful woman and falls in love on the spot. They go to a ball together, until morning when she leaves to transform back into her swan alone. The prince looks for her and finds another woman, named Odile (played by the same woman who playes Odette) who looks the twin of the swan queen Odette. This is planned, of course, by Von Rothbart, and when Siegfried falls for Odile, Odette is cursed to be a swan forever. Realizing his mistake Siegfried seeks forgiveness, but Odette is eternally bound to be a swan, so the Prince and the Princess kill themselves and ascend into heaven together. The powerful story is seen by modern day audiences in more ways than just the Opera. An Academy Award movie called “Black Swan” was released in 2010, and it is also the base of the story Shrek, the Disney movie “The Swan Princess”, and many other stories and legends. It is a true masterpiece of ballet, and is always considered one of the, if not the, greatest ballet of all time.
Notables not listed: Paquita, Coppellia (so badly wanted to put it in there), Spartacus, Peter Pan, Anastasia, and Firebird.