La terra, geografia | Ciències meteorològiques | Ciències atmosfera | Temperatura | Pressió i vents | Humitat, pluges, el cicle de l’aigua, els núvols | Electricitat, llamps i trons | Òptica, els colors // el clima | l’atmosfera
La temperatura
El dia i la nit: la terra gira sobre si mateixa cada 24 hores. Veiem sortir el sol i la lluna. La lluna gira al voltant de la terra amb un període de 29.5 dies (i gira sobre si mateixa amb el mateix període de manera que sempre presenta la mateixa cara).
Les estacions: la terra gira al voltant del sol. Com que l’eix de rotació està inclinat 23.5º, de març a setembre l’hemisferi nord rep més llum i per tant és més escalfat pel sol, de setembre a març, és a l’inrevés ( el firmament). [ model heliocèntric]
Segons la latitud, també varia, del pol a l’equador. La influència del corrent del golf i el riu Negre fa que no segueixin els paral·lels :
També varia amb l’alçada, aproximadament 2º cada 100m.
Pressió i vents
Les diferències de temperatura a l’aire i a la superfície causen diferències de pressió i moviment de masses d’aire, vents. [ PV=nrT en el model dels gasos perfectes].
Localment tenim les brises, durant el dia l’aire de la terra s’ha escalfat i bufa el xaloc des del mar. De nit és a l’inrevés i el mestral bufa de terra a mar ( la rosa dels vents ).
L’aire escalfat pujarà amunt, es crea una zona de baixa pressió i el seu lloc serà ocupat per aire fred que du pluges: cicló. L’aire gira en forma de remolí (acw a l’hemisferi nord, cw austral). L’aire fred baixa i es forma una zona d’alta pressió, un anticicló [no arriba aire humit i tenim temps estable?] [ una baixada de pressió al baròmetre indica pluges]. És un nucli d’altes pressions atmosfèriques. És el terme oposat a cicló (nucli de baixes pressions atmosfèriques). L’anticicló es tracta d’un fenomen meteorològic que es pot definir com una circulació de vents a gran escala al voltant d’una regió central d’altes pressions atmosfèriques, que, per la força de Coriolis, gira en sentit horari (dextrògir) en l’hemisferi nord i en sentit antihorari (levogir) en l’hemisferi sud.[1] En un anticicló la pressió atmosfèrica (corregida a nivell del mar) és superior a la de l’aire que l’envolta. L’aire d’un anticicló és més estable que l’aire que l’envolta i davalla sobre el sòl des de les capes altes de l’atmosfera, produint-se un fenomen anomenat subsidència que limita la formació de núvols.
1 Front fred. 2 calent, altres
Front fred: L’entrada d’aire fred desplaça l’aire calent humit cap amunt formant-se cumulunimbus amb tempestes i pluges fortes.
Front calent que es desplaçarà sobre el fred, formant-se Cirrus, Cs, Altostratus i al final Nimbostratus amb pluges lleugeres o moderades.
Tenint en compte les diferències de temperatura al llarg de tot el globus, es proposen models generals de circulació de l’aire, que pujaria a l’equador i baixaria als pols: Els vents.
Humitat, pluges, el cicle de l’aigua
A l’aire hi ha vapor d’aigua i a cada temperatura li correspon una quantitat abans que el vapor se saturi en forma de gotes, que seria el 100% d’humitat. O a l’inrevés, per una mateixa humitat relativa, hi ha una temperatura a la qual es comença a condensar formant rosada, el dew point, punt de rosada. Per això a la nit es condensa el vapor i al matí ens trobem les fulles plenes de gotes.
A l’aire les gotes es glacen formant petits cristalls que s’agrupen en núvols de diferents tipus i alçades dins del que s’anomena Troposfera (de 0 a 12 km). Les ciències de l’atmosfera han estudiat què hi ha més amunt i quina és l’estructura de l’atmosfera. Tal com es veu més amunt, una baixada de pressió i humitat vol dir que arribarà una massa d’aire fred desplaçant l’aire calent i humit cap amunt. Aleshores es refreda i hi ha precipitacions que poden ser en forma de pluja, pedra o neu.
El cicle de l’aigua: L’aigua s’evapora al mar [ i una petita part a les aigües continentals] i queda a l’atmosfera. Quan es donen les condicions es condensa i precipita. Queda emmagatzemada en forma de neu, llacs o en aquífers sota terra. La que no, va baixant en rierols i torrents fins a formar rius desembocar al mar.
Precipitacions a diferents parts del món
Observació del cel per predir el temps: Junt amb la tendència de la pressió fer servir les condicions del cel és un dels paràmetres més importants, especialment en zones muntanyoses. L’engruiximent de la capa de núvols o l’envaïment de núvols més alts és indicatiu de pluja propera. La boira matinera pot indicar bones condicions (temps no plujós), ja que les condicions de pluja estan precedides per vent o núvols que fan que no es formi la boira. L’aproximació d’una línia de tempesta pot indicar l’aproximació d’un front fred. El cel sense núvols indica bon temps a curt termini.
El conjunt de canvis de temperatura, precipitacions i humitat, vents, corrents de l’oceà i el tipus de paisatge, determinen els diferents climes: Tropical, Sec, Temperat, Fred i Polar. Segons el tipus de comunitat vegetal en aquests climes hi trobarem fins a 15 biomes. Per exemple, segons si hi ha bosc o no, serà diferent l’evaporació, l’intercanvi de CO2 o l’erosió.
Electricitat i magnetisme
Els núvols es carreguen elèctricament i en situació de tempesta [ i quan hi ha prou conductivitat] descarreguen a terra. L’escalfament sobtat de l’aire fa que es propagui una expansiva, el tro.
Aurores boreals: L’aurora polar consisteix en una llum natural que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l’impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra.
Òptica
Cel blau, cel rogenc: és blau perquè en tenir la longitud d’ona més curta, és la que es dispersa més [és la que té més energia de l’espectre visible]. Al vespre és vermell perquè els raigs de sol travessen més atmosfera. [ i l’aire va absorbint
Arc de Sant Martí: Les gotes d’aigua fan de prisma.
Halo: 22º quan els raigs travessen cristalls de glaç de cirrus
Imatge satèl·lit Europa | ECMWF Centre Europeu de predicció del temps | Meteocat | eltiempo
