vegetació aigües

Geografia de Catalunya Vegetació


VEGETACIÓ D’AIGÜES DOLCES, SALABROSES O SALINES

78. Vegetació d’aigua dolça: Lemnion minoris, Potamion pectinati, Phragmition communis. (208 Ebre)
79. Vegetació d’estanys d’alta muntanya: Littorellion, Potamion pectinati, Magnocaricion elatae (253)
80. Vegetació d’aigües salabroses: Ruppion maritimae (48 Ebre)
81. Vegetació de marjals i altres ambients salins: Puccinellio-Salicornietea, Saginetalia maritimae (257) (Ebre Urgell)
82. Vegetació de platges: Ammophiletea (196)
83. Vegetació de penya-segats litorals: Crithmo-Staticion (111)

91. Embassaments (38)

Prats

Geografia de Catalunya Vegetació


Prats i Matollars secs Oromediterranis

74. Pastures i matollars oromediterranis culminants: Erinaceo-Anthyllidetum montanae (i altres associacions de les aliances Ononidion striatae i Genistion lobellii) (188 Solsonès, Ebre)

Prats d’alta muntanya

75. Pastures calcícoles de l’estatge alpí: Elyno-Seslerietea (191)
76. Pastures i petites landes acidòfiles de l’estatge alpí: Juncetea trifidi (838)
77. Vegetació de les molleres i els aiguamolls de l’alta muntanya: Caricion fuscae, Caricion davallaniae, Oxycocco-Sphagnetea 226

Roques i tarteres

 

84. Codolars i vegetació de llits de rambles i barrancs: Andryalo-Glaucion (30)
85. Vegetació de roques i tarteres calcàries de l’estatge submontà i de terra baixa: Asplenion glandulosi, Pimpinello-Gouffeion (1006)
86. Vegetació de roques i tarteres calcàries de l’estatge montà: Saxifragion mediae, Polypodion serrulati… (1180)
87. Vegetació de roques i tarteres calcàries d’alta muntanya: Saxifragion mediae, Iberidion spathulatae… (408)
88. Vegetació de roques i tarteres silícies de l’estatge montà i de terra baixa: Antirrhinion asarinae, Galeopsion segetum, Galeopsion pyrenaicae, Phagnalo- Cheilanthion, Pimpinello-Gouffeion (179) (Montseny, Cadí)
89. Vegetació de roques i tarteres silícies d’alta muntanya: Androsacetalia vandellii, Androsacetalia alpinae… (1025)
90. Terrers margosos o gresencs amb vegetació molt dispersa (771)

Coníferes boreals

 

62. Boscos de pi roig (Pinus sylvestris) montans, calcícoles i xeròfils: Primulo columnae-Pinetum sylvestris teucrietosum catalaunici (1080
63. Boscos de pi roig (Pinus sylvestris) montans, calcícoles i mesòfils: Primulo columnae-Pinetum sylvestris typicum, Polygalo calcareae-Pinetum sylvestris (858 )
64. Boscos de pi roig (Pinus sylvestris) montans, acidòfils i xeròfils: Veronico officinalis-Pinetum sylvestris typicum (985)
65. Boscos de pi roig (Pinus sylvestris) montans, acidòfils i mesoxeròfils: Veronico officinalis-Pinetum sylvestris galietosum rotundifoliae (99 Pirineu)
66. Boscos de pi roig (Pinus sylvestris) montans, acidòfils i mesòfils, rarament amb avets (Abies alba): Hylocomio-Pinetum catalaunicae typicum i abietetosum (686 Pirineu)
67. Bosc de pi negre (Pinus uncinata) subalpí, calcícola i xeròfil: Arctostaphylo-Pinetum uncinatae rhamnetosum alpinae (671)
68. Bosc de pi negre (Pinus uncinata) subalpí, calcícola i mesòfil, rarament amb avets (Abies alba): Pulsatillo-Pinetum uncinatae (516)
69. Boscos de pi negre (Pinus uncinata) subalpins, acidòfils i xeròfils: Veronico officinalis-Pinetum sylvestris pinetosum uncinatae, Arctostaphylo-Pinetum uncinatae typicum (1909)
70. Boscos de pi negre (Pinus uncinata), subalpins, acidòfils i mesòfils, rarament amb avets (Abies alba): Rhododendro ferruginei-Pinetum uncinatae typicum, abietetosum albae, seslerietosum (1943)
71. Bosquina subalpina de bedolls: Thelypteridi limbospermae-Betuletum pubescentis (48)
72. Matollars acidòfils alpins: Rhododendro-Vaccinion, Loiseleurio-Vaccinion, Juniperion nanae (175)
73. Matollars acidòfils culminants del Montseny: Juniperion nanae (20)

Vegetació de ribera

Geografia de Catalunya Vegetació


Boscos caducifolis de ribera

50. Freixeneda de plana al·luvial inundable. (11 Maresme Tordera)
51. Verneda de terra baixa: Lamio-Alnetum glutinosae (571 Girona)
52. Verneda muntanyenca: Equiseto hyemalis-Alnetum glutinosae (395 rius Pirineu) [cerdanya]
53. Pollancredes i salzedes pirinenques: Lathraeo clandestinae-Populetum nigrae (79 Montsec)
54. Albereda meridional amb Lonicera biflora i bosquines adjacents (omeda, tamarigar): Lonicero biflorae-Populetum albae, Hedero-Ulmetum minoris, Tamaricetum canariensis
55. Albereda amb roja (Rubia tinctoria): Rubio tinctorum-Populetum albae
56. Albereda amb vinca (Vinca difformis) i bosquines adjacents (omeda, sargar,gatelleda): Vinco-Populetum albae, Lithospermo purpurocaerulei-Ulmetum minoris, Hedero-Ulmetum minoris, Saponario-Salicetum purpureae
57. Albereda amb lliri pudent (Iris foetidissima) i boscos adjacents de freixes (Fraxinus angustifolia) i oms (Ulmus minor): Populetum albae, Rusco aculeati-Fraxinetum angustifoliae, Lithospermo purpurocaerulei-Ulmetum minoris
58. Bosc mixt de freixes (Fraxinus angustifolia) i oms (Ulmus minor): Rusco aculeati-Fraxinetum angustifoliae
59. Salzedes: Saponario-Salicetum purpureae, Salicetum atrocinereae-daphnoidis

Bosquines i matollars clars de rambles i rieres mediterrànies

60. Baladrar: Rubo-Nerietum oleandri (48 ebre)
61. Alocar i comunitats adjacents: Vinco-Viticetum agnicasti, Calicotomo-Myrtetum communis, Lithospermo purpurocaerulei-Ulmetum minoris. (73 rieres).

Alta muntanya

44 Geografia  |  Geografia de Catalunya  |    Mapa de vegetació de Catalunya


(Folch, Comprendre la Natura)

Regió boreoalpina.


Pinedes, avetoses, matollars: Vesc, Neret, Nabiu, Pi negre, avet, Falguera femella, Bàlec, Bedoll, Moixera de guilla, Reig bord, Saüc racemós.
62. Boscos de pi roig (Pinus sylvestris) montans, calcícoles i xeròfils: Primulo columnae-Pinetum sylvestris teucrietosum catalaunici (1080). 63. Boscos de pi roig (Pinus sylvestris) montans, calcícoles i mesòfils: Primulo columnae-Pinetum sylvestris typicum, Polygalo calcareae-Pinetum sylvestris (858 ). 64. Boscos de pi roig (Pinus sylvestris) montans, acidòfils i xeròfils: Veronico officinalis-Pinetum sylvestris typicum (985). 65. Boscos de pi roig (Pinus sylvestris) montans, acidòfils i mesoxeròfils: Veronico officinalis-Pinetum sylvestris galietosum rotundifoliae (99 Pirineu). 66. Boscos de pi roig (Pinus sylvestris) montans, acidòfils i mesòfils, rarament amb avets (Abies alba): Hylocomio-Pinetum catalaunicae typicum i abietetosum (686 Pirineu). 67. Bosc de pi negre (Pinus uncinata) subalpí, calcícola i xeròfil: Arctostaphylo-Pinetum uncinatae rhamnetosum alpinae (671). 68. Bosc de pi negre (Pinus uncinata) subalpí, calcícola i mesòfil, rarament amb avets (Abies alba): Pulsatillo-Pinetum uncinatae (516). 69. Boscos de pi negre (Pinus uncinata) subalpins, acidòfils i xeròfils: Veronico officinalis-Pinetum sylvestris pinetosum uncinatae, Arctostaphylo-Pinetum uncinatae typicum (1909). 70. Boscos de pi negre (Pinus uncinata), subalpins, acidòfils i mesòfils, rarament amb avets (Abies alba): Rhododendro ferruginei-Pinetum uncinatae typicum, abietetosum albae, seslerietosum (1943). 71. Bosquina subalpina de bedolls: Thelypteridi limbospermae-Betuletum pubescentis (48)
72. Matollars acidòfils alpins: Rhododendro-Vaccinion, Loiseleurio-Vaccinion, Juniperion nanae (175).

Caducifolis: 43. Avetoses neutròfiles o acidòfiles: (199 Vall d’Aran). 45. Bosquines i avellanoses mesohigròfiles altimontanes: (62 Vall d’Aran)
49. Roureda de roure pènol (Quercus robur) i boscos mixtos mesohigròfils afins: (471 Vall Aran i Cadí).

Col·lecció

Prats rasos i els feners: Ussona, Festuca supina, Gesp, Pèl caní, Còlquic ver, Tora blava, Genciana groga, genciana blava, Veladre, Ragalèssia de muntanya. 75. Pastures calcícoles de l’estatge alpí. 76. Pastures i petites landes acidòfiles de l’estatge alpí. 77. Vegetació de les molleres i els aiguamolls de l’alta muntanya.

Col·lecció

Mulleres, rierols, roquissars:  Càrex, Orquídia, Cotonera, Dròsera, Viola d’aigua, saxífraga d’aigua, Cardàmine d’aigua, Calta, Matafoc, Gregòria, Falzia prima, Crepis nan, Carraspic espatulat, Ranuncle glacial, Drìade, Linària alpina.
87. Vegetació de roques i tarteres calcàries d’alta muntanya. 89. Vegetació de roques i tarteres silícies d’alta muntanya

52. Verneda muntanyenca: Equiseto hyemalis-Alnetum glutinosae (395 rius Pirineu) [cerdanya]
79. Vegetació d’estanys d’alta muntanya: Littorellion, Potamion pectinati, Magnocaricion elatae (253)

Col·lecció

La muntanya mitjana plujosa

44 Geografia  |  Geografia de Catalunya  |    Mapa de vegetació de Catalunya


(Folch, Comprendre la Natura)

Eurosiberià sec, Eurosiberià humit


Fagedes i rouredes humides: Faig, sanguinyol, Buixol, Rèvola, Roure de fulla gran, roure pènol, Lligabosc atlàntic, Avellaner, Tell, Noguera, El·lèbor verd, freixe. 38. Roureda de roure de fulla gran (611 Osona), 39. Fagedes calcícoles mesòfiles i mesoxeròfiles, rarament avetoses: (1132 Cadí), 40. Fagedes mesohigròfiles, eventualment amb avets (Abies alba) (173 Prepirineu), 41. Fagedes acidòfiles, rarament avetoses: (506 Montseny), 42. Bedollar o bosc mixt mesohigròfil amb roure de fulla gran (Quercus petraea). 44. Bosc mixt mesòfil o mesoxeròfil amb tells (Tilia platyphyllos, T. cordata), d’engorjats i vessants abruptes: (40 Prepirineu). 49. Roureda de roure pènol (Quercus robur) i boscos mixtos mesohigròfils afins: (471 Vall Aran i Cadí).

Col·lecció

Pinedes i rouredes seques: Roure martinenc, Roure de fulla petita, Pinassa, Roure reboll, Pi roig, Teix, Comer, Grèvol, Auró negre, Fredolic, Carlet, Llenega, Gírgola, peu de rata, farinera borda, maduixera, arç blanc, Herba fetgera, Aranyoner, Marxívol, Roser, Violeta, Lleteresa de bosc, Epilobi, Didalera, Boixerola, Gerdera, Castanyer, molses. 27. Roureda de roure de fulla petita (Quercus faginea) capafonts + staColoma Queralt]
29. Bosc calcícola de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii)(695 Montsec)
30. Bosc neutroacidòfil de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii)126 Montsec). 33. Roureda calcícola de roure martinenc (Quercus pubescens), eventualment pineda de pi roig (Pinus sylvestris): (9070. Prepirineu.). 34. Roureda acidòfila de roure martinenc (Quercus pubescens), eventualment pineda de pi roig (Pinus sylvestris): (2396 Cadí Montseny). 35. Roureda alberenca de roure martinenc (Quercus pubescens):  (41 Albera)

Col·lecció

Matollars, joncedes, herbassars: Boix, Espígol, Didalera groga, Gòdua, Bruguerola, Estepa de muntanya, Jonça, Falguera comuna, Espunyidera, Clavell de pastor, Ginebre, Orenga, Plantatge, Lleteresa de fulla prima, Camperol, Cama-sec.

Col·lecció

Prat de dall: Milfulles, Angèlica de prat, Dactilis, Fromental, Herba esquellera, Cua de rata, trèvols de prats.

Col·lecció

Roquissars: Altimira, Asarina, orella d’ós. 85. Vegetació de roques i tarteres calcàries de l’estatge submontà i de terra baixa. 86. Vegetació de roques i tarteres calcàries de l’estatge montà. 88. Vegetació de roques i tarteres silícies de l’estatge montà i de terra baixa

Col·lecció

Conreus montans: Patatera, Nap, Alfals, Blat de moro.

Col·lecció

altres

53. Pollancredes i salzedes pirinenques: Lathraeo clandestinae-Populetum nigrae (79 Montsec)

59. Salzedes: Saponario-Salicetum purpureae, Salicetum atrocinereae-daphnoidis (Algars a Terra alta, Montsant, Cadí)

La terra baixa mediterrània

44 Geografia  |  Geografia de Catalunya  |    Mapa de vegetació de Catalunya


(Folch, Comprendre la Natura)

Mediterrani Meridional: màquies

Mediterrani septentrional: carrascars i alzinars [amb pi blanc]

[cal recordar que es tracta del paisatge potencial. La plana de Lleida, per exemple, està gairebé tota ocupada per conreu tal com es pot veure a cobertes del sòl]


Els alzinars: PG Carrascars 9-13, alzinars 14-26.

Reig (amanita cesarea). Cep o sureny (boletus pinicola). Alzina (quercus ilex), Surera (quercus suber), Carrasca (quercus rotundifolia). arboç (arbutus unedo) tardor, aladern (Rhamnus alaternus), marfull (Viburnum tinus) floració març, Englantina (rosa rubiginosa) final primavera, Esparreguera (asparagus acutifolius  ) agost setembre, galzeran (ruscus aculeatus). Falzia negra (Asplenium adiantum-nigrum), Arítjol (Smilax aspera), Vidalba (Clematis vitalba) estiu, Heura (hedera helix).

Col·lecció

Les màquies i la garriga: PG Màquies 1-8. Llentiscle, Garric, Ullastre, Càdec, Margalló, Savina, Carritx, Arçot.

Col·lecció

Pinedes, brollers i fenassars: Llora, Rossinyol, Rovelló, pebràs, Pi blanc, pi pinyer, pinastre, bruc boal, bruc d’hivern, estepa blanca, estepa borrera, Estepa negra, Esteperola, Cap d’ase, Maçanella, Farigola, Romaní, argelaga negra, argelaga vera, Barballó, Abellatge, Foixarda, Albada, Maleïda, pastanaga borda, Matapoll, corretjola, gatosa, llistó, ginesta.
[Als pànols de vegetació no hi surt perquè estan escampats en territori dels alzinars. A cobertes del sol sí es veuen]

Col·lecció

Roquissars i pedregalls: Lluqueta de roca, Te de soqueta, te de roca, Taperera, polipodi, llonja, falzia roja, dauradella, Crespinell groc, crespinell blanc, Estepa-joan, Eriçó. 84. Codolars i vegetació de llits de rambles i barrancs. 85. Vegetació de roques i tarteres calcàries de l’estatge submontà i de terra baixa. 86. Vegetació de roques i tarteres calcàries de l’estatge montà.  90. Terrers margosos o gresencs amb vegetació molt dispersa (771)

Col·lecció

Plantes de ribera i aigual: àlber, pollancre, freixe de fulla petita, Esbarzer, Om, Roldor, Vern, Sarga, salze blanc, Gatell, Herba sabonera, saüc ver, Cua de cavall, Murtra, Sarriassa, Baladre, Tamariu, Aloc, Créixens bords, jonc negre, canyís, múrgula, Boga, jonc boval, Créixens vers.
[GIRONA MARESME] 50. Freixeneda de plana al·luvial inundable. (11 Maresme Tordera). 56. Albereda amb vinca (Vinca difformis) i bosquines adjacents (omeda, sargar,gatelleda):  (Conques Besòs, Llobregat, Gaià, Francolí). 57. Albereda amb lliri pudent (Iris foetidissima) i boscos adjacents de freixes (Fraxinus angustifolia) i oms (Ulmus minor) (Muga, Ter, Fluvià). 58. Bosc mixt de freixes (Fraxinus angustifolia) i oms (Ulmus minor):  (Tordera, Ter, Fluvià).
[EBRE] 54. Albereda meridional amb Lonicera biflora i bosquines adjacents (omeda, tamarigar) (Ebre) 55. Albereda amb roja (Rubia tinctoria) (Conca del Segre). 59. Salzedes:  (Algars a Terra alta, Montsant, Cadí).
PG Bosquines de Rieres  60. Baladrar (Ebre) 61. Alocar i comunitats adjacents
Vegetació d’aigua: 78. Vegetació d’aigua dolça (208 Ebre).  80. Vegetació d’aigües salabroses (48 Ebre)

Col·lecció

Plantes d’arran de mar: Borró, bufalaga, Rave marí, lleteresa marina, salat blanc, Panical marí, cascall marí, cirialera, lliri de mar, socarrell, Fonoll marí.
81. Vegetació de marjals i altres ambients salins(Ebre Urgell), 82. Vegetació de platges, 83. Vegetació de penya-segats litorals

Col·lecció

Plantes arvenses i ruderals: Cugula, Margall bord, Rosella, Ravenissa blanca, verdolaga, Nopal, Lleteresa de camp, pa-de-cucut, Malva, Blet, canya, atzavara, Borratje, Blenera, Olivarda, Caps-blanc, Calcida blanca, Fenàs de marge, ortiga, Fonoll, morella roquera, lleteresa vera, Panical.

Col·lecció

Conreus de terra baixa: Figuera, olivera, ametller, taronger, vinya, garrofer, nesprer, cirerer, prunera, perera, presseguer, pomera, blat, arròs, gira-sol, ordi, sègol, civada, mongetera, col-i-flor, pastanaga, carxofera, carbassó, tomaquera.

Col·lecció

Arbres ornamentals: Xiprer, plàtan, Ailant, mimosa, cedre, robínia, morera blanca, Eucaliptus, Troana, lledoner, castanyer d’índies, arbre de l’amor, llorer.

Col·lecció

Excepcions:

Ports: 28. Bosc meridional de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) amb peònia (Paeonia microcarpa): 31. Bosc calcícola meridional de pi roig (Pinus sylvestris) amb Geum sylvaticum. 74. Pastures i matollars oromediterranis culminants: Erinaceo-Anthyllidetum montanae (i altres associacions de les aliances Ononidion striatae i Genistion lobellii) (188 Solsonès, Ebre)

Montseny: 41. Fagedes acidòfiles, rarament avetoses: Luzulo niveae-Fagetum, Phyteumo pyrenaici-Fagetum sylvaticae (506 Montseny). 73. Matollars acidòfils culminants del Montseny: Juniperion nanae (20)

36. Bosquets caducifolis de peus de cingles obacs, i teixedes: Buxo sempervirentis-Quercetum pubescentis ruscetosum, Saniculo europaeae-Taxetum baccatae. (34 Montserrat)
37. Roureda de roure africà (Quercus canariensis): Carici depressae-Quercetum canariensis (1219, Gavarres)
46. Boscos mixtos mesohigròfils i avellanoses de les muntanyes catalanídiques septentrionals: Polysticho-Coryletum, Doronico pardalianchis-Fraxinetum excelsioris (275 Montseny i Maresme)

Caducifolis

Geografia de Catalunya Vegetació



 

 

27. Roureda de roure de fulla petita (Quercus faginea): Violo willkommii-Quercetum fagineae. (8123 depressió central) [a la zona humida + capafonts + staColoma Queralt]
28. Bosc meridional de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) amb peònia (Paeonia microcarpa): Paeonio microcarpae-Pinetum salzmannii. (324. Ports)
29. Bosc calcícola de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii): Lonicero xylostei-Pinetum salzmannii typicum (695 Montsec)
30. Bosc neutroacidòfil de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii): Lonicero xylostei-Pinetum salzmannii hypnetosum cupressiformis 126 Montsec)
31. Bosc calcícola meridional de pi roig (Pinus sylvestris) amb Geum sylvaticum: Geo sylvatici-Pinetum sylvestris (161 Ports)
32. Roureda de roure reboll (Quercus pyrenaica): Cephalanthero-Quercetum pyrenaicae (31 Capafonts?)
33. Roureda calcícola de roure martinenc (Quercus pubescens), eventualment pineda de pi roig (Pinus sylvestris): Buxo-Quercetum pubescentis. (9070. Prepirineu.)
34. Roureda acidòfila de roure martinenc (Quercus pubescens), eventualment pineda de pi roig (Pinus sylvestris): Pteridio-Quercetum pubescentis. (2396 Cadí Montseny)
35. Roureda alberenca de roure martinenc (Quercus pubescens): Carici depauperatae-Quercetum pubescentis. (41 Albera)
36. Bosquets caducifolis de peus de cingles obacs, i teixedes: Buxo sempervirentis-Quercetum pubescentis ruscetosum, Saniculo europaeae-Taxetum baccatae. (34 Montserrat)
37. Roureda de roure africà (Quercus canariensis): Carici depressae-Quercetum canariensis (1219, Gavarres)
38. Roureda de roure de fulla gran (Quercus petraea): Lathyro linifolii-Quercetum petraeae. (611 Osona)
39. Fagedes calcícoles mesòfiles i mesoxeròfiles, rarament avetoses: Buxo-Fagetum, Helleboro-Fagetum, Geranio nodosi-Fagetum, Primulo-Fagetum, Buxo-Quercetum pubescentis fagetosum (1132 Cadí)
40. Fagedes mesohigròfiles, eventualment amb avets (Abies alba): Scillo liliohyacinthi-Fagetum typicum i prenanthetosum, Sorbo aucupariae-Fagetum sylvaticae (173 Prepirineu)
41. Fagedes acidòfiles, rarament avetoses: Luzulo niveae-Fagetum, Phyteumo pyrenaici-Fagetum sylvaticae (506 Montseny)
42. Bedollar o bosc mixt mesohigròfil amb roure de fulla gran (Quercus petraea): Veronico urticifoliae-Betuletum pendulae. (506 Pirineus)
43. Avetoses neutròfiles o acidòfiles: Goodyero-Abietetum, Festuco altissimae-Abietetum albae (199 Vall d’Aran)
44. Bosc mixt mesòfil o mesoxeròfil amb tells (Tilia platyphyllos, T. cordata), d’engorjats i vessants abruptes: Hedero-Tilietum platyphylli, Poo-Tilietum platyphylli. (40 Prepirineu)
45. Bosquines i avellanoses mesohigròfiles altimontanes: Roso pendulinae-Aceretum platanoidis, Actaeo-Coryletum (62 Vall d’Aran)
46. Boscos mixtos mesohigròfils i avellanoses de les muntanyes catalanídiques septentrionals: Polysticho-Coryletum, Doronico pardalianchis-Fraxinetum excelsioris (275 Montseny i Maresme)
47. Bosc mixt mesohigròfil amb auró blanc (Acer campestre): Lilio martagon-Aceretum campestris (92 Osona)
48. Freixeneda i bosquines mesohigròfiles afins: Brachypodio sylvatici-Fraxinetum excelsioris, Hepatico-Coryletum. (1296 Pirineus)
49. Roureda de roure pènol (Quercus robur) i boscos mixtos mesohigròfils afins: Isopyro-Quercetum roboris. (471 Vall Aran i Cadí).

Alzinars

Geografia de Catalunya Vegetació



14. Sureda: Carici depressae-Quercetum suberis
15. Alzinar de terra baixa: Quercetum ilicis pistacietosum
16. Alzinar termòfil amb margalló (Chamaerops humilis): Quercetum ilicis chamaeropetosum humilis
17. Alzinar de terra baixa amb carrasca (Quercus rotundifolia): Quercetum ilicis quercetosum ballotae
18. Alzinars de terra baixa amb roures (Quercus cerrioides, Q. pubescens): Quercetum ilicis quercetosum cerrioidis, quercetosum pubescentis
19. Alzinar prepirinenc amb carrasca (Quercus rotundifolia): Quercetum ilicis aceretosum monspessulani
20. Alzinar muntanyenc calcícola amb roure de fulla petita (Quercus faginea): Quercetum ilicis quercetosum valentinae
21. Alzinar muntanyenc calcícola amb boix (Buxus sempervirens): Quercetum ilicis viburnetosum lantanae
22. Alzinars muntanyencs calcícoles septentrionals: Asplenio-Quercetum ilicis ligustretosum i buxetosum, Buxo-Quercetum pubescentis quercetosum ilicis
23. Alzinar muntanyenc acidòfil: Asplenio-Quercetum ilicis
24. Alzinar muntanyenc acidòfil amb carrasca (Quercus rotundifolia): Asplenio-Quercetum ilicis quercetosum ballotae
25. Alzinar muntanyenc acidòfil meridional: Asplenio-Quercetum ilicis luzuletosum forsteri
26. Alzinar muntanyenc neutroacidòfil amb verònica (Veronica officinalis): Asplenio-Quercetum ilicis veronicetosum officinalis (StLlorenç del Munt)

Carrascars

Geografia de Catalunya Vegetació


9. Carrascars continentals: Quercetum rotundifoliae rhamnetosum infectoriae, silenetosum nutantis
10. Carrascar amb roure de fulla petita (Quercus faginea): Quercetum rotundifoliae quercetosum fagineae
11. Carrascar muntanyenc calcícola meridional: Quercetum rotundifoliae violetosum willkommii
12. Carrascar muntanyenc calcícola: Buxo-Quercetum rotundifoliae
13. Carrascar muntanyenc acidòfil: Asplenio adianti-nigri-Quercetum rotundifoliae

Màquies

Geografia de Catalunya Vegetació



1. Màquies termòfiles de llentiscle (Pistacia lentiscus) i margalló (Chamaerops humilis): Querco-Lentiscetum typicum i asparaguetosum stipularis
2. Màquia termòfila de llentiscle (Pistacia lentiscus) i margalló (Chamaerops humilis) amb arçot (Rhamnus lycioides): Querco-Lentiscetum rhamnetosum lycioidis
3. Màquia termòfila de llentiscle (Pistacia lentiscus) i margalló (Chamaerops humilis) amb carrasca (Quercus rotundifolia): Querco-Lentiscetum quercetosum ballotae
4. Màquia litoral de garric (Quercus coccifera) i ullastre (Olea europaea var. sylvestris) o cadequer litoral: Oleo-Lentiscetum, Myrto-Juniperetum oxycedri
5. Murtar: Calicotomo-Myrtetum communis [ localitzat al riu Llostres de Vandellós a Hospitalet de l’infant ]
6. Màquia continental de garric (Quercus coccifera) i arçot (Rhamnus lycioides): Rhamno lycioidis-Quercetum cocciferae quercetosum cocciferae
7. Màquia continental de garric (Quercus coccifera) i arçot (Rhamnus lycioides) amb llentiscle (Pistacia lentiscus): Rhamno lycioidis-Quercetum cocciferae pistacietosum lentisci
8. Màquia continental de garric (Quercus coccifera) i arçot (Rhamnus lycioides) amb marfull (Viburnum tinus): Rhamno lycioidis-Quercetum cocciferae viburnetosum tini

Hàbitats tropicals

La terra  | EcoregionsHàbitats  |  Biomes


Latituds de 30º a 15º. Boscos caducifolis humits i secs, boscos de coníferes, praderies i sabana.


1 tropical humit  [ n’hi ha 230!]Amèrica central, Amazònia, costa SW Brasil, Àfrica Central, Índia E, Sudest asiàtic, Austràlia NE.

Tanzània zona baixa del Kilimajaro.

Perú (NT0166 Southwest Amazon Moist Forest) Tambopata
2009Amazonas

Etiòpia (Omo)

Tailàndia ( Riu Kwai)

Cambodja Kampong Cham

2 tropical sec Centramèrica, Madagascar, Índia, parts sudest asiàtic

Tailàndia Chiang Mai

Cambodja Angkor wat

3 tropical coniferes : Mèxico, Guatemala, Himalaia

7 tropical grasslands: Sudamèrica, Cerrado, Chaco, Uruguay. Àfrica, Sahel, Etiòpia i somàlia, Sabana Serengeti, Miombo a Zambeze i Kalahari.

Etiòpia sabana

 

 

Mars i costes

La terra  | EcoregionsHàbitats  |  Biomes


[el món marí no té ecocodi ] Els oceans, Pacífic, Atlàntic, Índic, Àrtic i Antàrtic.

Bogatell 2003

Costa Brava

14 Manglars: (mangroves) A les costes de les latituds tropicals,  Amèrica central, Àfrica, Índia


Mediterrà: Catalunya: Barcelona, El Bogatell. Solius, Cala Rovira, Cadaqués, s’Alqueria petita. Croàcia i Itàlia (Adriàtic), Grècia, Israel.

Atlàntic: Mar de Barentz (Steingammen Noruega), Mar de Noruega (caiac Islàndia), Bàltic (Nerija NP)

Pacífic: San Francisco, Japó, Ushuaia

Índic: Mar roig (Aqaba). Ou Chheuteal  (Cambodja)[foto].


Platges on he passejat, nedat o anat en caiac [no hi ha els ferries que he fet servir]

Click title to show track
Banys al món
sense nedar
Catalunya
caiac

Bioma. Aigües continentals

La terra / Serralades i rius | EcoregionsHàbitats  |  Biomes


Click title to show track
Rius
rius Catalunya
deltes
llacs

Els grans rius del món

Europa: Danubi, Rin, Elba, Volga
Àsia: Irtysh, Yenisey, Lena, Kolyma, Amur / Indus, Ganges / Yangze, Huang He (riu groc), Mekong
Amèrica: Yukon, Mckenzie, Missouri-Mississipi / Amazonas, Paraná
Àfrica: Nil, Niger, Congo
Austràlia: Darling-Murray

09 Prats inundats: El Nil, delta del Tigris i l’Eufrates. Amèrica del sud, Pantanal. Delta Amur a Manxúria.

98 Aigües continentals: Mar Caspi (1/3 de la salinitat dels oceans), llac Baikal [ no recull els grans llacs americans], Victòria, Tanganiya.


LLACS

Llacs: Banyoles

Suïssa: Léman, BodenSee, LungernSee etc. Alemanya: Selva Negra

Léman

Lungern

Àfrica: Etiòpia, Llac Tana

Perú: Titicaca

Rússia: Baikal

Cambodja, Tonle Sap


RIUS

Catalunya: Ebre (caiac  2009   Mar de Aragon ), Ter, Besós, Llobregat.

Ebre

Alemanya: Neckar, Rhein, Elb, Main, Danube

Neckar

Rhein

Elb

Main

Danubi

Suïssa: Rhône, Aar

Cambodja: Mekong

Tailàndia, Kwai

USA: Washington, Potomac

Àfrica: Nil (Egipte, Etiòpia)


Cascades

Etiòpia: Nil blau

Islàndia


Jiuzhaiguo, Xina

Biomes. Muntanya

La terra   / Serralades i rius  | EcoregionsHàbitats  |  Biomes


Click title to show track
Muntanyes
Altiplans

[Muntanyes i Altiplans no són estrictament biomes i a diferents alçades podem trobar boscos caducifolis, boscos de coníferes, prats de muntanya i roca i gel a dalt.]

Tenim en direcció NS les serralades al llarg del pacífic,  rocky mountains i Andes. Les apalatxes, bàltiques i escòcia de l’orogènia caledoniana i el Urals. Horitzontalment W-E: Atlas, Sierra morena, Pirineus, Alps, Cárpats, Anatòlia, Càucas, Himalaia, Kolyma.

10 Prats de muntanya: Andes, Himalaia, Etiòpia, Iran [ hi haurien de sortir també els prats dels Pirineus i els Alps?]


Catalunya: Pirineus (GR11, Pica d’Estats, Aneto) , Montseny, Montserrat  ( 2009 fotos), Sant Llorenç, Garrotxa, Gavarres, Ports Beseit.

Suïssa: Tour Montblanc, Zermatt, Appenzell

Nordamèrica: Yosemite

Perú: Andes

Patagònia: El Chaltén, Torres del Payne

Àfrica: Kilimanjaro, Simien a Etiopia

 

Bioma temperat, boscos i prats

La terra  | EcoregionsHàbitats  |  Biomes


Temperats (clima C): Boscos de coníferes (Alps, Càrpats), Boscos caducifolis (Europa, USA NE, Xina NE), Boscos mediterranis, Prats i estepes (Àsia, USA central, Patagònia). Latituds de 60º a 30º.

4 Caducifoli temperat: Boscos d’Europa central  ( Estònia i Letònia PA0436 Sarmatic Mixed Forests) Catalunya (PA0433 Pyrenees Conifer And Mixed Forests / i encara que la resta es classifica com a bosc mediterrani tenim les comunitats de fagedes al Montseny i la Garrotxa, Rouredes a les muntanyes de Prades). Apalatxes, Himalaia, est de la Xina,  Patagònia (Valdivia NT0404) Magellanic subpolar NT0402).

Fageda Montseny 2012

PN Huerquehue, Patagònia

5 Coníferes temperat: Alps ( PA0501 ), Càrpats, Anatòlia, Caledònia, costa noruega, Califòrnia (Sequoias NA0512), Himalaia.

Zermatt 2018

PN Sequoia Kings Canyon 2012

12 Bosc mediterrani [latituds al voltant dels 40º] Tota la costa del mediterrà, punts de Califòrnia, Xile, Sudàfrica i Austràlia, Catalunya (PA1209 Iberian Sclerophyllous And Semi-Deciduous Forests a l’interior i PA1215 Northeastern Spain And Southern France) .

8 Prats: Estepes de l’Àsia central ( Pòntic, Kazaksthan), Mongòlia i Manxúria, Great Prairies Amèrica, Estepa Patagònia (NT0805), Austràlia SW.

Mongolia 2010

Patagonia 2016

Biomes. El fred

La terra  | EcoregionsHàbitats  |  Biomes


Latituds 90º a 60º

La roca i el gel: (els pols), glaceres a  Islàndia (2012), Patagònia (2016)

La tundra: Costa Àrtic i Antàrtic, Nord de bàltiques, Rússia i Cànada. ( Islàndia (2012), Noruega, Finlàndia (2017).  PA1110. Scandinavian Montane Birch Forest And Grasslands.   PA1106 Kola Peninsula Tundra.

La Taiga: Nord de Canadà, bàltiques i Rússia. Noruega, Finlàndia (2017)  Islàndia PA0602 Iceland Boreal Birch Forests And Alpine Tundra.taiga, PA0608 Scandinavian And Russian Taiga.

 

 

 

La Terra. Hàbitats

La terra, geografia

  • El món, biomes
  • Europa: Corinne i guia Harry Garms
  • Catalunya: Mapa de cobertes del sol a Catalunya, Observatori de paisatges, Folch
  • Films

El món

Els estudis de zones climàtiques proposen 15 biomes de 4 zones, fred, temperat, desert, tròpic. Les guies de naturalesa de les latituds temperades, que normalment no tenen ni desert ni tròpics, inclouen muntanya, rius i llacs, mars i costes. [Dins de cada bioma, l’hàbitat concret varia segons si la zona es troba a la plana, la muntanya, o al costat d’un riu].  La base de dades d’ecoregions ens dóna una idea de quin Bioma hi ha a cada lloc del món. aquesta classificació no dóna raó de quin % de la terra està ocupat per l’agricultura.

  • Fred: 3 els pols roca i gel, la Tundra, la Taiga (90º a 60º)
  • Temperat: 4  Els boscos de coníferes, caducifolis, mediterranis, els prats i estepes  (60º a 30º)
  • [La muntanya]
  • [Els rius i els llacs] [ 2 Bioma humit, prats inundats i manglars]
  • Els deserts : 2, deserts i matollars, prats i matolls de muntanya [(30º a 15º al voltant dels tròpics de càncer +23.5º i capricorni -23.5º)
  • Els tròpics : 4 Boscos de coníferes, caducifolis humit i sec, sabana (30º al voltant de l’equador)
  • Mars i costes

El paisatge alterat per l’home. Antropocè

Sòl agrícola

La superfície del planeta és 29% terra, del qual un 71% seria habitable, la resta deserts, roques i platja. D’aquest 71% gairebé la meitat, un 46% està dedicat a l’agricultura, i la resta són 38% boscos, 14% arbusts, 1% aigua dolça i 1% edificis i xarxa viària.  La terra agrícola es dedica en un 77% a pastures, que aporten un 18% de les calories i un 37% de les proteïnes, mentre que un 23% són conreus que aporten un 82% de les calories i un 63% de les proteïnes. (Our World in data)

 

Es calcula que el 2020 la massa d’origen humà, edificis, carreteres, objectes és més gran que la massa biològica d’animals i plantes. (article)


Europa

Hàbitats Corine: Dona una llista de totes les zones naturales d’europa. És incomplet ja que només recull les zones protegides i les dades també són incompletes, no sempre hi ha tota la vegetació i plantes.  Consulta llista de països > hàbitats > pàgina amb mapa ecoregions i llista d’espècies

L’adaptació dels Habitats Corine a Catalunya té vuit apartats:

$sitecode=’B00010170′;
$lat=42.3008;
$lon=1.7566;

1 – Ambients litorals i salins
2 – Aigües continentals
3 – Vegetació arbustiva i herbàcia (Prats i pastures)
4 – Boscos
5 – Molleres i aiguamolls
6 – Roques, tarteres, glaceres, coves
7 – [no existeix]
8 – Terres agrícoles i àrees antròpiques
9 – Àrees talades o cremades

S’identifiquen fins a 600 hàbitats. Per a cadascun, la documentació en PDF identifica la fauna més comuna. De la web del Corinne es pot descarregar una base de dades on es llisten els biòtops d’Europa i les espècies animals i vegetals.

La guia Plantas y animales de Europa de Harry Garms, que és la que faig servir més per identificar  animals i plantes divideix Europa en tres zones, Àrtic (isoterma 10º al juliol), temperada i mediterrània(Península Ibèrica, costa francesa, Itàlia, Balcans).

  • Boscos i selves: coníferes al nord i muntanya, caducifolis i mixtes al mediterrani
  • Tundra, landa (heath), torbera (bog): molses, arbustos. Amb límits de fins on arriben els rèptils i els amfibis.
  • Aigües continentals: llacs, rius, estanys
  • Mar i costes
  • Praderies, sabanes i matollars temperats (Temperate grasslands, savannas, and shrublands)
  • Camps i jardins
  • Muntanyes

Geografia de Catalunya

Relleu, Conques hidrogràfiques, pluviomnetria, vegetació

Mapa de cobertes del sol de Catalunya ICGC].

El visor  del ICGC Cobertes del sòl identifica 41 tipus:
1. Àrees agrícoles: conreus, horta, vinyes, oliverars
2. Boscos
3. Àrees urbanitzades: casc urbà, zones verdes, industrials, esportives extracció minera o abocadors, xarxa viària i ferroviària
4. Masses d’aigua

Observatori de paisatges

N’ha identificat 134

Folch, Comprendre la natura:

  • Alta muntanya alpina i subalpina: prats, pi negre i avetosa
  • Muntanya mitjana medioeuropea: fagedes i rouredes humides, pi roig i avellanosa
  • Muntanya mediterrànea culminal: brolles d’eriçó, savinoses [ La Jonquera, Gavarres]
  • Muntanya i terra baixa mediterrània: roureda seca i roure martinenc, pi roig i roure de fulla petita, alzinar muntanyenc, alzinar litoral i sureda, carrascar i alzinar continental, alzinar baleàric, màquia continental de garric i arçot, màquina litoral de garric i olivella
  • Vegetació de ribera

i després:

  • Pins
  • Alzinars
  • Màquies i garriga
  • Pinedes, brolles i fenassars
  • Roquissars i pedregalls
  • Ribera i aigual
  • Plantes d’arran de mar
  • Arvenses i ruderals
  • Conreus de terra baixa
  • Arbres ornamentals
  • Fagedes i rouredes humides
  • Pinedes i rouredes seques
  • Matollars, joncedes i herbassars
  • Prats de dall
  • Roquissars
  • Conreus montans
  • Pinedes, avetoses i matollars
  • Prats rasos i feners
  • Mulleres, rierols i roquissars

Films per veure la terra:


 

ECOREGIONS

Hi ha 8 grans reialmes o ecozones, que es divideixen en unes 867 ecoregions segons el WWF.  (Resolve). Aquestes es poden classificar en 15 biomes terrestres. [Geografia]   | query ecoregions  [ pendent de fer sortir mapa sencer]  |  ntroduides per Alfred Russell Wallace i Miklos Udvardy (Ciències de la vida sXIX)

Identifiquem 33 grans bioregions als 8 Reialmes: Paleartic, Neartic, Afrotropic, Indomalai, Neotropic, Australasia i Ocenia, Antàrtic

[La clau als Ecocodis és PA NA AT IM NT AA OC]


Paleartic

  • Euro-Siberian region. (Europa, Rússia)  The boreal and temperate Euro-Siberian region is the Palearctic’s largest biogeographic region, which transitions from tundra in the northern reaches of Russia and Scandinavia to the vast taiga, the boreal coniferous forests which run across the continent. South of the taiga are a belt of temperate broadleaf and mixed forests and temperate coniferous forests. This vast Euro-Siberian region is characterized by many shared plant and animal species, and has many affinities with the temperate and boreal regions of the Nearctic ecoregion of North America. Eurasia and North America were often connected by the Bering land bridge, and have very similar mammal and bird fauna, with many Eurasian species having moved into North America, and fewer North American species having moved into Eurasia. Many zoologists consider the Palearctic and Nearctic to be a single Holarctic realm. The Palearctic and Nearctic also share many plant species, which botanists call the Arcto-Tertiary Geoflora.
  • Mediterranean Basin. The lands bordering the Mediterranean Sea in southern Europe, north Africa, and western Asia are home to the Mediterranean Basin ecoregions, which together constitute the world’s largest and most diverse mediterranean climate region of the world, with generally mild, rainy winters and hot, dry summers. The Mediterranean basin’s mosaic of Mediterranean forests, woodlands, and scrub are home to 13,000 endemic species. The Mediterranean basin is also one of the world’s most endangered biogeographic regions; only 4% of the region’s original vegetation remains, and human activities, including overgrazing, deforestation, and conversion of lands for pasture, agriculture, or urbanization, have degraded much of the region. Formerly the region was mostly covered with forests and woodlands, but heavy human use has reduced much of the region to the sclerophyll shrublands known as chaparral, matorral, maquis, or garrigue. Conservation International has designated the Mediterranean basin as one of the world’s biodiversity hotspots.
  • Sahara and Arabian deserts. A great belt of deserts, including the Atlantic coastal desert, Sahara desert, and Arabian desert, separates the Palearctic and Afrotropic ecoregions. This scheme includes these desert ecoregions in the palearctic realm; other biogeographers identify the realm boundary as the transition zone between the desert ecoregions and the Mediterranean basin ecoregions to the north, which places the deserts in the Afrotropic, while others place the boundary through the middle of the desert.
  • Western and Central Asia. The Caucasus mountains, which run between the Black Sea and the Caspian Sea, are a particularly rich mix of coniferous, broadleaf, and mixed forests, and include the temperate rain forests of the Euxine-Colchic deciduous forests ecoregion. Central Asia and the Iranian plateau are home to dry steppe grasslands and desert basins, with montane forests, woodlands, and grasslands in the region’s high mountains and plateaux. In southern Asia the boundary of the Palearctic is largely altitudinal. The middle altitude foothills of the Himalaya between about 2000–2500 m form the boundary between the Palearctic and Indomalaya ecoregions.
  • East Asia. China, Korea and Japan are more humid and temperate than adjacent Siberia and Central Asia, and are home to rich temperate coniferous, broadleaf, and mixed forests, which are now mostly limited to mountainous areas, as the densely populated lowlands and river basins have been converted to intensive agricultural and urban use. East Asia was not much affected by glaciation in the ice ages, and retained 96 percent of Pliocene[citation needed] tree genera, while Europe retained only 27 percent. In the subtropical region of southern China and southern edge of the Himalayas, the Palearctic temperate forests transition to the subtropical and tropical forests of Indomalaya, creating a rich and diverse mix of plant and animal species. The mountains of southwest China are also designated as a biodiversity hotspot. In Southeastern Asia, high mountain ranges form tongues of Palearctic flora and fauna in northern Indochina and southern China. Isolated small outposts (sky islands) occur as far south as central Myanmar (on Nat Ma Taung, 3050 m), northernmost Vietnam (on Fan Si Pan, 3140 m) and the high mountains of Taiwan.

Neartic

  • The Canadian Shield bioregion extends across the northern portion of the continent, from the Aleutian Islands to Newfoundland. It includes the Nearctic’s Arctic Tundra and Boreal forest ecoregions.;;In terms of floristic provinces, it is represented by part of the Canadian Province of the Circumboreal Region.
  • The Eastern North America bioregion includes the temperate broadleaf and mixed forests of the Eastern United States and southeastern Canada, the Great Plains temperate grasslands of the Central United States and south-central Canada, the temperate coniferous forests of the Southeastern United States, including Central Florida. In terms of floristic provinces, it is represented by the North American Atlantic Region and part of the Canadian Province of the Circumboreal Region.
  • The Western North America bioregion includes the temperate coniferous forests of the coastal and mountain regions of southern Alaska, western Canada, and the Western United States from the Pacific Coast and Northern California to the Rocky Mountains, as well as the cold-winter intermountain deserts and xeric shrublands and temperate grasslands and shrublands of the Western United States.;;In terms of floristic provinces, it is represented by the Rocky Mountain region.
  • Northern Mexico and Southwestern North America. The Northern Mexico bioregion includes the mild-winter to cold-winter deserts and xeric shrublands of northern Mexico, Southern California, and the Southwestern United States, including the Chihuahuan, Sonoran, and Mojave Deserts. The Mediterranean climate ecoregions of the Southern and Central Coast of California include the California chaparral and woodlands, California coastal sage and chaparral, California interior chaparral and woodlands, and California montane chaparral and woodlands.;;The bioregion also includes the warm temperate and subtropical pine and pine-oak forests, including the Arizona Mountains forests and the Sierra Madre Occidental, Sierra Madre Oriental, and Sierra Juarez and San Pedro Martir pine-oak forests.

 


Afrotropical

  • Sahel and Sudan. South of the Sahara, two belts of tropical grassland and savanna run east and west across the continent, from the Atlantic Ocean to the Ethiopian Highlands. Immediately south of the Sahara lies the Sahel belt, a transitional zone of semi-arid short grassland and acacia savanna. Rainfall increases further south in the Sudanian Savanna, also known simply as the Sudan, a belt of taller grasslands and savannas. The Sudanian Savanna is home to two great flooded grasslands, the Sudd wetland in South Sudan, and the Niger Inland Delta in Mali. The forest-savanna mosaic is a transitional zone between the grasslands and the belt of tropical moist broadleaf forests near the equator.
  • Southern Arabian woodlands. South Arabia, expressed as being mostly Yemen and parts of western Oman and southwestern Saudi Arabia, has few permanent forests. Some of the notable are Jabal Bura’, Jabal Raymah, and Jabal Badaj in the Yemeni highland escarpment, and the seasonal forests in eastern Yemen and the Dhofar region of Oman. Other woodlands scatter the land and are very small and are predominantly juniper or acacia forest
  • Forest zone The forest zone, a belt of lowland tropical moist broadleaf forests, runs across most of equatorial Africa’s intertropical convergence zone. The Upper Guinean forests of West Africa extend along the coast from Guinea to Togo. The Dahomey Gap, a zone of forest-savanna mosaic that reaches to the coast, separates the Upper Guinean forests from the Lower Guinean forests, which extend along the Gulf of Guinea from eastern Benin through Cameroon and Gabon to the western Democratic Republic of the Congo. The largest tropical forest zone in Africa is the Congolian forests of the Congo Basin in Central Africa. A belt of tropical moist broadleaf forest also runs along the Indian Ocean coast, from southern Somalia to South Africa.
  • East African grasslands and savannas Acacia-Commiphora grasslands; Serengeti
  • Eastern Africa’s highlands Afromontane region, from the Ethiopian Highlands to the Drakensberg Mountains of South Africa, including the East African Rift. Distinctive flora, including Podocarpus and Afrocarpus, as well as giant Lobelias and Senecios. Ethiopian Highlands; Albertine rift montane forests; East African montane forests and Eastern Arc forests
  • Southern African woodlands, savannas, and grasslands Miombo woodlands; Zambezian mopane and Baikiaea woodlands; Bushveld
    Deserts of southern Africa Namib Desert; Kalahari Desert; Karoo; Tankwa Karoo; Richtersveld
  • Cape floristic region The Cape floristic region, at Africa’s southern tip, is a Mediterranean climate region that is home to a significant number of endemic taxa, as well as to plant families like the proteas (Proteaceae) that are also found in the Australasian realm
  • Madagascar and the Indian Ocean islands Madagascar and neighboring islands form a distinctive sub-region of the realm, with numerous endemic taxa like the lemurs. Madagascar and the Seychelles are old pieces of the ancient supercontinent of Gondwana, and broke away from Africa millions of years ago. Other Indian Ocean islands, like the Comoros and Mascarene Islands, are volcanic islands that formed more recently. Madagascar contains several important biospheres, as its biodiversity and ratio of endemicism is extremely high.

Indomalayan

  • Indian Subcontinent. The Indian Subcontinent bioregion covers most of India, Pakistan, Bangladesh, Nepal, Bhutan, and Sri Lanka. The Hindu Kush, Karakoram, Himalaya, and Patkai ranges bound the bioregion on the northwest, north, and northeast; these ranges were formed by the collision of the northward-drifting Indian subcontinent with Asia beginning 45 million years ago. The Hindu Kush, Karakoram, and Himalaya are a major biogeographic boundary between the subtropical and tropical flora and fauna of the Indian subcontinent and the temperate-climate Palearctic realm.
  • Indochina The Indochina bioregion includes most of mainland Southeast Asia, including Myanmar, Thailand, Laos, Vietnam, and Cambodia, as well as the subtropical forests of southern China.
  • Sunda shelf and the Philippines Malesia is a botanical province which straddles the boundary between Indomalaya and Australasia. It includes the Malay Peninsula and the western Indonesian islands (known as Sundaland), the Philippines, the eastern Indonesian islands, and New Guinea. While the Malesia has much in common botanically, the portions east and west of the Wallace Line differ greatly in land animal species; Sundaland shares its fauna with mainland Asia, while terrestrial fauna on the islands east of the Wallace line are derived at least in part from species of Australian origin, such as marsupial mammals and ratite birds.

Neotropical

  • Amazonia The Amazonia bioregion is mostly covered by tropical moist broadleaf forest, including the vast Amazon rainforest, which stretches from the Andes mountains to the Atlantic Ocean, and the lowland forests of the Guianas. The bioregion also includes tropical savanna and tropical dry forest ecoregions.
  • Caribbean
  • Central America
  • Central Andes
  • Eastern South America Eastern South America includes the Caatinga xeric shrublands of northeastern Brazil, the broad Cerrado grasslands and savannas of the Brazilian Plateau, and the Pantanal and Chaco grasslands. The diverse Atlantic forests of eastern Brazil are separated from the forests of Amazonia by the Caatinga and Cerrado, and are home to a distinct flora and fauna.
  • Northern Andes
  • Orinoco The Orinoco is a region of humid forested broadleaf forest and wetland primarily comprising the drainage basin for the Orinoco River and other adjacent lowland forested areas. This region includes most of Venezuela and parts of Colombia.
  • Southern South America The temperate forest ecoregions of southwestern South America, including the temperate rain forests of the Valdivian temperate rain forests and Magellanic subpolar forests ecoregions, and the Juan Fernández Islands and Desventuradas Islands, are a refuge for the ancient Antarctic flora, which includes trees like the southern beech (Nothofagus), podocarps, the alerce (Fitzroya cupressoides), and Araucaria pines like the monkey-puzzle tree (Araucaria araucana). These magnificent rainforests are endangered by extensive logging and their replacement by fast-growing non-native pines and eucalyptus.

Oceania

  • Micronesia which lies north of the equator and west of the International Date Line, includes the Mariana Islands in the northwest, the Caroline Islands in the center, the Marshall Islands to the west and the islands of Kiribati in the southeast.
  • Melanesia to the southwest, includes New Guinea, the world’s second largest island after Greenland and by far the largest of the Pacific islands. The other main Melanesian groups from north to south are the Bismarck Archipelago, the Solomon Islands, Santa Cruz, Vanuatu, Fiji and New Caledonia.[71]
  • Polynesia stretching from Hawaii in the north to New Zealand in the south, also encompasses Tuvalu, Tokelau, Samoa, Tonga and the Kermadec Islands to the west, the Cook Islands, Society Islands and Austral Islands in the center, and the Marquesas Islands, Tuamotu, Mangareva Islands, and Easter Island to the east.

Australasia

Australasia comprises Australia, New Zealand, the island of New Guinea, and neighbouring islands in the Pacific Ocean. Most of Australasia lies on the southern portion of the Indo-Australian Plate, flanked by the Indian Ocean to the west and the Southern Ocean to the south.[73] The bulk of Australasia sits on the Indo-Australian Plate, together with India.


Antartic

Biomes

BIOMES (Resolve)

  • 3 Fred:
    • Roca i gel  (E : Àrtic, Antàrtic, alta muntanya)
    • Tundra (Rússia i Canada), Taiga [ clima D fred]
  • 4 Temperats (clima C): Boscos de coníferes (Alps, Càrpats), Boscos caducifolis (Europa, USA NE, Xina NE), Boscos mediterranis, Prats i estepes (Àsia, USA central, Patagònia)
  • 2 Àrid (clima B): Deserts i matollars (Sahara, Àsia, USA SW, Austràlia), Prats i matollars de muntanya (Andes i Himalaia)
  • 4Tropical (clima A): Bosc coníferes (Califòrnia), Bosc caducifolis humit (Amazonas, Congo, Yunan, SE asiàtic), Bosc caducifoli sec (Brasil, Índia), Sabana (Àfrica central, Brasil, Austràlia NE)
  • 2 Humit: Prats inundats, Manglars (costa Carib i Àfrica)

(AB 298) Excepte la Tundra, Taiga i deserts, tots els biomes tenen agricultura o ramaderia.

Ecocodis dels biomes a les ecoregions:

  • 1 tropical humit
  • 2 tropical dry
  • 3 tropical coniferes
  • 4 temperat broadleaf
  • 5 temperate conifer
  • 6 taiga
  • 7 tropical grasslands
  • 8 temperate grasslands
  • 9 flooded grasslands
  • 10 montane grassland
  • 11 tundra
  • 12 bosc mediterra
  • 13 desert
  • 14 mangroves
  • 98 inland water
  • 99 rock ice

 


I una classificació detallada en 867 ecoregions dins de les quals hi ha diferents hàbitats, per exemple boscos i matollars al mediterrà.

Dins de cada ecoregió, per exemple el emditerrà, hi pot haver diferents hàbitats: muntanya, vora del riu, matollar.