Aigua dolça

La terra, geografiaEl cicle hidrològic


El 97% de l’aigua és als oceans, menys del 3% restant seria aigua dolça, un 2.75% [llacs salats]. El criteri per definir l’aigua dolça és que tingui menys de 500 ppm (parts per milió) de sals dissoltes.

L’aigua dolça, que la majoria d’éssers vius terrestres necessita per créixer i desenvolupar-se, representa només el 2,75% de tota l’aigua del nostre planeta, i a més està desigualment distribuïda. D’aquest 2,75% d’aigua continental (ja que n’hi ha que tenen més concentració de sal que l’aigua marina), el 2,05% es troba en forma de gel, el 0,68% són subterrànies i només el 0,0111% són superficials, de les quals el 0,01% són llacs i estanys, el 0,001% són humitat en el sol i només el 0,0001% és als rius.

Els llacs doncs, contenen un 87% de l’aigua dolça disponibles en superfície, un 29% els grans llacs d’Àfrica,   22% al llac Baikal, 21% als grans llacs americans i 14% a la resta.

Glaceres: El 70% de l’aigua dolça està en forma de gel, un 99% als casquets polars. A latituds inferiorses troba a    [Aneto, Islàndia, Perito Moreno]. Louis Agassiz.


Geodinàmica externa: Els rius formen torrents, valls en V, i meandres fins arribar al delta on es sedimenten els materials que arrosseguen i van arrodonint formant els còdols. [ veure How to read Water per un detall exquisit].

L’aigua que es filtra a les escletxes de les roques augmenta de volum en glaçar-se i les trenca. També els arrels de les plantes.

Una vall en forma de U revela que hi havia hagut una glacera.

Juntament amb els vents donen forma al relleu resultat de les orogènies.


Usos de l’aigua (Recursos hídrics )

  • agricultura: 70%
  • indústria: 22%
  • ús domèstic: 8%

 

Els oceans

La terra, Geografia   |   Geografia dels continents  |  Dimensions, marees, corrents, composició


Oceà seria l’aigua salada que cobreix un 71% de la superfície de la terra. Encara que formen un continu, convencionalment el dividim en:

  • Pacífic, 168M km2
  • Atlàntic, 85M km2
  • Índic, 70M km2
  • Àrtic i Antàrtic (a vegades considerats com extensions de l’Atlàntic i Pacífic)

El mar té una fondària mitjana d’uns 4- 6000m enfontsant-se fins a 10 o 11000 a les foses pelàgiques. S’ha identificat una dorsal a l’atlàntic, a l’índic i al Pacífic, coincidint amb les plaques tectòniques divergents. (que en alguns punts sigui tan fons justifica aquell acudit d’un que veu el mar per primer cop i diu “quànta aigua!” i l’altre afegeix “Oh, i la que hi ha a sota que no es veu).


Marees

Degut a l’atracció de la lluna, la massa d’aigua canvia de nivell, donant lloc a dos màxims cada dia, amb un període de 12.42 hores, corresponent a mig dia lunar. (Hi ha dos màxims perquè no només es desplaça l’aigua propera a la lluna sinó també la terra sencera, així que el costat oposat també té marea alta).

>

Predicció de marees

Article BBC


Corrents

El corrent del golf puja fins a l’àrtic  (calent, superfície) on s’enfonsa i baixa al sud, es desplaça a l’est i torna a pujar a l’Índic i Pacífic.  Es desplaça cap a l’oest tornant a l’Atlàntic.

Corrents de superfície, les cel·les de vents intermitges empenyen l’aigua de  dreta a  esquerra al nord i a l’inrevés al sud.

El Niño / la Niña  (BBC). Quan les temperatures a la superfícies del Pacific són més altes del normal i arriba aigua calenta a l’est (Perú). Altera el clima provocant pluges intenses. La Niña és el fenomen contrari.


Composició

La salinitat mitjana és de 31-28 g/kg, és a dir, al voltant d’un 3%, variant a les zones on es fon el glaç o desembocadures dels rius.

La salinitat és més gran als tròpics, 3.7% que no pas als pols, 2.8%


Cicle de l’aigua

A les regions polars i temperades la precipitació és més gran que l’evaporació, al tròpic a l’inrevés.

La temperatura a l’hivern és de -2º, 5º-20º, 20-25º.