Posted on

Catalunya romana

[esborrany]

[fer història catalunya romana]

Empúries

Tarraco: (galeria)

Baetulo: (galeria)

Barcino

Arribada per carretera de Ribes (Pg Sant Joan), carrer del Portal Nou.
Cardo Maximus: Baixada de la Llibreteria, (Plaça St Jaume) carrer del Call
Sortida per carrer Boqueria (Rambla) i carrer Hospital
Decumanus Maximus: carrer del Bisbe (Pl. St Jaume), carrer de la ciutat.
Muralles: des del sud, Gignàs,  Avinyó – Cardus- Banys Nous, carrer de la Palla, Plaça Nova (Catedral), carrer de la Tapineria, carrer del Sots tinent Navarro.

Indicis (Timeout 2024)

(galeria)

Per eixugar-se el cul després de defecar els romans feien servir una esponja enganxada a un pal, que era compartida, el tersorium. (Nautilus)

Posted on

Catalunya. Paisatges

Geografia de Catalunya |  Evolució geològica  |   Paisatges general : Pirineus, Lleida , Tarragona, Metropolitana, Girona, Centrals   |  [ Catalunya ]

L’observatori del paisatge ha identificat 134 paisatges que ha agrupat en Pirineus, Ebre, Lleida, Camp de Tarragona, Zona metropolitana, comarques centrals i Girona. [Hi ha documentació detallada a internet però alguns dels paisatges apareixen per duplicat]. Pere Blasi a la seva “Geografia” proposa comarques pirinenques, costa, conques del Segre i Ebre (menys Tortosa), i comarques interiors.

Click title to show track
Pirineu
Lleida
Girona
Metro
Centrals
Tarragona
Posted on

Catalunya. Metro

Geografia de Catalunya |  Evolució geològica  |   Paisatges general : Pirineus, Lleida , Tarragona, Metropolitana, Girona, Centrals   |  [ Catalunya ]

W Penedès i Garraf

  • Serres Ancosa M1
  • Plana del Penedès M3  / Garraf M5
  • Litoral del Penedès T28 / Plana del Garraf M17

Llobregat

  • Valls de l’Anoia / Pla de Montserrat M9 / Xaragalls del Vallès M16
  • Muntanyes d’Ordal M6 / Vall baixa del Llobregat M10
  • Delta del llobregat M11

Barcelona i Maresme

  • Collserola M19/ Pla de Barcelona M21
  • Plana del Vallès M17 / Baix Montseny G25
  • Serra de Marina M20 / Baixa Tordera G8
  • Baix Maresme M22 / Alt Maresme M23

 

Posted on

Catalunya. Pirineus

Geografia de Catalunya |  Evolució geològica  |   Paisatges general : Pirineus, Lleida , Tarragona, Metropolitana, Girona, Centrals   |  [ Catalunya ]

W Pirineu Axial (entre les dues Nogueres)

  • [Maladeta, si ampliéssim a la franja fins al Cinca amb les valls de l’Essera i l’Isávena ]
  • Era Baisha Val d’Aran P1 / Era Nauta Val d’Aran P2
  • Cims i Estanys d’Aigüestortes i Sant Maurici P3
  • Pastures de l’Alt Pirineu P7
  • Sant Gervàs – Montcortès P8
  • La Terreta P20 / Conca de Tremp P18
  • Montsec L1

Segre

  • Valls d’Àneu P5 / Altes Nogueres (Vall de Cardós ) P4 / [ + Andorra]
  • Massís de l’Orri – Valls de Castellbò i d’Aguilar  P6/ Plana de l’Urgellet P9
  • Boumort – Collegats P15 / Congost del Segre P11 / La Vansa P14
  • Vall de Rialb L2 / 16 Rodalia d’Oliana / Ribera Salada C21

Cerdanya i Cadí

  • Solana del Baridà P10 / Vall Cerdana P13
  • Cadí P12 [La vall segueix a França amb la Tet, el Carlit i l’Arieja al N i al S el Cadí es prolonga de manera natural amb el Montgrony, el Puigmal, Costabona i el Canigó. ][ més que el P12 del Pirineu, comerques centrals u4) + Capçaleres del Llobregat amb al serra d’Ensija, el verd i port del comte, CC 5.

Prepirineu a Girona

  • Valls del Freser (Puigmal) G24 / Vall de Camprodon G22
  • Capçaleres del Llobregat G26 / Alt Ter G4
  • Alta Garrotxa G1
  • Garrotxa d’Empordà G11
  • Salines-l’Albera G20 / Aspres G3
  • Cap de Creus G6

Pirineu [66Ma orogènia Alpina sobre l’herniciana]:   (1) A l’oest i de Nord a sud: Maladeta (entre el Cinca i la Noguera R), massís de la Vall d’Aran i Beret, cap al sud i fins a la Noguera Ribagorçana: Montsent de Pallars, Serra sant Gervàs, (massís Torreta de l’Orri), serra de Lleres, Conca de Tremp (Pallars Jussà) i Montsec (Noguera). Rasos de Conques, serra de sant Joan, Serra Boumort (2) La Cerdanya travessada pel Segre, amb el Puigpedrós al nord i al sud el Cadí. La vall segueix a França amb la Tet, el Carlit i l’Arieja al N i al S el Cadí es prolonga de manera natural amb el Montgrony, el Puigmal, Costabona i el Canigó. (3) Al Prepirineu tenim la Serra del Port del Comte, els Rasos de Peguera, Serra de Catllaràs, Matamala. Cavallera, Capsacosta, serra Sta Magdalena. El Bassegoda a dalt de la Garrotxa, [Els Aspres i els Salines, la vall de la Jonquera] i la serra de l’Albera amb el Cap de Creus.

Pallars Sobirà

Serra de Canals. A W el Tavascan a E el Lladorre que conflueixen a Tavascan. segueix el Lladorre que després serà el Cardós (Vall de Cardós) que es trobarà amb la Noguera a Llavorsí.
Geològicament és del cambrià 541-485, (€OA pelites, gresos i grauvaques) i les muntanyes al nord del llac de Certascan són roques plutòniques de l’orogènia herniciana (xoc entre Lauràssia i Gondwana per formar Pangea) (GRDA Granodiorites biotítiques).
A Tavascan Rouredes de roure de fulla gran (quercus petraea). Pujant, neretars amb neret, balegars amb ginesta, gespets (prats de festuca eskia)

 

Posted on

Catalunya. Lleida

Geografia de Catalunya |  Evolució geològica  |   Paisatges general : Pirineus, Lleida , Tarragona, Metropolitana, Girona, Centrals   |  [ Catalunya ]

W Segre

  • Aspres de la Noguera L18 (fins al segre) / Mig Segre L3
  • Plana d’Algerri – Balaguer L17 / Paisatge fluvial del Segre L12
  • Regadius del Canal d’Aragó i Catalunya L14/ Plana d’Almenar i Alguaire L15  / Horta de Pinyana L16
  • 13 Baix Segrià L13

E Segre

  • Replans del Solsonès C20 / Serrats de Sanahuja i Llanera L4
  • Vall del Llobregòs L15
  • Baix Sió L19 / Serres de Bellmunt i Almenara L20 /Alt Sió L6
  • Plana d’Urgell L21 / Secans de Belianes i d’Ondara L8 / Costers de la Segarra L7
  • Secans d’Utxesa L22 / 10 Garrigues Altes L10 /  Garrigues Baixes i vall del Corb L9/ Baixa Segarra T2

Ebre

  • Costers de l’Ebre L11 (Ribaroja i Flix)
  • Riberes de l’Algars E4 / Altiplà de la Terra Alta E2
Posted on

Catalunya. Comarques centrals

Geografia de Catalunya |  Evolució geològica  |   Paisatges general : Pirineus, Lleida , Tarragona, Metropolitana, Girona, Centrals   |  [ Catalunya ]

Sota el Pirineu i entre la Conca del Segre amb les planes de Lleida i el Ter

W Seguint el Llobregat:

  • Replans del Berguedà: C19
  • Conca Salina amb Súria: C8
  • Pla de Bages C15 / al W, la Serra de Castelltallat C22
  • Conca d’Òdena C7
  • Montserrat M8

Centre

  • Lluçanès C11 / Plana de Vic C17
  • Moianès C12
  • Sant Llorenç del Munt  M12 / Cingles de Bertí M14

Serralada Prelitoral N

  • Guilleries G13
  • Montseny G15
Posted on

Catalunya. Girona

 

Geografia de Catalunya |  Evolució geològica  |   Paisatges general : Pirineus, Lleida , Tarragona, Metropolitana, Girona, Centrals   |  [ Catalunya ]

Serralada transversal zona volcànica

  • Cabrerès-Puigsacalm G5 /  Valls d’Olot G23

Empordà i Ter

  • Garrotxa d’Empordà G11 /Plana de L’Empordà G17
  • Terraprim G21 / Empordanet Baix Ter G9

Banyoles Selva Girona

  • Rocacorba G19 / Estany de Banyoles G10
  • Plana de la selva G18 / Pla de Girona G16

Gavarres i Costa Brava

  • Les Gavarres G12
  • Ardenya Cadiretes G2 / Gavarres marítimes (Costa Brava) G7
Posted on

Catalunya. Camp de Tarragona

Geografia de Catalunya |  Evolució geològica  |   Paisatges general : Pirineus, Lleida , Tarragona, Metropolitana, Girona, Centrals   |  [ Catalunya ]

W Ebre

  • Serra del Tormo T10
  • 5 Serres de Pàndols-Cavalls E5 / Cubeta de Móra E6 / Barrufemes  (Benifallet i Pienll de Brai) E9
  • Los Ports E13
  • Plana del Baix Ebre-Montsià (els camps d’oliveres al voltant de Mas de Barberans) E14
  • Serres de Montsià-Godall E18

Ebre

  • Burgans E10
  • Serres de Cardó Boix E 12
  • Paisatge fluvial de l’Ebre E15
  • Delta de l’Ebre E19

Ebre Est

  • Montsant T9 / Vall del Silenci T7
  • Priorat històric T11
  • Baix Priorat T12
  • Serra de Llaberia T13 / Plana de l’Hospitalet de l’Infant T15
  •  Muntanyes de Tivissa-Vandellòs T14
  • Litoral del baix Ebre E17

Centre

  • Conca de Poblet T4
  • Muntanyes de Prades T5
  • La Mussara [poble abandonat i avenc de la Febró, 2022] T6
  • Escornalbou-Puigcerver T16 [2022 Serres del Pradell i l’Argentera] / 17 Conca d’Alforja-Vilaplana T17 / Plana del Baix Camp T18 [Mont-roig de camp,, Mas Miró, Montbrió 2022], Camps del Francolí T21
  • Reus Tarragona [Reus, Tarragona 2022] T20, Litoral del camp T19 [Cambrils, Mainou 2022]

Est

  • Alt Gaià T1
  • Plana de l’Alt Camp T22 / Camps de Santes Creus T25 / El Montmell T26
  • Baix Gaià T23  (Altafulla, Torredembarra)/ Massís de Bonastre T24 (El Vendrell)
Posted on

Rússia 4. Els tsars. 1547 – 1721

Tsardom of Russia (1547–1721)

Main article: Tsardom of Russia

Ivan IV, the Terrible

Ivan IV was the Grand Prince of Moscow from 1533 to 1547, then “Tsar of All the Russias” until his death in 1584.

The development of the Tsar’s autocratic powers reached a peak during the reign of Ivan IV (1547–1584), known as “Ivan the Terrible”.[56][57] He strengthened the position of the monarch to an unprecedented degree, as he ruthlessly subordinated the nobles to his will, exiling or executing many on the slightest provocation.[46] Nevertheless, Ivan is often seen as a farsighted statesman who reformed Russia as he promulgated a new code of laws (Sudebnik of 1550),[58] established the first Russian feudal representative body (Zemsky Sobor), curbed the influence of the clergy,[59] and introduced local self-management in rural regions.[60

Posted on

Rússia 2. 882 – 1283

Kievan Rus’ (882–1283)
Main article: Kievan Rus
Scandinavian Norsemen, known as Vikings in Western Europe and Varangians[27] in the East, combined piracy and trade throughout Northern Europe. In the mid-9th century, they began to venture along the waterways from the eastern Baltic to the Black and Caspian Seas.[28] According to the earliest Russian chronicle, a Varangian named Rurik was elected ruler (knyaz) of Novgorod in about 860,[29] before his successors moved south and extended their authority to Kiev,[30] which had been previously dominated by the Khazars.[31] Oleg, Rurik’s son Igor and Igor’s son Sviatoslav subsequently subdued all local East Slavic tribes to Kievan rule, destroyed the Khazar khaganate and launched several military expeditions to Byzantium and Persia.

Thus, the first East Slavic state, Rus’, emerged in the 9th century along the Dnieper River valley.[29] A coordinated group of princely states with a common interest in maintaining trade along the river routes, Kievan Rus’ controlled the trade route for furs, wax, and slaves between Scandinavia and the Byzantine Empire along the Volkhov and Dnieper Rivers.[29]

 

Mongol invasion (1223–1240)
Main articles: Mongol invasion of Rus’ and Tatar invasions

The Sacking of Suzdal by Batu Khan in February 1238: a miniature from the 16th-century chronicle
The invading Mongols accelerated the fragmentation of the Rus’. In 1223, the disunited southern princes faced a Mongol raiding party at the Kalka River and were soundly defeated.[41] In 1237–1238 the Mongols burnt down the city of Vladimir (4 February 1238)[42] and other major cities of northeast Russia, routed the Russians at the Sit’ River,[43] and then moved west into Poland and Hungary. By then they had conquered most of the Russian principalities.[44] Only the Novgorod Republic escaped occupation and continued to flourish in the orbit of the Hanseatic League.[45]

Posted on

Rússia 3. El gran ducat de Moscú 1283 – 1547

Grand Duchy of Moscow (1283–1547)
Main article: Grand Duchy of Moscow
Rise of Moscow

During the reign of Daniel, Moscow was little more than a small timber fort lost in the forests of Central Russia.
Daniil Aleksandrovich, the youngest son of Alexander Nevsky, founded the principality of Moscow (known as Muscovy in English),[46] which first cooperated with and ultimately expelled the Tatars from Russia. Well-situated in the central river system of Russia and surrounded by protective forests and marshes, Moscow was at first only a vassal of Vladimir, but soon it absorbed its parent state.

A major factor in the ascendancy of Moscow was the cooperation of its rulers with the Mongol overlords, who granted them the title of Grand Prince of Moscow and made them agents for collecting the Tatar tribute from the Russian principalities. The principality’s prestige was further enhanced when it became the center of the Russian Orthodox Church.

Posted on

Rússia 1 antiga, fins 882

https://en.wikipedia.org/wiki/History_of_Russia#Early_history

Antiquity
Further information: Bosporan Kingdom, Ancient Greek colonies, Goths, Huns,

Turkic migration, Khazaria, and History of Siberia

Stele with two Hellenistic soldiers of the Bosporan Kingdom; from Taman peninsula (Yubileynoe), southern Russia, 3rd quarter of the 4th century BC; marble, Pushkin Museum
In the later part of the 8th century BCE, Greek merchants brought classical civilization to the trade emporiums in Tanais and Phanagoria.[14] Gelonus was described by Herodotus as a huge (Europe’s biggest) earth- and wood-fortified grad inhabited around 500 BC by Heloni and Budini. The Bosporan Kingdom was incorporated as part of the Roman province of Moesia Inferior from 63 to 68 AD, under Emperor Nero. At about the 2nd century AD Goths migrated to the Black Sea, and in the 3rd and 4th centuries AD, a semi-legendary Gothic kingdom of Oium existed in Southern Russia until it was overrun by Huns. Betwe

 

Posted on

Rússia 5. L’imperi 1721 – 1917

Peter the Great

1672 -1725 Peter I of Russia
Peter the Great (1672–1725) brought autocracy into Russia and played a major role in bringing his country into the European state system.[82] Russia had now become the largest country in the world, stretching from the Baltic Sea to the Pacific Ocean. The vast majority of the land was unoccupied, and travel was slow. Much of its expansion had taken place in the 17th century, culminating in the first Russian settlement of the Pacific in the mid-17th century, the reconquest of Kiev, and the pacification of the Siberian tribes. However, a population of only 14 million was stretched across this vast landscape. With a short growing season grain yields trailed behind those in the West and potato farming was not yet widespread. As a result, the great majority of the population workforce was occupied with agriculture. Russia remained isolated from the sea trade and its internal trade, communication and manufacturing were seasonally dependent.[83]

1762 – 1796 Catherine the Great
Nearly forty years were to pass before a comparably ambitious ruler appeared on the Russian throne. Catherine II, “the Great” (r. 1762–1796), was a German princess who married the German heir to the Russian crown. Finding him incompetent, Catherine tacitly consented to his murder and in 1762 she became ruler.[89][90] Catherine enthusiastically supported the ideals of The Enlightenment, thus earning the status of an enlightened despot (“despot” is not derogatory in this context.)[91] She patronized the arts, science and learning. She contributed to the resurgence of the Russian nobility that began after the death of Peter the Great. Catherine promulgated the Charter to the Gentry reaffirming rights and freedoms of the Russian nobility and abolishing mandatory state service. She seized control of all the church lands, drastically reduced the size of the monasteries, and put the surviving clergy on a tight budget.[92]

1796 – 1825 Alexandre I. Derrotarà Napoleó

1825 – 1855 Nicolau IThe tsar was succeeded by his younger brother, Nicholas I (1825–1855), who at the onset of his reign was confronted with an uprising. The background of this revolt lay in the Napoleonic Wars, when a number of well-educated Russian officers traveled in Europe in the course of the military campaigns, where their exposure to the liberalism of Western Europe encouraged them to seek change on their return to autocratic Russia. The result was the Decembrist Revolt (December 1825), the work of a small circle of liberal nobles and army officers who wanted to install Nicholas’ brother as a constitutional monarch. But the revolt was easily crushed, leading Nicholas to turn away from liberal reforms and champion the reactionary doctrine “Orthodoxy, Autocracy, and Nationality”.[105]

 

1855-1881 Alexandre II. Reforma, abolició dels serfs 1855 1881

alexandre ii aboleix la servitud 1l 1855 1881 reformes i prosperitat

1881 – 1894 Alexander III (1881–1894) was throughout his reign a staunch reactionary who revived the maxim of “Orthodoxy, Autocracy, and National Character”.[135] A committed Slavophile, Alexander III believed that Russia could be saved from chaos only by shutting itself off from the subversive influences of Western Europe. In his reign Russia concluded the union with republican France to contain the growing power of Germany, completed the conquest of Central Asia, and exacted important territorial and commercial concessions from China.

1894 – 1917 Alexander was succeeded by his son Nicholas II (1894–1917). The Industrial Revolution, which began to exert a significant influence in Russia, was meanwhile creating forces that would finally overthrow the tsar. Politically, these opposition forces organized into three competing parties: The liberal elements among the industrial capitalists and nobility, who believed in peaceful social reform and a constitutional monarchy, founded the Constitutional Democratic party or Kadets in 1905. Followers of the Narodnik tradition established the Socialist-Revolutionary Party or Esers in 1901, advocating the distribution of land among those who actually worked it—the peasants. A

Posted on

Israel 6. 1947 – ara

Estat d’Israel

[ l’arrel del problema palestí són els cristians. Quan es van convertir en la religió de poder, els cristians van perseguir els jueus a Bizanci. aquests es van escampar per Europa. Els musulmans van ser més tolerants amb ells, es van poder tornar a establir a Jerusalem i a l’Espanya musulmana va florir la cultura. Però a mesura que el cristianisme buscava consolidar-se contra un enemic, van anar essent atacats i reclosos en guetos.

El 1290 van ser expulsats d’Anglaterra, de diversos llocs de França. El 1492 van ser expulsats d’Espanya. La resta de comunitats van sobreviure, atacades sovint, a Alemanya i països de l’est – dels pocs on podem trobar-hi sinagogues – fins arribar a la bogeria dels nazis.

Si els cristians no haguessin perseguit els jueus, aquests no haurien hagut de deixar mai la seva terra. I un cop fora, si tota l’Europa cristiana no els hagués perseguit i, finalment, volgut exterminar, no haurien hagut de buscar un refugi definitiu a la Palestina controlada pels britànics fundant l’estat d’Israel]

1948-1949. Guerra de la independència entre Israel i Egipte, Jordània, Líban i Síria.
1949 Armistici.
1956. Crisi de Suez, Segons guerra àrab israelí. Després que Naser nacionalitzi el canal de Suez, BG, França i Israel ataquen Egipte.
1967. Guerra dels 6 dies. Israel ataca preemptivament Egipte, Síria, i Jordània, capturant el Sinaí, Gaza, Cisjordània i els alts de Golan.
1967-1970. Guerra desgast al llarg del Canal de Suez.
1972. Segrest dels esportistes israelians a Munich.
1973. Egipte i Síria ataquem Israel per sorpresa al Yom Kippur.
1978. Acords de Camp David, auspiciats per Jimmy Carter. Signats per Menahen Begin i Anwar El Sadat. Egipte reconeix Israel i és expulsat de la lliga Àrab. la UN no ho reconeix perquè no ha participat. Sadat serà assassinat.
1982. Guerra del Líban. Israel envaeix el sud del Líban per expulsar la PLO (Palestine Liberation Organization). 1985-2000 Xocs amb Hezbollah [Iran darrere]
1987-1993. Primera Intifada. Aixecament palestí contra l’ocupació de Cisjordània i Gaza.
1991. Conferència de Madrid, preparatòria per a posteriors acords.
1993. Oslo I. Acord entre Israel i la PLO per l’autogovern palestí. Neix The Palestine National Authority.
1994. Tracta de pau amb Jordània (segon país àrab que reconeix Israel)
1995. Oslo II. Acords per augmentar l’autogovern a Cisjordània i Gaza. [no satisfan a ningú, Israel veu minvada la seva seguretat, i els palestins reclamen un estat]
2000. Cimera de Camp David fracassada.
2000-2005. Segona Intifada, atemptats suïcides. La cimera de Camp David acaba sense acord. Ariel Sharon provoca en visitar el Mont del Temple.
2002. Iniciativa de pau àrab que proposa el reconeixement d’Israel a canvi del retorn dels territoris ocupats.
2003. Roadmap for Peace, iniciativa dels USA.
2007. Conferència d’Annapolis
2007. Hamas es fa amb el control de la franja de Gaza
2006 Guerra del Líban contra Hezbollah després que soldats israelís fossin segrestats.
2008-2009. Guerra de Gaza per aturar el llançament de coets. 2012-2014. Operacions contra Hamàs.
2008 Olmert proposa un mapa per la solució de dos estats que incloïa una connexió entre Gaza i Cisjordània, no acceptat pels palestins (BBC).
2020. Acords d’Abraham que normalitzen relacions amb UAE, Bahrain, Sudan, i Marroc.
2021. Crisi Israel–Palestine. 11 dies de conflicte amb la Jihad i Hamàs a Gaza.
2023. Hamas ataca sorpren Israel matant 1200 soldats i ciutadans i segrestant-ne 251. Israel envaeix Gaza, amb 47.000 víctimes.

Israelís i Palestins reclamen el territori com a propi. Els palestins volen la fi de l’ocupació militar però Israel veu la retirada com un risc per la seguretat (com quan Hamàs va prendre el control de Gaza en al retirada de 2005). La via dels dos estats no és viable perquè mentre a Cisjordània Al Fatah, potser ho acceptaria, Hamàs té per objectiu destruir Israel. Molts palestins desplaçats a Cisjordània i Gaza voldrien retornar a les seves llars ancestrals. La inseguretat contínua, alimentada per Iran a través de Hamas i Hezbollah fa que Israel hagi virat a la dreta permetent assentaments il·legals a Cisjordània.

Cap solució sembla viable. Un sol estat és mal vist pels jueus per la major població àrab mentre que els palestins no volen una autoritat israeliana. Els dos estats generen desconfiança per la divisió entre Al Fatah i Hamas [i els dos territoris], la disputa sobre Jerusalem i l’oposició dels extremistes de cada banda.

Història del conflicte a BBC

2025
Manifestació de palestins contra Hamas (El Nacional). Mahmud Abbas critica Hamas (BBC). Els palestins comencen a rebelar-se contra la dictadura de Hamas (que assassina els opositors polítics) (BBC). Palestina, segrestada per Hamas

L’administració Trump arresta estudiants que es manifestaven a favor de Palestina (BBC) [però la manifestació va consistir en ocupar violentament la biblioteca de la universitat, “Videos of the latest action at the prestigious New York institution showed protesters vandalising bookshelves by writing “free Palestine”.]

Colons jueus agredint pastors palestins (BBC ) Agressió a dona indefensa (BBC)

Jaume Clotet: inicialment es van proposar dos estats, invasió àrab, 28.500 coets El Nacional
Hamas s’ha dedicat a la guerra contra Israel, no a construir Palestina. Però va ser estimulat per Israel per debilitar la OLP (BBC)
Hamas ataca l’organització que reparteix ajuda a Gaza

Posted on

Israel 4. 1517 – 1884

The European Enlightenment and Haskalah (18th century)
During the period of the European Renaissance and Enlightenment, significant changes occurred within the Jewish community. The Haskalah movement paralleled the wider Enlightenment, as Jews in the 18th century bega

 

19th century

An 1806 French print depicts Napoleon Bonaparte emancipating the Jews.
Though persecution still existed, emancipation spread throughout Europe in the 19th century. Napoleon invited Jews to leave the Jewish ghettos in Europe and seek refuge in the newly created tolerant political regimes that offered equality under Napoleonic Law (see Napoleon and the Jews). By 1871, with Germany’s emancipation of Jews, every European country except Russia had emancipated its Jews.

Posted on

Israel 3. Edat mitjana. 324 – 1517

https://en.wikipedia.org/wiki/Jewish_history#Middle_Ages

 

Byzantine period (324–638 CE)
Main article: Jews of Byzantium
Jews were also widespread throughout the Roman Empire, and this carried on to a lesser extent in the period of Byzantine rule in the central and eastern Mediterranean. The militant and exclusive Christianity and caesaropapism of the Byzantine Empire did not treat Jews well, and the condition and influence of diaspora Jews in the Empire declined dramatically.

 

Islamic period (638–1099)
Main article: History of the Jews under Muslim rule
In 638 CE the Byzantine Empire lost control of the Levant. The Arab Islamic Empire under Caliph Omar conquered Jerusalem and the lands of Mesopotamia, Syria, Palestine and Egypt. As a political system, Islam created radically new conditions for Jewish economic, social, and intellectual development.[37] Caliph Omar permitted the Jews to reestablish their presence in Jerusalem–after a lapse of 500 years.[38] Jewish tradition regards Caliph Omar as a benevolent ruler and the Midrash (Nistarot de-Rav Shimon bar Yoḥai) refers to him as a “friend of Israel.”[38]

 

Jewish Golden Age in early Muslim Spain (711–1031)
Main article: Golden age of Jewish culture in Spain
The Golden Age of Jewish culture in Spain coincided with the Middle Ages in Europe, a period of Muslim rule throughout much of the Iberian Peninsula. During that time, Jews were generally accepted in society and Jewish religious, cultural, and economic life blossomed.

A period of tolerance thus dawned for the Jews of the Iberian Peninsula, whose number was considerably augmented by immigration from Africa in the wake of the Muslim conquest. Especially after 912, during the reign of Abd-ar-Rahman III and his son, Al-Hakam II, the Jews prospered, devoting themselves to the service of the Caliphate of Cordoba, to the study of the sciences, and to commerce and industry, especially to trading in silk and slaves, in this way promoting the prosperity of the country. Jewish economic expansion was unparalleled. In Toledo, Jews were involved in translating Arabic texts to the Romance languages, as well as translating Greek and Hebrew texts into Arabic. Jews also contributed to botany, geography, medicine, mathematics, poetry and philosophy.[41]

 

Crusaders period (1099–1260)
Main article: History of the Jews and the Crusades
See also: Siege of Jerusalem (1099)

 

Mamluk period (1260–1517)
In the years 1260–1516, the land of Israel was part of the Empire of the Mamluks, who ruled first from Turkey, then from Egypt. The period was characterized by war, uprisings, bloodshed and destruction. Jews suffered persecution and humiliation, but the surviving records note at least 30 Jewish urban and rural communities at the opening of the 16th century.

Posted on

Israel 2. Domini romà. 63 BCE – 324

63 BCE Els Romans conquereixen Palestina

Segle I BCEamb construeix el segon temple que serà destruït pels romans el 70 CE per reprimir una revolta.

Al temps de Jesús “Around the 1st century CE, there were several small Jewish sects: the Pharisees, Sadducees, Zealots, Essenes, and Christians. After the destruction of the Second Temple in 70 CE, these sects vanished.[127] Christianity survived, but by breaking with Judaism and becoming a separate religion; the Pharisees survived but in the form of Rabbinic Judaism (today, known simply as “Judaism”). The Sadducees rejected the divine inspiration of the Prophets and the Writings, relying only on the Torah as divinely inspired. Consequently, a number of other core tenets of the Pharisees’ belief system (which became the basis for modern Judaism), were also dismissed by the Sadducees. (The Samaritans practiced a similar religion, which is traditionally considered separate from Judaism.)

El 132-136 va tenir lloc la revolta Bar Kokhba dels jueus a la província de Judea desencadenada pel descontent per la dominació romana i el projecte de fundar una nova ciutat sobre les runes de Jerusalem, Aelia Capitolina, amb un temple dedicat a Júpiter a la muntanya del Temple. L’emperador Hadrià envia el 134 un exèrcit amb sis legions i esclafa la rebelió. Moriran uns 500m jueus, canviarà el nom al mapa pel de Síria Palestina i prohibirà als jueus que entrin a Jerusalem.

[encara quedarà població al país, però aquesta és una de les causes de la diàspora]

 

Posted on

França revolucionària. 1789 – 1799

1789 revolució francesa, els jacobins eren més d’esquerres, aliats dels sans-culottes, després ha apssat a designar: In France, Jacobin now generally indicates a supporter of a centralized republican state and strong central government powers[3] and/or supporters of extensive government intervention to transform society.
Posted on

Israel 1. 1500 BCE – 63 BCE

wikipedia, Ancient Jewish history (c. 1500 BCE – 63 BCE) , Roman rule in the land of Israel (63 BCE – 324 CE), Middle Ages  324 1517, 5 Early Modern period, s xix, sxx fins holocaust, l’estat d’israel

1500 BCE Tot i la narració fundacional d’Abram i l’èxode des d’Egipte, no hi ha evidència història que el poble d’Israel hagués hagut de deixar la seva terra.  (Veure Judaisme). Sembla que hi havia una confederació de dotze tribus.

1000 BCE

 

regne d’Israel [al nord, com Galilea?] i Judea

Click title to show track
israel