Navas. 10/01/2023. 12.6 km. Les casetes amb jardí que es van fer el Congrés. Passatge de la Guineu. Mural urbà del centre Espronceda. Fonts di’Islàndia, sense aigua. Grup de dones grans fent-se massatges a la Parròquia de San Joan Bosco.
El Congrés i els Indians. 14 km. 26/01/2023. Un barri tranquil amb habitatges socials que es van fer pel Congrés eucarístic de 1952 (carrer Cardenal Tedeschini). Alguns edificis interessants amb planta circular. Felip II amb Bailón. Al llarg de FelipII, blocs amb zones verdes. L’antic canòdrom de la Meridiana.
La Sagrera. 1/02/2023. 23.5 km. Limitada per la via del tren i unes obres interminables. Nou carril bici i zona urbanitzada de nou amb la biblioteca. La nau Bostik, fàbriques funcionalistes, el Parc de la Pegaso, la preciosa Plaça Massadas, La Meridiana amb l’Hipercor.
Sant Andreu del Palomar 3/3/2023 16/3/2023. 61.1 km. Un dels barris amb més personalitat, homogeni com a poble, Plaça Orfila, Sant Andreu del Palomar amb una cupula ‘renaixentista’ (1850), l’estació, amb el bonic jardí del rec, Santa Marta, Agusti Milà fins la Meridiana, Plaça Xandri, Sant Hipòlit, Gran de Sant Andreu, Baliarda i arribo a la Plaça de Can Fabra amb la Biblioteca i l’espai de la Fabra i Coats. El SAT. Carrers i passatges endreçats, Gran de Sant Andreu, la Plaça del Mercat, la Plaça de les Palmeres. La Rambla Fabra i Puig. Entre Agustí i Milà i Palomar és és modern. La casa Bloc a Torres i Bages. Plaça Mossèn Clapés, la meravella del carrer Grau, que té les cases a l’esquerra i a la dreta uns garatge jardí.
El Bon Pastor. Baró de Viver 16/3/2023. 46.6km. Recorregut per la zona Industrial, naus de majoristes xinesos, l’edifici de la BWV i mini que es veu des de la Ronda, magatzem d’Amazon. No trobo barri fins al Bon Pastor on hi ha un mercat agradable. Àrea esportiva damunt la ronda litoral aquí i a Baró de Viver. Les casetes del Bon Pastor han estat enderrocades i han fet habitatges nous. N’han conservat unes quantes com a museu (MUHBA). La Maquinista. El Bon Pastor, amb un bloc-barri que té un jardí a dins.
Trinitat vella 31/03/2023. 13.7 km. La meravella desconeguda del Parc de la Trinitat, sense aigua per la sequera. Els habitatges socials humils del turó, mare de Déu de Lorda, la plaça de la Trinitat, el Pont de Sarajevo que travessa la Meridiana que és com riu.
Els ponts del Besòs:
1. Eduard Maristany
2. Cristòfol de Moura / ctra Torrassa
3. Gran Via / C31
4. Rbla. Guipúzcoa / Pi Margall At. Adrià
5. Santander / Puis XII Badalona || Bon Pastor i passera Molinet
6. Potosí (Bon Pastor) / Pont Can Peixauet Sta. Coloma Gramenet
7. Baró de Viver. Pg. Sta Coloma / Pont vell de Sta. Coloma
8. (B20)
9. Vallbona Parc de les Aigües / Passera de la Ribera de Montcada
El rec Comtal des de Moncada i Reixach
B20, Sant Jeroni de Murtra, Poblat Ibèric, Singuerlin, Ciutat Meridiana, Torre Baró.
Vallbona. Ciutat Meridiana. Torre Baró. Canyelles / Roquetes / Trinitat Nova. La Guineueta / Verdun / Prosperitat. Can Peguera / Turó de la Peira / Porta. Vilapicina i Torre Llobeta
Vallbona
“Formava part, originàriament, del terme de Sant Andreu. Actualment separa els termes de Barcelona i Montcada i Reixac. Manté un cert tarannà de poble.” 1/2/2024: Per arribar a Vallbona vaig per la platja, Rambla Prim, Cristòfol de Moura i el Besòs. He vist aus de riu i dos conills empaitant-se. Un mural molt bonic. Passo sota la via del tren i recorro les casetes de Torre Vella, Alzinar i Pierola. Després hi ha una part ajardinada al llarg del rec Comtal, molt agradable, abans de pujar la muntanya pelada del passeig de la Pineda, urbanisme salvatge. Un camí arreglat duia fins a Montcada. Carrers de fort pendent, una mica suburbi. I ja travesso sota les autopistes per ctra. Sabadell per creuar a Can Cuiàs.
Ciutat Meridiana
“Ciutat Meridiana és un dels exemples més clars de l’urbanisme especulatiu predemocràtic i constitueix una agressió ecològica a la serra de Collserola.” 1/2/2024, les masses de formigó de l’autopista. Recorro la zona industrial, que potser és fora del terme de Barcelona. Veig una fàbrica de cartró calcinada. Travesso un passeig enmig del bosc, ben cuidat, i arribo a Can Cuiàs que passen de les onze, unes tres hores després d’haver sortit i m’aturo a esmorzar un entrepà de salsitxa boníssim. He estat escoltant el Modern Jazz quartet. Estudio la ruta i faig un esbós. Ressegueixo els carrers amb noms de plantes, gardènies, camèlies, petúnies fins que faig la volta al torrent per Circumvalació i Rasos de Peguera. M’enfilo per les Agudes. El barri s’ha dignificat amb escales mecàniques i uns vagonetes que salven els desnivells. Costabona, Agudes i arribo a St.Bernat de Claravall. Altra vegada la volta al torrent per tornar a sortir a l’altra banda i creuar pel camí petit que vaig fer el primer cop. Rasos, Vallcivera, passo per la biblioteca que està tancada, travesso per Castelldefels, horts de la Ponderosa i segueixo el rec fins a la casa de l’Aigua de Trinitat Vella.
Torre Baró
“El nom prové de dues antigues torres construïdes per la família Pinós als segles XVI i XVIII, ja desaparegudes. ” [Mentre que el web de l’ajuntament fa comentari polític de Ciutat Meridiana, amaga el barraquisme d’autoconstrucció de Torre Baró]. 12/2/2024. Tal com era d’esperar, un barri complicat de molt pujada i complicacions. Sant Feliu, El que pensava que era un camí, era un sender. Alguns carrers que estaven marcats com a asfaltats eren pistes mig perdudes a la muntanya. A la part baixa hi ha blocs nous, amb un urbanisme decent. A la part alta les cases s’esglaonen pels pendents, a vegades accessibles només per una escaleta. Barraques de pedra. Reixes i alarmes, deu ser una zona insegura. Però es veuen terrasses agradables, alguns llimoners florits, nans de pedra decorant. He acabat amb l’agradable carretera alta de Roquetes amb alguns ametllers florits preciosos.
Trinitat Nova
Sorgit durant els anys cinquanta, té la típica configuració en blocs envoltats d’espais enjardinats, i els habitatges són de dimensions reduïdes. 31/3/2023. El pont de Sarajevo que creua la Meridiana, blocs senzills amb força llum, limita amb Collserola i el caos de Torre Baró.
Les Roquetes
“El barri de les Roquetes es troba en una zona amb forts pendents. La important immigració dels anys cinquanta es va construir les pròpies cases.” 2024/02/12. El carrer de la cantera s’enfila fins a la pl. Puig Antic, desolada. Llobera i Rodrigo Caro, ben bé on acaba la urbs i comença la muntanya. Una pintada diu “La vida es bonita. Porque tanta pena?” Recorro uns jardins molt agradables. Hi ha escales mecàniques i ascensors per salvar els fortíssims desnivells. Torno a enfilar-me fins a dalt per baixar per Briquets i després de pujar per Mina Ciutat, que és planer i vindria a ser com el carrer major. Jaume Pinent, pujar i fer Vidal i Guasch i la pujada tremenda de Torres. Simancas, els blocs en diagonal amb tot de roba estesa i ja només em queden unes giragonses abans de baixar pel Almansa.
Canyelles
“Canyelles, construït l’any 1974, és el darrer polígon d’habitatges aixecat al districte durant l’etapa predemocràtica.” 2024/02/12. Pujo seguint el parc de la Guinaueta i segueixo la Ronda per pujar per Machado i Miguel Hernández. Tots els carrers tenen noms de poetes castellans. Els blocs acaben en forma de casetes de colors, com un poblet penjat. Hi ha molts espais verds i llum., el Parc de Josep Serra Martí. Un barri agradable.
La Prosperitat
“Va sorgir pràcticament del no-res durant les dècades dels anys vint i trenta del segle XX, en el procés d’expansió poblacional de la ciutat.” 2024/02/26. Miro la ronda des d’un pont i segueixo la B20 fins a Via Júlia, on es troba Roquetes i Trinitat Nova. Ressegueixo l’agradable Via Júlia fins a PgValldaura i començo a resseguir els carrers verticals, amb alguna confusió. Alguna caseta antiga, blocs bàsics dels 50-60, zones verdes. Una escultura notable de Jaume Plensa. Una altra a Via Júlia.
Verdun
“Situat a la part central del districte, el barri de Verdun és un triangle completament urbanitzat i constituït, bàsicament, per dos grans promocions d’habitatges. 2024/02/26. Començo a seguir els carrers de Verdun que són molt tranquils, blocs bàsics de la posguerra. i alguns posteriors.
La Guineueta
“La Guineueta està formada pel polígon de la Guineueta a la part nord i pels polígons d’habitatges de Barcinova i Calinova al sud, construïts durant els anys setanta.” 2024/02/26. Faig el perímetre pujant per Artesania, la B20 amb Canyelles a l’altra banda, Pl.Karl Marx i miro de recórrer el Parc Central de 9Barris amb l’esplèndida seu del dictricte. Aquesta part és una urbanització moderna i més digna.
Porta
Nascut de la pressió demogràfica al final del segle XIX, està separat de Sant Andreu per la Meridiana. El barri conté edificacions rurals antigues i és ric en zones verdes. 2024/3/4. Pujo per Meridiana, passo per l’agradable passeig de Can Dragó amb l’escultura de les quàdrigues, Valldaura, Pg Verdum i començo els carrers Alcúdia, Selva, Escultor Ordoñez, Estudiant. Descobreixo la preciosa Pl.Sòller que té un jardí amb una bassa i una escultura preciosa. Un balcó ple de gàbies d’ocells que refilen. És un urbanisme decent, amb equipaments, zona esportiva, centre comercial, alguna masia antiga, el cementiri de StAndreu amb les increïbles tombes dels gitanos.
El Turó de la Peira i CanPeguera
El barri es disposa entorn al turó que li dóna nom i que l’envolta gairebé completament. La part alta del turó és un parc urbà que data de 1936. 2024/03/04. Volta al Turó de la Peira, Fabra i Puig, PgUrrutia, Pi Molist i m’enfilo per Vilaseca. No ho tenia preparat amb prou cura i m’he confós una mica. Mirador del Turó de la Peira. Semblava que estigués enmig d’un bosc i no a Barcelona. Ressegueixo els carrerons de Can Peguera però me n’he perdut algun. (Situat al peu del vessant nord del turó de la Peira, el nom prové de la fabricació de pega que es feia a partir de les pinedes.)
Vilapicina i Torre Llobeta
Vilapicina és el barri més meridional de Nou Barris. Es va bastir al voltant de l’església de Santa Eulàlia. Es va ajuntar amb la Torre Llobeta després de la Guerra Civil. 2’24/03/04. Circumvalació de Vilapiscina, Fabra i Puig, Meridiana, Riera d’Horta, Arnau d’Homs i PgMaragall. Petrarca, els carrers amb nom d’artista en diagonal sota Cartellà, un barri més dens però força agradable. Serrano i Cartellà, amb la preciosa escultura com una flama. Els blocs tranquils de TorreLlobeta. La part final d’Escòcia i Jota, entre Meridiana i Arnau d’Homs.
El Poblenou: 18/10/2020 a 7/4/2021 . 126.4 km. El vaig començar a recórrer durant la pandèmia sense planificar gaire, fent petits fragments. Vaig descobrir els ocells pintats a la paret a Ramón Turró. De Rambla Prim al Parc de la ciutadella, i de Gran Via al Mar: El Parc i la Llacuna, la Vila Olímpica, Provençals del Poblenou, Diagonal Mar i el Besòs i Maresme fins a Rambla Prim. El barri tradicional és un eixample, amb els carrerons de pescadors al voltant de la Plaça Prim. La Vila Olímpica és correcta justet, i em sobren les pèrgoles del sobrevalorat Enric Miralles. El Parc del Poble nou, excel·lent, evocant les dunes, inicialment amb les travesses del tren que hi passava, retirades per cancerígenes, i estructures com d’un vaixell enfonsat que han hagut d’aïllar amb barreres perquè la gent és estúpida. Diagonal Mar és mediocre i el Parc encara més. A Provençals estan reurbanitzant amb un bon ajardinament la zona de Pere IV, bon Parc de Nouvel i brillant l’ajardinament de Cristòfol de Moura.
La Vila Olímpica: De Ciutadella a Badajoz, de Taulat al mar
El Parc i la Llacuna: Glòria, CIutadella a Llacuna
Diagonal Mar i front Marítim (Bac de Roda fins a Josep Pla i Parc diagonal Mar)
Provençals de Poblenou (Gran via a Diagonal, Parc de’n Nouvel)
La Verneda i la Pau: 15/5/2021, 12/8/2021. 21 km. Una primera part, ja amb un plànol imprès, El Piramidón, l’església de san Juan Bosco, vivenda social amb molts espais verds i l’experiment de d’orientar els blocs en direccions diferents, els gratacels esvelts de Rambla Guipúscoa abans de creuar la via del tren, la zona industrial de Via Trajana, els ponts amb pintades per creuar la via del tren. Un edifici molt interessant a la illa Andrade, Agricultura, Concili de Trento, Treball. El desembre feia la segona.
Sant Martí de Provençals: 28/1/2022 . 15.2 km. Del tren a Gran Via, entre Espronceda i Cantàbria. Són barris nous, amb blocs dels ’60 i ’70, separats per zones verdes. Encara hi ha l’església de quan tot això eren camps i cases de pagès, i qalgun passatge de casetes baixes per Bac de Roda abans d’arribar a Gran Via.
El Clot: 24/2/2022 (de l’Hospital de Sant Pau a Gran Via, Navas i Dos de Maig). 15.1 km. El barri antic amb el mercat i el carrer Rogent que puja, l’inspirat Parc del Clot, amb un manteniment insuficient, la Rambla Guipúscoa, amb les escultures dels origami d’ocellets, la Farinera, un tros de Meridiana, una part com un Eixample.
Camp de L’Arpa: 25/3/2022, 26.2 km. té una part de carrers i passatges petits situats en Diagonal, i no en les direccions de l’Eixample, potser va créixer al llarg d’unacarretera que seguia per Ferser i Concepció Arenal? Una part més nova dels 60-70. La fàbrica de la Damm. A Freser amb Navas una fàbrica de disseny funcionalista. El minúscul carrer del Pistó.
El Besòs i el Maresme: 5/5/2023 41.8 km. que no he completat fins el 2023, i que havia deixat mig fora perquè una part pertanyia a Sant Adrià. Un barri molt desigual. El Fòrum amb el museu de Ciències Naturals, espais per a concerts i un encertat parc de dunes artificials amb una zona de banys que sembla d’un hotel de luxe. A dalt hi ha els blocs de habitatge social de la Mina, amb el Parc del Besòs, i la part entre Rambla Prim i Ramon de Penyafort, amb carrers de casetes de planta i primer pis, tot noms de pintors i escripors catalans de l’edat mitjana. Gent humil, hi havia cua al menjador social de Gregal. I a baix, els blocs de luxe propers a Diagonal Mar. La part més nova a la Catalana té parcs i habitatge social de qualitat.
Del districte de Sant Martí. A Pujades 172, 4art 1a hi va néixer la mare el 17 de març de 1927.
I al Ptge. d’Aymà 7, 3r 3a, hi vaig venir a viure el 10 de març de 2002, 75 anys després i 650 metres de separació. Al Mapa de 1935 encara s’hi veu la via del tren. Què hi havia aquí abans i què va passar? (fotos antigues del carrer)
La Rambla Triomf, amb el Tio Che, el Casino de l’Aliança, el Monopol. El carrer Marià Aguiló i la Plaça Prim. Les platges i el Parc del Poblenou. El cementiri.
Carrers verticals: (Wellington, Sardenya, Marina, Joan d’Àustria, Pamplona, Zamora), Àvila, Badajoz, Ciutat de Granada, Roc Boronat, Llacuna, La Rambla, marià Aguiló, Bilbao, Lope de Vega, Espronceda, Bac de Roda (Fluvià, Provençals, Selva de Mar, Treball, Agricultura, Josep Pla, Puigcerdà, Maresme, Rbla.Prim)
Carrers horitzontals: (Paraguai-Perú), Bolivia, Tànger, Sancho d’Avila, Almogàvers / Pere IV, Pallars, Pujades, Llull, Ramón Turró – Joncar, Dr. Trueta, Taulat, Joncar, Carmen Amaya -Pg Calvell-Pg Garcia Faria.
Barri de Pescadors al voltant de la Plaça Prim i el mercat: Sant Francesc, Ferrocarril, Maria Aguiló, Vidal i Valenciano, Joncar, Amistat, Taulat, Fernando Poo, Laberint, Perelló.
Espais verds: El Parc del poblenou, les platges amb el Bogatell i l’espigó de la Mar Bella
El 20/04/1897 s’integren a Barcelona Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sants, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles i les Corts,(enllaç). Més endavant s’hi afegirien Vallvidrera, Horta i Sarrià (1921). Des de 1860 s’havia començat a desplegar el Pla Cerdà.
A Vallbona corre l’aigua, però després el rec es torna invisible i només ressorgeix en restes arqueològiques: al Born CCM i al carrer de la Marquesa. Actualment hi ha dos trams del rec protegits: el que hi ha al Born CCM, que és Bé Cultural d’Interès Nacional, i la zona del Molí de Sant Andreu, que és Bé d’Interès Local. La resta del rec no té cap tipus de protecció legal.
Un altre tram visible va sortir a la llum durant les obres al carrer Doctor Aiguader el 2011. És la sortida al mar i va funcionar entre els anys 1715 i 1721. L’aigua, en aquest cas, va adquirir un valor defensiu. És un tram provisional que es va fer amb motiu de la construcció de la ciutadella borbònica i va funcionar com a barrera de seguretat i fossat. Al Born CCM es pot veure part de l’antic traçat juntament amb un dels ponts que el creuava: el pont de la Carnisseria, a tocar del desaparegut carrer dels Ventres, batejat així pels artesans que hi feien cordes d’instruments musicals amb l’estómac de certs animals. Al sòl del tram del rec que passa pel Born els arqueòlegs hi van descobrir ceràmica, ossos d’animals i una gran quantitat de llavors de raïm.
A Vallbona corre l’aigua, però després el rec es torna invisible i només ressorgeix en restes arqueològiques: al Born CCM i al carrer de la Marquesa. Actualment hi ha dos trams del rec protegits: el que hi ha al Born CCM, que és Bé Cultural d’Interès Nacional, i la zona del Molí de Sant Andreu, que és Bé d’Interès Local. La resta del rec no té cap tipus de protecció legal.
