Posted on

Fisiologia. Metabolisme d’organismes

La vida  Metabolisme cel·lular

Introducció. Respiració Fisiologia vegetal Nutrició, transport xilema i floema, excreció. Fisiologia animal. Digestió extracel·lular. Excreció. Respiració. Transport. Músculs.

Processos dels òrgans de l’organisme amb entrada de nutrients, assimilació i evacuació de deixalles [metabolisme global] garantint el metabolisme cel·lular i el seu entorn. [Una tribu autosuficient tindria aigua, conreus, ramat, minerals, i es podria proveir de tot. En el meu pis, jo no sóc autosuficient, hi ha un sistema que em fa arribar aigua, gas, llum, els aliments, els vestits, els mobles, es fabriquen en altres llocs i un sistema me’ls deixa a una botiga del barri o me’ls fa arribar Amazon. Jo contribueixo -contribuïa- en una part del sistema de control].

Les necessitats metabòliques individuals de les cèl·lules de l’organisme es resolen a nivell global gràcies a l’especialització de cèl·lules i òrgans (diferenciació i teixits).
Després que les plantes han fabricat glucosa amb la fotosíntesi, tots els organismes duen a terme un procés de respiració. [ La respiració en animals i plantes, és una mena de combustió lenta que té lloc en tots els teixits [la fermentació que fa el llevat convertint el sucre en alcohol la fan també les zimases a tots els teixits vegetals i animals. Felix Hope-Seyler descobreix com l’oxigen és recollit per la sang]. Hi ha una respiració sense oxigen, anaeròbica, observada per Cagniard de la Tour el 1838. El 1897 Büchner troba que extractes de llevat (sense la cèl·lula sencera) també poden fer fermentar la glucosa, ho fan els enzims.

Fisiologia vegetal

Nutrició. Les plantes necessiten

  • aigua
  • gasos com O₂ i CO₂
  • nitrògen (nitrats → metabolisme del nitrogen)
  • fòsfor (fosfats → ATP i àcids nucleics)
  • sofre (sulfats → aminoàcids que contenen S) per als processos orgànics
  • una sèrie de components minerals (anions i cations) que formen part d’alguns enzims, processos de transport i estructura del citoplasma. K+ i Ca++ intervenen inflant i desinflant citoplasma. Mg++, Mn++, Fe++ són necessaris per alguns enzims i citocroms de la fotosíntesi.

Transport
(A.289) Les sals minerals i l’aigua són absorbides per les arrels mitjançant osmosi (deixa entrar aigua i solvent i només deixa sortir aigua). Aquestes substàncies s’han de transportar als llocs de producció i magatzem (ràpid 95%) i del magatzem als llocs de consum (lent 5%). El transport a curta distància es fa a través dels espais intercelul·lars i el protoplasma comú a totes les cèl·lules. (A.288) fins que s’arriben a les conduccions especialitzades en conducció (xilema i floema).
Xilema: Transport general de líquid, aigua i minerals  de les arrels a les fulles.  Entren per osmosi a les arrels i es transporta cap amunt per capilaritat a través dels vasos del xilema. (Strasburger 1891), evaporació a les fulles segons el nombre d’estomes (Garreu 1849) Les fulles cedeixen vapor d’aigua provocant una succió que arriba als 40 bars i que pot ser prou com per impulsar-la fins a 140 m.
Floema. Com es fa arribar a tot l’organisme els nutrients [equivalent a la circulació de la sang]? Hi ha un altre sistema de vasos, el floema, per on circulen els sucres des de llocs d’alta pressió, com les fulles, a llocs de baixa pressió, com les arrels. (Münch ∼1930, i més tard Sussex i Sadava el 1983). Els espais intercel·lulars permeten l’intercanvi de gasos per simple difusió. Nutrients. (1930 Ernst Munch) . DK 154

Excreció
(A.295) A part de l’aigua s’eliminen excés d’hidrats de carboni mentre que no hi ha un mecanisme d’excreció de nitrogen com la urea en els animals degut a que les plantes gairebé sempre són deficitàries en Nitrogen. Algunes substàncies com olis, resines i cautxú surten de les cèl·lules i queden guardats en bosses (explotació comercial).

Fisiologia animal

Cal un entorn amb nutrients vegetals. Els heteròtrofs necessiten aminoàcids que no són capaços de sintetitzar, hidrats de carbó (glucosa) o greixos com a combustible energètic, components inorgànics com Na, K, Ca, Mg, Cu, per processos nerviosos, enzims, i vitamines per sintetitzar enzims. La digestió intracelular (protozous i cèl·lules  fagocitàries) té una fase àcida on l’aliment es descompon en components que seran incorporats o expulsats per excreció.

  • Digestió extracelular
    Als annèlids, artròpodes i vertebrats l’especialització cèl·lular permet una digestió extracelular (A.284 B) on els aliments recorren un tub on van essent transformats fins a la seva incorporació o excreció: digestió bucal (trituració+saliva), digestió gàstrica (àcid clorhídric i altres a la paret de l’estómac que descomponen les proteïnes i mata els bacteris), digestió intestinal (midó a glucosa, proteïnes a polipèptids, greixos a àcids grassos) mitjançant la secreció alcalina del pàncrees. La bilis del fetge activa els moviments de l’intestí col.laborant al procés. Els resultats de la digestió de baix pes molecular són absorbides a l’intestí (a.enteral) afavorides per les vellositats i moviments de l’intestí estret. S’anomena metabolisme basal a la producció d’energia necessària per mantenir les funcions vitals en estat de repòs (5800-8400 kJ a l’home segons edat, pes i sexe) i depèn de la massa segons M0.73 (més un ratolí que un elefant).

    • Proteïnes: la pepsina a l’estómac talla les proteïnes en pèptids. A l’intestí prim s’acaben de dividir en aminoàcids.
    • Hidrats de carbó: la amisala de la saliva degrada el midó a maltosa. A l’intestí prim de maltosa a glucosa.
    • Greixos (lípids): intestí prim, la lipasa pancreàtica passa als quilífers [?]
    • Fibra: passa de llarg i s’acumula a l’intestí gruixut.
    • Aigua: Se n’absorbeix una mica a l’estómac i intestí prim; la majoria a l’intestí gruixut.
    • Vitamines liposolubles (A, D, K): Intestí prim amb la bilis del fetge es preparen. Al gruixut bacteris generen la K i s’absorbeixen totes.
    • Vitamines hidrosolubles: s’absorbeixen als intestins prim i gruixut.
    • Minerals (Fe, Na, Ca): S’absorbeixen a l’intestí prim.

     

Excreció
S’expulsen productes metabòlics sobrers o tòxics i es defequen substàncies no digeribles (no arriben a entrar en el procés). Entre els primeres s’eliminen sense transformar el CO2 i NH3, àcids grassos i aminoàcids quan estan en concentracions elevades, s.actives i toxines mentre que el nitrogen requereix la preparació d’àcid úric enzimàticament i amb despesa d’energia. Mentre els mesozous i celenterats expulsen els productes sense intervenció d’òrgans, els animals superiors han desenvolupat els ronyons on es genera l’orina (amb els productes de deixalles) que serà traspassada als conductes urinaris. El CO2 és eliminat pels pulmons, la suor elimina sals inorgàniques i les brànquies dels peixos l’excés de sal.

Respiració
Els unicelul·lars han d’estar en contacte amb l’oxigen per dur a terme la respiració que els dóna l’energia necessària. Els animals superiors han desenvolupat un sistema de transport eficaç que manté les cèl·lules en estat permanent de saturació de O2. El gas es transmet per difusió ajudat per moviments (brànquies de crustacis, compressió i expansió d’òrgans en caragols pulmonats, insectes i vertebrats) i passa a l’organisme a través d’un sistema traqueal (insectes) o circulatori (vertebrats).

Transport
Procés pel qual es posa en contacte els diferents òrgans a través del sistema circulatori, sang. Els nutrients de la digestió (sucre), i O2 (hemoglobina) de la respiració són transportats a les cèl·lules on té lloc el metabolisme que allibera CO2 i deixalles. Aquestes són transportades als pulmons i sistema excretor. Funció d’immunologia ( leucocits ) protecció de coagulació ( trombocits ).
Als celenterats el transport es fa pels espais intercelul·lars i a través de les cèl·lules. Els animals superiors han desenvolupat un sistema de vasos sanguinis que en els insectes és obert i en els annèlids i vertebrats és tancat. El sistema de vasos capil·lars (diàmetre de 5-10μm ) intercanvia CO2 i O2 als pulmons, i cedeix productes residuals als òrgans excretors. El líquid intersticial és substituït per plasma nou sanguini i queda acumulat a les vies limfàtiques on va a parar a les venes. El líquid és impulsat pel cor. [En el líquid intersticial que envolta la cèl·lula, com se separen en artèries i venes el que és aliment del que és deixalla?]
Sang. El transport de substàncies a través de la xarxa de vasos sanguinis acompleix funcions de respiració, nutrició-excreció, amortiguació (regulació concentració H+), cessió de calor i immunobiologia. Consta d’unes cèl·lules  [carros de transport, arteria ­autopista] leucocits (immunologia i reparació, originats al teixit conjuntiu), trombocits o plaquetes (coagulació) i eritrocits o glòbuls rojos (produïts a la medul·la òssia, cèl·lules contenint molta hemoglobina, proteïna amb ferro que fixa l’oxigen). En la respiració l’aire captat pels pulmons es difon en la sang, queda fixat a l’hemoglobina i és alliberat al plasma quan troba molta concentració de CO2. Aquest es dissol a la sang en forma de HCO3– la qual cosa suposa una acumulació d’àcids a la sang que és compensada amb l’aportació de bases (amortiguació). La funció de la sang és tan important que els organismes superiors han desenvolupat un sistema de coagulació per evitar pèrdues en cas de ferida (trombocits). També hi ha un sistema de defensa contra microorganismes nocius com la secreció de lisozima, els interferons i cèl·lules fagocitàries, alhora que hi ha també una defensa cel·lular específica en els vertebrats (en l’organisme humà el sistema immunitari pesa un kg i té 1020 anticossos) que consisteix en la generació dels enzims específics per destruir el cos detectat com a estrany. L’al·lèrgia és una reacció immunitària inadequada. Quan la sang roba cèl·lules amb el nivell d’oxigen baix, l’hemoglobina els el cedeix. L’energia de la respiració es fa servir per la divisió cel·lular, construcció de proteïnes i DNA i transport.

Músculs
Es contrauen per l’acció de dues proteïnes la miosina (Kühne 1864) i l’actina (Halliburton 1887). 1954 Andrew Huxley i Jean Hanson mostren que als músculs, els filaments de la proteïna actina llisquen sobre la miosina per contraure’l tot consumint energia ATP.)
En repòs els filaments fins de l’actina se superposen una mica sobre els de la miosina. Quan es rep un senyal nerviós, els filaments d’actina llisquen sobre la miosina escurçant el múscul i consumint energia ATP.

Posted on

Bedoll

Vida  |   Llista Espècies

Betula pendula

[tinc dos bonsais] són els boscos que vaig veure a la taiga de Finlàndia.

Durant un mes vaig estar polint, vernissant, passant la ma pels taulers de bedoll quan feia la lllibreria.

Gustav Klimt, Buchenwald. Vist el 2014 a Dresden

 

 

Posted on

Angiospermes

Arbre de la vida    La vida al voltant

[plantes amb flor, òrgans masculins, estams, i femenins, pistil carpels, envoltats de pètals i sèpals que els protegeixen. Així hi pot haver reproducció sexual al mateix lloc alhora que en col·laboració amb els insectes s’optimitza la difusió]

A la terrassa, xicoies, malves, espígol, roselles, llimoner, ametller.

Apareixen al Cretàcic, 145Ma. Arbre de la vida

  • Angiospermes basals, nenúfars
  • Altres famílies: Clorantacees, Ceratofilàcies
  • Magnòlides
  • Dicotiledònies (Magnoliòpsida) Eudicots
  • Monocotiledònies (Liliòpsides), Monocots lliris,gramínies

[la classificació va canviant des de la Guia de Camp a la que proposa la wikipedia el 2023] [La Bxxx es refereix a la Flora de Catalunya d’Oriol de Bolós, amb 149 famílies] [ PDF amb poster de tots els ordres i famílies]. Ordres amb característiques.

Terrassa Ayma, flor ametller amb abella

Nimfàcies B19: nenúfars

Angiospermes basals

Terrassa Aymà

(branca primitiva de les plantes amb flor)

Altres famílies: Chloranthales (tropicals sense pètals), Ceratophyllales (aquàtiques)

Magnòlides: Les angiospermes més antigues. (plantes llenyoses tropicals, flors amb carpels lliures): Magnolia, llorer, canyella.

  • Lauraceae: 2.000 espècies d’arbres i arbusts aromàtics, procedents de Gondwana. B15 Llorer.
  • Magnoliaceae: 225 espècies, les angiospermes més primitives. Magnòlia.
  • Piperals: pebre (Aristoloquiàcies B21)
  • Canel·lals: arbres aromàtics

Dicotiledònies: Vascular amb dues fulles o cotiledons a la llavor.

Basals

  • Buxales: Buxàcies B80: boix Cal.litricàcies B81
  • Proteales: plataners, plantes d’Àfrica del sud
  • Ranunculales: GC1: part important de la flora d’europa, carpels poc soldats, molts estams. Papaverals roselles . B16: ++ herba fetgera. Berberiscàcies B18: coralet, arbust, Papaveràcies B39: roselles, cascall (depenent de Roedals a la GC)
  • Trochodendrales

Clades

    • Berberidopsidales: ?
    • Santalales: tropicals Santalals paràsits Santalàcies B82 Lorantàcies B83: vesc (bola ). Balanophorals. paràsits. Balanoforàcies B84
    • Caryophyllales Carophylals. Aizoàcies B87. Nictaginàcies B89. Portulacàcies B90: verdolaga. Basel.làcies B91. Cariofil.làcies B92: clavells. Quenopodiàcies B93: bleda. Amarantàcies B94. Cactals Cactàcies B88: figuera de moro. Plumbaginals Plumbaginàcies B99: malvesc. Poligonals  (família obsoleta?) Poligonàcies B85 [?] Fitolacàcies B86
    • Asterids
      • Cornales Hortènsies Corniàcies B68
      • Ericales te, brucs Teàcies: planta del te. Ericals Pirolàcies B95 Ericàcies B96: neret, arboç, bruc Empetràcies B97 Ebenals Ebenàcies B99-100: èban Sapotàcies B99-100: goma. Primulals Primulàcies B98: morró
      •  Euasterids: 80000 espècies
  • Superrosids
    • Saxifragales (Peonàcies B17), Hammamelidàcies Platanàcies B26 -> rosals. Peonàcies,
    • Eurosids
      • Vitàcies: vinya, Heura Vitàcies B67: vinya
      • Rosids
        • Fabids: 80.000espècies.
          • Zygophyllales,
          • Celastrales, Celastrals Aquifoliàcies B64: grèvol Celastràcies B65: Ebònim jap. JARDI
          • Oxalidales,
          • Malpighiales  (Raffesilàcies B22), Salicals Salicàcies B74 Salze, om. Violaceals Cistàcies B23 Tamaricàcies B44: Tamariu Frankeniàcies B45 Elatinàcies B46 Droseràcies B47 Violàcies B48: violeta. Euforbials Euforbiàcies B79: lleteresa
          • Fabales (Leguminosae Mimosàcies B27: mimosa, Papilionàcies o fabàcies B28: Mongetera, pèsols),
          • Rosales Rosaceae, Rosals (GC2 (carpels variables, units o no, molts estams), Crasulàcies B23, Saxifragàcies B24, Rosàcies B25 ++, B 69-90, Prunus : ametller, presseguer, cirerer, albercoquer, prunera.) Ulmàcies B75: Om, lledoner Moràcies B76: Figuera, mora. Cannabàcies B77: llúpol Urticàcies B78: Ortiga Rhammals Ramnàcies B66: ginjoler
          • Cucurbitales, Cucurbitals Cucurbitàcies B122: carabassa
          • Fagales Fagals  GC 13 Betulàcies B71: bedoll Fagàcies B72: Faig, Castany, Roure, Alzina. Casuarinals (Australia ?) Juglandals Juglandàcies B73: Noguera. Myricals mirto a l’Atlàntic Europeu
        • Malvids:
          • Geraniales, Geranials Oxalidàcies B52: Pa de cucut Geraniàcies B53: geranis Linàcies B54: lli Tropeloàcies B54-55 Balsaminàcies B55 Zigofilàcies B56 Cneoràcies B57
          • Myrtales   (Mirtals GC3 Litràcies B29 Mirtàcies B30: murta Punicàcies B31: magraner, Onagràcies B32, Trapàcies B33 (aquàtica), Haloragàcies B34, Hippuridàcies B35, Teligonàcies B36, Timeleàcies B37: Dafne, Eleagnàcies B38),
          • Crossosomatales,
          • Picramniales,
          • Sapindales (Anacardiae festucs). Rutals Rutàcies B58: ruda Aceràcies B59: Auró Hippocastanàcies B59-60 Coriariàcies B60 Poligalàcies B61 Meliàcies: caoba Simarubàcies B62 Anacardiàcies B63  Sapindals : castanyer d’Indies ornamental
          • Huerteales
          • Malvales Malvals Malvàcies B50: malva, cotoner Tiliàcies B51: tell
          • Brassicales Capparals Agrupades amb Papaveràcies B39 a la GC com a Roedals Capparàcies B40 Crucíferes B41: o brasicàcies, cols Resedàcies B42

Ordres

[Grup obsolet]

B5431.40 Tubiflores Convolvulàcies B106: corretjola Boraginàcies B107: llengua de bou, miosotis Labiades B108: menta, espígol, tarongina Verbenàcies B109: verbena Solanàcies B110: patata, nicotiana Escrofulàcies B111: ++ conillets, didalera Orobancàcies B112: frare Lentiburariàcies B113: viola d’aigua Gesneriàcies B114 Acantàcies B115: Acant Globulariàcies B116

1. Magnolials (llorer), 2. Ranunculals, 3. Piperals (pebrot), 4. Aristoloquials, 5. Papaverals (rosella), 6. Rosals, 7. Leguminosae (pèsol), 8. Mirtals, 9. Hammamelidals, 10. Fagals (faig, roure, alzina), 11. Casuarinals, 12. Urticals (Figuera, Om), 13. Salicals (salze), 14. Juglandals (Noguera), 15. Myricals, 16. Santalals, 17. Balanoforals, 18. Carophylals (clavell, bleda), 19. Cactals, 20. Plumbaginals, 21. Poligonals, 22. Dilenials, 23. Violaceals (violeta), 24. Cucurbitals (carabassa), 25. Capparals (cols), 26. Ericals (bruc), 27. Ebenals, 28. Primulals, 29. Geranials (geranis), 30. Rutals, 31. Sapindals, 32. Euforbials (boix), 33. Malvals, 34. Celastrals (Ebònim), 35. Rhammals (vinya),  36. Umbel.líferals (pastanaga), 37. Oleals, 38. Gencianals (baladre), 39. Dipsacals (cafè), 40. Tubiflores (corretjola), 41. Plantaginals, 42. Campanulals (campaneta, margarida).

Monocotiledònies o Liliòpsides. Vascular amb una fulla a la llavor, herbácees de nervis paralels, sense creixement secundari en gruix). Unes 60.000 espècies, aproximadament la quarta part.

Dürer Das grose rasenstück 1503

  • Acorales
  • Alismatales (Helobial aquàtiques, Alismatàcies B125: sagitària, Butomàcies B126, Hidrocaritàcies B127, Juncaginàcies B128: joncs, Potamogetonàcies B129: Espiga d’aigua, Ruppiàcies .
  • B130…B133,Naiadàcies B134: All)
  • Arals Aràcees B146: rapa Lemnàcies B147: llentia d’aigua
  • Asparagales Orquidals, Orquidàcies B144: 20.000 esp
  • Dioscoreales
  • Liliales Liliflores, Liliàcies B135: All, ceba, lliris. Agavàcies B136. Amarilidàcies B137: campaneta, narcís. Iridàcies B138: Iris. (B139-140)
  • Pandanales Esparganàcies B148 Tifàcies B149: boga per fer cistells
  • Petrosaviales
  • Arecales PalmalsArecàcies B145: palmera datilera,
  • Commelinales
  • Poales (JuncalsJuncàcies B141: joncs,  Graminals, Gramínies B143: Blat, ordi. Ciperals,Ciperàcies B142: 1600 esp. Bromelials () plantes ornamentals, pinya
  • Zingiberales

B5432.1.DE 13 ordres: 1. Helobials, 2. Liliflores (all, narcís), 3. Juncals (jonc), 4. Ciperals, 5. Bromelials, 6. Commelinals, 7. Graminals (blat), 8. Pandanals, 9. Palmals (palmera), 10. Ciclantals, 11. Arals, 12. Zingiberals, 13. Orquidals (Orquídees).

Febrer 2024

Observo les flors i miro d’identificar els òrgans masculins i femenins. No m’aclareixo amb els papirus. A les lletereses hi ha una agrupació i veig el fruit com una minúscula castanya verda. Al romaní, difícil de veure el pistil. El marfull i l’espígol tenen una agrupació de múltiples flors petites, es veuen els estams però costa el pistil. De prop, la flor del bruc és com una copa blanca finíssima dins de la qual es veuen els pistils.

Posted on

Gimnospermes

Arbre de la vida,    La vida al voltant
Apareixen al Devonià 400mA i predominen al Carbonífer 330mA. 1000 espècies.

L’arbre que veiem normalment és l’esporofit, diploide (23 parelles de cromosomes), en el qual creixen [ a la mateixa planta, no a terra] els gametofits mascle i femella, haploides que en fusionar-se donaran lloc a un embrió [el pinyó] diploide.

(llavors nues) /B Flors sense pistil, òvuls situats damunt les fulles carpelars (esquames fent pinya), sense periant (flor nua).

En un pi veiem el con del pol·len (gàmeta haploide), groc, i la pinya que protegeix els òvuls (gàmeta haploide). En ser fecundats pels grans de pol·len que transporta el vent es forma un embrió diploide, que sovint està protegit per una closca i té una reserva d’aliment (el pinyó), d’on creixerà un nou esporòfit (arbre). [no tenim doncs organismes mascle i femella adults i independents]

Gnetatae: (restes de fòsils) , Efedràcies B14 (arbust, liana)

Cycatadae: [semblants a palmeres]

Ginkgoatae: (xina, japó) 1e.

Coniferals

    • Araucaria ()
    • Pinàcies, B12 Fulles esparses o en grups de branques curtes: avet, pícea, pi blanc, pi pinyer, pinastre, pi roig, pi negre, cedre. Taxodium, Sequoia ()
    • Cupressàcies. B13 (fulles oposades o en verticils) Xiprers, ginebró.
    • Taxàcies: B11: (Teix)

wiki

Posted on

Fongs

Arbre de la vida | La vida que trobem al voltant

P.Devonià 400Ma 100.000 espècies

Haeckel, Basydiomicetes

Camí de taula amb rovellons, reig, pebràs i rossinyol

Bolets al contenidor del bedoll, a la terrassa d’Ayma.

Bolets a Solius: Rovellons, pebrassos, ous de reig, rossinyols. Acabat de ploure, la percepció que tot el sòl és ple de vida sota terra i que emergeix amb força a la superfície.A la fruita i menjar apareixen unes taques a la pell, floridures. El llevat (la massa mare)  que fem servir per fer pujar el pa.

[Diferents d’animals i de plantes, organismes que han desenvolupat la capacitat de processar matèria orgànica no viva, components sobres de processos d’altres organismes, com les arrels dels pins,  fermentació] Arbre de la vida

Són coneguts des de l’antiguitat per menjar i propietats al·lucinògenes. Es van començar a estudiar sistemàticament al s17 amb el microscopi.  Pier Antonio Micheli  Nova plantarum genera (1729). Christiaan Hendrik Persoon (1761–1836) els classificarà.

Fins el 1969 els bolets es classificaven juntament amb les plantes, seguint la bàsica de Linneu que les plantes “creixen i viuen, els animals creixen, viuen i senten. Però els bolet no tenen fulles verdes per dur a terme la fotosíntesi com les plantes. Basant-se en això Robert Harding Whittaker va proposar classificar-los a banda de les plantes, que fabriquen aliments, i dels animals, que mengen aliments ja elaborats, ja sia plantes o altres animals. Els fongs segreguen uns enzims que descomponen matèria orgànica del voltant i ingereixen el resultat [com fer la digestió fora][Per això no podem “plantar” rovellons a un test, és un organisme que viu en simbiosi amb les arrels dels pins o les alzines]. Quan es tracta d’organismes morts parlem de sapròfits. Més endavant l’anàlisi molecular confirmaria que estan més a prop dels animals que no pas de les plantes.

Són heteròtrofs però tenen en comú amb les plantes la paret cel·lular i vacúols. Es reprodueixen per espores, com les falgueres i les molses. Alguns són unicel·lulars. Creixen en forma d’hifes, com uns fils. La seva paret cel·lular té glicans com les plantes i quitina, com a l’exoesquelet dels artròpodes.

Els òrgans de reproducció sexual poden ser molt grans, és la part visible que anomenem bolets. El cicle reproductiu és complex i en una mateixa espècie pot decantar-se per un o altre segons les condicions.
Dos fongs haploides poden unir les hifes dels micelis sense arribar a fusionar cromosomes (dicariota), produint un bolet on es fusionen els nuclis (diploide) que per meiosi fan una espora haploide. Aquesta germinarà i donarà lloc a un miceli haploide. Esquema

Mycobionta. Fongs

La classificació no és definitiva

Les famílies més importants són:

  • Ascomycetes. 64.000e. (20.000 quan ho vaig preparar als anys 90). Paràsits de les plantes. Entre ells hi ha les llevadures, d’importància comercial (l.cervesa), que en solució de glucosa i oxígen es multipliquen ràpidament mentre que sense aire pot variar a un procés de fermentació no oxidativa produïnt CO2 i alcohol. Els penicillium que inhibeixen el creixement de bacteris. També les múrgules i les tòfones.
  • B5223 Basidiomycetes. 15.000e. Espores, Bolets: ou de reig, sureny (F100), rossinyol, rovelló, pebràs (F ), múrgula (F ), gírgola, peu de rata, Farinera Borda, Llenega, carlet, Fredolic (F131, cama-sec o moixernons, camperol (F135), reig bord (F142).

Abans s’hi afegia un tercer grup, els Phycomicetes, amb les hifes seguides sense que les cèl·lules quedin separades per septums. Englobava els actuals Zygomycetes, Chytridiomycetes, Trichomycetes i els Plasmodiophoromycetes, Hyphochytridiomycetes,  Oomycetes que ara no es consideren fongs.  Són paràsits o sapròfits.

Hi ha dos tipus d’organismes que havien estat classificats juntament amb els fongs:

  • Myxomycota: Floridures. Es consideren més propers a protistes com les amebes.600espècies. (hèrnia de la col)).
  • Els líquens o Deuteromycetes. Simbiosi entre alga i fong: Barbes de caputxí. El líquen és com una crosta verda, grisa o groga, simbiosi d’alga i fong: entre els filaments del miceli hi ha una alga que fabrica aliments dels quals se n’aprofita el líquen. Aquest s’amara d’aigua que permet viure a l’alga.

* Guia de Camp: Mixomicetes, Deuteromicetes, Fongs {Ficomicetes, Ascomicetes, Basisiomicetes}, Líquens.  Boscs.44-48

Fongs wikipedia

The Secret lives of fungi, New Yorker, 2020/05/18

Posted on

Falgueres. Pteridòfits

Devònic, 400Ma, 13.000 espècies.  Arbre de la vida    |    La vida al voltant

Les primeres plantes vasculars van ser les Licopsides (Silúric), i després les falgueres  juntament amb les Cues de cavall . No tenen llavors i es reprodueixen per espores. Van ser importants al Carbonífer quan van assolir alçades entre 20 i 40 metres.

La planta que veiem normalment és un esporofit diploide que fabrica espores haploides [que queden sota les fulles]. De  l’espora creix en un gametofit per mitosi, formant un protalus, d’on creixeran gametos (esperma i ous) per mitosi. L’ou fecundat donarà lloc a un nou esporofit.

Licopoliòpsides tenen un origen diferent i anterior a falgueres i equisets.

Pteridophyta
Primari, Ordovicià. Sense llavors, reproducció per espores.

Licopodials. 1000e.(semblants a les molses):

    • Licopodiàcies B1
    • Selaginel.làcies B2 GC()
    • Isoetàcies B3 (aquàtiques)

Psilòfits: Psilofitals (fòsils) , Psilotals (tropicals)

Isoetals:

Equisets:  Cua de cavall (+ fòsil gran com arbre). Equisetàcies

Filicatae: 9000e. Falgueres.

    • Eusporangis: Esporangis madurs amb paret pluriestr: Ofioglossàcies B5 llengua de serp, Maratials: falgueres tropicals
    • Falgueres: Himenofilàcies, Polipodiàcies B7: falgueres típiques, Dicksoniaciès, Osmundàcies B6
    • Hidropteridals (f.aquàtiques): Marsileàcies B8, Salviniàcies B9
Posted on

Molsa

P.Devònic 400Ma. 25.000 espècies Arbre de la vida

He estimat les molses des que feia el pessebre de petit, he admirat els paisatges en miniatura en excursions al Pirineu, les vaig voler incorporar al jardí de bonsais de Castellar, les vaig admirar als jardins del Japó i he intentar que visquin al tangram de la terrassa.
[ La vida vegetal comença a colonitzar la terra. No han desenvolupat un sistema vascular i per això no es poden aixecar gaire de terra ].

Haeckel, Muscinae

Gravat Oosthoek (comprat a Amsterdam)

Molsa a la terrassa, esporòfits diploides al febrer

http://

Micropaisatges al Pirineu

Molses notables del jardí Gingaku-ji a Kyoto

Molsa als boscos de Finlàndia

En sentit ampli, són les plantes terrestres no vasculars:

Semblen tenir arrels i fulles però en realitat no tenen estructura vascular, raó per la qual són petites i necessiten l’aigua. Reproducció per alternança de generacions.
Gametòfits haploides: El tapís de falses fulles (gametòfits) equival a la generació menuda de les falgueres d’on neixen asexuadament els cossos reproductors esporogonis amb les càpsules d’espores, de fet una altra generació, que viu paràsita damunt l’anterior [Ara es creu que totes les plantes superiors són així] (GC p.6) . Cada espora dóna lloc a una gametòfit masculí o femení, que veiem com a tapís de fulletes. [les plantes vasculars tenen la forma diploide, amb gametòfits que duren menys]. L’esperma baixa per l’aigua humida fins a fecundar l’arquegònia i comença a créixer un esporòfit (que tarda mig any).
Esporòfits diploides. El cos de l’esporòfit consta d’una llarga tija, anomenada seta, i una càpsula anomenada opèrcul. L’opèrcul és protegit per una caliptra haploide, que és el que queda de l’arquegònia. La caliptra, usualment, cau quan la càpsula madura. Dins la càpsula, té lloc la meiosi, que dóna lloc a espores haploides. La boca de la càpsula és vorejada per una sèrie de dents anomenades peristomes.

Entre les més comunes a Catalunya hi  ha la “molsa de Nadal”, Pseudoscleropodium purum, i Archidium alternifolium. El Catàleg de les molses de Catalunya [còpia a llibres PDFs] en llista 670.

Hepàtiques: (10.000 esp.) Els talos tenen forma de cinta o estrella (plans, freqüents al fons dels rius [diapositiva Monestir de Pedra])

    • Jungermanials
    • Marcantials

Molses: (16.000 esp.) El talo té un tronc i unes falses fulles (molsa verda, [la verda-grisa és molsa o líquen?]. La  GC classifica:

    • Sfagnals
    • Brials (Eubrials i Isobrials)
Posted on

Algues

Arbre de la vida | La vida que trobem al voltant

6000 espècies. 1600 Ma. Precàmbric.

El verdet de la bassa a la terrassa. Les llargues que trobo a les platges més sanes a la costa brava, amb la seva olor. El verdet de les roques a l’aigua. Les de l’estany de Banyoles. Algues seques que faig servir per cuinar .
[ Molt properes als prototozous, amb qui formen els grup dels Protists, són les primeres agrupacions de cèl·lules que poden dur a terme la fotosíntesi]. Els seus antecessors, les cianofícees també anomenades algues blaves, van canviar la composició de l’atmosfera.

Haeckel. algues marrons

Haeckel. Algues vermelles

Haeckel, algues verdes

2014. Algues Laguna Negra Sória

2017. Algues Noruega Atlàntic

Inclou diferents tipus i la classificació va canviant. S’haurien originat a partir de les cianobactèries. A vegades es prefereix el terme arqueaplàstida. Totes les cèl·lules són iguals, sense formar teixits. S’uneixen en un tal·lus. Potser són més pròximes als protozous que a les plantes. (protists)
Apareixen al Precàmbric. Duen a terme la fotosíntesi i es classifiquen segons el pigment.
Reproducció per espores, asexual i sexual alternadament. Els més primitius són els fitoflagelats, cromatòfers (fotosíntesi) amb flagel (mòbils) com l’euglena, les volvovocals i els dinoflagelats. D’ells deriven les algues que no tindran flagel i seran immòbils amb forma esfèrica. Es classifiquen pel pigment de la fotosíntesi? Reproducció asexual per despreniment d’una part (A.145).

  • Algues flagel·lades. Euglenophyta. Formen part del fitoplàncton. Apareixen en grans quantitats en aigües dolces, com les euglenes, o al mar, com les dinoflagel·lades. Unicel·lulars.
  • Algues verdes. Chlorophyta  (GC3) 11.000 espècies, aigua dolça. Algunes són unicelulars i d’altres formen colònies. (A. 65, 549). Charophyta/Streptophyta de les quals apareixeran les plantes terrestres.
  • Dinophyta. (GC-) 1000 espècies de dinoflagelats, part important del fitoplancton marí (A. 65, 549)
  • Cromophyta o Cromista. Algues grogues o diatomees. (GC2) 13.000 espècies amb pigments [fotosíntesi emmascarats per xantòfiles] Entre elles hi ha les diatomees, unicel.lulars amb closca de sílex.
  • Algues brunes. Phaeophyceace, les algues pardes són algues marines amb un talo que pot arribar als 70 m. (A. 161, 551).
  • Algues vermelles. Rhodophyta. (GC1) 4000 esp., marines, pigment vermell (algues vermelles). Des dels organismes polienèrgides (varis nuclis) s’arriba a talos pluricelulars filamentosos amb uns substància intercelular.

Les que s’havien anomenat “algues blaves” o cianofícees, que duen a terme fotosíntesi es classifiquen com a Protists. Elles van canviar la composició de l’atomesfera: -2400 Ma. Catàstrofe de l’oxígen

* La guia de camp (p. 2) parla de 7 grups: cianofícees (algues blaves), clorofícees (algues verdes, volvox, ¯ Clorophyta), conjugades (sense cèl. repro. flagelades, filamentoses, ¯ Clorophyta), Carofícees (talo semblant als cormòfits, complexe ¯ Clorophyta), Diatomees (Unicelulars, closca de sílex, ¯ Cromòfites, la terra de diatomees té importants aplicacions), Feofícees (Cromòfites) i Rodòfites. Ampliació a GC p.6.

Posted on

Xicoia

Xicoia. O lletsó, s’anomenen “dent de lleó” per la forma dentada de les fulles. Aquesta m’ha crescut al balcó. Passa que les fulles tenen una forma molt particular que no he sabut trobar en els llibres ni a internet.

Posted on

Tora blava

https://ca.wikipedia.org/wiki/Tora_blava

La Tora Blava (Aconitum Napellus), ja llueix ben florida al Parc natural del Cadí-Moixeró. Ara bé, no us deixeu enganyar per la seva bellesa, ja que estem parlant de la planta més tòxica d’Europa!

Tota la planta, des de l’arrel fins a les fulles i les flors, conté una substància altament tòxica (només calen 2 mg d’aquesta substància per matar a un ésser humà adult).

Es diu que en el passat es fregaven les puntes de les fletxes amb aquesta planta per fer-les més mortíferes.

 

Posted on

Roure reboll

Quercus Pyrenaica (tot i que no n’hi ha Pirineu), a Catalunya només al bosc de Poblet a les muntantes de Prades. Es diu reboll perquè rebrota després de tallar-lo.

juny 2019