Uncategorized – Museu ?!

[esborrany]

Desenvolupament de les emocions

Arnold (el 1960) proposava:

i) Percepció neutra de la situació.

ii) Avaluació del percebut com a bo o dolent.

iii) Emoció, experiència afectiva.

iv) Expressió amb unes pautes fisiològiques.

v) Acció.

El cognoscitiu afecta sobretot a la percepció de la situació. Al córtex, alhora que s’activa el patró perceptiu (H1710), s’activaria una resposta afectiva en músculs i vísceres.

La funció motivacional es veu en el tipus de resposta que desencadena:

por -> fugida, còlera -> agressió, amor -> carícia

El procés emocional és un dels principals mitjans de motivació als animals superiors. Tenim una activitat nerviosa complexa, més enllà de la resposta automàtica a un dada sensorial química o interoceptiva com seria el cas dels motius fisiològics primaris (H1602) (Leper 1948, Pinillos p.563).

L’emoció té un paper molt important en Freud. Vindria a ser un “quantum psicològic” amb la doble funció d’alterar el cos i alhora ser sentida afectivament. No hi hauria una relació causa-efecte sinó que [el patró perceptiu corresponent a la situació] desencadenaria tant la resposta visceral com l’experiència afectiva irreductible (P.566).

Sembla que moltes de les manifestacions somàtiques o expressions de l’emoció són comunes a l’espècie humana. Això s’ha comprovat comparant les expressions en diferents cultures o en infants cecs i sords. Això s’explicaria si aquestes alteracions de la conducta fossin vestigis d’actes que havien tingut un valor supervivencial en estadis evolutius anteriors. Així per exemple, ensenyar les dents quan s’està furiós, és un vestigi de quan es lluitava mossegant. L’acceleració del pols, segregació d’adrenalina i augment de pressió sanguínia era una preparació de l’organisme per afrontar situacions d’emergència davant d’un perill (conducta instintiva BM2B3). En canvi d’altres respostes són contràries a l’utilitat bilògica i no es poden explicar.

És interessant notar com van apareixent en el nen les diferents emocions (Bridges, Pinillos 554):

+————————————————————-+

¦0m Activitat, repòs, excitació, indiferència ¦

¦ ¦ ¦

¦3m Plaer, agradable ——- Dolor, desagradable ¦

¦ ¦ ¦ ¦

¦6m Alegria —–+ Ira ¦

¦ ¦ ¦ ¦ ¦

¦9m ¦ Plaer per adults ¦ Por ¦

¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦

¦12m ¦ ¦ ¦ Gelosia ¦

¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦

¦15m ¦ ¦ Afecte nens Hostilitat Enveja ¦

¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦

¦18m ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦

¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦

¦21m ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦

¦ ¦ ¦ ¦ Agressivitat Pena ¦

¦24m Admiració ¦ A.filial Obstinació Desengany ¦

¦ Afecte paternal ¦

¦ ¦

+————————————————————+

L’expressió de les emocions té lloc sobretot al rostre, principalment amb les celles, ulls i boca (tres posicions fonamentals per a cada un a Recherche No.117 1410).

H1742.6 Fase oral i anal (Freud)

En la descripció de la líbido Freud parla d’una fase oral, caracteritzada a l’entorn de la boca, amb el sentiment d’agradable que es despren del pit i de xuclar-se el dit, i una fase anal, relacionada amb l’evacuació i control dels esfínters que serà el primer contacte amb l’autoritat (H4230).

La percepció del món i de si mateix

invscons 1750

[Per llistar els objectes percebuts podríem anar a un vocabulari bàsic o diccionari ideològic. Hi trobaríem:

+—————————————————————-+

¦Inventari Dic. Ideològic Infant ¦

¦ ¦

¦TXXXX Univers 1.El Cosmos -dia, nit ¦

¦ Sistema solar 2.Accidents geog. ¦

¦ Terra i metereologia ¦

¦ Litosfera 3.Animals i plantes -guau ¦

¦ Hidrosfera ¦

¦ Atmosfera ¦

¦ Biosfera ¦

¦ Accidents geogr. ¦

¦ Hàbitats biològics ¦

¦ ¦

¦C2200 Objectes artific. 4.El menjar -Aigua, pa ¦

¦ 6.Pobles i camins ¦

¦ 7.La casa -Habitació, llit ¦

¦ 8.El vestit -sabata ¦

+—————————————————————-+

H1752 El jo i les seves afeccions

H1752.DP Percepció del propi cos i les seves afeccions (BMXXX), autopercepció i consciència (H1741, H1742), afectivitat (H1743) dels propis processos psíquics (HXXXX).

[Piaget Inhelder]. Tenim un adualisme inicial. No hi ha frontera entre el món interior viscut i el conjunt de les realitats externes. La vida afectiva transcorre entre estats de temsió i de laxitud. Es busquen estímuls agradables i s’eviten els desagradables.

Si abans teníem els objectes externs aquí hi ha l’experiència interna. Els exemples serien:

+—————————————————————+

¦Inventari Dic. Ideològic Infant ¦

¦ ¦

¦ 5.Esser humà ¦

¦BMXXX Organisme humà Cos -boca, braç, nas ¦

¦HXXXX El subjecte esperit orella. ¦

¦ -gana, set, pupa,¦

¦ caca, pipi ¦

+—————————————————————+

H1753 Els altres subjectes i la societat

H1753.DP Organismes humans (BM900) en interelació social (SXXXX). Inferència de consciència (H1737).

Paper de la intersubjectivitat: l’entrenament de la xarxa no és eficaç, fins i tot en aquest nivell baix, si no es dóna en un medi cultural ric, on hi hagi certes regularitats. L’etapa sensomotriu necessita de la mare. El pare m’havia fet notar que en l’educació de deficients es mostraven efectius els jocs que fa la mare per instint com el “ralet, ralet”.

Al igual que les altres, aquestes percepcions, que aquí tenim com a elaboració, ja que l’entrada bàsica d’aquest nivell són sensacions, seran dada del nivell següent. El subjecte és un subjecte social, membre d’una comunitat.

(Piaget i Inhelder) L’estudi del somriure mostra cóm es passa d’un reflex fisiològic a una eina de bescanvi entre persones, una manera de distingir entre persones i coses. Es desencadenen mecanismes d’imitació, el riure (i el plor) s’encomanen, i el nen riu quan els altres riuen. Més endavant es passa a la comunicació i es reacciona de manera específica davant de diferents persones.

[Heus ací el solipsisme desfet.]

+—————————————————————+

¦Inventari Dic. Ideològic Infant ¦

¦ ¦

¦SXXXX Societat 9.Societat, -papa, mama ¦

¦ -Infraestructura creences -percepció de les¦

¦ economia i demografia 10.Món del treball emocions: ¦

¦ -Estructura 11.Política, somriure, plor, ¦

¦ família, empresa, informació. to de veu. ¦

¦ estat 12.Economia, comerç ¦

¦ -Superestructura 13.Arts, espectacles ¦

¦ cultural. ¦

¦ 14.Forces armades ¦

¦CXXXX ¦

¦ -Ciències ¦

¦ MXXXX, FXXXX, ¦

¦ BXXXX ¦

¦ -Opinió i creences ¦

¦ -Art i literatura ¦

¦ -Religió i filosofia ¦

+—————————————————————+

H1754 Sensibles de segon ordre

H1754.DP Relacions o abstraccions de propietats d’objectes i processos.

Es parla de “sensibles de segon ordre” per referir-se a la percepció d’entitats que no tenen un correlat sensible directe, com la melodia que s’identifica encara que varii el timbre, la intensitat, tempo o tonalitat.

La percepció ens dóna una “representació del món” (P.215) que inclou no només la realitat sensible, el medi de les coses i els processos físics, la pròpia realitat intraorgànica i l’entorn social [Fxxxx, Bxxxx, BMxxx, Sxxxx, Hxxxx, Cxxxx] sinó també el conjunt de relacions, significats i formes que es donen en els significants sensibles, el que s’ha anomenat sensibles “de segon ordre” i superiors que ja freguen els conceptes que s’aconsegueixen amb l’abstracció i el simbolisme verbal.

En el cas dels nens, les primeres abstraccions que apareixen són el color, la quantitat, calent-fred, dur-tou, gran-petit, dins-fora.

H1755 Representació del món

H1755.DP Conjunt d’objectes en l’espai temps (H1751), els altres subjectes (H1753) i el jo (H1752).

L’escenari de muntanyes amb animals, arbres, els altres companys de la tribu, el jo i seves afeccions, les diferents situacions que es donen, ja sien regulars com el dia i la nit o les estacions de l’any, o bé probables com llocs de cacera, imprevistos com el llamp, les diferents accions o estratègies de què disposa per actuar en aquest escenari, tot això seria la representació del món de l’home primitiu.

L’escalfor de la sina materna, l’habitació, la mare i el pare, la llet, el plat, la cullera, la tovallola, llum i foscor, constituïrien el món del bebè.

Aquest escenari és inicialment un agregat de situacions desconnexes. A mesura que la intel.ligència va madurant amb l’ajuda del simbolisme verbal es pot anar emmagatzemant més informació, més objectes, relacions i lleis causals, de manera que obtenim un univers amb menys fisures, més compacte. [Les coses tenen un origen en la història i se succeeixen causalment].

—–

Els tipus de percepcions ocorren (H1750.OF) en:

H5000 Etapes: cada etapa té la seva representació del món, en principi cada vegada més ample. Els continguts no seran idèntics a totes les èpoques, de fet caldria esbossar la rm corresponent a cada etapa de cada tipus de biografia de cada tipus de societat.

[Quin és el món d’un nen petit al cap d’uns mesos? El llit, les sensacions de fred-calor, gana, cagat-pixat-net, la mare que dóna el pit, …] [Quina és la representació del món d’un neoantropi: l’habitat del bosc amb plantes i animals classificats segons utilitat o perill, geografia de llocs (font, fruits) amb itineraris, pare-mare-fills, uns processos regulars com el dia i la nit, d’altres d’imprevistos com la pluja o el llamp, algunes tecnologies bàsiques…]

CXXXX Símbols i conceptes culturals. En principi tot concepte verbal-cultural hauria de poder ser reduït o relacionat a experiències perceptives bàsiques.

August 23, 2023August 23, 2023

Bucòlica II. Virgili

Virgili

FORMOSUM pastor Corydon ardebat Alexim,
delicias domini, nec quid speraret habebat;
tantum inter densas, umbrosa cacumina, fagos
adsidue veniebat.

El pastor Coridó s’abrusava pel formós Alexis, delicies del seu amo; però no en podia esperar res. Tan sols anava assiduament enmig de l’espessor dels faigs d’ombrívola capçada. Allà, solitari, adreçava amb inútil afany a les muntanyes i als boscs aquests mots confusos:

«Cruel Alexis, ¿no et commouen gens els meus versos? ¿No et compadeixes de mi? Acabaràs fent-me morir. Ara fins les ovelles cerquen la fresca i les ombres, ara fins les bardisses oculten els verds llangardaixos, Testilis matxuca alls i cerfull, oloroses herbes, per als segadors cansats de la calor abrusadora. Però jo, mentre segueixo els teus passos, sota el sol ardent, amb les ronques cigales faig ressonar les arbredes. ¿No hauria valgut més sofrir les penoses ires d’Amarillis i els seus desdenys superbs? ¿O Menalcas, per més que ell fos negre, per més que tu siguis blanc? Bell vailet, no creguis gens en el color! Hom deixa marcir les blanques olivelles, hom cull els negres nabius. Em desdenyes, Alexis, i no em demanes qui sóc, quina és la meva riquesa en bestiar, quina és la meva abundància en blanca llet. Tinc mil ovelles que pasturen en llibertat per les muntanyes de Sicilia; no em falta la llet fresca du rant l’estiu ni durant l’hivern. Canto el que Amfion de Dirce en l’àtic Aracint quan aplegava el ramat. I no sóc pas tan lleig! Fa poc em vaig mirar a la platja, quan els vents deixaven encalmada la mar; jo no temeria Dafnis,? prenent-te a tu per jutge, si les imatges mai no enganyen.

-Oh!, si tan sols et plagués habitar amb mi uns camps que et semblen pobres i unes cabanes humils, i ferir els cérvols i menar un ramat de cabres al verd malví! En companyia meva, dins el bosc, imitaràs Pan” amb les teves cançons. Pan va ser qui primer ensenyà a soldar amb cera unes quantes canyes; Pan té cura de les ovelles i dels pastors d’ovelles. I no et desplagui de passar el flabiol pels teus llavis delicats: per aprendre’n, ¿què no feia Amintas? Tinc una flauta formada per set canons desiguals: va donar-me-la Dametas temps ha, i em digué quan moria: “Tu ets ara el seu segon amo”. Així parlà Dametas; el beneit d’Amintas en sentí gelosia. Altrament, tinc dos petits cabirols, que vaig trobar en una vall desprotegida; la seva pell és encara clapejada de blanc: cada dia eixuguen dues mamelles d’ovella; per a tu els guardo. Des de fa un quant temps Testilis em demana que els hi deixi emportar; i ho farà, ja que els meus presents et repugnen.

Vine aquí, bell vailet: heus ací que les Nimfes et por ten cistelles plenes de lliris; per a tu la blanca Naiade cull les pàlides violes i les cabeces del cascall, ajunta el narcis i la flor del fonoll aromàtic; després, barrejant-los amb el marfull i amb altres herbes oloroses, guarneix els tendres mirtils amb el groguenc galdiró. Jo mateix colliré fruits blanquinosos de tendre borrissol, i les castanyes que rant estimava la meva Amarillis; hi afegiré prunes de color de cera; també rebrà el seu honor aquest fruit; i vosaltres, llorers, també us colliré, i tu, murtra, veïna d’ells, puix que posats així mescleu les vostres suaus sentors.

Ets un pagès, Coridó: li importen poc, a Alexis, els presents, i, si lluitaves a cops de presents, lollas no tindria pas desavantatge. Ai jo!, ¿què és el que he volgut? En la meva torbació he llançat el migjorn contra les flors i els senglars contra les fonts cristal·lines. ¿De qui fuges, insensat? També els déus i el dardani Paris” habitaren els boscatges. Visqui Pallas a les ciutadelles que fundà; a nosaltres, ens plaguin sobretot els boscatges. La lleona ferotge persegueix el llop; el llop, la cabreta; la cabreta juganera persegueix el ginestell florit; a tu, Alexis, Coridó; tothom és atret pel seu delit. Guaita: els vedells ja tornen l’arada penjada del jou i el sol ponent duplica les ombres que s’allar guen; tanmateix, a mi l’amor m’abrusa: ¿Quin límit hi ha per a l’amor?

»Ah!, Coridó, Coridó, ¿quina demència t’ha pres? La teva vinya resta a mig podar sobre l’om frondós. Prepa- ra’t, doncs, més aviat a trenar amb vímets i amb jonc flexible algun objecte que hagis de menester. Ja trobaràs, si aquest et desdenya, un altre Alexis».

May 4, 2023May 10, 2023