La vida humana: L’experiència humana | El cos i el cervell | Psicologia Vides humanes |
[esborrany]
Desenvolupament de les emocions
Arnold (el 1960) proposava:
i) Percepció neutra de la situació.
ii) Avaluació del percebut com a bo o dolent.
iii) Emoció, experiència afectiva.
iv) Expressió amb unes pautes fisiològiques.
v) Acció.
El cognoscitiu afecta sobretot a la percepció de la situació. Al córtex, alhora que s’activa el patró perceptiu (H1710), s’activaria una resposta afectiva en músculs i vísceres.
La funció motivacional es veu en el tipus de resposta que desencadena:
por -> fugida, còlera -> agressió, amor -> carícia
El procés emocional és un dels principals mitjans de motivació als animals superiors. Tenim una activitat nerviosa complexa, més enllà de la resposta automàtica a un dada sensorial química o interoceptiva com seria el cas dels motius fisiològics primaris (H1602) (Leper 1948, Pinillos p.563).
L’emoció té un paper molt important en Freud. Vindria a ser un “quantum psicològic” amb la doble funció d’alterar el cos i alhora ser sentida afectivament. No hi hauria una relació causa-efecte sinó que [el patró perceptiu corresponent a la situació] desencadenaria tant la resposta visceral com l’experiència afectiva irreductible (P.566).
Sembla que moltes de les manifestacions somàtiques o expressions de l’emoció són comunes a l’espècie humana. Això s’ha comprovat comparant les expressions en diferents cultures o en infants cecs i sords. Això s’explicaria si aquestes alteracions de la conducta fossin vestigis d’actes que havien tingut un valor supervivencial en estadis evolutius anteriors. Així per exemple, ensenyar les dents quan s’està furiós, és un vestigi de quan es lluitava mossegant. L’acceleració del pols, segregació d’adrenalina i augment de pressió sanguínia era una preparació de l’organisme per afrontar situacions d’emergència davant d’un perill (conducta instintiva BM2B3). En canvi d’altres respostes són contràries a l’utilitat bilògica i no es poden explicar.
És interessant notar com van apareixent en el nen les diferents emocions (Bridges, Pinillos 554):
+————————————————————-+
¦0m Activitat, repòs, excitació, indiferència ¦
¦ ¦ ¦
¦3m Plaer, agradable ——- Dolor, desagradable ¦
¦ ¦ ¦ ¦
¦6m Alegria —–+ Ira ¦
¦ ¦ ¦ ¦ ¦
¦9m ¦ Plaer per adults ¦ Por ¦
¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦
¦12m ¦ ¦ ¦ Gelosia ¦
¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦
¦15m ¦ ¦ Afecte nens Hostilitat Enveja ¦
¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦
¦18m ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦
¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦
¦21m ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦
¦ ¦ ¦ ¦ Agressivitat Pena ¦
¦24m Admiració ¦ A.filial Obstinació Desengany ¦
¦ Afecte paternal ¦
¦ ¦
+————————————————————+
L’expressió de les emocions té lloc sobretot al rostre, principalment amb les celles, ulls i boca (tres posicions fonamentals per a cada un a Recherche No.117 1410).
H1742.6 Fase oral i anal (Freud)
En la descripció de la líbido Freud parla d’una fase oral, caracteritzada a l’entorn de la boca, amb el sentiment d’agradable que es despren del pit i de xuclar-se el dit, i una fase anal, relacionada amb l’evacuació i control dels esfínters que serà el primer contacte amb l’autoritat (H4230).
La percepció del món i de si mateix
invscons 1750
[Per llistar els objectes percebuts podríem anar a un vocabulari bàsic o diccionari ideològic. Hi trobaríem:
+—————————————————————-+
¦Inventari Dic. Ideològic Infant ¦
¦ ¦
¦TXXXX Univers 1.El Cosmos -dia, nit ¦
¦ Sistema solar 2.Accidents geog. ¦
¦ Terra i metereologia ¦
¦ Litosfera 3.Animals i plantes -guau ¦
¦ Hidrosfera ¦
¦ Atmosfera ¦
¦ Biosfera ¦
¦ Accidents geogr. ¦
¦ Hàbitats biològics ¦
¦ ¦
¦C2200 Objectes artific. 4.El menjar -Aigua, pa ¦
¦ 6.Pobles i camins ¦
¦ 7.La casa -Habitació, llit ¦
¦ 8.El vestit -sabata ¦
+—————————————————————-+
H1752 El jo i les seves afeccions
H1752.DP Percepció del propi cos i les seves afeccions (BMXXX), autopercepció i consciència (H1741, H1742), afectivitat (H1743) dels propis processos psíquics (HXXXX).
[Piaget Inhelder]. Tenim un adualisme inicial. No hi ha frontera entre el món interior viscut i el conjunt de les realitats externes. La vida afectiva transcorre entre estats de temsió i de laxitud. Es busquen estímuls agradables i s’eviten els desagradables.
Si abans teníem els objectes externs aquí hi ha l’experiència interna. Els exemples serien:
+—————————————————————+
¦Inventari Dic. Ideològic Infant ¦
¦ ¦
¦ 5.Esser humà ¦
¦BMXXX Organisme humà Cos -boca, braç, nas ¦
¦HXXXX El subjecte esperit orella. ¦
¦ -gana, set, pupa,¦
¦ caca, pipi ¦
+—————————————————————+
H1753 Els altres subjectes i la societat
H1753.DP Organismes humans (BM900) en interelació social (SXXXX). Inferència de consciència (H1737).
Paper de la intersubjectivitat: l’entrenament de la xarxa no és eficaç, fins i tot en aquest nivell baix, si no es dóna en un medi cultural ric, on hi hagi certes regularitats. L’etapa sensomotriu necessita de la mare. El pare m’havia fet notar que en l’educació de deficients es mostraven efectius els jocs que fa la mare per instint com el “ralet, ralet”.
Al igual que les altres, aquestes percepcions, que aquí tenim com a elaboració, ja que l’entrada bàsica d’aquest nivell són sensacions, seran dada del nivell següent. El subjecte és un subjecte social, membre d’una comunitat.
(Piaget i Inhelder) L’estudi del somriure mostra cóm es passa d’un reflex fisiològic a una eina de bescanvi entre persones, una manera de distingir entre persones i coses. Es desencadenen mecanismes d’imitació, el riure (i el plor) s’encomanen, i el nen riu quan els altres riuen. Més endavant es passa a la comunicació i es reacciona de manera específica davant de diferents persones.
[Heus ací el solipsisme desfet.]
+—————————————————————+
¦Inventari Dic. Ideològic Infant ¦
¦ ¦
¦SXXXX Societat 9.Societat, -papa, mama ¦
¦ -Infraestructura creences -percepció de les¦
¦ economia i demografia 10.Món del treball emocions: ¦
¦ -Estructura 11.Política, somriure, plor, ¦
¦ família, empresa, informació. to de veu. ¦
¦ estat 12.Economia, comerç ¦
¦ -Superestructura 13.Arts, espectacles ¦
¦ cultural. ¦
¦ 14.Forces armades ¦
¦CXXXX ¦
¦ -Ciències ¦
¦ MXXXX, FXXXX, ¦
¦ BXXXX ¦
¦ -Opinió i creences ¦
¦ -Art i literatura ¦
¦ -Religió i filosofia ¦
+—————————————————————+
H1754 Sensibles de segon ordre
H1754.DP Relacions o abstraccions de propietats d’objectes i processos.
Es parla de “sensibles de segon ordre” per referir-se a la percepció d’entitats que no tenen un correlat sensible directe, com la melodia que s’identifica encara que varii el timbre, la intensitat, tempo o tonalitat.
La percepció ens dóna una “representació del món” (P.215) que inclou no només la realitat sensible, el medi de les coses i els processos físics, la pròpia realitat intraorgànica i l’entorn social [Fxxxx, Bxxxx, BMxxx, Sxxxx, Hxxxx, Cxxxx] sinó també el conjunt de relacions, significats i formes que es donen en els significants sensibles, el que s’ha anomenat sensibles “de segon ordre” i superiors que ja freguen els conceptes que s’aconsegueixen amb l’abstracció i el simbolisme verbal.
En el cas dels nens, les primeres abstraccions que apareixen són el color, la quantitat, calent-fred, dur-tou, gran-petit, dins-fora.
H1755 Representació del món
H1755.DP Conjunt d’objectes en l’espai temps (H1751), els altres subjectes (H1753) i el jo (H1752).
L’escenari de muntanyes amb animals, arbres, els altres companys de la tribu, el jo i seves afeccions, les diferents situacions que es donen, ja sien regulars com el dia i la nit o les estacions de l’any, o bé probables com llocs de cacera, imprevistos com el llamp, les diferents accions o estratègies de què disposa per actuar en aquest escenari, tot això seria la representació del món de l’home primitiu.
L’escalfor de la sina materna, l’habitació, la mare i el pare, la llet, el plat, la cullera, la tovallola, llum i foscor, constituïrien el món del bebè.
Aquest escenari és inicialment un agregat de situacions desconnexes. A mesura que la intel.ligència va madurant amb l’ajuda del simbolisme verbal es pot anar emmagatzemant més informació, més objectes, relacions i lleis causals, de manera que obtenim un univers amb menys fisures, més compacte. [Les coses tenen un origen en la història i se succeeixen causalment].
—–
Els tipus de percepcions ocorren (H1750.OF) en:
H5000 Etapes: cada etapa té la seva representació del món, en principi cada vegada més ample. Els continguts no seran idèntics a totes les èpoques, de fet caldria esbossar la rm corresponent a cada etapa de cada tipus de biografia de cada tipus de societat.
[Quin és el món d’un nen petit al cap d’uns mesos? El llit, les sensacions de fred-calor, gana, cagat-pixat-net, la mare que dóna el pit, …] [Quina és la representació del món d’un neoantropi: l’habitat del bosc amb plantes i animals classificats segons utilitat o perill, geografia de llocs (font, fruits) amb itineraris, pare-mare-fills, uns processos regulars com el dia i la nit, d’altres d’imprevistos com la pluja o el llamp, algunes tecnologies bàsiques…]
CXXXX Símbols i conceptes culturals. En principi tot concepte verbal-cultural hauria de poder ser reduït o relacionat a experiències perceptives bàsiques.
