2HERC La Catalunya grega i romana
Inici: -1100 Final: 500. 1600 anys.taxa naixements: 0.00200/ mortalitat: 3.00
Població inicial: milions / Població final: 0.000 milions / Naixements: 0.000 milions.
tipus soc: CA /GR/ Url: antiguetat-classica-800-a-500/
Colònies fenícies i gregues (1100-264)
Des del final del segon mil·lenni, els pobles de la Mediterrània oriental es van sentir atrets per la península Ibèrica, com ho demostra la instal·lació de les primeres colònies fenícies a Andalusia vers el 1100 aC. Seguint les rutes obertes pels fenicis, en el segle viii aC, es fundaren les primeres colònies gregues a l'est de la costa mediterrània, com ara Rhode (en l'actualitat Roses i el 580, Emporion (en l'actualitat Empúries), tot deixant per als fenicis el sud de la costa (Bàrcino seria originàriament una posta fenícia).
Colonització romana (-264 500)
L'Ebre va ser la primera frontera militar entre cartaginesos i romans (269 aC). Després de la conquesta de Sagunt, ciutat aliada dels romans per les tropes púniques liderades per Hanníbal el 218 aC va esclatar la Segona Guerra Púnica, que duria al ple domini romà de la península Ibèrica. El 146 aC Roma havia consolidat el control del Mediterrà. A mitjans del sI amb Juli Cèsar començava la conquesta d'Europa. Octavi August venç els seus enemics el 31aC i el 13 de gener de l'any 27 aC proclama l'imperi. En virtut d'aquesta reforma s'encarregava del proconsolat de totes aquelles províncies que tenien acantonades legions (prenent així el comandament de tot l'exèrcit) i del mateix August dependrien els oficials i soldats. Entre les províncies afectades per aquestes mesures hi havia la Citerior. Hispània, constituïda per dues províncies, la Citerior i l'Ulterior, va ser dividida en tres: Tarraconense, Bètica i Lusitània (27 aC).
- 218 aC, Els Escipions estableixen un campament en la lluita contra Cartago en el que serà Tarraco. Serà la base de les operacions a la península.Es construeixen les muralles i el port. Juli Cèsar li atorga el rang de colònia Romana. August hi va viure el 26-25 aC. Serà la capital de la Hispania Citerior. Es construeix l'amfiteatre, l'aqüeducte de les Ferreres, la torre dels Escipions, l'arc de Berà. Vila dels Munts a Altafulla, vila Centcelles a Constantí. A partir del sIII dC patirà atacs dels vàndals.
- Els Escipions, després d'assegurar el domini de la península, van consolidar una ruta amb postes que es convertiria en la Via Augusta. Ennlaçaria amb la Via Domicia, connectant Empúries i Tarraco per un traçat proper a l'actual AP7. Arc de Berà.
- 100aC es funda Baetulo, Badalona, al turó de'n Rosés. amb muralles, un teatre, clavegueram. Visita museu, la Casa dels Dofins, Domus de l'Heura.
- 15aC Barcino al Mont Taber. web ajuntament. Es construeixen muralles entre els segles I i II. La colònia va rebre el nom de Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Al punt més alt s'hi va erigir el temple d'August (CEC carrer Paradís). El decumanus anava des de l a Porta Pretoria al nord (carrer del Bisbe des de la plaça de la Catedral) fins a la porta Decumana al costat mar pel carrer de la ciutat. El Cardo anava des de la porta sinistra, pe carrer del call, i després pel carrer llibreteria fins a la plaça de l'Àngel. A la Pl Sant Jaume hi havia el Fòrum. [rec comtal, travessera de Gràcia]. Un aqueducte antecedent del rec Comtal portava aigua de del Besòs. El camí del mig seguia un ramal de la Via Augusta que creuava el pla de Barcelona del Besòs al Llobregat sense entrar a la ciutat, seguint un traçat aproximadament de la TRavessera de Gràcia i la Travessera de les Corts. Entre els anys 410 i 415, el rei visigot Ataülf s’hi va instal·lar amb la seva esposa Gala Placídia, i va convertir Bàrcino en seu imperial durant un breu període de temps, fins que Ataülf va ser assassinat a la ciutat i la cort es va traslladar a Aquitània, França.