2HFNE Egipte
Inici: -3000 Final: -539. 2461 anys.taxa naixements: 0.00051/ mortalitat: 79.87
Població inicial: 1.73075 milions / Població final: 6.067 milions / Naixements: 683.399 milions.
tipus soc: CA /EG/ Url: primeres-civilitzacions-3300-a-800/
Ciutats-estat: -3500, -3100
Ciutats estat agrícoles. Escriptura jeroglífica: Els egipcis van adoptar la idea d'escriptura dels sumeris però de manera diferent, traçant símbols simples damunt fulles de papir. Amb el temps es van anar estilitzant.
Nació: -3100, -2890
Període arcaic. Dinasties 1-2. Egipte unificat per Narmer. Les ciutats estat es van agrupar en Baix Egipte (Delta) i Alt Egipte. La navegació era simple perquè el corrent condueix cap al mediterrà al nord mentre que el vent gairebé sempre bufa al sud. Els límits de les ciutats [els seus camps] anaven creixent i aviat es van tocar els límits. Es van haver de coordinar els sistemes de rec. Finalment Narmer va unificar les dues regions i va fundar la capital a l'extrem meridional de la zona del delta, a Memfis. Així va començar un període pròsper, afavorit per l'aïllament de la zona: mediterrà al nord, la selva al sud, el mar roig a l'est i el desert a l'oest. Només s'hi podia arribar per península del Sinaí. Imperi antic -2890, -2052
Dinasties 3-6. Calendari astronòmic solar. -2800. El temps es mesurava amb el cicle diari de dia i nit i aviat amb les fases lunars. El cicle anual entre les inundacions periòdiques del Nil (i les estacions de l'any) no acabava de coincidir amb els dotze mesos lunars. Es van comptar 365 dies que es van distribuïr en dotze mesos de trenta dies més cinc dies que no pertanyien a cap mes. Piràmides . -2650. Els excedents de producció agrícola permetien que la gent es dediqués a altres coses. Els sobirans egipcis van construir palaus i tombes (mastabes). El 2650 Zoser es va fer construir, amb el consell d'Imhotep, una piràmide que constava de sis màstabes superposades (120x105m 60m d'altura). El 2530 Keops va fer construir la piràmide més gran (226 m de base, 145 m d'altura, 2.300.000 blocs).
Període Intermedi, dinasties 7-11. Feudalisme. -2500, -2000. La pèrdua de poder del faraó va dur a una descentralització del poder, dividint-e el regne en territoris feudals.
Imperi mitjà -2052, -1750
Dinasties 12-13. Mentuhotep II torna a unificar Egipte, amb capital a Tebes (dinastia 11). Amenemhat I (dinastia 12) construeix una nova capital, Itjtawy, prop de l'actual Lisht. Campanyes a Núbia. Amenemhet III (1860 aC - 1815 aC) serà l'últim gran faraó de l'Imperi Mitjà. Es fan treballar els colons asiàtics. Inundacions que fallen, descontent i la irrupció dels hikses, inmigrants de l'âsia porten inestabilitat.
Segon Període Intermedi. Dinasties 14-17.
Els hikses estableixen la capital a Memfis. Tebes segueix independent i Amosis I arribarà a expulsar els hikses del delta i restaura l'imeri tebà a tot l'Egipte.
Imperi Nou -1570, -1070 Dinastia 18. Època de gran riquesa i poder d'Egipte. Hatshepsut, una faraó dona, succeït per Tuthmosis III ("el Napoleó d'Egipte"). Amenhotep III construeix els temples de Karnak i Luxor, tombes a la vall dels Reis. Dinastia 19. Ramsès I, Seti I i amb Ramsès II ("el Gran") 13303-1213 va regnar durant 67 anys. Va construir el complex d'Abu Simbel, va fer campanyes a Líbia i a llevant contra els Hitites. Merneptah, Seti II, Siptah, Tausret. Inestabilitat. Dinastia 20. Setnakht, Ramsès III que haurà de resistir atacs de Líbia i Fenícia. Comença una decadència per sequeres, corrupció i malestar social.
Tercer període intermedi -1070, -539
Dinasties 21-25. reis procedents de Líbia, Sheshonq I i descendents. La dinastia 25 és d'origen nubià, tornaran a unificar el nord i el sud i comença un renaixement. Nous temples a Memfis, Karnak. Piràmides a l'actual Sudàn. Els assiris els disputen l'hegemonia de la regió. El 539 seran ocupats per la Pèrsia Aquemènida.
El 539 és ocupada per l'imperi persa Aquemènida, el 330 per Alexandre el gran amb la dinastia Ptolemaica. Domini roma el -30' Abans / Després