2HOM0 Mesopotàmia
Inici: -3000 Final: -539. 2461 anys.taxa naixements: 0.00051/ mortalitat: 79.87
Població inicial: 3.59468 milions / Població final: 12.600 milions / Naixements: 1,419.385 milions.
tipus soc: CA /OR/ Url: primeres-civilitzacions-3300-a-800/
Civilització descoberta per les excavacions de Botta i Layard a Nínive el 1840. El 1849 Rawlinson desxifra l’escriptura cuneiforme. És la terra entre els rius Tigris i Eufrates. La Baixa Mesopotàmia al sud arribant al golf pèrsic, actual Irak, més innovador, amb sumeris i acadis, i l'alta Mesopotàmia al nord, actual Síria, amb els assiris.
Uruk (3400-3100 aC), Jemdet Nasr (3100-2900 aC).
La Ciutat-Estat UR hauria estat fundada cap el 4000. Si la població total del món s'estimava en uns 90 milions, a Ur n'hi havia entre 5000 i 20000, segons si s'enten que tots els agricultors hi vivien dins o no (EB 462). El 3500aC es descoberix la roda, i el torn. Begudes fermentades com a resultat de la fermentació del most de raïm i de la civada. És a dir, tenim vi i cervesa. Bronze, l'obtenció de coure a partir de menes permetia fer ornaments perquè era malejable però es torçava amb massa facilitat, no tenia la solidesa de la pedra. Se suposa que per accident es va descobrir l'aleació de coure i estany que donava un material molt més dur i que podia ser treballat, el bronze. L'arada, l'agricultura era més eficaç si la llavor es llençava a terra llaurada. Això era molt més fàcil fer-ho amb una arada estirada per bous o ases.
El 3000aC l'escriptura cuneiforme en tauletes d'argila. La vida més evolucionada que feien els sumeris, els intercanvis comercials va fer que hi haguéssin dades que era difícil de retenir a la memòria. A més d'un sistema numèric van introduir signes per representar conceptes, traçant unes marques a l'argila. Si es volia un document permanent l'argila es coïa. Va ser la primera civilització històrica. L'escriptura només era dominada per una minoria, els escribes.
Sistema numèric basat en el dotze degut a la seva divisibilitat. Encara avui l'hora té seixanta minuts i dividim la circumferència en 360 graus.
Zigurats. Els temples es van anar complicant amb superposició de pisos. (La torre de Babel, religió del Gilgamesh). Dinasties arcaiques 2900-2340
Ciutats estat. Cap el 2800 (A 44) un desbordament dels rius va cobrir 500 km de longitud per 300 d'ample. Tot el seu món conegut va quedar cobert d'aigua donant lloc al mite del diluvi universal.
Gilgamesh poema escrit en acadi en aquest període, descobert el 1849 en l'anomenada Biblioteca d'Assurbanipal. Mite del diluvi. Gilgamesh, rei de Uruk va emprendre la cerca del secret de la immortalitat degut a la mort d'un amic seu. Va trobar Ut-Nap, sobrevivent del diluvi qui li indicà el lloc on creixia una planta màgica.
La zona de les valls del Tigris i l'Eufrates és envaïda per tribus nòmades del nord de Sumèria. Es interessant remarcar que quan succeïa un fet així, la victòria d'un poble nòmada sobre un altre sedentari amb la tecnologia de l'agricultura i l'escriptura, el poble invasor assimilava la civilització, encara que passés per un període fosc transitori. (A 44) Uruk era la principal ciutat amb una població de 1.2M abans del diluvi.
Imperi Acadi (2340-2190)
(A 46) Sargón (de les muntanyes del nord, Acad) el 2340 unifica Sumer i Acad, segurament perquè els seus exèrcits usaven arcs, fletxes i llances més lleugeres que el sumeris. Això els donava més mobilitat. Fou el primer gran conqueridor. El 2180 l'imperi es desintegrà. Les ciutats sumeries van recuperar l'autonomia. Ur era la més important. Cap el 2000 sembla que Abram [nómada, no pas agricultor], nascut a Ur, va emprendre el viatge cap a Canaà.
Tercera dinastia d'Ur (2112-2004)
Renaixement Sumeri. Període Isin-Larsa (2004-1894)
Sud: Babilònia (1894-1155)
Primera dinastia (1894-1595. Els amorites, poble semític, conquereix Sumer al sud. El rei Hammurabi que regnà del 1792 al 1750 compila un codi de lleis. Queden restes a Hillah, a l'actual Iraq, 85 km al sud de Bagdad. El 1595 és saquejada pels Hitites ds de Turquia.
Els Kassites (1595-1155)
Nord: Assiris
Imperi assiri antic (1800-1728. Dominen les valls dels rius els habitants de les muntanyes del nord.
Imperi Assiri mitjà (1375-883). [AT20 mesopotàmia va ser objecte d'atacs constants de pobles bàrbars en carro, i ja posseidors de la tecnologia del ferro, que envejaven la civilització i riquesa.
Acaba l'edat de bronze. Cap el 1200 bC hi ha un col·lapse general per diverses causes, climàtiques o invasions de pobles nòmades.
Imperi asssiri nou 883-612
Assurbanipal. Trasllat de la capital des d'Assur a Nimrod. Sennaquerib la trasllada a Nínive. Dominen tota Mesopotàmia.
Imperi neobabilònic 612-539
O imperi caldeu. Una rebel·lió a Babilònia amb intervenció de medes acaba amb l'imperi assiri i el poder es trona a traslladar al sud. El 687 Nabucodonossor destrueix Jerusalem i fa captiu el poble jueu.El persa Cirus el gran conquereix Babilònia el 539. ' Abans / Després