3ED01 Imperi Gernànic, Bohèmia I Moravia
Inici: 936 Final: 1500. 564 anys.taxa naixements: 0.00034/ mortalitat: 59.67
Població inicial: 13.2241 milions / Població final: 16.013 milions / Naixements: 492.319 milions.
tipus soc: CA /XW/ Url: 4-inventari-tot/43-historia/433-historia-medieval/
936-1270 ah149 936-973 Otón I el Gran és entronitzat a Aquisgran pels grans feudataris laics i coronat pels arquebisbes. El 962 és coronat emperador a Roma. El seu fill Otón Ii es casa amb Teofan, filla de l'emperador romà oriental. Controla el nord d'Itàlia. Campanyes contra els àrabs a Itàlia, lluites amb els eslaus de l'est de l'Elba.Els senyors lluiten per que els feudes siguin hereditaris. 1084 Fundació de la cartoixa per Bruno de Colònia. ah161 Queda prohibit prestar diner amb interès, per la qual cosa només ho podran fer els jueus. Això els converteix en usurers i els guanya l'antipatia de la gent que els perseguirà i matarà (progroms).1122 Concordat de Worms (veure itàlia) amb separació dels poders temporals i espirituals, per conflictes amb els papes.(ah177) expansió a l'est, Polònia, Bohemia i Moravia, fundant ciutats i introduint millores agrícoles. ah171, 1125-1137 Lothar de Supplimburg.1137 Imperi dels Hohenstaufen Conrad III. problemes entre Güelfos (Saxonia). 1152-1190 Frederic I Barbaroja. Per equilibrar cedeix Toscana i Spoleto a Guelgo VI. (-> Itàlia).La Hansa (ah189) Les caravel·les germanes, ràpides i amb 100 tones de registre brut, són superiors a les embarcacions de rem escandinaves i dominen el comerç. El 1161 es constitueix la cooperativa mercantil. El comerç es modernitza amb procediments documentals (comptabilitat, transaccions a crèdit, comissions). Lubeck esdevé el centre d'aquest comerç. Es formen d'altres associacions amb fabricants de Londres i colònia. El 1358 fundaran la lliga hanseàtica.---Moràvia, Bohèmia i Hongria. ah 175 830 Moimir funda el ducat de Moravia, (Txecoleslováquia oest). El 906 és arrassada pels magiars o húngaes, pobles esteparis d'origen turc-mongòlic, manats per Arpad, ocupen la plana de Tizsa i el Danubi.Esteve I el sant és batejat, obté corona real d'Otó III i l'autonomia eclesiàstica de Silvestre II. Bela III acosegueix l'anexió de Dalàcia, Croàcia i Bòsnia. L'àrea de transilvania és colonitzada pels saxons. 1241 Colapse davant la invasió mongòlica. Els segles XII i XIII hi ha una colonització de l'imperi germànic amb pagesos que introdueixen millores en tècniques agrícoles.A Bohèmia (850), una família dels voltants de Praga s'imposa als srs feudals creant un cos permanent de cavalleria com a força de xoc. 973, fundació de l'arquebisbat de Praga. 1061-1092 Braislau. 1140-1173 Ladislau II. 1198-1230 Przemysl Ottokar I. 1278 Bohemia i Moravia quedaran incorporades a l'imperi.---POLÒNIA 960-1300. ah173 Les tribus eslaves dels polonesos (poleni=habitant del camp) formen un estat independent que sovint entrarà en conflicte amb els germànics. 960-992 Mieszko I, cristianització. 1000 Fundació de l'arquebisbat de Gniezno. 1025-1034 Miecislao II renuncia a la corona i es reconeix vassall de l'emperador Conrad II.1037-1058 Casimir I, sublevació de les tribus paganes i atacs dels bohemis que s'enduen el cos de St. Adalbert a Praga. Torna al país amb ajuda germànica, posa la capital a Cracovia. 1106-1138 Boleslao III recomença l'expansió, anexionant-se Pomerania. Es farà una cessió explícita quan es faci vassal de l'emperador. (ah177) Hi ha una expansió dels germànics amb finalitat evangelitzadora i de domini. Aquesta és acceptada perquè els pagesos germànics introdueixen noves tècniques d'agricultura que beneficien tothom, permetent obtenir més aliments i augmentar la demografia. 1241 Invasió dels mongols que es retiraran a la mort de Gengis khan. 1300 Wenceslao I de Bohemia és elegit rei de Polònia. ---Imperi germànic 1270-1500 1270 Les discòrdies dels regnes germànics porten a formar un sistema electiu amb Prínceps electors. 1273-1291, Rodolf d'Habsburg elegit enfront Ottokar II de Bohèmia. Els Habsburg estenen el seu poder, però en ser assassinat Albert I en 1301, es tria a 1308-1313 Enric VII de Luxemburg. 1314-1347 Lluís el bàvar, fent-se coronar a Roma, però en ser desautoritzat pel papa, convoca la reunió d'electors a Rense on es nega la necessitat de la sanció pontifícia en l'elecció del sobirà. 1346-1378 Carles IV fa de Bohèmia el nucli de l'imperi. A Praga es funda la primera universitat germànica. 1356 Bula d'or. El rei, elegit per majoria simple a Frankfurt i coronat a Aquisgran, passa a ser, alhora, "emperador romà per elecció". Carles IV adquireix el palatinat superior, Silèsia i rep Brandeburg en cessió. Lligues de ciutats (Rheinland, Suàbia, Francònia) que s'oposa als prínceps però acaben essent derrotades. 1358 Les diferents entitats es fusionen en la LLIGA HANSEATICA (ah189), amb l'objectiu d'assegurar avantatges comercials, dret de magatzem de mercaderies, obligació de declarar la càrrega. L'arma amb que compta la lliga és el boicot a un port o regió. Va arribar a tenir més de 200 ciutats i fàbriques a l'estranger com Londres o Novgorod. Conflictes amb dinamarca. ah205 Carles IV distribueix les seves possessions. Segismund obté Brandeburg i Hongria, Wenceslau obté la corona alemanya, Silèsia i Bohèmia. 1373-1419 Wenceslau, rei de Bohèmia, El seu regnat despòtic provoca l'organització d'una lliga de cavallers que se li oposarà. Joan de Hus, és executat per Segismund com a heretge el 1415 i es converteix en heroi nacional bohemi. Els husites descarreguen el seu odi contra els alemanys, comença una etapa de guerres i oposició contra els alemanys. Al final s'arriba aun acord, la noblesa es queda amb els béns eclesiàstics però es mostra incapaç de crear un estat txec. 1438-1439 Albert II dels Habsburg hereta la corona en extingir-se la dinastia de Luxemburg. 1440-1490 Frederic III. S'ocupa dels patrimonis austríacs i té problemes amb les pretensions dels prínceps alemanys. 1488 Fundació de la lliga de Suàbia (Prínceps, cavallers i ciutadans). Es prepara el poder de la dinastia dels Habsburg mitjantçant aliances matrimonials. 1477 Els H adquireixen Borgonya. Reconquesta de Viena. 1491 Acord hereditari amb Bohèmia i Hongria. --- Orde Teutònica, Prússia. ah207. L'orde dels germans de l'espasa, exèrcit de Croats reunit a Riga el 1201, sotmet Livonia i Curlandia. 1237 L'orde es fusiona amb els teutons (-> croades). Avancen cap a Novgorod i són derrotats en la batalla del llac Peipus [Alexander Nevski de Sergei Eisenstein, els teutons sinistres enfonsant-se en els blocs de gel]. A canvi de l'ajuda contra els borusos pagans, el gran Maestre Hermann Von Salza, rep el territori de Prússia dels alemanys. Conquesta i evangelització de Prússia. 1309 Incorporació de Pomerània a expenses de Polònia. 1351-1382 Winrich von Kniprode duu l'orde al màxim esplendor. Sotmet Litanua i la colonitza, evangelitzant i germanitzant amb la fundació de 1400 pobles. Els pobles passen a formar part de la Hansa. 1398 Conrad de Jungingen (1393-1407) expulsa els pirates (Vitalienbruder) de Gotland. La influència de l'orde comença a decaure amb la unió de Lituània i Polònia, i la pèrdua del caràcter missioner de l'orde. --- Lituània i Polònia 1300-1526. Els pobles pagans de Lituània s'uneixen per frenar l'expansió de l'orde teutònica. 1345-1377 El duc Olgerd derrota els tàrtars. 1362 batalla de l'aigua blava lluites amb Polònia fins que el 1386 s'uneixen per matrimoni de Ladislao Jagellon, convertit al catolicisme. Polònia [en aquella època al llarg de la vall de l'Oder] s'unifica sota Casimir III el Gran. 1410 Ladislao II Jagellon, venç a l'orde teutònica a Tannenberg. 1466 Segona Pau de Thorn entre l'orde i Polònia. Hi ha un imperi únic de Lituània, Polònia i Hongria, amb conflictes amb els turcs i els germànics. 1526 En la batall de Mohacs els Habsburg reben la corona húngara. ' Abans / Després