3EEC1 Catalunya, la corona d’Aragó
Inici: 711 Final: 1479. 768 anys.taxa naixements: 0.00034/ mortalitat: 59.67
Població inicial: 0.316523 milions / Població final: 0.411 milions / Naixements: 16.642 milions.
tipus soc: CA /XW/ Url: 4-inventari-tot/43-historia/433-historia-medieval/
711-1212 Després de frenar els moros a la batalla de Poitiers el 732 Carlemany va establir una Marca Hispànica als territoris entorn dels Pirineus per actuar com a frontera militar entre l'Imperi Carolingi i el Califat de Còrdova. Era una terra fronterera, amb continus canvis organitzatius i pactes amb els veïns àrabs. [ L'Ebre és una zona que canvia sovint de mans] Els diferents comtats s'aniran independitzant dels carolingis. Guifré el Pelós (840-897) reuní els comtats d'Urgell, Cerdanya, Barcelona i Girona, progressivament més autònoms dels francs. Amb Borrell II es trenca el vassallatge, comte de Barcelona, es considera que aquests comtats arriben a la seva independència envers el regne franc en tant que Borrell considera trencat el vincle de vassallatge que el lligava al rei franc quan aquest no l'ajudà davant l'atac d'Al-Mansur a la ciutat de Barcelona el 985. La societat d'aquesta època era fortament rural. Cada nucli de població produïa el que necessitava, hi havia poc excedent i poc comerç, tret de a les ciutats. Barcelona va anar guanyant importància. Es va consolidant el català diferent del llatí culte. Possiblement establert el VIII, El primer document escrit en català és de 1105, el Memorial de greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, escrit per Ramón de Cabó. 1212-1479 Expansió amb Pere II (1196-1213). 1213 derrota a Muret que frena l'expansió al llenguadoc. Jaume I el conquetidor (1213-1276) pren Mallorca i Eivissa, regne de València, Pere III (1276-1285), Alfons XIII (1285-1291). S'escriuen les Quatre grans cròniques catalanes, Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa. RAMON LULL (1291-1327) Ars Magna. Segle d'or valencià Catalunya. Expansió al mediterrà amb Jaume II. Comerç de teles, tints, aliments i espècies. Dinastia d'Aragó a Sicília. Art gòtic: catedral de Barcelona, Girona, Huesca, zaragoza, Manresa, Palma de Mallorca. Control de Sardenya, Regne de Sicília i Regne de Nàpols. Els Almogàvers funden ducats a Atenes i Neopàtria. Transició d'un sistema feudal a un estat monàrquic, amb institucions com les Corts Generals (1214), la Generalitat de Catalunya (1359) o el Consell de Cent de Barcelona. Alfons IV. S'inicia la decadència econòmica. Lluites sucesòries amb Martí l'humà. sXV: Catalunya segueix amb la seva decadència comercial. Joan II (1458-1479) perd els comtats de Roselló i Cerdanya. Amb la capitulació de Vilafranca aplaca les rebelions de burgesos i pagesos de remensa a Catalunya. 1479-1516 Ferran II, futur rei catòlic.' Abans / Després