3EF02 França, Capetos I Guerra 100 anys
Inici: 936 Final: 1498. 562 anys.taxa naixements: 0.00034/ mortalitat: 59.67
Població inicial: 5.0451 milions / Població final: 6.105 milions / Naixements: 187.091 milions.
tipus soc: CA /XW/ Url: 4-inventari-tot/43-historia/433-historia-medieval/
936-1270 Els Capetos ah165 987-996 Huc Capeto és elegit i coronat rei mercès a la influència de l'arquebisbe Adalbert de Reims.987 Cluny. Davant les ingerències dels senyors feudals amb pretensions sobre els territoris, es forma un moviment per que els monestirs no depenguin dels bisbes o senyors sinó directament del Papa. Es reforça l'autoritat de l'abat. ah147 1098. A Citeaux es funda l'ordre del cistell, per l'abat Robert de Molesme. Influència de Sant bernat que professa a Citeaux el 1112 i el 1115 funda l'abadia de Clairvaux. S'insisteix en un ascetisme rigorós, senzillesa (l'església no té torre), pietat mística.1108-37 Lluís VI el gras sotmet els vassalls. Primera croada (->)1137-1180. Lluís VII casat amb Leonor d'Aquitània. 2a Croada. Leonor es divorcia i es casa amb Enric Plantagenet que serà rei d'Anglaterra.1160-1190 Provença, Chretien de Troyes i les noveles cavalleresques Lancelot, Yvain, Perceval. ah155 1167. ELs càtars, implantats sobretot al sud de França (albigesos, Albi) insistint en l'ideal de pobresa, predicació en llengua vernacla, acatament literal al sernó de la muntanya, rebuig de la jerarquia eclesiàstica i la pompa de la litúrgia, negació del purgatori, de les indulgències, sacerdoci i veneració dels sants. Seran esclafats 1209-1229 croada contra els albigesos.1180-1223 Felip II empren la guerra contra els anglesos per recuperar les terres que Leonor s'endugué com a dot. batalla de Bouvines.1223-26 Lluís VIII. La monarquia passa a ser hereditària. 1226-1270- Lluís IX (Sant Lluís). 1270-1498 Guerra dels 100 anys G4436-9, 1270, 1498 ah 199. 1285-1341 Felip IV el formós consolida la monarquia. 1307 Supressió dels templaris. 1309 Domini de l'església i trasllat de la Seu papal a Avignon. 1297 Ocupació de Flandes. 1328 Amb la mort de Carles IV s'extingeix la dinastia dels Capetos. Felip VI de Valois ocupa la corona però aquesta també és pretesa per Eduard III D'Anglaterra. Guerra dels 100 anys 1337-1453 Anglaterra té un exèrcit disciplinat, que domina l'arc llarg i els canons (lombardas) mentre que França, sense una autèntica consciència nacional encara, només té l'antiga cavalleria noble i masses populars indisciplinades. 1415 Derrota francesa a Azincourt, els anglesos ocupen normandia i París. 1412-1431, Joana d'Arc reanima la resistència francesa i el 1429 els anglesos es veuen obligats a aixecar el setge a Orleans. Els borgonyons la fan presonera i l'entreguen als anglesos. Serà cremada per heretge el 1431. 1437 Carles VII reconquesta París. 1438 Pragmàtica sanció de Bourges, neix l'església galicana. 1439 Taille riyale, es crea un impost sobre la propietat territorial del qual n'estaven exempts la noblesa, el clero i la burgesia d'algunes ciutats. 1445 Es crea un exèrcit permanent depenent del rei i es prohibeix als nobles que tinguin forces pròpies. 1483-1498 Carles VIII inicia les guerres italianes amb les pretensions napolitanes dels Anjou. --- Borgonya i Flandes: 1363-1404 Felip el valent reb en feude el ducat de Borgonya a mans del seu pare Joan el bo. 1369 Es casa amb l'hereva de Flandes, Margarida. Vassalls de les corones germànica, frança, els ducs de Borgonya són dels prínceps més rics d'Europa, controlant els principals centres econòmics com Brabant i Flandes. Als països baixod prospera la burgesia que farà encàrrecs a pintors com 1386-1440 JAN VAN EYCK, 1400-1464 ROGER VAN DER WEYDEN. 1422 Holanda és cedida a Philipp le beau. Rivalitat amb França. Felip el bo funda l'ordre del toisó d'or. 1435 Pau d'Arras, acord amb Carles II pel qual els ducs de Borgonya es desvinculen del vassallatge amb frança. . 1467-1477 Carles el temerari intenta crear un imperi amb aliances amb Anglaterra, Castella i Aragó. Morirà en una guerra contra suissa. França i l'imperi competiran per la sucessió, i M derrotarà a Lluís XI en la batalla de Guinegatte. --- Suïssa: ah201. En extingir-se la dinastia de Zähringen l'àrea alpina se subdvideix en cantons. L'expansió dels Habsburg topa amb la resistència dels pagesos d'Uri i Schwyz. 1291 Lliga perpètua: Els cantons es constituiran en confederació que serà reconeguda pels enemics dels Habsburg. (llegenda del barret de Gessler i Guillem Tell). Diversos conflictes amb l'imperi resistits pels pagesos. 1499 Pau de Basilea amb la qual Suissa obté la independència política i se separa de l'imperi. 1515 Els gewalthaufen suissos es converteixen en els soldats més sol.licitats del seu temps.' Abans / Després