3EI02 Itàlia
Inici: 951 Final: 1459. 508 anys.taxa naixements: 0.00034/ mortalitat: 59.67
Població inicial: 2.468 milions / Població final: 2.932 milions / Naixements: 81.934 milions.
tipus soc: CA /XE/ Url: 4-inventari-tot/43-historia/433-historia-medieval/
951-1256 Consolidació del poder papal, acord amb l'emperador Germànic
Al sud Bizanci i a Sicília els àrabs fins que el 1061 els normands conquereixen Melfi.1046-1075, Reforma de Cluny contra la simonia (venda de béns espirituals) i matrimonis dels sacerdots. 1059 Decret de Nicolau II, El papa serà elegit pels cardenals sense intervenció de l'emperador germànic. 1073-85 Gregori VII proclama el celibat dels eclesiàstics. El papa, com a dirigent de l'Església Universal, podrà nomenar no només els bisbes sinó també els reis, ja que aquests reben el poder com a dignataris de Déu.23-9-1122 Concordat de Worms entre Enric V i calixte II, distingint entre la investidura temporal (béns seculars) i canònica (béns espirituals). Se separa la potestat papal de la imperial. L'església perd poder temporal però guanya autoritat.1153-1190 Política italiana de Fredric I Barbarroja. 1187 Aliança de Hohenstaufen i Capetos contra els güelfos i Anjou.1215 Concili lateranense (ah 161) pel qual als jueus se'ls prohibeix ocupar càrrecs, dur una indumentària que els distingeixi dels altres i a viure en barri (ghettos) a part.
Francesc d'Assís (1181-1226)- 1223 Honori III confirma l'ordre franciscana, dels frares menors, basada en l'ideal de la imitació de Crist. No tenen casa fixe ni propietats, s'ingressa a l'orde i no pas al monestir que és un simple allotjament. Els frares actúen a les ciutats com a auxiliars dels papes. 1227 Constitució de Sta. Clara per les clarises, branca femenina dels franciscans, dedicada a la contemplació.Itàlia s'estructura en ciutats-estat que mantenen un equilibri de poder amb el papa i l'imperi germànic. A mesura que el mar és més segur en decaure el poder marítim dels àrabs creix el comerç. A occident per Gènova, Pisa i Nàpols. El comerç amb orient a Sicília i Venècia.
1256-1459 Lluites de poder entre el Papa i els reis
Territoris de ciutats al nord, pertanyent al Sacre Imperi Germànic. Regne de Nàpols al sud depenent de la Corona d'Aragó i els Anjou.Els papes intenten consolidar el poder terrenal en conflicte amb els reis. 1302 Bula "Unam Sanctam" de Bonifaci VIII formulant la supremacia universal del Papa. S'elegeix un Papa francès que la suprimeix pel que fa a França, 1309 Trasllat de la santa Seu a Avinyó. A instàncies de Felip IV el papa suprimeix l'ordre dels templaris. Corrupció i nepotisme, rebuig a l'ideal de pobresa franciscana.1377 El papa Gregori XI torna a Roma definitivament. 1378-1417 Gran Cisma d'Occident amb dos papes disputant-se el poder. Acaba amb el Concili de Constanza (1414-18). --- Lluites entre Venècia i Gènova que serà derrotada el 1381 en la Guerra dels 100 anys. 1407 Fundació de la Casa di San Giorgio, primera banca pública d'Europa. El poder pontifici és dèbil, i s'alternen les lluites entre güelfos que donen suport al papa i gibelins que el donen a l'emperador. (A Florència, després de la victòria dels Güelfs aquests es divideixen entre els blancs, que s'oposaven a la influència papal, i els negres. Dante pertanyia els primers i quan els negres van prendre el poder va ser desterrat).
- GENOVA (té córsega).
- VERONA (Important família Della Scala. Passarà a dependre de Venècia).
- VENECIA (Expansió a l'interior, terra ferma que els dóna una base agrícola).
- FIRENZE (apareix cert ordenament democràtic i es consolida el paper de la burgesia en el poder. Lluita entre el popolo minuto, gremis petits, i popolo grasso, gremis grans recolzatsd pel Papa.
- SIENA
- MILÀ i Lombardia
- ESTATS PONTIFICIS (Roma, Perugia, etc.)