3FS01 Africa subsahariana, AT60

Inici: 900 Final: 1840. 940 anys.
taxa naixements: 0.00150/ mortalitat: 59.67
Població inicial: 24 milions / Població final: 98.052 milions / Naixements: 3,019.843 milions.
tipus soc: CC // Url: 4-inventari-tot/43-historia/433-historia-medieval/
Africa ja era objecte d'explotació d'esclaus per part dels àrabs, uns 5 milions. Quan van arribar els Portuguesos cap el 1500, van voler adquirir l'or sense intermediaris àrabs. Però aviat el descobriment d'Amèrica, amb les plantacions de sucre al Brasil [i cotó als estats units] faran que Portugal primer, i Holanda i Anglaterra després, facin comerç d'esclaus. S'estima que entre 1450 i 1870 es van embarcar uns 15 milions. L'impacte d'aqueste sangria demogràfica és difícil d'avaluar (th 60).

SaharaA part dels centres comercials a la costa i del domini turc al nord (Magreb i Egipte), tota la part continental resta relativament (aïllada) tot i que els àrabs al Magrib van establir rutes comercials que van fer prosperar Ghana i altres (or, ivori i esclaus).] A les terres subsaharianes de Ghana s'havia fundat una civilització el s.V que comerciaven or, joies, coure i dàtils amb els àrabs. [Al voltant del llac Txad]. Ghana es desintegra i el substitueixen, al voltant del 1500 diversos regnes com Kanem, Borno, Wadai, i Dafur. A Mali s'havia fundat un gran imperi (màxim esplendor amb Kango Mussa) amb plantacions de cotó, mines d'or i indústries de teixits. És destruit al s.XV pels Shongai que formen una altra civilització. L'imperi Shongai serà destruit pel Marroc el 1591.

Etiòpia. ah233 Abisínia. Tigray al nord, Amhara al centre Segwa Oromo al sud Dinastia Zagwe. El rei Gebre Mesqel Lalibela fa construir les esglésies excavades a la roca de Lalibela (2013). Com a estat cristià en un entorn islàmic van enviar emissaris a Europa per establir aliança amb el Papa.Dinastia Solomon 1270-1630 que es pretén descendent de la reina de Saba, basada en Tigray, la zona del nord. Impulsa els monestirs. Guerra amb el sultanat d'Adal que rep el suport de la flota portuguesa. Migracions del sud (Oromo) cap al centre i el nord. Període Gondar (1632-1769)Falisides estableix la capital a Gondar. S'expulsen uns jesuites i es torna a la religió ortodoxa etíop. Pensadors com Zera Yacob i Walda Heywat publiquen tractats sobre religió i moralitat. A l'est hi ha una zona islàmica, Afar, el sultanat d'Aussa. Seguirà un període inestable de conflictes entre l'emperador i els senyors feudals i aïllament del món exterior fins a 1855.

Conca Níger Regne de Benin amb capital a Edo, a la costa, sud de Nigèria. 1500-1800. Bronzes de Benin. Ashanti, Dahomey, centres comercials a la costa d'or donat el seu accés a l'atlàntic i europa.

Kongo Regne Bantú del Congo. 1492 Arriben els Portuguesos. El rei Nzinga Nkuv es converteix al cristianisme. Més al centre hi ha els regnes Lunda i Luba. La tecnologia del ferro desplaçà cap al sud els caçadors de parla khoisan bushmen i hotentos i es van establir agricultors de parla bantu. Zimbabwe (sobre sudàfrica) amb edificis de pedra monumentals exportava or.

Africa meridional Regne Monotapa al riu Zambeze. sXVI els Portuguesos controlen la costa.'

Abans / Després