3OI01 Islam
Inici: 643 Final: 1453. 810 anys.taxa naixements: 0.00034/ mortalitat: 59.67
Població inicial: 12.1677 milions / Població final: 16.019 milions / Naixements: 679.818 milions.
tipus soc: CA /IS/ Url: 4-inventari-tot/43-historia/433-historia-medieval/
Expansió Àrab i Califats (643-750)
FAse àrab. El 570 havia nascut Mahoma que funda l'Islam, assumint Moisès i Jesús com a profetes anteriors. 622 Hègira de la Meca (centre espiritual) a Medina (centre polític). Mor el 632.
Califats Rixidun (632-661). Fase àrab. El califa Abu Bakr sotmet les tribus àrabs separades. Conquereix Palestina (636), Pèrsia i el Magrib amb Egipte 643, i la península Ibèrica (al-Àndalus). L'Imperi Bizantí es va replegar a Anatòlia.
Divisió entre l'ortodòxia Sunni (Aràbia), el successor podia ser qualsevol persona piadosa i els Shiites (Iran), que havia de ser cosanguini com Ali.
Califat Omeia (661-750), fase siriana. Capital a Damasc (Síria actual), la Meca i Medina queden com a centres espirituals. 732 Els francs frenen la seva expansió a Poitiers. Expansió al Kirguize.
L'Edat d'Or Abbàssida i Fragmentació (750-1055)
Revolució Abbàssida (750) fase mesopotàmica/persa: Els Abbàssides van enderrocar els Omeies i van traslladar la capital a Bagdad (Iraq), s'adopten els models administratius de Pèrsia. A partir del segle X, el poder polític real dels califes es difumina en favor de sultans i emirs (com els buwàyhides o els seljúcides), però Bagdad segueix sent la capital simbòlica i religiosa. Apogeu cultural: Flouriment de la ciència, filosofia, medicina i arts sota califes com Harun ar-Raixid i al-Mamun (Casa de la Saviesa).
Fragmentació política, emergència de dinasties independents en regions allunyades: Califat Fatimita (xiïta) al Nord d'Àfrica i Egipte (909-1171). Califat de Còrdova a al-Àndalus (929-1031). Imperis Samànida i Ghaznèvida a Pèrsia i Àsia Central (Tamerlan 1320-1405 a Samarcanda). Creixement del poder turc: Els mamelucs i els seljúcides van començar a tenir influència militar.
Les Croades i Invasions Turques (1095-1250)
Primera Croada (1099): Cristians van capturar Jerusalem, establint estats croats. Reacció islàmica: Líders com Nur al-Din i sobretot Salah al-Din (Saladí) van reunificar parts del món islàmic i van recuperar Jerusalem (1187). Auge dels Estats Turcs: Els seljúcides van controlar gran part de l'Orient Mitjà i Anatòlia després de la batalla de Manazkert (1071), obrint camí a la posterior conquesta otomana.
Cataclisme Mongol i Naixement dels Otomans (1250-1350)
Invasions mongoles: El setge de Bagdad (1258) pels il-kans va destruir el Califat Abbàssida, un xoc devastador. Conversió dels Mongols: Els il-kans es van convertir a l'Islam, integrant-se culturalment. De 1200 a 1400 Iran queda sota domini mongol. Naixement de l'Imperi Otomà: Cap al 1300, un petit estat turc a Anatòlia, dirigit per Osman I, va començar a expandir-se a costa de Bizanci.
Expansió Otomana fins a la Caiguda de Constantinoble (1350-1453)
Otomans a Europa: Van creuar els Dardanels i van conquerir els Balcans (batalla de Kosovo, 1389). Interregne i recuperació: Després de la derrota contra Tamerlà (1402), l'imperi es va reconstruir sota Mehmet I. Fita final: El sultà Mehmet II va conquerir Constantinoble el 29 de maig de 1453, posant fi a l'Imperi Romà d'Orient. Això va marcar el naixement d'una nova potència islàmica global amb el centre a Istanbul.
'[osm_map_v3 map_center='33.321, 35.266' zoom='1' width='100%' height='450' file_list=' http://meumon.synology.me/museu/fonsimatges/mapainvh/3OI01.kml' file_color_list=' #000000']'