4ASX1 Indoxina moderna
Inici: 1500 Final: 1850. 350 anys.taxa naixements: 0.00470/ mortalitat: 45.79
Població inicial: 12.2847 milions / Població final: 63.106 milions / Naixements: 545.948 milions.
tipus soc: CA /BU/ Url:
Burma 1500-1886
La dinastia Toungoo 1510-1759, de 1510 a 1572 va formar una gran imperi al sudest d'àsia. El 1584 Siam s'independitza, els portuguesos ataquen i s'entra en guerra. Es perd el control del territori. El 1606 es recupera. Un cens de 1635 compta dos milions [adults?]. Amb un regne més petit es pot controlar millor, s'implanta un sistema legal i polític. Estaran en pau fins que el 1752 és envait per Hanthawaddy. Dinastia Konbaung 1759 instaurada pel rei Alaungphaya. Conflictes amb Siam i amb Xina i amb la frontera britànica a la Índia que al final dóna lloc a la primera guerra anglo-birmana que acaba amb victòria britànica. Es perden territoris i s'ha de pagar una important compensació. El 1886 els anglesos l'annexen a la Índia.
Siam 1500-1851
Ayutthaya (1351–1767) Era el centre de poder [al nord de Bangkok], amb 1 milió d'habitants. Arriben expedicions portugueses i holandeses. Edat d'or ed la literatura i la medecina. De 1550 a 1584 invasions de Burma. S'expandeixen per tot el sudest. fins que el 1767 els birmans conquereixen i destrueixen la ciutat. Rattanakosin 1768- 1851UN general d'origen xinès, Taksin, comença a recuperar territori fins que el descontent provoca un cop d'estat i s'instal·la el general Chakri com a Rama I(1782-1809) el 1782. S'acabarà expulsant les forces de Burma, de siam i de Lan Ma [Chiang Mai]. Extermini dels pàrtidaris de Taksin. Capital a Rattanakosin, actual Bangkok. Conflictes amb Burma. Control del nord (Lan Ma Chiang Mai). Després de tantes guerres la relativa pau sota Rama II (1809-1824) fa florir la cultura, amb poetes com Sunthorn Phu, el borratxo, i Narin Dhibet (Nirat Narin). Amb Rama III (1824-1851), conflictes amb Vietnam i els britànics a Malacca. Temple de Wat Pho Els intents de modernitzar-se aprenent d'Occident van ser rebutjats pels aristòcrates conservadors.
Cambodja 1500-1831
Sense gaire dades, pràcticament desaparegut entre Siam i Vietnam fins que arriba el colonialisme francès el 1831.
Vietnam 1500-1858
Dinastia Lê posterior (1427-1788) Després del domini Ming, Lê Lợi va restablir el nom de Đại Việt al país [nord]. Reforça l'exèrcit, reformes agràries, influència del neoconfucianisme. S'expandeixen al regne de Txampa [al sud] i els exterminen. [el conflicte entre els dos Vietnams venia de lluny]. El s16 hi ha inestabilitat. I torna a haver divisió entre un nord neoconfucianista i un sud amb culte als esperits, la figura femenina i el budisme. Al sud comença el comerç amb occident. Malgrat que es prohibeix el cristianisme, el jesuita francès Alexandre de Rhodes publica un catecisme en llatí i un vietnamita amb un nou alfabet romanitzat. Al nord dominaven els Trinh i els Nguyễn al centre i Txampa al sud ocupant Txampa (1653). ( mapa). Al llarg del s18 hi ha descontent amb l'administració. clima advers que alterna sequera amb inundacions deixax impracicables els ports de comerç. El 1780 acaba la dinastia Le. Dinastia Tây Sơn dynasty (1778–1802). De la zona central controlada pels Nguyen, es rebelen i ataquen els Trịnh al nord, derrotant també un exèrcit xinès Qing. Al sud financien un exèrcit de pirates. atacs als catòlics a Tonkin i Coxinxina. El 1802, els Nuguyen, amb el suport de França, Xina, Siam i cristians, naveguen al nord i derroten els Tay Son. Dinastia Nguyem 1802-1858. El primer Nguyen va ser tolerant i va construir carreteres però els següents van perseguir el catolicisme i van aïllar el país de l'exterior. Hi va haver nombroses revoltes i la prsecució als estrangers va servir d'excusa per que França, sota Napoleó III, amb el suport de les Filipines, que eren catòliques, prenguessin el control del país el 1858, primer al sud i finament al nord.
Malàisia
Península i també la part del nord de l'illa de Borneo. Sultanats de Malacca i Brunei. El 1511 arriben els portuguesos i el 1641 els holandesos i finament els anglesos controlaran la zona. El 1824 un acord anglo-holandès assigna Malacca als primers i les Índies orientals holandeses (després Indonèsia) als segons.
Filipines colònia espanyola
El 1521 Magallanes reclama les illes com a possessió espanyola (s'anemenen així per Felipe II). Capital a Manila. Cinflictes amb els musulmans veíns, revoltes de la població local, i consolidació del catolicisme. Política de castellanitzar i cristianitzar als indígenes. El nord està dominat per espanyols catòlics i el sud per sultans musulmans. El 1888 el sultà de Sulu va reconèixer la sobirania espanyola.
' Abans / Després