4EA01 Els Tudor
Inici: 1485 Final: 1603. 118 anys.taxa naixements: 0.00023/ mortalitat: 59.76
Població inicial: 6.59587 milions / Població final: 6.776 milions / Naixements: 46.918 milions.
tipus soc: CA /XW/ Url:
Henri VII (1485-1509) instaura una monarquia autoritària creant la Star Chamber dins del consell privat. L'enllaç de la seva filla amb Jacob IV d'Escòcia prepara la unió dels dos regnes.
Henry VIII (1509-1547)
Influit pel cardenal Wosley, manté guerres contra França a Flandes, i amb Escòcia. Intenta un acostament a Espanya fent casar la seva filla Maria amb Felip II. 1513 Batalla de Flodden en la qual es destrueix l'exèrcit escocès. Els problemes per tenir un hereu mascle, que ja havien patit els seus antecessors, el durà a enfrontar-se amb l'església catòlica, que no estava ben vista per la població. Quan Enric VIII no obté el divorci de Caterina d'Aragó per casar-se amb ana Bolena, el 1536 el Parlament el nomena cap suprem de l'església d'Anglaterra. És excomulgat per Climent VII. Enric reprimeix tota oposició, destituint l'humanista Thomas Moro i fent-lo executar. 1534-1539 Se suprimeixen els monestirs, es venen les propietats a la noblesa i la burgesia. Els dogmes segueixen essent catòlics fins que Tomas Cranmer, arquebisbe de Canterbury, introdueix la litúrgia luterana el 1549 amb el "Common Prayer Book". 1547-1553 Regència (Eduard VI és un menor de 9 anys) del duc de Sommerset i després Northumbeland.
Maria Tudor (1553-1558) (bloody Mary)
puja al tron, casada amb Felip II, que persegueix els protestants. Anglaterra es veu immersa en guerres contra França i Espanya i el 1558 pateix una derrota a Calais. A partir d'ara Espanya i l'església catòlica es converteixen en els principals enemics de la corona.
Elisabeth I (1558-1603)
Possiblement filla ilegítima d'ana Bolena, ocupa el tron, en morir Maria Tudor sense descendència. Es renova la sobirania de la corona sobre l'església. 1559 Jurament de Supremacia que ratifica la litúrgia anglicana. Acaba el breu període de ressurgiment catòlic. El 1563 es reforma una confessió calvinista "39 articles" que es convertirà en el fonament de l'església estatal. Governà amb William Cecil al consell. Donà suport a Francis Drake i Hawkins en els atacs als espanyols (competidors comercials). 1542 Maria Estuard torna a Escòcia, és obligada a abdicar i es refugia a anglaterra amb pretensions a la corona. És empresonada i executada. Es declara la guerra oberta amb Espanya. 1588 Amb la derrota de l'Armada Invencible acaba per sempre l'amenaça d'una invasió espanyola. Espanya intentarà nous atacs i un bloqueig comercial. Això donarà lloc a l'exploració de nous mercats. El 1584 Sir Walter Raleigh fundà Virgínia, la primera colònia anglesa. Es tanquen les oficines de la Hansa a Londres. El 1600 es funda la companyia de les Indies Orientals. Elisabet no s'havia arribat a casar i no va deixar cap hereu. Durant aquesta època a anglaterra va florir la literatura i la música. Marlowe, Johnson, Shakespeare, Dowland, Byrd.' Abans / Després