4EBS1 Suècia Vasa
Inici: 1471 Final: 1815. 344 anys.taxa naixements: 0.00149/ mortalitat: 45.79
Població inicial: 3 milions / Població final: 4.999 milions / Naixements: 63.442 milions.
tipus soc: CA /XW/ Url:
1471-1611
La reforma es propaga però el 1520 Cristià II de DInamarca (1481-1559) derrota el regent i aniquila els seus adversaris amb el bany de sang d'Estocolm de 1520. Gustau I Vasa (1523-1560 ) expulsa Cristià, el darrer sobirà danès de la Unió [de Kalmar?]. Elegit rei en la dieta de Strägnäs funda l'estat suec, organitzant l'administració, creant una cancelleria i un tribunal de comptes. Els impostos hauran de ser aprovats per la Dieta integrada pels quatre estaments: noblesa, clero, burgesia i pagesia. Per independitzar-se econòmicament de Lübeck, confisca els béns de l'església i dóna suport a la reforma. [-> Dieta de Vasteras. 1569-1592, Joan III casat amb Caterina Jagellon dóna lloc a la branca catòlica dels Vasa. 1592-1604 El seu fill Segimon uneix les dues corones però la seva contrareforma és contestada per la noblesa i en la batalla de Stangebro és derrotat i deposat per la Dieta. 1604-1611 Carles IX, que serà succeït pel monarca suec més important, Gustau Adolf II.
Gustau Adolf II 1611-1632
1594-1632) ah265 La zona de Livònia [al nord de Lituània, just sota de Finlàndia] va ser objecte d'atacs dels russos. per protegir-se es van posar sota vassallatge suec i polonès. Després d'alguns conflictes entre aquests regnes, s'alien contra rússia fins que el 1582, amb el tractat de Jam Zapolski, Rússia renuncia a Livònia i Polozk. El 1621 Gustau Adolf conquerirà Livònia, que serà cedida per Polònia en l'armistici d'Altmark. El 1611 puja al tron Gustau Adolf amb 17 anys. Inicia una nova política amb una centralització rígida, spara el poder civil i militar, crea l'exèrcit més modern d'Europa, amb servei militar obligatori. [Veure batalla de Lützen durant la guerra dels 30 anys, contra Wallenstein, el general mercenari al servei dels alemanys]. Conquerí Finlàndia, Carèlia i l'estuari del Neva, imposant-se a tot el bàltic.
Guerra dels 30 anys (veure també 4ED40). ah271 1630 desenbarca a Usedom per defensar al causa protestant i consolidar la seva posició. Signa un tractat amb França pel qual respectarà el culte catòlic a canvi d'un tribut anual. El poble l'aclama però els prínceps no cedeixen fins que l'exèrcit imperial manat per Tilly no és derrotat el 1631 a la batalla de Breitenfels. L'exèrcit imperial es reorganitza amb wallenstein i és derrotat a la batalla de Lützen on caurà mort Gustau Adolf el 1632. EL succeeix Cristina, que té 6 anys. El país és governat pel seu estadista més important, Axel Oxenstiern (1583-1654). Completa la seva hegemonia al Bàltic amb la pau de Westfàlia de 1648, on obté compensacions territorials enfront del sue rival Dinamarca. La manca de recursos econòmics i financers impedeix mantenir l'hegemonia davant rivals com Dinamarca, Polònia o Rússia. 1654 La reina Cristina es converteix al catolicisme i abdica. [Descartes de preceptor].
Carles Gustau X
1654-1660) envaeix Polònia on regna Casimir II. La guerra sueco-polonsea dura fins el 1660, amb victòries sueques ja que Polònia està desgastada per la sublevació dels cosacs. 1656 Suècia guanya Varsòvia, que serà recuperada per Casimir abans que Carles Gustau cenyeixi la corona polonesa. Suècia torna a recuperar Varsòvia. La guerra es manté gràcies al suport econòmic dels nobles que reben terres a canvi, arribant a posseir el 72% del país. 1660 tractat d'Oliva per repartir el poder al Nord. Suècia obté Livònia, mentre que Rússia té Smolensko i la Ucrania oriental. 1660-1697 Carles XI comença a regnar amb quatre anys. Suècia depèn econòmicament dels subsidis de França [tributs instaurats per Gustau Adolf per respectar el culte catòlic. Ofensives contra Dinamarca i els alemanys. 1682 Instauració de l'absolutisme, reduint les concessions fetes a la noblesa.
Guerra del Nord (1700-1721)
Carles XII, el darrer viking, luterà de cor, gran estratega i polític mediocre, resisteix els atacs d'una coalició formada per Rússia, Saxònia, Polònia i Dinamarca. No aconsegueix anihilar l'exèrcit rus degut a la gran superioritat numèrica. Ataca Polònia d'on fuig el rei August i proclama rei a Estanislau Leczcinski. Els anglesos recorden als suecs el seu paper defensor del protestantisme convencent-lo que no intervingui a favor de França en la guerra de successió espanyola. 1708-1709 Té lloc una campanya contra Rússia. Com passarà amb napoleó i els nazis, l'hivern, les malalties i la resistència russa, minvaran les seves tropes fins que el 1709 a la batalla de Poltava té lloc la derrota total sueca. Carles XII fuig a Turquia on indueix a la revolta sense èxit quedant presoner. Carles XII aconseguirà escapar-se i emprendrà una cavalcada travessant europa sencera fins a trobar-se amb el seu exèrcit a Stralsund, darrera posició sueca en terra alemanya, però morirà a les muralles de Frederickhald. Entretant els dominis suecs al voltant del Bàltic han quedat retallats pels danesos (Bremen i Verden), els russos (illes Aland i Finlàndia), els prussians. A partir de la pau d'Estocolm, es consoliden les possessions del nord d'alemanya per Hannover i Prússia. Rússia substituirà Suècia com a gran potència al bàltic, obtenint amb el tractat de Nystad, els estats bàltics, als quals se'ls concedeix un estatut especial segons el qual hi haurà culte luterà i llengüa i administració alemanyes. L'autèntic guanyador de la guerra és Pere el Gran, tsar de totes les rússies. A partir d'aquí, alguns nobles intentaran recuperar territoris a Rússia, però seran derrotats fins que el 1809 Finlàndia passa a Rússia.' Abans / Després