4EE01 Espanya Reis Catòlics, Descobriment, Carlos I, Felipe II
Inici: 1479 Final: 1598. 119 anys.taxa naixements: 0.00023/ mortalitat: 59.76
Població inicial: 4.11684 milions / Població final: 4.230 milions / Naixements: 29.538 milions.
tipus soc: CA /XW/ Url:
Reis Catòlics. Descobriment Amèrica 1479-1517
ah229 Units els regnes, que conserven les seves lleis diferents, hi ha uns 8 milions d'habitants. 1492 Pacte amb Carles VIII de França, es recupera Roselló i Cerdanya, i es compromet a no aliar-se contra França, excepte amb el Papa. Aquest els concedirà el títol de catòlics per compensar el de cristianíssims que tenen els francesos. 1496 Juana (la loca?), filla dels reis catòlics, es casa amb Felip el formós de la casa dels Habsburg (fill de maximilià). Amb això la sucessió queda lligada a la casa dels Habsburg sinó fos per les regències. 1502 Expulsió dels musulmans. 1504 Mor Isabel que havia nomenat hereva a Juana i a Fernando com a regent. 1505 Les cortes de Toro confirmen la regència de Fernando, a la qual s'oposa Felip recolzat per l'alta noblesa. Disputes amb França pel poder a Itàlia, victòries del Gran Capitán, Nàpols passa a la corona d'Aragó (Fernando). 1506 Cortes de Valladolid que envien Fernando a Arago. 1507 En morir Felip comença una altra regència de Fernando juntament amb el cardenal Cisneros. Aquest propugna una expansió a l'Africa (Melilla, Canàries, Argelque s'atura amb la derrota de Gelves. La lliga Santa aconsegueix expulsar França del milanesat. 1512 Fernando aconsegueix l'annexió de Navarra per evitar que quedi sota el control francès, gràcies a les victòries del Duque de Alba. 1516 Mor Fernando que per testament estableix la regència de Cisneros. Durarà fins que arribi Carles I a Castella. Cultura: Gramática de Nebrija, La Celestina de Fernando de Rojas, Juan de Encina, Lazarillo de Tormes, Garcilaso de la Vega.
Descobriment (1492-1560)
ah237 Colom proposa a Portugal d'arribar a les Indies per l'atlàntic i el seu pla és rebutjat. 17-4-1492 Capitulacions de Santa Fe. Colom obté els títols vitalicis i hereditaris de Virrei, Almirall i governador. Se li adjudica el 10% de les riqueses que trobi. 3-8-1492 1er Viatge. De Palos, Huelva, surten les carabeles Pinta, Niña i Sta. Maria, amb 100 homes. 12-10-1492 Descobriment de l'illa Guanahani, Cuba i Sto. Domingo (La Española). Es funda un fort. 25-9-1493 2on viatge. Surten 17 carabeles. 7-6-1494 Tractat de Tordesillas pel qual el món es divideix en un hemisferi oriental pels portuguesos i un occidental pels espanyols. 30-5-1498 3er viatge. Bobadilla,amb plens poders a "La española", fa presoner Colom i l'envia a Espanya. 1500 Juan de la Cosa fa el primer mapa de les terres explorades. 1500-1513 Americo Vespucio al servei de la corona espanyola recorren el amèrica del Sud. Matin Waidseemuller arriba a la conclusió que es tracta d'un nou continent i li dóna el nom d'Amèrica. No eren les indies orientals sinó les "Indies occidentals". Cabot i Cartier exploren Amèrica del Nord. 1519-1522 FERNANDO DE MAGALLANES, portuguès al servei de Castilla, arriba a les illes de les espècies. Una de les seves naus, el "Victòria", comanat per JUAN SEBASTIAN ELCANO, torna a Sevilla després de 1124 dies. S'ha provat que la terra és rodona. 1519-1521 HERNAN CORTES conquereix Mèxic. 1531-1536 FRANCISCO PIZARRO conquereix Perú i Chile. (ah238) La colonització per "Conquistadores" i "Pobladores" està regulada per les "Capitulaciones". La "Casa de Contratación" (Sevilla 1503) és el magatzem de mercederies cap a o precedents de les amèriques. 1524 "Real y Supremo Consejo de Indias" a Sevilla s'ocupa dels afers legals. L'administració sobre el terreny la fan uns virreis independets. De tant en tant s'envien "visitadores", inspectors del consell. ah301 Una de les conseqüències de l'explotació d'Amèrica és la inflacció degut a la importació dels metalls preciosos. Aquests passen a Amberes per pagar importacions i interessos. A més, els vaixells estan exposats als atacs dels corsaris. La industria retrocedeix i hi ha una revolució de preus (si posem índex 100 el 1500, el 1600 tenim el 400). Aquesta inflació, alça de preus i anarquia monetària afavorirà el procés capitalista.
Carles I(V) 1517-1556
Carles I, d'Habsburg havia nascut a Gant el 1500 i s'educà a Flandes per Adrià d'Utrecht. 1515 hereta del seu pare Felip el formós, els països baixos, Luxemburg, ARtois, Franche Comté, Flandes, Borgonya i el Charolais. 1516 hereta de Fernando el Católico, avi matern, Navarra, Aragó i Rosselló, Sicília, Sardenya, Nàpols, les Balears, Castilla amb Canàries, Oran, Trípoli, Melilla i Amèrica. 1519 hereta de Maximilià, el seu avi patern, les possessions habsbúrguiques d'Austria, Tirol, Lundgau, Estiria, Carintia, Carniola, els estats del nord d'itàlia, i el dret a ser proposat per a la corona imperial. A l'elecció es presenten també Francesc I de França i Enric VIII d'anglaterra. Carles aconsegueix l'elecció comprant els electors amb un préstec dels Fugger. ah221 Els Fugger d'Augsburg eren una família de teixidors que s'enriquí amb el comerç i els préstecs. Van tenir gran poder en finançar l'elecció imperial. Això els donà el control de la producció europea de plom, plata i coure així com el monopoli del mercuri d'Almadén. (ah252) Feb 1518 Cortes de Valladolid. Els procuradors requereixen Carlos que aprengui el castellà, i que la seva mare Juana, tingui consideració de reina. Compromís de no nomenar estrangers pels càrrecs. May 1518 Les cortes de aragon juren fidelitat al rei i aquest als sus furs. Feb 1519 Jurament (amb reserves) de les corts catalanes. 1519-1524 germania de valencia, rebel.lió popular davant de les arbitrarietats de la noblesa terratinent. Rebelions dels comuneros, rebuts per la reina mare. 1529 S'inicia el canal d'Aragó. 1539 Els deutes de Carlos superen les rendes anuals de Castilla. A les pretensions expansionistes de Carlos, s'hi oposa França, els prínceps alemanys i els turcs. 1521 Dieta de Worms Carles obté el suport dels prínceps alemanys contra França. Diverses guerres amb França, principalment amb escenari italià, milà i Nàpols. (ah251). 1556 Amb la pau de Vaucelles, Carlos abdica en el seu fill Felip la corona d'Espanya, els estats de la casa de Borgonya, les possessions italianes i les terres d'ultramar. Al seu germà Fernando li cedeix l'Imperi i els territoris austríacs. Es retira al monestir de Yuste. Cultura: ah229 Fray Luis de León, Teresa de Jesús, Juan de la Cruz, Tomas de Vitoria, Morales, Antonio de Cabezon, els vihuelistes Milan, Narvaez.
Felipe II (1556-1598)
ah259 1556 Felip II és coronat rei d'Espanya i de les amèriques. Amb un zel absorbent, vol controlar personalment tots els expdients, lentitud burocràtica. El cerimonial senzill es complica imitant l'etiqueta borgonyona. Gran activitat de la Inquisició. El procés d'aïllament cultural s'agreuja en prohibir-se als espanyols que estudiin a universitats estrangeres. Hereta un deute de 37 milions de ducats, i no volent seguir amb la inflacció, declara fallida. Madrid es declara capital de la monarquia. Comencen les obres del Escorial. El 1556 El Duc d'Alba envaeix els Estats Pontificis, i Itàlia queda sota influència espanyola. 1568-1571 Guerra de las Alpujarras, aixecament dels moriscos granadins. 1571 Victòria de l'esquadra aliada contra els turcs. 1575 segona fallida amb greus conseqüències econòmiques: deute de 22 milions de ducats, ruina de l'eix Medina del campo-Amberes, colapse del comerç de llana. 1580 Hereta la corona de Portugal. Conflictes amb Anglaterra. Els seus pirates (Drake) ataquen la flota espanyola, recolzen els Països Baixos mentre que Espanya dóna suport als catòlics. Felipe decideix deposar a Isabel i envia l'Armada Invencible, 130 naus amb 30mil homes comanats pel Duc de Medina-Sidonia. Es dstruida davant les costes angleses. Amb això acaba el poder espanyol. S'obren les rutes a Amèrica pels anglesos i holandesos i comença l'hegemonia comercial anglesa.' Abans / Després